Oclusiva

Una consonant oclusiva és un so de la parla que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusió). Aquest terme sol limitar-se a les consonants orals, encara que les consonants nasals estrictament també serien "oclusives".

Les oclusives més freqüents en diferents llengües són [p], [t], [k] i [m]. No existeixen vocals oclusives, només consonants, que es poden dividir en sonores o sordes segons si vibren o no les cordes vocals. Igualment hi ha llengües que diferencien entre oclusives llargues i breus segons el temps que es produeix l'oclusió.

En català, són oclusius els sons [p], [b], [t], [d], [k], [g]. En una part del mallorquí trobem també les oclusives palatals [ɟ] i [c] com a variants posicionals de les velars davant de vocals anteriors.

L'Alfabet fonètic internacional descriu aquestes oclusives:

[p] Oclusiva bilabial sorda [t̪] Oclusiva dental sorda [t] Oclusiva alveolar sorda [ʈ] Oclusiva retroflexa sorda [c] Oclusiva palatal sorda [k] Oclusiva velar sorda [q] Oclusiva uvular sorda [ʡ] Oclusiva epiglotal sorda [ʔ] Oclusiva glotal sorda

[b] Oclusiva bilabial sonora [d̪] Oclusiva dental sonora [d] Oclusiva alveolar sonora [ɖ] Oclusiva retroflexa sonora [ɟ] Oclusiva palatal sonora [ɡ] Oclusiva velar sonora [ɢ] Oclusiva uvular sonora

Vegeu també

• Mode d'articulació