Sorbitol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sorbitol
Nomenclatura
Nom IUPAC (2S,3R,4R,5R)-Hexà-1,2,3,4,5,6-hexol
Altres noms D-glucitol; D-Sorbitol; M6P
Fórmula química C6H14O6
Nombre CAS 50-70-4
SMILES OC([C@H](O)[C@@H](O)[C@H](O)CO)CO
Propietats químiques
Aparença Pols blanca
Densitat 1,489 g/cm³
Massa molar 182.17 g/mol
Punt de fusió 95 °C
Punt d'ebullició 296 °C
Solubilitat 2750 g/L a 30 °C
Seguretat
NFPA 704
NFPA 704.svg
1
2
0
 
Compostos relacionats
Compostos relacionats Isòmers: Dulcitol, Manitol, Iditol
Recursos externs
MeSH Sorbitol
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat


Estructura del sorbitol.

El sorbitol o glucitol és un poliol o alcohol de sucre descobert pel químic francès Jean Baptiste Boussingault l'any 1872 en les baies de moixera de guilla (Sorbus aucuparia L.).[1]

Aquest compost, la fórmula empírica del qual és C6H14O6, s'obté industrialment amb la reducció del monosacàrid més comú, la glucosa.

A la natura, el sorbitol és un dels tres glúcids principals (sacarosa, midó i sorbitol) produïts durant la fotosíntesi a les fulles adultes de certes plantes de les famílies Rosaceae i Plantaginaceae. Es troba en quantitats apreciables a les algues vermelles i, juntament a la fructosa, la glucosa i la sacarosa, en fruites com ara les peres, les pomes, les cireres o els préssecs.

Ús industrial[modifica | modifica el codi]

El sorbitol és un sòlid higroscòpic que s'empra, a la indústria, d'humectant per a mantenir diversos productes amb un grau d'humitat adequat, així com a font d'alcohol en la fabricació de resines. S'utiliza en l'elaboració d'aliments, fàrmacs i productes químics. Usat també com a condicionador de paper, tèxtil, coles i cosmètics, i d'emulsionant en la fabricació de pastissos i dolços per tal d'impedir que se separin la fase aquosa i la fase grassa d'aquests aliments; finalment, com que posseeix un poder edulcorant, més important, que la sacarosa, s'obté el mateix sabor dolç, amb una quantitat inferior de sorbitol.

Ús com a edulcorant[modifica | modifica el codi]

El sorbitol es fa servir d'edulcorant en els aliments dietètics. És qualificat com a edulcorant nutritiu perquè cada gram del producte conté 2,4 calories, força menys que les 4 de la sacarosa o el midó. És l'edulcorant que contenen generalment els xiclets "sense sucre". Se'l coneix com a E-420.

E-420(i): Sorbitol (estabilitzant, humectant)

E-420(ii): Sorbitol xarop (estabilitzant, humectant)

El sorbitol i la salut[modifica | modifica el codi]

L'organisme humà metabolitza el sorbitol lentament. El sorbitol disposa d'importants avantatges sobre la fructosa: menys valor calòric i el fet que no sigui un sucre. A més, no provoca càries. La ingestió excessiva de sorbitol (més de 50g al dia) pot provocar dolor abdominal lleu i diarrea. En el fetge es pot transformar en glucosa i fructosa.

El sorbitol es produeix en l'interior del cos humà i, si ho fa d'una forma excessiva, pot resultar ser nociu. La retinopatia i la neuropatia diabètica podrien estar relacionades amb la presència d'excessiu sorbitol a les cél·lules dels ulls i dels nervis.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sorbitol Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Escobar Gutiérrez A.J. 1995. Photosynthèse, partition du carbone et métabolisme du sorbitol dans les feuilles adultes de pêcher (Prunus persica Batsch). Thèse de Doctorat de l'Université de Poitiers, France.