Ramon Pla i Armengol

Ramon Pla i Armengol

Biografia
Naixement	1880 Alentorn
Mort	1956 Barcelona
Diputat a les Corts Republicanes
7 de gener de 1936 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció	Barcelona ciutat
Dades personals
Nacionalitat	Catalunya
Formació	Universitat de Barcelona
Es coneix per	Fundador del Patronat de Catalunya per a la lluita contra la Tuberculosi Un dels peoners mundials de la Teoria mutativa del bacil de Koch
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Metge
Partit	Unió Socialista de Catalunya
Diputat a les Corts republicanes 28 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital)

Ramon Pla i Armengol (Alentorn, Artesa de Segre, Noguera, 1880 - Barcelona, 1956) fou un metge i polític català.

Trajectòria mèdica

Es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1901 i doctorat a la Universitat de Madrid en 1904, especialitzat en bacteriologia. Treballà com a metge a l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau i fou ajudant del doctor Ramon Turró i Darder al Laboratori Municipal de Bacteriologia. El 1903 va fundar el Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi i des del 1907 fou el redactor d'Annals de Medicina. El 1918, l'Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya sol·licità de la Mancomunitat de Catalunya que subvenciones aquests treballs, creant-ne poc temps després en el manicomi de Salt, sota els auspicis d'aquell organisme, un laboratori antituberculós dirigit per Ravetllat i Estech i Pla i Armengol, que funcionà un període de tres anys, acabat el qual aquests doctors van publicar una memòria sobre els treballs realitzats, a la que seguiren altres exposant les bases científiques del sèrum elaborat per ells per curar aquella terrible malaltia. Fou un dels peoners mundials de la teoria mutativa del bacil de Koch, que conduí a la descoberta de la vacunació antituberculosa de Calmette.

Trajectòria política

Interessat per la política de ben jove, ingressà a la Unió Catalanista de la mà de Domènec Martí i Julià i Manuel Serra i Moret, i en el III Congrés de Metges de Llengua Catalana de 1919 proposà la fundació d'un sindicat de metges. El 1917 ingressà a l'Agrupació Socialista de Barcelona (PSOE) i el 1919 en fou candidat a diputat provincial pel districte Vilanova-Sant Feliu, però no fou escollit. Durant aquells anys destacà pel seu anticatalanisme i per mostrar-se partidari de col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera. Va representar diverses agrupacions socialistes als Congressos del PSOE de 1928, 1931 i 1932 i de 1931 a 1932 fou president de la Federació Catalana del PSOE.

El 1933 abandonà el PSOE per ingressar a la Unió Socialista de Catalunya (USC). A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per Barcelona ciutat dins del Front d'Esquerres. Participaria en la darrera sessió de les Corts republicanes al Castell de Figueres, el dia 1 de febrer de 1939. Després es va exiliar a Bèlgica i França i, el 1942 arribà a Mèxic a bord del Nyassa. Allí va col·laborar amb la Borsa del Metge Català a Mèxic i hi fundà les Edicions Minerva amb Miquel A. Marín i Ricard Mestre i Ventura. El 1947 va anar a París, on va treballar per a la Creu Roja Republicana, i el 1948 tornaria a Barcelona.

Obres

• La dieta hídrica (1907)
• De Catalanisme (1908)
• Diagnòstic precoç de la tuberculosi pulmonar (1910)
• De com s'estima la vida i perquè (1917)
• El socialismo en Cataluña (1930)

Enllaços externs

• Biografies de Parlamentaris Catalans