Sorbitol
| Sorbitol | |
|---|---|
 |
|
| Nom IUPAC | (2S,3R,4R,5R)-Hexà -1,2,3,4,5,6-hexol |
| Altres noms | M6P |
| Fórmula empírica | C6H14O6 |
| Massa molecular | 182.17 g/mol |
| Estat físic/Color | Pols blanca |
| Nombre CAS | 50-70-4 |
| Densitat | 1.489 g/cm³ |
| Punt de fusió | 95 °C |
| Punt d'ebullició | 296 °C |
| Solubilitat en aigua | 2.750 g/l a 30 °C |
| Isòmers | Dulcitol, Manitol, Iditol |
El sorbitol o glucitol és un poliol o alcohol de sucre descobert pel químic francès Jean Baptiste Boussingault l'any 1872 en les baies de moixera de guilla (Sorbus aucuparia L.).[1]
Aquest compost, la fórmula empírica del qual és C6H14O6, s'obté industrialment amb la reducció del monosacàrid més comú, la glucosa.
A la natura, el sorbitol és un dels tres glúcids principals (sacarosa, midó i sorbitol) produïts durant la fotosíntesi a les fulles adultes de certes plantes de les famílies Rosaceae i Plantaginaceae. Es troba en quantitats apreciables a les algues vermelles i, juntament a la fructosa, la glucosa i la sacarosa, en fruites com ara les peres, les pomes, les cireres o els préssecs.
Taula de continguts |
Ús industrial[modifica]
El sorbitol és un sòlid higroscòpic que s'empra, a la indústria, d'humectant per a mantenir diversos productes amb un grau d'humitat adequat, així com a font d'alcohol en la fabricació de resines. S'utiliza en l'elaboració d'aliments, fàrmacs i productes químics. Usat també com a condicionador de paper, tèxtil, coles i cosmètics, i d'emulsionant en la fabricació de pastissos i dolços per tal d'impedir que se separin la fase aquosa i la fase grassa d'aquests aliments; finalment, com que posseeix un poder edulcorant, més important, que la sacarosa, s'obté el mateix sabor dolç, amb una quantitat inferior de sorbitol.
Ús com a edulcorant[modifica]
El sorbitol es fa servir d'edulcorant en els aliments dietètics. És qualificat com a edulcorant nutritiu perquè cada gram del producte conté 2,4 calories, força menys que les 4 de la sacarosa o el midó. És l'edulcorant que contenen generalment els xiclets "sense sucre". Se'l coneix com a E-420.
E-420(i): Sorbitol (estabilitzant, humectant)
E-420(ii): Sorbitol xarop (estabilitzant, humectant)
El sorbitol i la salut[modifica]
L'organisme humà metabolitza el sorbitol lentament. El sorbitol disposa d'importants avantatges sobre la fructosa: menys valor calòric i el fet que no sigui un sucre. A més, no provoca càries. La ingestió excessiva de sorbitol (més de 50g al dia) pot provocar dolor abdominal lleu i diarrea. En el fetge es pot transformar en glucosa i fructosa.
El sorbitol es produeix en l'interior del cos humà i, si ho fa d'una forma excessiva, pot resultar ser nociu. La retinopatia i la neuropatia diabètica podrien estar relacionades amb la presència d'excessiu sorbitol a les cél·lules dels ulls i dels nervis.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sorbitol |
- ↑ Escobar Gutiérrez A.J. 1995. Photosynthèse, partition du carbone et métabolisme du sorbitol dans les feuilles adultes de pêcher (Prunus persica Batsch). Thèse de Doctorat de l'Université de Poitiers, France.
