Plataforma pel Dret de Decidir

La Plataforma pel Dret de Decidir és una agrupació de diverses entitats i membres de la societat civil d'arreu dels Països Catalans.

Història

Aquesta plataforma es creà al final del 2005 amb l'objectiu principal de fer una gran manifestació sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir" per reclamar que, com a nació, el poble català ha de poder decidir el seu futur lliurement i que per tant s'havia de respectar l'Estatut d'Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005, conegut també com l'Estatut de Miravet.

A aquesta plataforma s'hi uniren unes 700 entitats, 58 ajuntaments i més de 4.000 persones a títol individual.

Manifestació del 18 de febrer del 2006

La manifestació, motiu de la creació de la plataforma, va ser convocada a Barcelona el 18 de febrer del 2006 a les cinc de la tarda.

Aquesta manifestació va ser un motiu de polèmica, ja que, dels partits que havien donat suport al text aprovat pel Parlament, només s'hi va sumar ERC, i també Esquerra Unida i Alternativa, encara que sense participar-hi tan activament. La resta de partits van dir que era el moment de negociar i treballar i no pas de manifestar-se, potser, en part, tement un fracàs de la manifestació. A més, no feia gaires dies, el 21 de gener, el líder de Convergència i Unió, Artur Mas, havia arribat a un acord amb el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, sobre l'estatut que seria aprovat per les Corts espanyoles, que modificava substancialment l'aprovat pel Parlament de Catalunya. Tot això va fer que la manifestació no es pogués publicitar de la forma com ho haguessin volgut els organitzadors, ja que se'ls va retirar la publicitat de la ràdio i la televisió públiques. Els principals mitjans publicitaris que van utilitzar van ser la penjada massiva de cartells i els anuncis en diaris i ràdios no públiques, a més del boca a boca facilitat per l'enviament de correus electrònics. També es va contractar el servei de 300 autobusos per tal de facilitar el transport a la gent de fora de Barcelona.

Finalment la manifestació fou un gran èxit que sorprengué fins i tot els organitzadors. Les xifres d'assistència, com acostuma a passar en aquests casos, van oscil·lar notablement segons les fonts. Segons la Plataforma, hi van participar 700.000 persones, xifra que la Guàrdia Urbana rebaixà fins a 125.000 i que el col·lectiu Contrastant deixà en unes 82.000. Sigui com sigui, es va omplir la Gran Via i la Ronda de la Universitat entre la plaça d'Espanya, on començà la manifestació, i la plaça de Catalunya, on acabà, en la que va ser una de les manifestacions més multitudinàries que ha viscut Catalunya en els últims anys.

Encapçalaren la manifestació, amb una pancarta amb el lema de la plataforma escrit, personalitats de la societat civil, com ara els actors Joel Joan, Lloll Bertran i els membres de Teatre de Guerrilla, el cantant del grup Els Pets Lluís Gavaldà, l'historiador Oriol Junqueras, els periodistes Vicent Partal i Martxelo Otamendi, o els escriptors Isabel-Clara Simó i Víctor Alexandre, entre d'altres. Més endarrere, apartats de la capçalera, amb una altra pancarta anaven els líders d'ERC amb simpatitzants d'aquest partit. En arribar a la plaça de Catalunya, es llegí el manifest de la plataforma diverses vegades, tot plegat combinat amb actuacions teatrals i musicals.

Després de la manifestació

L'èxit de la manifestació, però, no serví perquè es respectés el text aprovat al Parlament de Catalunya, que fou modificat substancialment.

Després de la manifestació, la Plataforma anà perdent rellevància, en part per les desavinences internes entre els membres de cara a una posició unitària en el referèndum de l'Estatut. Començaren demanant tot un ventall de formes d'oposició a l'estatut, tant el no, com el vot nul i en blanc, per a finalment acabar demanant el no. Per aquest i altres motius, se'ls acusà de ser una plataforma al servei d'Esquerra, atès que, per exemple, els darrers passaren de pronunciar-se a favor d'un vot nul a un no després de la queixa de les pròpies bases.

En el referèndum per aprovar l'Estatut, dut a terme el 18 de juny del 2006, guanyà el sí per un aclaparador 73,9% dels vots, hi hagué un 20,76% de vots contraris i un 5,34 % de vots en blanc (curiosament, atès que era una opció que no demanava cap partit). El vot nul no arribà a l'1%. El que si cal destacar és, sobretot, la baixa participació que hi hagué, de només el 49% del cens. Sembla que el vot nacionalista anà majoritàriament cap al Sí, amb el què l'objectiu de la plataforma no fou assolit.

Manifestació de l'1 de desembre del 2007

La Plataforma pel Dret de Decidir tornà a convocar una manifestació, aquest cop l'1 de desembre del 2007 a les 5 de la tarda. El lema és Som una nació i diem PROU! Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures. El manifest de la convocatòria exigeix el traspàs de la xarxa de transports i d'infraestructures a la Generalitat de Catalunya, la publicació de les Balances fiscals entre Catalunya i l'estat espanyol i que la Generalitat recapti i gestioni tots els impostos dels catalans.

A la manifestació hi donen suport CiU, ERC, ICV, EUiA i les CUP entre de molts altres partits de caràcter més minoritaris, així com també dues-centes entitats dels Països Catalans i una cinquantena de personalitats de la societat civil.

La convocatòria de la plataforma va aconseguir una resposta multitudinària amb unes 700.000 persones segons la plataforma i 200.000 segons els cossos de policia: la manifestació més massiva a Barcelona des de la Guerra d'Iraq.En aquests primers anys d'activitats, singularment en les mobilitzacions esmentades i en la campanya batejada com "Decideixo Decidir" que va reunir més de 60.000 signatures a fi que el Parlament de Catalunya reclamés al Parlament Espanyol que la potestat de convocar referèndums fos traspassada a la Generalitat mitjançant l'aplicació de l'article 150 de la Constitució Espanyola, la PDD va cobrir les funcions de ser una eina d'agitació i conscienciació sobre el dret de decidir i de ser, al mateix temps, una plataforma tàctica de conscienciació i intermediació entre el món organitzat en entitats i voluntariat polític i el món polític institucional i de partits. Arran del referèndum sobre l'Estatut de Catalunya i la decantació de la PDD pel NO comença un nou període en el qual la PDD, després de viure un important conflicte al si de la seva Junta, anirà definint-se i actuant com a agent polític que no deixarà que l'autonomisme es perpetuï i impulsarà i donarà suport a diferents mobilitzacions com els "10.000 a Brusel·les per l'Autodeterminació" a favor de la internacionalització de la causa catalana, els "Actes de Sobirania" del 2009 i 2010; la PDD deixa clar, en aquest context, que no farà cap pronunciament ni cap acció que es limiti a denunciar la sentència del Tribunal Constitucional espanyol propiciada pels recursos del PP i del Defensor del Pueblo contra el nou estatut català i que no contribuirà a cap mobilització que es pugui confondre amb una defensa de cap text estatutari ni vell ni nou. Aquest és un pas endavant, que costa una crisi al sí de la junta de la PDD i que distingeix l'acció política de la PDD d'altres actituds més confuses presents en el món associatiu i en el món polític.

Divisió posterior

A causa dels diferents posicionaments respecte a com enfocar la sentència futura del Tribunal Constitucional a mitjans del 2008 sorgiren diferències entre les entitats fundadores i d'altres que s'hi havien afegit més tard i la Junta de la Plataforma quedà dividida tot esperant un acord per tornar-se unir o que es decidís judicialment quina junta presidia la PDD. La Justícia resolgué en contra de la Junta presidida per Jaume López i Mònica Sabata i així la PDD ha continuat les seves activitats amb una nova junta que ha presidit successivament Josep Cruanyes (de l'entitat Comissió de la Dignitat) i actualment Aureli Argemí (de l'entitat CIEMEN). La pàgina web www. Plataformapeldretdedecidir.cat està plenament activa i l'última activitat fins el moment és la convocatòria a assitir a la flashmob per la Independència el 18 de març de 2012. La PDD és ara una plataforma d'entitats i persones individuals que es planteja ser un agent polític i social capaç d'actuar com una falca que no deixi perpetuar la situació d'estancament i involució política, social i institucional actual i aposta per ser una plataforma estratègica capaç de tirar endavant el procés d'autodeterminació nacional i social amb una dinàmica pròpia: per cumplir amb aquest objectiu la PDD ha donat suport i ha treballar intensament en la Marxa a Brussel·les (2009) als Actes de Sobirania de 2009 i 2010, les manifestacions de juny i juliol de 2010 arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut,les consultes o referèndum sobre la independència de Catalunya de 2009-2010-2011; la PDD i els seus membres han format part de la Coordinadora de les Consultes; finalment membres de la PDD i de la seva junta han passat a formar part del secretariat de la Assemblea Nacional Catalana en la seva fase constituent i s'han implicat activament en la formulació del Full de Ruta cap a la independència de l'ANC (2011-2012); a més la PDD ha firmat el Pacte per l'Autodeterminació, juntament amb altres entitats, pacte que pretén que, com que en el marc de la Constitució Espanyola i de les institucions que en depenen, com les comunitats autònomes i els seus parlaments, no es possible impulsar un procés d'autodeterminació, cal pactar un altre marc, fora de la legalitat espanyola (i francesa) en virtut del qual els partits, els parlaments i els parlamentaris es comprometin a treballar per preservar la nació i les condicions que l'han de fer una nació independent viable i les entitats i el poble organitzat es comprometen a aconseguir una majoria social sòlida a favor de la independència a fi que el poble de la nació catalana es constitueixi com a subjecte jurífic i polític d'un procés d'independència emparat internacionalment.

Fotografies

Manifestació de l'1 de febrer del 2006

• 

  Cartells independentistes

• 

  Capçalera de la manifestació

• 

  Dirigents d'ERC a la manifestació "Som una nació i tenim el dret de decidir"

• 

  Una altra imatge de la manifestació

• 

  Fotografia des de la vista d'un manifestant

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plataforma pel Dret de Decidir

Vegeu també

• Dret a l'autodeterminació
• Cercle d'Estudis Sobiranistes
• Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació
• Sobirania
• Nacionalisme
• Nacions sense estat
• Estat

Enllaços externs

• Web de la Plataforma pel Dret de Decidir
• Blog de la Plataforma pel Dret de Decidir