Departament d'Antiguitats Orientals del Museu del Louvre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióDepartament d'Antiguitats Orientals del Museu del Louvre
Dades
Tipusdepartament curatorial del Museu del Louvre
organització Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deMuseu del Louvre Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Departament d'Antiguitats Orientals del Museu del Louvre conserva els objectes procedents d'una regió situada entre l'actual Índia i la Mar Mediterrània (Turquia, Síria, l'Iraq, el Líban, Israel, Jordània, l'Aràbia Saudita, l'Iran, Afganistan…). El museu assiri del Louvre, fundat el 1847, i després, adscrit al «Departament d'Antiguitats», va ser el primer en el món dedicat a les antiguitats orientals.[1] El «Departament d'Antiguitats Orientals» pròpiament dit es va crear l'any 1879.[1] Al llarg del segle xix i la primera meitat del segle xx, les col·leccions es van enriquir gràcies a les excavacions realitzades per arqueòlegs francesos en tot el Mitjà i el Pròxim Orient, incloent els jaciments de Khorsabad, Susa, Mari i Ugarit. Posseeix-ne una de les tres col·leccions més grans del món -junt al Museu Britànic i al Museu de Pèrgam- amb més 100.000 objectes.[1] El departament presenta unes 6500 obres en una trentena de sales, incloent obres mestres universals com: l'Estela d'Hammurabi, Cartes d'Amarna, Estàtua d'Ebih-Il

Des del neolític, moltes civilitzacions s'han succeït en aquesta regió, on s'aprecia un notable aparell, en particular, d'administració política, militar i religiosa. És també el lloc de naixement de l'escriptura, que va fer la seva aparició sobre el 3300 aC. a Uruk (Mesopotàmia).

El Museu del Louvre té tres col·leccions dintre d'aquest departament, que es divideix d'acord amb els conjunts geogràfics i culturals:[1]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Collections, départements et domaine Département des Antiquités orientales» (en francès). Louvre. [Consulta: 29 gener 2017].