Usuari:Mcapdevila/Dibuix tècnic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Construcció del símbol de l'euro
Construcció del símbol de l'euro

El dibuix tècnic és un sistema de representació gràfic de diversos tipus d'objectes, amb el propòsit de proporcionar informació suficient per facilitar la seva anàlisi, ajudar a elaborar el seu disseny i possibilitar la futura construcció i manteniment del mateix. Sol realitzar-se amb l'auxili de mitjans informatitzats o, directament, en paper o altres suports plans.

Els objectes, peces, màquines, edificis, plans urbans, etc., Se solen representar en planta (vista superior, vista de sostre, planta de pis, coberta, etc.) , alçat (vista frontal o anterior i lateral; almenys una) i seccions (o talls ideals) indicant clarament les seves dimensions mitjançant acotacions.Són necessàries un mínim de dos projeccions (vistes de l'objecte) per aportar informació útil de l'objecte.

Història[modifica]

Llapis i plomes per a dibuix tècnic.

La història del dibuix tècnic s'inicia gràcies a la necessitat de comunicar-se mitjançant grafismes o dibuixos. Les primeres representacions que coneixem són les pintures rupestres, en elles no solament s'intentava representar la realitat de l'entorn, animals, astres, els propis éssers humans (es va començar amb ombres de mans), etc., sinó també sensacions, com l'alegria de les danses, o la tensió de les caceres.

Al llarg de la història, aquesta necessitat de comunicar-se mitjançant dibuixos, ha evolucionat, donant lloc d'una banda al dibuix artístic i per altre al dibuix tècnic. Mentre el primer intenta comunicar idees i sensacions, basant-se en el suggeriment i estimulant la imaginació de l'espectador, el dibuix tècnic, té com fi, la representació dels objectes el més exactament possible, en forma i dimensions.

Avui dia, s'està produint una confluència entre els objectius del dibuix artístic i tècnic. Açò és conseqüència de la utilització dels ordinadors en el dibuix tècnic, amb ells s'obtenen recreacions virtuals en 3D, que si bé representen els objectes en veritable magnitud i forma, també comporten una forta càrrega de suggeriment per a l'espectador.

Primeres manifestacions[modifica]

La primera manifestació coneguda del dibuix tècnic està en un dibuix de construcció que apareix esculpit a l'estàtua del rei sumeri Gudea que va governar entre 2144 - 2124 o 2122 aC, anomenada L'arquitecte , i que es troba al museu del Louvre de París.[1] En aquesta escultura, de manera esquemàtica, es representen els plànols d'un edifici.

De l'any 1650 aC data el papir de Ahmes. Aquest escriba egipci, va redactar, en un papir de 33 per 548 cm, una exposició de contingut geomètric dividida en cinc parts que abasten: l'aritmètica, l'estereotomia, la geometria i el càlcul de piràmides. En aquest papir s'arriba a donar un valor aproximat del nombre pi.

L'any 600 aC, trobem a Tales, filòsof grec nascut a Milet. Va ser el fundador de la filosofia grega, i està considerat com un dels set savis de Grècia. Tenia coneixements en totes les ciències, però va arribar a ser famós pels seus coneixements d'astronomia, després de predir l'eclipsi de sol que va tenir lloc el 28 de maig del 585 aC Es diu d'ell que va introduir la geometria a Grècia,[2] ciència que va aprendre a Egipte. Els seus coneixements, li van servir per descobrir importants propietats geomètriques. Aquestes no va deixar escrits, el coneixement que es té d'ell, procedeix del que es compte en la metafísica de Aristòtil.

De la mateixa segle que Tales, és Pitàgores, filòsof grec, les doctrines van influir en Plató. Nascut a l'illa de Samos, Pitàgores va ser instruït en els ensenyaments dels primers filòsofs jonis, Tales de Milet, Anaximandre i Anaxímenes. Va fundar un moviment amb propòsits religiosos, polítics i filosòfics, conegut com a pitagorisme. A aquesta escola se li atribueix l'estudi i traçat dels tres primers políedres regulars: tetràedre, hexàedre i octàedre. Però potser la seva contribució més coneguda en el camp de la geometria és el teorema de la hipotenusa, conegut com a teorema de Pitàgores, que estableix que "en un triangle rectangle, el quadrat de la hipotenusa, és igual a la suma dels quadrats dels catets ".

L'any 300 aC, trobem a Euclides, matemàtic grec. La seva obra principal "Elements de geometria", és un extens tractat de matemàtiques en 13 volums sobre matèries com ara: geometria plana, magnituds incommensurables i geometria de l'espai. Probablement estudi en Atenes amb deixebles de Plató. Va ensenyar geometria a Alexandria, i allà va fundar una escola de matemàtiques.

Arquimedes (287-212 aC), notable matemàtic i inventor grec, que va escriure importants obres sobre geometria plana i de l'espai, aritmètica i mecànica. Va néixer a Siracusa, Sicília, i es va educar a Alexandria,(Egipte). Va inventar formes de mesurar l'àrea de figures corbes, així com la superfície i el volum de sòlids limitats per superfícies corbes. Va demostrar que el volum d'una esfera és dos terços del volum del cilindre que la circumscriu. També va elaborar un mètode per calcular una aproximació del valor de pi (p), la proporció entre el diàmetre i la circumferència d'un cercle, i establir que aquest número era a 3 10/70 i 3 10/71.Apol·loni de Perge, matemàtic grec, anomenat el "Gran geòmetra", que va viure durant els últims anys del segle III i principis del segle II aC Va néixer a Perge, Pamfília (avui Turquia). La seva major aportació a la geometria va ser l'estudi de les corbes còniques,[3] que va reflectir en el seu Tractat de les còniques, que en un principi estava compost per vuit llibres.

Parts que engloba[modifica]

Un dibuix tècnic ha de facilitar la visualització de tots els detalls de la peça, per permetre la seva anàlisi i futura construcció.

El dibuix tècnic engloba treballs com esbossos o croquis, esquemes, diagrames, plànols elèctrics i electrònics, representacions de tot tipus d'elements mecànics, plànol s de arquitectura, urbanisme, etc., resolts mitjançant l'auxili de conceptes geomètrics, on són aplicades la matemàtica, la geometria euclidiana, diversos tipus perspectives, escales, etc.

El dibuix pot ser plasmat en una gran varietat de materials, com són diversos tipus de papers, llenç o acetat (mylar); també pot projectar-se en pantalla, mostrar-se en monitor, recrear animacions gràfiques dels seus volums, etc.

Per a realitzar el dibuix tècnic s'utilitzen diversos útils o instruments: regles de diversos tipus, compassos, llapis, escaire, cartabó, tiralínies, retolador, etcètera. Actualment, s'utilitza amb preferència la informàtica, en el seu vessant de disseny assistit per ordinador (CAD, 3D, vectorial, etcètera) amb resultats òptims i en continu procés de millora.

Tipus de dibuix tècnic[modifica]

Amb el desenvolupament industrial i els avenços tecnològics el dibuix ha augmentat el seu camp d'acció. Els principals són:

Dibuix d'arquitectura
El dibuix arquitectònic abasta una àmplia gamma de representacions gràfiques amb les quals realitzem els plànols per a la construcció de tota mena d'edificis: cases, torres, escoles, esglésies, fàbriques i pavellons poliesportius entre d'altres. Es dibuixa el projecte amb els instruments necessaris, amb els seus respectius detalls, ajust i correccions, on apareixen els plànols de planta, façanes, seccions, perspectives, fonaments, columnes, detalls i altres.
Dibuix mecànic
El dibuix mecànic s'empra en la representació de peces o parts de màquines, maquinàries, vehicles com grues i motos, avions, helicòpters i màquines industrials. Els plànols que representen un mecanisme simple o una màquina formada per un conjunt de peces, són anomenats plans de conjunt, i els que representa un sol element, pla de peça. Els que representen un conjunt de peces amb les indicacions gràfiques per a la seva col·locació, i muntatge global, són anomenats plans de muntatge.
Dibuix elèctric
Aquest tipus de dibuix es refereix a la representació gràfica d'instal·lacions elèctriques en una indústria, oficina o habitatge o en qualsevol estructura arquitectònica que requereixi d'electricitat. Mitjançant la simbologia corresponent es representen connexions, caixa de comptador, tauler principal, línia de circuits, interruptors, pren corrents, sortides de llums entre d'altres.
Dibuix electrònic
Es representa els circuits que donen funcionament precís a diversos aparells que en l'actualitat constitueixen un avenç tecnològic com els ordinadors, amplificadors, transmissors, rellotges, televisors, ràdios i altres.
Dibuix geològic
El dibuix geològic s'empra en geografia i en geologia, en ell es representen les diverses capes de la terra emprant una simbologia i dóna a conèixer els minerals continguts en cada capa. S'usa molt en mineria i en exploracions de jaciments petrolífers.
Dibuix topogràfic
El dibuix topogràfic ens representa gràficament les característiques d'una determinada extensió de terreny, mitjançant signes convencionalment establerts. Ens mostra els accidents naturals i artificials, cotes o mesures, corbes horitzontals o corbes de nivell.
Dibuix urbanístic
Aquest tipus de dibuix s'utilitza en l'organització de ciutats: en la ubicació de centres urbans, zones industrials, bulevards, carrers, avingudes, jardins, autopistes, zones recreatives entre d'altres. Es dibuixen avantprojectes, projectes, plànols de conjunt, plànols de detall.
Dibuix tècnic d'instal·lacions sanitàries
Té per finalitat representar el posicionament de cadascuna de les peces sanitàries: dutxa, rentamans, vàter, etc.Incluyendo la ubicació de les canonades internes o externes.

Format de paper[modifica]

Per plasmar els dibuixos en un suport físic s'utilitzen diversos formats de paper de dimensions normalitzades. La més utilitzada és la sèrie A. Les principals mides de la qual són (mesures en mm):

A0 - 841 * 1189
A1 - 594 * 841
A2 - 420 * 594
A3 - 297 * 420
A4 - 210 * 297
A5 - 148 * 210
A6 - 105 * 148
A7 - 74 * 105
A8 - 52 * 74
A9 - 30 * 43
A10 10 * 12

Representacions[modifica]

Les perspectives o representacions més habituals en el dibuix tècnic són:

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Dibuix tècnic