Mojo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mojo Canario

El mojo, del portuguès «molho» «salsa», és una salsa típica de les illes Canàries, acompanyament imprescindible d'alguns menjars típics d'aquest arxipèlag. A causa del seu contingut en pebre, molts dels tipus de mojos són picants. Entre els ingredients més habituals en les receptes de mojos hi ha el pebre (un tipus de pebrot menut), el pebrot, l'all, la sal, el pebre roig, el comí o el coriandre, l'oli, el julivert, l'aigua, el safrà i el tomàquet.

Tipus[modifica | modifica el codi]

Els mojos es poden classificar en dos grans famílies, segons els ingredients utilitzats: els mojos verds i els mojos rojos. Els mojos verds més habituals en les taules canàries són, el mojo verd pròpiament dit, preparat amb pebrots verds, el mojo de cilantro i el mojo de julivert, habitual en guachinches i restaurants. Si bé el mojo verd pot conservar-se fora de la nevera durant molt temps, la presència d'aigua en el mojo de cilantro i el de julivert obliga a consumir-lo com a màxim als pocs dies de preparar-lo. Els mojos rojos més habituals es componen de pebre palmera (o "picona") i pebre roig. Al mancar d'aigua en la seua composició també poden conservar-se durant molt temps fora del frigorífic. Salve en el cas que duguen tomàquet.

D'altra banda, existeixen altres variants del mojo com són el mojo formatge típic de La Palma i El Hierro i l'Almogrote gomero, que combinen formatges amb mojo per a assolir una pasta que és més líquida en el primer cas. No obstant això, no hi ha una recepta comuna de mojos sinó que pràcticament cada família posseeix la seva, amb unes quantitats d'ingredients que difereixen i que confereixen a les salses distints tipus de picor, de tonalitat i d'homogeneïtat.

El mojo, juntament amb el gofio i les papas, és un element essencial de la Cuina canària. S'utilitza per a amanir tot tipus de menjar, sent especialment típic la combinació de papes arrugades i mojo. No obstant això, com regla general el mojo roig se sol utilitzar per a acompanyar carns i el mojo verd per al peix.

Preparació[modifica | modifica el codi]

Per a la preparació dels mojos rojos és necessari l'assecat del pebre durant un llarg procés. Una vegada seca, el pebre pot ser conservada durant molt temps fins a la seua preparació. Abans de fer el mojo, és necessari posar en remull els pebres perquè perden part de la seua picor. Després cal eliminar les granillas i venes de les mateixes, deixant unes poques d'elles per a graduar el grau de picant. Així, aquell mojo que no continga venes o granillas tot just picarà. Entre els mojos rojos destaquen el dit mojo palmero (estalvi en La Palma que es denomina "mojo roig"), el mojo encarnat i el mojo picón. En el cas dels mojos de cilantro* i julivert la picor ve regulat per la quantitat d'alls que haja en la seua composició.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mojo