Primera Batalla de Càpua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primera Batalla de Càpua
Segona Guerra Púnica
Data 212 aC
Localitat Càpua, Itàlia
Resultat Victòria Cartaginesa
Bàndols
Cartago República Romana
Comandants
Anníbal Barca Appi Claudi Pulcre
Quint Fulvi Flac

La Primera Batalla de Càpua fou un enfrontament entre les forces de Cartago i les de la República Romana el 212 aC durant la Segona Guerra Púnica Si bé la batalla tingué un resultat incert, el general cartaginès Anníbal aconseguí el seu propòsit que els cònsols romans aixequessin el seu setge a la ciutat de Càpua.

Preludi[modifica | modifica el codi]

Després de la gran derrota romana a la batalla de Cannes el 216 aC, no foren poques les ciutats itàliques, entre elles Càpua, que es rebel·laren contra el poder de Roma i es passaren de bàndol, facilitant als cartaginesos els subministraments que tan necessaris li eren per combatre en territori enemic. Anníbal havia passat l'hivern del 215 aC a la ciutat, però l'abandonà per intentar la conquesta de Tàrent, moment que aprofitaren els cònsols romans Appi Claudi Pulcre i Quint Fulvi Flac per posar setge a la ciutat rebel.

Els ciutadans de Càpua demanaren auxili a Anníbal, doncs no tenien suficient gra per resistir un llarg setge. En resposta, Hannó (215 aC), fill de Bomílcar, avançà des de la regió del Bruttium i va acampar a unes tres milles de Beneventum, per reunir allí tot el gra de les poblacions veïnes i aliades. Assabentat d'aquestes accions, Fulvi va decidir atacar sense demora, derrotant als cartaginesos en la Segona Batalla de Beneventum.

Davant la derrota, Anníbal, preocupat per que el destí de Càpua pogués influir en la resta dels aliats, va enviar 2.000 homes de cavalleria per protegir la ciutat fins que arribés el gros del seu exèrcit. Mentre, els romans arrasaren tots els camps propers a la ciutat ansiosos per venjar l'ofensa de que una ciutat tan propera a Roma hagués estat capaç de passar-se de bàndol per un període de tres anys, sense castic. També reforçaren Beneventum amb un contingent de tropes i feren cridar Tiberi Semproni Grac II perquè amb la seva cavalleria pogués hostilitzar les tropes d'Anníbal si acudien en socors de la ciutat.

Emboscada i mort de Tiberi Semproni Grac[modifica | modifica el codi]

Entre les tropes de Semproni Grac hi havia un lucà anomenat Flavi, qui havia pactat amb el cartaginès Magó el Samnita la llibertat de la Lucània a canvi de lliurar-li el romà. Flavi organitzà el parany i Semproni, sense motius per desconfiar, hi acudí només amb la protecció dels seus lictors i uns pocs soldats a cavall. Els romans foren emboscats per forces cartagineses molt més nombroses i tots ells foren morts per l'espasa.

Un cop assassinat Semproni Grac, Magó avançà contra els exèrcits consolars al mateix temps que els ciutadans de Càpua organitzaven una sortida. Els romans es veieren sorpresos per l'atac combinat i abans que es poguessin organitzar les defenses perderen 1.500 homes.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Arribat Anníbal, després de tres dies, es decidí a llençar la seva cavalleria contra els romans, que amb prou feines pogueren resistir la càrrega. Fou llavors que en mig de la batalla s'albirà un nou contingent de cavalleria que arribava al camp, i estant la batalla indecisa, ambdues tropes es retiraren per por que els nouvinguts fossin reforços de l'enemic. De fet, les noves tropes eren els supervivents de les forces de Semproni Grac, comandades per un dels seus questors, Gneu Corneli. La batalla acabava doncs amb resultat incert, si bé els romans havien patit una vegada més un nombre més elevat de baixes.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La nit següent, amb la intenció d'atraure a Anníbal lluny de Càpua, els consols dividiren els seus exèrcits i marxaren en diferents direccions. Fulvi es dirigí a Cumae i Appi Claudi Pulcre marxà cap a la Lucània. Davant d'això, Anníbal es decidí a perseguir Api Claudi, però aquest fou prou hàbil per dirigir les seves tropes per diferents camins i camps fins a deixar enrere al cartaginès i poder així tornar a la rodalia de Càpua. Malgrat tot, Anníbal no es quedà amb les mans buides, doncs incomprensiblement el Senat Romà autoritzà al centurió Marc Centeni Penula a obtenir el comandament d'uns setze mil homes per enfrontar-se al cartaginès. Marc Centeni, que tot i que era nadiu de la regió i coneixia bé el terreny no tenia cap dot com a general; com a conseqüència, el seu exèrcit fou totalment derrotat a la batalla de Silarus. El propi Marc Centeni fou mort, junt amb 15.000 dels seus homes.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]