Esturió siberià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esturió siberià
Acipenser baerii Kiemen.JPG
Exemplar capturat a Hongria.
Exemplar capturat a Hongria.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Acipenseriformes
Família: Acipenseridae
Gènere: Acipenser
(Linnaeus, 1758)[2][3]
Espècie: A. baerii
Nom binomial
Acipenser baerii
(Brandt, 1869)[4]
Distribució geogràfica (en vermell)
Distribució geogràfica (en vermell)
Sinònims
  • Acipenser baeri (Brandt, 1869)
  • Acipenser baeri stenorrhynchus (Nikolskii, 1896)
  • Acipenser baerii stenorrhynchus (Nikolskii, 1896)
  • Acipenser baieri (Brandt, 1869)
  • Acipenser stenorrhynchus (Nikolskii, 1896)[5]
Detall del cap
Segell soviètic de l'any 1966
Esturió siberià al Sealife Centre de Brighton
Esturió siberià en un aquari
Acipenser baerii

Acipenser baerii és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids.[6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Fa 200 cm de llargària màxima i 210 kg de pes.
  • Dors de color gris clar a marró fosc.
  • El color del ventre varia des del blanc fins al groc clar.
  • Presenta quatre barbetes a la part davantera de la boca.[7][8][9][10]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els mascles arriben a la maduresa sexual entre els 9-15 anys d'edat, mentre que les femelles ho fan entre 16 i 20.[11][12]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; anàdrom i de clima temperat (10°C-20°C; 74°N-46°N, 64°E-162°E).[7][13][14]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És autòcton de la Xina, Mongòlia i Rússia, incloent-hi els rius Obi, Irtix, Ienissei, Lena i Kolimà. Ha estat introduït a Albània, Finlàndia, l'Estat francès, Alemanya, Letònia, Lituània, Polònia, l'Estat espanyol, Suècia, l'Uruguai i l'Uzbekistan.[15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][9][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][35][36][37][38]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

La seua esperança de vida és de 60 anys.[39]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Les seues principals amenaces són la sobrepesca, la construcció de preses als rius (sobretot, a l'Obi, l'Angarà i el Ienissei) i la caça furtiva.[1] A més, la reproducció d'aquesta espècie al riu Obi ha minvat a causa d'un alt nivell d'anomalies en el seu sistema reproductor a causa de la contaminació de l'aigua.[40][41]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 IUCN (anglès)
  2. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Enllaç».
  3. uBio (anglès)
  4. Brandt, J. F., 1869. Einige Worte über die europäisch-asiatischen Störarten (Sturnionides). Mélanges Biol. v. 7: 110-116.
  5. Catalogue of Life (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 FishBase (anglès)
  8. Keith, P. i J. Allardi (coords.), 2001. Atlas des poissons d'eau douce de France. Muséum national d’Histoire naturelle, París. Patrimoines naturels, 47:1-387.
  9. 9,0 9,1 Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p.
  10. Jones, P.W., F.D. Martin i J.D. Hardy, Jr., 1978. Development of fishes of the Mid-Atlantic Bight. An atlas of eggs, larval and juvenile stages. Vol. 1. Acipenseridae through Ictaluridae. U.S. Fish Wildl. Ser. Biol. Serv. Program FWS/OBS-78/12. 336 p.
  11. Keith, P., J. Allardi i B. Moutou, 1992. Livre rouge des espèces menacées de poissons d'eau douce de France et bilan des introductions. Muséum national d'Histoire naturelle, París, Secrétariat de la Faune et de la Flore, Conseil Supérieur de la Pêche, CEMAGREF and Ministère de l'Environment, 111 p.
  12. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  13. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  14. Baensch, H.A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.
  15. FishBase (anglès)
  16. Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  17. Berg, L.S., 1962. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. volum 1, quarta edició. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem, Israel.
  18. Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.
  19. Bogutskaya, N.G. i A.M. Naseka, 2002. An overview of nonindigenous fishes in inland waters of Russia. Proc. Zool. Inst. Russ. Acad. Sci. 296:21-30.
  20. Chereshnev, I.A., 1996. Annotated list of Cyclostomata and Pisces from the fresh waters of the Arctic and adjacent territories. J. Ichthyol. 36(8):566-577.
  21. Economidis, P.S., E. Dimitriou, R. Pagoni, E. Michaloudi i L. Natsis, 2000. Introduced and translocated fish species in the inland waters of Greece. Fish. Manage. Ecol. 7:239-250.
  22. Elvira, B., 1997. Impacto y control de los peces exóticos introducidos en España. P.139-151. A: C.G. Lorencio (ed.). Conservación, recuperación y gestión de la ictiofauna Continental Ibérica. Publicaciones de la Estación de Ecología Acuática, Sevilla.
  23. Holcík, J., 1991. Fish introductions in Europe with particular reference to its central and eastern part. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 48 (Suppl. 1):13-23.
  24. Innal, D. i F. Erk'akan, 2006. Effects of exotic and translocated fish species in the inland waters of Turkey. Rev. Fish Biol. Fish. 16:39-50.
  25. Kottelat, M., 2006. Fishes of Mongolia. A check-list of the fishes known to occur in Mongolia with comments on systematics and nomenclature. El Banc Mundial, Washington DC. 103 p.
  26. Lusk, M.R., Luskova V. i L. Hanel, 2010. Alien fish species in the Czech Republic and their impact on the native fish fauna Folia Zool. 59(1):57-72.
  27. López, H.L., A.M. Miquelarena i R.C. Menni, 2003. Lista comentada de los peces continentales de la Argentina. ProBiota Serie Técnica y Didáctica. Núm 5, 87p.
  28. Maitland, P.S., 2004. Keys to the freshwater fish of Great Britain and Ireland with notes on their distribution and ecology. Scientific Publication Núm. 62, Freshwater Biological Association, Ambleside, Cúmbria. 248 pp.
  29. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  30. Quast, J.C. i E.L. Hall, 1972. List of fishes of Alaska and adjacent waters with a guide to some of their literature. U.S. Dep. Commer., NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF-658, 47 p.
  31. Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9):687-736.
  32. Sokolov, L.I., 1966. Feeding of Siberian sturgeon Acipenser baeri Brandt of the Lena river Vorposy Ikhtiologii 6(3): 550-560.
  33. Sokolov, L.I. i L.S. Berdicheskii, 1989. Acipenseridae. P. 150-153. A: J. Holcík (ed.). The freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part II. General introduction to fishes Acipenseriformes. AULA-Verlag Wiesbaden. 469 p.
  34. Suzuki, K. i G. Nishi, 1977. Rearing of sturgeons in Japan. P. 380-393. Proc. 5th Japan-Soviet Joint Symp. on Aquaculture.
  35. 35,0 35,1 Walker, K.F. i H.Z. Yang, 1999. Fish and fisheries in western China. FAO Fish. Tech. Pap. 385:237-278.
  36. Welcomme, R.L., 1988. International introductions of inland aquatic species. FAO Fish. Tech. Pap. 294. 318 p.
  37. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  38. Zhang, S., 2001. Fauna Sinica. Osteichthyes. Acipenseriformes, Elopiformes, Clupeiformes, Gonorhynchiformes. Science Press, Pequín. 209 p.
  39. Kozhin, N.I., 1964. Osetrovye SSSR I ikh vosproizvodsvo. TR. VNIRO 52:21-57.
  40. Ruban, G.I., 2005. The Siberian sturgeon, Acipenser baerii Brandt: Species structure and ecology. World Sturgeon Conservation Society - Special Publication Núm. 1. 203 pp.
  41. Akimova, N.V. i Ruban, G.I., 2001. Reproductive System Condition and the Reason for Decreased Abundance of Siberian Sturgeon Acipenser baerii in the Ob’ River. Journal of Ichthyology 41(2): 177-181.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
  • Birstein, V.J., 1993. Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conserv. Biol. 7:773-787.
  • Dabrowski, K., S.J. Kaushik i B. Fauconneau, 1985. Rearing of sturgeon (Acipenser baeri, Brandt) larvae. I. Feeding trial. Aquaculture 47:185-192.
  • Froese, R. i C. Binohlan, 2003. Simple methods to obtain preliminary growth estimates for fishes. J. Appl. Ichthyol. 19(6):376-379.
  • Garibaldi, L., 1996. List of animal species used in aquaculture. FAO Fish. Circ. 914. 38 p.
  • Leggatt, R.A. i G.K. Iwama, 2003. Occurrence of polyploidy in the fishes. Rev. Fish Biol. Fish. 13:237-246.
  • Lombardi, A., 2002. Esturgeon européen, le prix du caviar. Cour. Nat. 198:26-31.
  • McDowall, R.M., 1988. Diadromy in fishes: migrations between freshwater and marine environments. Croom Helm, Londres.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Pérez, J.E., C. Alfonsi, M. Nirchio, C. Muñoz i J.A. Gómez, 2003. The introduction of exotic species in aquaculture: a solution or part of the problem? Interciencia. 28(4):234-238.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Ruban, G.I. i L.A. Konoplya, 1994. Diet of Siberian sturgeon, Acipenser baeri, in the Indigirka and Kolyma Rivers. J. Ichthyol 34(5):154-158.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esturió siberià
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.