Economia a l'islam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L' economia a l'islam fa referència als estudis que s'han fet sobre l'ordre econòmic conforme a les escriptures i les tradicions sagrades islàmiques. S'ha de tenir en compte que la xaria condemna la usura (riba). Les normes de comportament dins l'economia deriven principalment de l'Alcorà i la sunna i els impostos (zakat) a més de la prohibició de la usura.

En l'islam xiïta, alguns especialistes com Mahmoud Taleghani i Mohammad Baqir al-Sadr, han desenvolupat una "economia islàmica" fent èmfasi en aixecar les masses de pobres, un paper més gran de l'estat en assumptes com els de la circulació i distribució equitativa de la riquesa i assegurar que els participants en el mercat seran recompensats per estar exposats al risc i la responsabilitat.

El sistema econòmic islàmic es descriu generalment com una tercera via entre capitalisme i socialisme sense els seus inconvenients.[1][2]

Història[modifica | modifica el codi]

Els conceptes econòmics islàmics tradicionals inclouen:

  • Zakat - "impost sobre certs béns, com la collita, amb la intenció d'assignar aquests impostos a despeses explícitament definides com l'ajuda als necessitats."
  • Gharar - "la prohibició d'elements d'incertesa en els contractes (cosa que exclou les assegurances i també finançar operacions sense participar en el risc)"
  • Riba - "referit a la usura". [3]

Ibn Khaldun[modifica | modifica el codi]

Estàtua d'Ibn Khaldunn a Tunis

Ibn Khaldun està considerat el pare de l'economia moderna.[4][5] Segons aquest autor la cohesió social (asabiyya) és la causa, junt amb la divisió del treball, que algunes civilitzacions prosperin i altres no.

Economia del Califat[modifica | modifica el codi]

Durant aquesta època va haver-hi una transformació social quan es donà el dret a comprar, vendre i heredar a persones individuals de qualsevol sexe, ètnia o religió. Els contractes més importants es feien per escrit.

Encara que l'economia del califat té similituds amb el socialisme modern també hi havia aspectes precapitalises i de lliure mercat. [6] Els conceptes d'ajuda financera i de pensió es troben ja en el zakat. Al Califat ja es procurava ajudar els necessitats.[7][8]

Era postcolonial[modifica | modifica el codi]

Els especialistes islàmics intentaren crear un sistema econòmic propi.[9] Els escrits de Mohammad Baqir al-Sadr i altres descriuen l'islam com una religió compromesa amb la justícia social, l'equitativa distribució de la riquesa i la causa de les masses desfavorides i refuten les teories marxistes i capitalistes tot i que propugnen que la propietat de la terra no sigui privada. Aquestes idees influïren la revolució islàmica de l'Iran,[10] on hi va haver un gran sector públic tot i que la renda per càpita baixà respecte a la del règim del Sah.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Islam and Economic Justice: A 'Third Way' Between Capitalism and Socialism?
  2. How Do We Know Islam Will Solve the Problems of Poverty and Inequality?
  3. Roy, The Failure of Political Islam Harvard University Press, 1994, p.132
  4. I. M. Oweiss (1988), "Ibn Khaldun, the Father of Economics", Arab Civilization: Challenges and Responses, New York University Press, ISBN 0887066984.
  5. Jean David C. Boulakia (1971), "Ibn Khaldun: A Fourteenth-Century Economist", The Journal of Political Economy 79 (5): 1105-1118.
  6. The Cambridge economic history of Europe, p. 437. Cambridge University Press, ISBN 0521087090.
  7. Crone, Patricia (2005), Medieval Islamic Political Thought, Edinburgh University Press, pàg. 308–9, ISBN 0748621946
  8. Shadi Hamid (August 2003), "An Islamic Alternative? Equality, Redistributive Justice, and the Welfare State in the Caliphate of Umar", Renaissance: Monthly Islamic Journal 13 (8) (see online)
  9. The Economic Life of Islam
  10. Bakhash, Shaul, The Reign of the Ayatollahs, Basic Books, c1984, p.172-3