Talmud
| Talmud | |
| De la sèrie d'articles sobre Judaisme |
|
 |
|
 Reproducció d'un Talmud de Jerusalem amb comentaris. |
|
| Vegeu també:
Història del judaisme |
|
|
Doctrina Jueva |
|
|
Llengües jueves |
|
El Talmud (en hebreu תלמוד, "estudi" o "ensenyament") és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries. És una font fonamental de la legislació, de les tradicions i de les exhortacions morals. N'existeixen dues compilacions, el Talmud de Babilònia (acabat de compilar al segle V) i el Talmud de Jerusalem (ca. 300), redactat a l'escola de Tiberíades. Té dos components: la Mixnà, conjunt de tradicions jurídiques del judaisme destinades a interpretar i complementar la Torà, i la Guemarà, recull de les discussions dels rabins sobre la Mixnà. Els termes Talmud i Guemarà (que en arameu també significa "estudi") s'han usat de manera intercanviable: al segle XVI, quan l'Església Catòlica Romana va prohibir el Talmud, els censors van substituir, de manera gairebé sistemàtica, el mot Guemarà pel de Talmud. Expandeix els escrits de la Torà o llei jueva, i és la base de la major part de la literatura rabínica. El judaisme considera al Talmud part de la Tradició Oral, i el Tanakh de la tradició escrita. El Talmud pot complementar i explicar el Tanakh, però, per definició, no pot contradir-la.
Aquest compendi literari és en gran part una suma de les polèmiques dels rabins experts i famosos en les qüestions de comportament religiós i moral, però alhora també conté una gran part d'agadtà, és a dir, llegenda, tradició o anècdota, que exemplifica la part teòrica.
Està dividit, com la Mixnà, en sis ordres, i cada ordre en diferents tractats. Només 37 dels 63 tractats de la Mixnà tenen explicació talmúdica, ja que molts dels temes ja no es practicaven per manca del Temple quan es redactava el Talmud.
Durant els llargs segles de diàspora esdevingué el factor més important de coherència i persistència de la vida jueva arreu del món. D'altra banda, la incomprensió del Talmud, escrit en hebreu i arameu, per part del món occidental medieval, i també les seves al·lusions negatives a Jesús i al cristianisme, provocaren que el llibre fos perseguit i cremat públicament (a Paris [1242],[1] Tolosa [1320][2] i Itàlia [1553-4][3]) pels cristians, i les seves primeres edicions impreses (segle XVI) fossin censurades per l'Església.[4]
Vegeu també [modifica]
- Mixnà, codificació de les lleis orals.
Referències [modifica]
- ↑ http://www.abebooks.com/servlet/BookDetailsPL?bi=2097728359&searchurl=ds%3D30%26isbn%3D9782204063340%26n%3D100121501%26sortby%3D17
- ↑ http://reflexionpsicologica.blogspot.com/2010/08/el-aporte-cristiano-la-causa-judia.html
- ↑ http://www.jewishhistory.org.il/history.php?startyear=1550&endyear=1559
- ↑ http://curiositatstalmudiques.blogspot.com/2009/05/les-cremadisses-del-talmud.html
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Talmud  |
