José Ibáñez Martín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:28, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJosé Ibáñez Martín

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 de desembre de 1896
Valbona Aragó
Mort21 de desembre de 1969(1969-12-21) (als 73 anys)
Madrid
  Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
12 de setembre de 1927 – 15 de febrer de 1930
ApartatRepresentants de les Diputacions provincials
  Diputat al Corts Republicanes
14 de desembre de 1933 – 7 de gener de 1936
CircumscripcióMúrcia
  Procurador en Corts
16 de juny de 1943 – 2 de novembre de 1967
  Ministre d'Educació i Ciència[1]
9 d'agost de 1939 – 18 de juliol de 1951
  Ambaixador d'Espanya a Portugal Portugal[2]
1958 – 1969
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDiplomàtic
OcupadorInstitut San Isidro de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Membre de
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaría de los Ángeles Mellado y Pérez de Meca, I comtessa de Marín
FillsPilar Ibáñez-Martín Mellado Modifica el valor a Wikidata
ParentsLeopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (gendre) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

José Ibáñez Martín comte consort de Marín,[3] (Valbona, Terol, 18 de desembre de 1896 - Madrid, 21 de desembre de 1969), va ser ministre d'Educació d'Espanya durant el règim franquista i el primer president del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Biografia

Carrera

Llicenciat i Premi Extraordinari en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat de València, va ser catedràtic de Geografia i Història a l'Institut de San Isidro de Madrid. Era membre de l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes. Va col·laborar amb el dictador Primo de Rivera, va estar lligat a Acción Española i cofundador de la revista del mateix nom.

Quan va esclatar la Guerra Civil havia estat president de la Diputació de Múrcia i diputat en les Corts Espanyoles de la II República per la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes. Vinculat a la revolta de l'exèrcit franquista des del principi, es va ocupar de representar els interessos de la dictadura en Hispanoamèrica.

La seva esposa era María dels Ángeles Mellado y Pérez de Meca, I comtessa (pontifícia) de Marín (1909-2004). La seva filla María del Pilar es va casar amb el futur president del Govern, Leopoldo Calvo-Sotelo.

Dictadura

Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre de l'Assemblea Nacional Consultiva, elegit com a Representant de la Diputació de Múrcia. Va obtenir 10 dels 11 vots emesos.[4]

Ministre d'Educació Nacional i President del CSIC

Després de la destitució de Pedro Sainz Rodríguez, va exercir el càrrec de Ministre d'Educació Nacional entre 1939 i 1951. Durant aquest període, va aplicar la política de sotmetre l'educació espanyola als interessos del règim[5] i de l'Església Catòlica,[6] va continuar la depuració del Magisteri espanyol.

En 1939, va anar també nomenat primer President del Consell Superior de Recerques Científiques, organisme que va substituir a l'anterior Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques del període monàrquic i republicà, integrant-hi altres centres de recerca abans dispersos. L'esperit que ho animava va quedar expressat en aquestes paraules del seu discurs inaugural:

« Volem una ciència catòlica. Liquidem, per tant, en aquesta hora, totes les heretgies científiques que van assecar i esgotaren els llits de la nostra genialitat nacional i ens van sumir en l'atonia i la decadència. [...] La nostra ciència actual, en connexió amb la que als segles passats ens va definir com a nació i com a imperi, vol ser abans de res catòlica.[7] »

En cessar en el càrrec, en 1967, seria nomenat President d'Honor vitalici.

Altres càrrecs

Ibáñez fou també Procurador en Corts, President de la Comissió de Justícia, i President del Consell d'Estat. A partir de 1958 seria ambaixador d'Espanya en Portugal, fins a la seva jubilació en 1969. Era Membre Numerari de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Va ser també nomenat Doctor «Honoris causa» per la Universitat Catòlica de Santiago de Xile (1938), la Universitat de Sevilla (1956), la Universitat d'Oviedo (1960) i la Universitat Pontifícia de Salamanca (1966).

Referències

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Ambaixadors espanyols a Portugal 1917-2012
  3. "Habitus" e idelogía
  4. Eleccions 12.9.1927 Consultat el 2 de desembre de 2011.
  5. http://www.filosofia.org/mfa/fae944c.htm Decret de 29 de març de 1944 (BOE 10 abril de 1944) pel qual s'estableixen a les Universitats cursos per a la formació política dels escolars.
  6. http://www.filosofia.org/mfa/fae944a.htm Decret de 26 de gener de 1944 (BOE 8 febrer de 1944) pel qual s'estableix a les Universitats espanyoles l'ensenyament religiós obligatori.
  7. Elías, C. (2000), «Los científicos piden que el CSIC no tenga carácter político». El Mundo, 15 d'octubre de 2000.

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Pedro Sainz Rodríguez
Ministre d'Educació i Ciència
Escut de l'estat espanyol

1939- 1951
Succeït per:
Joaquín Ruiz-Giménez Cortés
Precedit per:
Creació
President del CSIC
Escut de l'estat espanyol

1939- 1967
Succeït per:
Manuel Lora-Tamayo Martín
Precedit per:
Nicolás Franco Bahamonde
Ambaixador d'Espanya
a Portugal Portugal
Segona República Espanyola

1958-1969
Succeït per:
José Antonio Giménez-Arnau y Gran
Precedit per:
Segismundo Royo-Villanova
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 35

1965-1969
Succeït per:
Gonzalo Fernández de la Mora