Teoria del germen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Louis Pasteur va demostrar que el procés de fermentació és causat pel creixement de microorganismes, i que el creixement de microorganismes en brous de nutrient no és degut a la generació espontània.

Va exposar brous bullits i airejats en vasos que contenien filtres per impedir l'accés a totes les partícules i fins i tot vasos sense cap filtre, admetent aire que passava via un tub llarg i tortuós que no permetria passar la pols de les partícules. Res creixia als brous; per això, va demostrar que els organismes vius que creixien als brous venien de fora, com espores en la pols, i no es generaven pas espontàniament en el brou. Així, Pasteur donava el cop de mort a la teoria de la generació espontània i confirmava la teoria dels gèrmens.

Abans que Louis Pasteur desenvolupés la seva teoria dels gèrmens, Girolamo Fracastoro, Friedrich Henle i d'altres havien suggerit aquesta teoria, però ell va dirigir els experiments que clarament indicaven la seva correcció, i va aconseguir convèncer molts científics d'Europa que era veritable.

La recerca de Pasteur també mostrà que alguns microorganismes contaminaven les begudes que fermentaven. Amb això, inventà un procés en el qual els líquids com la llet s'escalfaven per matar tots els bacteris i les floridures ja presents dins d'ells. Ell i Claude Bernard completen la primera prova el 20 d'abril, 1862. Aquest procés fou després conegut com a pasteurització.

La contaminació de begudes portava Pasteur a concloure que els microorganismes infectaven tant animals com humans. Proposava evitant l'entrada de microorganismes al cos humà, destacant a en Joseph Lister a desenvolupar mètodes antisèptics en cirurgia.

El 1865, una malaltia anomenada pebrine estava matant grans nombres de cucs de seda. Pasteur va treballar uns quants anys per demostrar que era un microbi atacant els ous dels cucs de seda que provocaven la malaltia, i que eliminant aquest microbi dins dels criadors de cucs de seda eradicarien la malaltia.

Pasteur també descobria que alguns microorganismes anaeròbics es poden desenvolupar i viure sense aire o oxigen.