Ben Reitman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ben Reitman

Ben Lewis Reitman (1879, Saint Paul (Minnesota)-1942) va ser un anarquista nord-americà i metge dels pobres ("el metge rodamón"). Se'l recorda per haver estat amant de l'anarquista Emma Goldman. Reitman era un personatge extravagant, excèntric. Goldman descriu el seu primer encontre amb Reitman amb aquestes paraules:

« Va arribar a la tarda, un personatge exòtic, pintoresc, amb un barret de vaquer negre de grans dimensions, amb una corbata de seda folgada i ampla. "Així que aquesta és la damisel·la, Emma Goldman," em va saludar: "Sempre t'he volgut conèixer." La seva veu era profunda, suau i aduladora. Li vaig contestar que jo també volia el curiós que havia cregut prou en la llibertat d'expressió per ajudar a Emma Goldman. El meu visitant era un home alt amb una testa de formes fines, cobert amb una massa de pèl negre i arrissat, que evidenciava que no s'havia rentat per algun temps. Els seus ulls eren marrons, grans i somiadors. Els seus llavis, que revelaven unes dents boniques quan somreia, eren plens i apassionats. Semblava un brut atractiu. Les seves mans, estretes i blanques, exercien una fascinació peculiar. Les ungles dels dits, com el seu pèl, semblaven estar en vaga contra el sabó i raspall. No podia apartar els ulls de les seves mans. Un encant estrany semblava emanar d'elles, que acariciava i confortava ... »
— Emma Goldman, Living My Life[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Reitman va néixer a Saint Paul (Minnesota), fill d'immigrants jueus russos pobres, i va créixer a Chicago. A l'edat de deu anys, es va fer rodamón, però va tornar a Chicago i va treballar en el Laboratori de la Policlínica com "nen de laboratori".[2] El 1900, va entrar al Col·legi de Metges i Cirurgians a Chicago, completant els seus estudis de medicina el 1904. Durant aquest temps va estar breument casat, ell i la seva dona van tenir una filla junts.[2]

Va treballar com a metge a Chicago, i oferia els seus serveis a vagabunds, prostitutes, pobres i altres marginats de la societat capitalista. En particular, practica avortaments, que eren il·legals en aquest moment.[2] Reitman conèix a Emma Goldman el 1908, i els dos inicien una relació amorosa apassionada, que Goldman descriu com l'"esplèndida gran passió" de la seva vida.[1] Ambdós viatgen junts durant gairebé vuit anys, treballant per la causa del control de la natalitat, la llibertat d'expressió, els drets dels treballadors i l'anarquisme. Durant aquest temps, la parella es va involucrar en la Lluita per la Llibertat d'Expressió de Sant Diego entre 1912 i 1913. Reitman va ser segrestat, colpejat brutalment, cobert de quitrà i plomes, i marcat amb "IWW".[1] Alguns anys més tard, la parella va ser detinguda el 1916 sota les lleis de Comstock per defensar l'avortament, i a Reitman el van condemnar a complir sis mesos de presó.[3] Tots dos creien en l'amor lliure, però el comportament de Reitman va provocar sentiments de gelosia per part de Goldman.[4] Ell es va tornar a casar quan una de les seves amants es va quedar embarassada, i Reitman i el fill de la seva esposa nasqué mentre ell era a la presó.[2] Goldman i Reitman van acabar la seva relació el 1917, després que Reitman fos posat en llibertat.[2] Reitman va tornar a Chicago i a durant la dècada de 1930 va crear la Societat de Chicago per a la Prevenció de Malalties venèries.[2] La seva segona esposa va morir el 1930, i Reitman es va casar per tercera vegada, amb Rose Siegal.[2] Reitman més tard va mantenir una relació seriosa amb Oliver Medina, i la parella va tenir quatre filles (Meca, Medina, Victoria i Oliva).[2] Reitman va morir a Chicago d'un atac al cor a l'edat de seixanta-tres. Va ser enterrat al cementiri de Waldheim[5] (en l'actualitat el cementiri de Forest Home), a Forest Park, Chicago.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Emma Goldman, Living My Life, Volume 1.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Reitman profile, UIC.
  3. Wexler, Intimate, pp. 211–215.
  4. Wexler, Intimate, pp. 140–147.
  5. «Browse by City: Forest Park». Findagrave.com. [Consulta: 2008-05-05].