Francesc Rovira Beleta
 |
 Rovira Beleta durant el rodatge d'Historias de la Feria | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 de setembre de 1912 Barcelona |
| Mort | 23 de juny de 1999 (als 86 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | guionista, director de cinema, productor de cinema  |
| Activitat | 1952 – |
| Obra | |
Obres destacables 1963 Los Tarantos | |
| Família | |
| Cònjuge | Charo Llobera |
Premis
| |
| Lloc web | http://repositori.filmoteca.cat/handle/11091/17938 |
     | |
Francesc Rovira-Beleta o Francesc Rovira i Beleta (Barcelona, 25 de setembre de 1912 - 23 de juny de 1999),[1][2][3][4] fou un director i realitzador de cinema català, nét de Ramon Rovira i Casanella i nebot de Josep Rovira i Bruguera.
Biografia
El 1942 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, però el 1948 es dedicà plenament al cinema. Assolí reconeixement internacional el 1962 amb el seu mític Los Tarantos, una versió innovadora i musical del Romeo i Julieta en clau gitana (o del lorquià Bodas de sangre) basada en una obra de teatre de l'aragonès Alfredo Mañas (Historia de los Tarantos, estrenada tot just l'any anterior a la pel·lícula, el 1962),[5][6] qui va col·laborar en adaptar-la al cinema. Los Tarantos està ambientada a la Barcelona marginal, principalment al Somorrostro i Montjuïc, i protagonitzada, entre d'altres, per Antonio Gades, Carmen Amaya, Sara Lezana, El Chocolate,[7] Antonia 'la Singla', Aurelio Galán 'El Estampío'[8] i Peret, i que fou candidata a l'Oscar al millor film de parla no anglesa, nominació que repetí el 1967 amb El amor brujo. Aquesta última pel·lícula està ambientada a Cadis, i conté escenes d'una mena de flamenco-psicodèlia amb un marcat to dels 60.
Rovira-Beleta va ser fundador i president honorari del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya (1986).[9] El 1990 fou nomenat acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[10] Fou guardonat amb la Medalla d'Or a les belles arts del ministeri de cultura (1994)[11] i la Medalla d'Or de l'Acadèmia del Cinema el 1996.[12] El 1999 rebé el premi Carles Duran de Cinema i la Creu de Sant Jordi, que ja no pogué recollir; li havia estat concedida per la Generalitat de Catalunya el 18 de maig. Per la seva carrera cinematogràfica havia rebut el Fotogramas de Plata el 1995[13] i el Premi Cinematogràfic Família de 1997, entregat el 1998.[14]
El reconeixement internacional li arribà el 1962, quan el film Los Tarantos (1962) va ser nominat a l'Oscar al millor film de parla no anglesa. Inspirada en l'obra teatral d'Alfredo Mañas, la pel·lícula està ambientada en la cultura gitana instal·lada als barris barcelonins del Somorrostro i Montjuïc. Els protagonistes són Antonio Gades, Carmen Amaya, Sara Lezana i Peret, entre altres músics i ballarins reconeguts del flamenc i la rumba com El Chocolate, Antonia "la Singla" o Aurelio Galán "El Estampío". L'Oscar finalment se'l va endur Federico Fellini amb Vuit i mig, però Rovira Beleta tornaria a ser nominat el 1967 amb El amor brujo.
Una aula de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i una sala dels Cinemes Texas, porten el seu nom.
Filmografia
- Doce horas de vida (1948)
- Luna de sangre (1952)
- Hay un camino a la derecha (1953)
- Once pares de botas (1954)
- El expreso de Andalucía (1956)
- Històries de la fira (1958)
- Familia provisional (1958)
- Los atracadores (1962)
- Los Tarantos (1962)
- La dama de l'alba (1966)
- El amor brujo (1967)
- La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua (1969)
- No encontré rosas para mi madre (1972)
- La espada negra (1976)
- Crónica sentimental en rojo (1986)
Fons personal
El "Fons personal Francesc Rovira-Beleta" quedà constituït l'abril del 2000 a la Filmoteca de Catalunya per voluntat de la seva família.[15] Recull documentació relativa a la seva vida professional com a director de cinema, inclou documentació sobre els seus films, guions, projectes de films, correspondència, escrits, premsa i també inclou documentació personal. El fons és una important font d'informació per a l'estudi del cinema català del moment, sobretot per la documentació relativa als films en què ell va prendre part.[16]
Accions commemoratives
El 25 de setembre de 2012 la Filmoteca va commemorar el centenari del naixement de Francesc Rovira Beleta amb una sessió d'homenatge consistent en una taula rodona sobre l'obra i la figura del cineasta i la projecció d'"El expreso de Andalucía".[17]
A partir de la documentació continguda pel Fons personal, la Filmoteca va organitzar, de l’1 d’octubre 2015 fins al 31 de març 2016, l'exposició "Rovira Beleta. Més enllà de Los Tarantos", comissariada per Anna Fors Iborra, i estructurada en quatre àmbits temàtics: 1. cronologia, un recorregut sumari per la seva trajectòria vital i professional; 2. passió per la professió, des dels seus inicis com a treballador a CINESA fins als darrers treballs televisius; 3. la ciutat com a espai cinematogràfic i 4. el gust de ser retratat.[18]
Arran de la commemoració del centenari del naixement i en paral·lel amb la preparació de l'exposició de 2015-2016, la néta del director, Lara Mateo Rovira-Beleta, una adolescent quan aquest va morir, va fer el documental "Rovira-Beleta. Crònica pendent" entrellaçant testimonis familiars i de personalitats del cinema amb escenes de pel·lícules de Rovira-Beleta i fent servir com a fil conductor el guió de "Crònica de sangre", un projecte del cineasta que el tenia obsessionat, però que no va poder materialitzar.[19]
Vegeu també
Notes i referències
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana: Francesc Rovira i Beleta
- ↑ Benpar, C. (2000). Rovira-Beleta. El cine y el cineasta. Barcelona: Laertes.
- ↑ Gil Nebot., L. (1999): «Francesc Rovira-Beleta», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 13, 361-364.
- ↑ «Muere a los 86 años en Barcelona Francesc Rovira Beleta, director del filme "Los Tarantos"» (en castellà). El País, 24-06-1999 [Consulta: 15 gener 2016].
- ↑ Article sobre Los Tarantos a la pàgina de la Generalitat de Catalunya, secció cultura, pel·lícules indispensables. Consultat el 4 d'abril de 2011.
- ↑ Fitxa d'Alfredo Mañas Navascués a la Gran Enciclopedia Aragonesa (en castellà). Consultat el 4 d'abril de 2011.
- ↑ Víctor García Ruiz, Gregorio Torres Nebrera: Historia y antología del teatro español de posguerra (1940-1975), pàgina 230. (en castellà)
- ↑ Fitxa de Los Tarantos a Flamenco World (en castellà).
- ↑ «Qui som». Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya. [Consulta: 15 gener 2016].
- ↑ Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (web institucional): fitxa de Francesc Rovira-Beleta.
- ↑ Reial Decret 2615/1994, de 29 de desembre,de concessió de la Medalla al Mèrit en les Belles arts, en la seva categoria d'or (BOE: 4/1/1995).
- ↑ «1996 - Centenario de cine. Entrega de 46 Medallas de Oro» (en castellà). Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. [Consulta: 15 gener 2016].
- ↑ «Sabor a cine» (en castellà). La Vanguardia. Hemeroteca, 02-03-1995 [Consulta: 15 gener 2016].
- ↑ «Historia de los Premios Cinematográficos Familia» (en castellà). CinemaNet. [Consulta: 15 gener 2016].
- ↑ «Fons personal Francesc Rovira-Beleta». Biblioteca del Cinema - Biblioteques Especialitzades de la Generalitat. [Consulta: 15 gener 2016].
- ↑ Fons Rovira Beleta al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya
- ↑ «La Filmoteca commemora el centenari del naixement de Francesc Rovira Beleta, el director de 'Los Tarantos'». Generalitat de Catalunya. Sala de premsa, 21-09-2012. [Consulta: 15 gener 2016].
- ↑ «Rovira Beleta. Més enllà de Los Tarantos». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 15 gener 2016]. «Detalls al "dossier de premsa" i a "crèdits"»
- ↑ «"El documental" estrena "Rovira-Beleta. Crònica pendent"». CCMA. El documental, 12-01-2016. [Consulta: 15 gener 2016].
Enllaços externs
.svg)