Eucaliptus

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Eucalyptus)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Eucaliptus
Eucalyptus melliodora fulles i flors
Eucalyptus melliodora fulles i flors

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiosperms
Clade: Rosids
Ordre: Myrtales
Família: Myrtaceae
Gènere: Eucalyptus
L'Hér.
Distribució natural
Distribució natural
Espècies

Unes 700

Eucaliptus[1] (Eucalyptus) és un gènere de plantes amb flors que té unes 600 diferents espècies, els més coneguts són l'eucaliptus blau (Eucalyptus globulus) i Eucalyptus kamaldulensis.[2][3]

El nom deriva del grec ευκάλυπτος que vol dir «ben cobert». Els eucaliptus adopten la forma d'arbusts o arbres. Són originaris d'Austràlia on és dominant en la vegetació. Unes poques espècies es troben a Nova Guinea, Indonèsia i fins i tot a les Filipines. Conreats es troben a llocs de clima temperat i subtropical de tot el món.

Eucaliptus és un dels tres similars gèneres que de vegades s'anomenen tots com eucaliptus, els altres gèneres són Corymbia i Angophora. [cal citació] El monoconreu d'eucaliptus presenta problemes ecològics fora de la seva àrea originària en concret per la seva gran avidesa per xuclar l'aigua i assecar fonts i per la difícil descomposició de les seves fulles fora de la seva àrea natural i l'apobriment del sol consecutiu. Considerat a l'inici del segle XX com un arbre miracle per la seva crescuda ràpida, a poc a poc es van descobrir els desavantatges del monoconreu i es avui és vist com a una espècie invasora. Introduït a Catalunya principalment per a la indústria paperera,[4] en l'actualitat es multipliquen els projectes per a reemplaçar-lo per espècies endògenes com a l'alzina i el pinyer.[5][6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Segons la mida es classifiquen com:

  • Petits - fins a 10 metres d'alt
  • Mitjà - de 10 a 30 metres d'alt
  • Gran - de 30 a 60 metres d'alt
  • Molt gran - més de 60 metres d'alt.

Fulles[modifica | modifica el codi]

Gairebé tots els eucaliptus són de fulla persistent però algunes espècies tropicals perden la fulla en l'estació seca. Les fulles tenen glàndules oleíferes.

Les fulles tenen forma de falç però quan són joves tenen forma ovalada.[7]

Flors[modifica | modifica el codi]

Les flors són molt peculiars, semblen unes càpsules amb nombrosos estams. Del nèctar de les flors de diverses espècies d'eucaliptus se n'obté gran part de la mel que es consumeix al món i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.

Tolerància al fred[modifica | modifica el codi]

La majoria de les espècies no toleren les glaçades fortes només suporten les que estan entre -3 °C a -5 °C;. El més tolerant és Eucalyptus pauciflora fins -20 °C.

Phascolarctos cinereus Koala menjant fulles d'eucaliptus

Espècies[modifica | modifica el codi]

Són més de sis cents noranta,[8] vegeu la llista d'espècies d'Eucalyptus

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Les plantacions d'eucaliptus i els seus protagonistes Girona. Grup de Defensa del Medi Ambient, 1978

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Eucaliptus». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Kittisiri, Areerat. «Impacts of Monoculture: The Case of Eucalyptus Plantations in Thailand a paper for the Monocultures]» (en anglès). Environmental and Social Effects and Sustainable Alternatives Conference, 6 de juny de 1996 (1996-06-06) [Consulta: 25 d'octubre del 2014].
  3. «Eucaliptus». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Ribas, Joan. «4 Els eucaliptus i la Torras». El Punt Avui, 12 d'octubre de 2014 (2014-10-12), pàg. 57.
  5. Ferrer, J. «Eliminen d’una finca de Cassà 13.000 eucaliptus». El Punt Avui, 25 d'abril de 2013 (2013-04-25), pàg. 5.
  6. Vicens, a; Alcañiz, J.M. «Alguns efectes sobre el sol de les plantacions d'eucaliptus i pollancres en la reconversiói de sols agrícoles». A: Agricultura i qualitat ambiental a Catalunya: 6 i 7 de maig de 1994. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1994, p. 128-131. 
  7. «Eucaliptus», Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya
  8. Euclid,.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.