Raixid Siuniàiev

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rashid Sunyaev)
Infotaula de personaRaixid Siuniàiev

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(tt) Рәшит Гали улы Сөнәев Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r març 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Taixkent Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut de Física i Tecnologia de Moscou - Master of Science (–1966) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiIàkov Zeldóvitx Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstrofísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat, inventor, astrònom, astrofísic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Max Planck d'Astrofísica (1992–)
Institut d'Investigació Espacial Rus (1974–)
Institut Kéldix de Matemàtiques Aplicades (1968–1974) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (2009–)
Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos (membre estranger) (2004–)
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (2003–)
Acadèmia de Ciències de Rússia (membre titular de l'Acadèmia de Ciències de Rússia) (1992–)
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (membre honorari) (1992–)
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1991–)
Academia Europaea (1990–)
Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (membre correspondant de l'Académie des sciences de l'URSS (fr) Tradueix) (1984–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralMarat Gilfanov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsShamil Sunyaev (en) Tradueix, Ali Sunyaev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Raixid Alíevitx Siunàiev (tàtar: Рәшит Гали улы Сөнәев, Rəşit Ğali uğlı Sөnəyev; rus: Раши́д Али́евич Сюня́ев) (nascut l'1 de març de 1943 a Taixkent, URSS) és un astrofísic soviètic i rus d'ascendència tàtara.

Biografia[modifica]

Es va graduar a la Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat Estatal de Moscou.[1]Al mateix temps, va estudiar a l'Institut de Física i Tecnologia de Moscou i a l'escola de graduats de l'Institut de Física i Tecnologia de Moscou a la Facultat de Física General i Aplicada.[2]Doctor en Ciències Físiques i Matemàtiques (1973) i professor, va dirigir el departament d'astrofísica d'alta energia a l'Institut Rus de Recerca Espacial, i des del 1992 és investigador en cap d'aquest institut. També és director de l'Institut Max Planck d'Astrofísica a Garching (Alemanya) i Professor Visitant Distingit Maureen i John Hendricks a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton des del 2010.[3]

Amb Iàkov Zeldóvitx, a l'Institut de Matemàtiques Aplicades de Moscou, va proposar el que es coneix com a efecte Siuniàev-Zeldóvitx, que es deu als electrons associats amb gas als cúmuls de galàxies que escampen la radiació còsmica de fons.[4][5][6][7]

Siuniàiev, juntament amb Nikolai Xakura, va desenvolupar un model de discs d'acreció, format quan una substància cau sobre un forat negre i provoca una forta radiació de raigs X dels sistemes binaris en què una de les estrelles és un forat negre o una estrella de neutrons.[8]

Siuniàiev va participar en importants estudis de l'univers primigeni, incloent estudis sobre la recombinació d'hidrogen a l'Univers i l'aparició de fluctuacions angulars de la radiació còsmica de fons. Va dirigir l'equip que va realitzar observacions d'instrumentació al mòdul Kvant-1, que formava part de l'estació espacial Mir. Amb l'ajut d'aquest mòdul, el 1987 es va registrar per primera vegada la radiació de raigs X d'una supernova, associada a la decadència del níquel radioactiu sintetitzat durant la mort d'una estrella, que es converteix en cobalt radioactiu i després en ferro. El seu equip de l'IKI va ser responsable de les observacions astrofísiques dels satèl·lits Granat i INTEGRAL, i actualment prepara el projecte astrofísic internacional Spektr-RG. A l'Institut d'Astrofísica Max Planck, treballa en el camp de l'astrofísica teòrica de les altes energies i la cosmologia física i també participa en la interpretació de dades del satèl·lit Planck de l'Agència Espacial Europea.

Honors i premis[modifica]

Membre d'acadèmies[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • (anglès) Yudhijit Bhattacharjee: In the Afterglow of the Big Bang - Toiling behind the Iron Curtain under a tough mentor, a Russian astrophysicist uncovered secrets of the universe that have led to discoveries 4 decades later, a: Science, 1 de gener del 2010, Vol. 327, pàgina 26

Referències[modifica]

  1. ↑ (rus) Медаль за чёрные дыры. Российский ученый удостоен престижной награды
  2. ↑ «Академики РАН - выпускники Физтеха» (en rus). Физтехи - выпускники МФТИ, 11-12-2014. Arxivat de l'original el 2021-07-11. [Consulta: 14 gener 2018].
  3. ↑ «Rashid Sunyaev» (en anglès). Institut d'Estudis Avançats de Princeton. [Consulta: 25 juny 2019].
  4. ↑ Sunyaev RA; Zel'dovich YB «The interaction of matter and radiation in a hot-model universe» (en anglès). Astrophys. Space Sci., volum 4, número 3, 1969, pàg. 301–16. Bibcode: 1969Ap&SS...4..301Z. DOI: 10.1007/BF00661821.
  5. ↑ Plantilla:Ref-publicaciós
  6. ↑ Sunyaev RA; Zel'dovich YB «The observations of relic radiation as a test of the nature of X-ray radiation from the clusters of galaxies» (en anglès). Comm. Astrophys. Space Phys., volum 4, 1972, pàg. 173. Bibcode: 1972CoASP...4..173S.
  7. ↑ Sunyaev RA; Zel'dovich YB «Microwave background radiation as a probe of the contemporary structure and history of the universe» (en anglès). Annu. Rev. Astron. Astrophys., volum 18, número 1, 1980, pàg. 537–60. Bibcode: 1980ARA&A..18..537S. DOI: 10.1146/annurev.aa.18.090180.002541.
  8. ↑ Shakura NI; Syunyaev RA «Black holes in binary systems. Observational appearance» (en anglès). Astron. Astrophys., volum 24, 1973, pàg. 337–55. Bibcode: 1973A&A....24..337S.
  9. ↑ (anglès) The John C. Lindsay Memorial Awards and Lectures
  10. ↑ (anglès) Massey Award
  11. ↑ 11,0 11,1 (rus) Награды и лучшие публикации al lloc web de l'Institut Rus de Recerca Espacial
  12. ↑ «The King Faisal International Prize for Science (Physics) for the year 1430H - 2009G» (en anglès). Fundació Rei Faisal, 2009. Arxivat de l'original el 2019-10-05. [Consulta: 5 octubre 2019].
  13. ↑ «Российский астрофизик Рашид Сюняев награждён премией Киото» (en rus). Ria Novosti, 25-06-2011. [Consulta: 25 juny 2011].
  14. ↑ (rus) Российский астрофизик Рашид Сюняев получит медаль Франклина // RIA Novosti
  15. ↑ (alemany) Rashid Sunyaev zum Einstein Professor der Chinesischen Akademie der Wissenschaften gewählt
  16. ↑ (anglès) Llista de premiats
  17. ↑ (rus) Золотая медаль имени Я.Б. Зельдовича
  18. ↑ «Российский астрофизик награждён медалью Оскара Клейна» (en rus). Lenta.ru, 03-02-2016. [Consulta: 3 febrer 2016].
  19. ↑ (rus) Астрономы Шакура и Сюняев удостоены Госпремий
  20. ↑ (anglès) Web oficial
  21. ↑ «Трое физиков из России получили престижную медаль Дирака за исследование ранней Вселенной» (en rus). meduza.io. [Consulta: 9 agost 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raixid Siuniàiev
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Raixid_Siuniàiev&oldid=33070579»