Usuari:Mcapdevila/Exploració de Mart
L' exploració espacial de Mart va començar en el context de la carrera espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica que va donar lloc a la Guerra Freda entre aquests dos països. Però l'interès en el planeta Mart i en la possibilitat que hi hagués vida, es remunta al 1877 quan l'astrònom italià Giovanni Schiaparelli va afirmar haver vist canals per tot el planeta. Astrònoms posteriors havien intentat comprovar la postulació de l'astrònom nord-americà Percival Lowell que suggeria que els presumptes canals descoberts per Schiaparelli eren un sistema d'irrigació creat per éssers intel·ligents.
Encara que no hi havia proves reals d'aquestes especulacions, es van crear tot un seguit de teories o mites sobre Mart, que van transcendir a la literatura i a la creació de llegendes sobre suposats marcians que feien visites a diferents parts de la Terra.
Per tant, es pot afirmar que l'exploració de Mart és fruit de la necessitat de l'home de conèixer la veritat a partir de tots aquests productes de la imaginació que van anar generant un immens interès pel planeta vermell, i de la possibilitat de fer contacte amb altres intel·ligències.
Les primeres missions i orbitadors[modifica]
Primeres missions soviètiques[modifica]
Les primeres missions soviètiques van ser les del programa Marsnik que va consistir en 2 vols propers amb sonda a l'octubre del 1960. Les 2 sondes van fallar al sortir de la Terra i van quedar atrapades a l'òrbita, la sonda va aconseguir una altura màxima de 120 km abans de reentrar a la Terra. Una altra sonda va ser la Mars 1962A que realitzaria un sobrevol i que va ser llançada el 24 d'octubre del 1962. La Mars 1962B incloïa un lander que es va llançar al desembre d'aquell mateix any; l'una va fallar al sortir de l'òrbita de la Terra i l'altra va explotar l'etapa superior abans de donar-li l'última empenta directe a Mart.
Mars 1 llançada l'1 de novembre del 1962, seria una sonda automàtica interplanetària, la primera del programa soviètic de sondes a Mart. Volaria a una distància de 11.000 km del planeta i prendria fotos de la superfície i enviaria informació sobre la radiació còsmica, els impactes de micrometeorits, sobre el camp magnètic de Mart, la radiació a l'ambient, l'estructura de l' atmosfera, i possibles components orgànics presents. Es van mantenir 61 transmissions d'ràdio amb intervals de cada 2 dies. El 21 de març del 1963 quan la nau es trobava a 106.760.000 km de la Terra el procés de la comunicació es va aturar, degut a les fallades de l'antena de transmissió. Seguidament, a l'any 1964 va començar el programa Zond, que va consistir en la Zond 1964A que fallà el seu llançament i la Zond 2, la qual va perdre contacte després d'unes maniobres a mig camí al maig del 1965.
Programa Mariner[modifica]
Aquest programa va començar el 1964 quan el Laboratori Jet propulsió va llançar les Sondes Mariner 3 (llançada el 5 de novembre del 1964) i Mariner 4 (llançada el 28 de novembre del 1964) per a realitzar vols a prop de Mart.
La Mariner 4 va passar per Mart el 14 de juliol del 1965 donant les primeres fotos properes al planeta, va mostrar llocs amb impactes similars als de la lluna. La NASA va llançar més sondes a la finestra de llançament, que van arribar a Mart al 1969. La Mariner 9 es va convertir en la primera sonda espacial al entrar a l'òrbita marciana, aquesta va arribar al mateix temps que les sondes soviètiques Mars 2 i Mars 3 que trobaren grans tempestes de pols en progrés, aleshores el control de la Mariner va decidir portar-la a Fobos per a fer-hi fotos.
Missions destacades[modifica]
1960-1969: Primeres exploracions, els Mariners[modifica]
Les sondes soviètiques Marsnik 1960A i Marsnik 1960B, llançades el 10 i el 14 d'octubre del 1960 amb una massa de 640 kg, encapçalen la llista d'enginys llançats des de la Terra amb destinació a Mart, tot i que no van aconseguir escapar de l'òrbita terrestre i van ser destruïdes. Igualment fallida va resultar la Marsnik 1 , que l'1 novembre del 1962 s'enlairà amb 893,5 kg de pes. Es tractava d'una sonda que pretenia sobrevolar el planeta a una distància de 11.000 km; va passar a 193.000 km de Mart, el 19 de juny del 1963 -si bé s'havia perdut contacte amb ella el 21 de març del 1963 - quan es trobava a 106.706.000 km de la Terra es va convertir en el primer objecte humà a aproximar-se al planeta.
A finals del 1964, els Estats Units manaren la Mariner 3 cap a Mart però fracassà per problemes d'enginyeria. El 1965, els Estats Units van enviar-hi la Mariner 4 que aconseguí transmetre les primeres fotografias de Mart preses a la seva proximitat al juliol del mateix any; la Mariner 4 es troba amb un paisatge desolat, desèrtic i amb abundància de cràters, mentre que la Zond 2 pertanyent a la Unió Soviètica d'aleshores, aconsegueix -després de diversos mesos- sobrevolar Mart el 6 d'agost del 1965 a una distància de 1.500 quilòmetres i a una velocitat relativa de 5,62 km/s, sense enviar dades.
El 1969 arriben les Mariner 6 i 7 dels Estats Units que sobrevolen la superfície a uns 3.500 quilòmetres d'altura. Ambdues aconsegueixen enviar unes 200 fotografias de les regions equatorials.
1970-1979: Vikings[modifica]
En la història de la conquesta de l'espai s'aconsegueixen diverses noves marques a l'any 1971 com per exemple: la primera satel·lització d'una sonda a Mart el 13 de novembre, la Mariner 9 com a primer objecte humà al planeta el 27 de novembre, la Marsnik 2 fent la primera transmissió des de la seva superfície el 2 de desembre, Marsnik 3:
La Mariner 9 es converteix en el primer satèl·lit artificial de Mart el 13 de novembre del 1971. Un cop posicionada va aconseguir captar les grans tempestes de pols que s'originen a l'hemisferi sud i que enfosqueixen tota la seva superfície.
La Unió Soviètica es va convertir en la primera potència que aconseguí dipositar a la superfície un vehicle d'exploració (l'astromòvil) controlat a distància amb el seu Marsnik 3, que va tocar la superfície a uns 20,7 m/s i aproximadament a 45º S i 158º O a les 13:50:35 GMT del 2 de desembre -després de la fallada i la pèrdua, durant el descens, de la Marsnik 2-, però poc després d'iniciar la transferència de les primeres imatges es va perdre tot contacte amb la Terra. Igualment, el petit vehicle rover que portà, l' PROP-M , va quedar inoperant.
La sonda Marsnik 5, se situà a l'òrbita marciana el febrer del 1974, enviant fotografies, després del fracàs de la seva predecessora, la Marsnik 4, que va passar a 2.200 km del planeta.
Posteriorment, la soviètica Marsnik 6, llançada el 5 d'agost del 1973, va aconseguir posar-se en òrbita a 1.500 km de Mart cap al 12 de març del 1974. La sonda d'amartizaje va baixar a 24º sud i 25º oest, al nord-est de la conca d'Argyre. Durant el seu descens va transmetre mesures atmosfèriques, però va interrompre les transmissions 0'3 segons abans d'aterrar.
També al març del 1974 arribà al planeta la Marsnik 7, passant a 1.300 km d'aquest i fracassant a la seva missió.
El 1976, els Estats Units va fer descendir al planeta els vehicles exploradors Viking 1 i Viking 2 que aconseguiren transmetre fotografies de la superfície des de les planícies de Chryse i Utopia. Aquestes dues missions van realitzar experiments per a detectar vida a la superfície marciana i els resultats van ser més polèmics que concloents. Les sondes Viking van romandre actives fins al 1980 - 1982.
En relació a aquests resultats, el 2007 científics de l'Hospital Borda (Buenos Aires, Argentina) van realitzar una revaluació de les dades obtingudes per aquella missió, addicionant dades d'investigacions recents, -investigació reconeguda al seminari geofísic del laboratori del Institut Carnegie (Washington, Estats Units)), i han postulat que els resultats si serien consistents amb la presència de vida microbiana a la superfície del planeta, i li han proposat el nom de Gillevinia straata.[1] No obstant això, aquesta investigació i les seves conclusions no han obtingut suport de la NASA, de la comunitat científica i de publicacions científiques importants, o fins i tot, de la premsa especialitzada.
1980-1999: La mala sort (Mars Polar Lander i Mars Climate Orbiter), Mars Pathfinder, MGS[modifica]
La missió soviètic-europea integrada per les sondes Fobos 1 i 2 se'n va anar al 1988, però una nau deixà de transmetre pel camí i l'altra, va fer el mateix quan es disposava a aproximar-se a Fobos al 1989.
El 1992, la missió Mars Observer dels Estats Units perd tot contacte amb la nau al moment d'entrar a l'òrbita, fracàs al que li seguirà el de la missió russa amb la Mars 96 quatre anys més tard.
El 1997 arribà a Mart la Mars Pathfinder que baixà a l'Aris Valley portant el vehicle d'exploració autopropulsat Sojourner ; principalment, és un vehicle per a proves de noves tecnologies. La seva exploració de la superfície dura 2 mesos i aquest procés és televisat a milions de persones. El lloc d'aterratge del Mars Pathfinder es va batejar amb el nom de Sagan Memorial Station, en honor a Carl Sagan. Aquell mateix any, també arribà a Mart la Mars Global Surveyor, sonda que orbità Mart.
La primera sonda orbital japonesa al planeta, anomenada Nozomi va ser llançada el 4 de juliol del 1998, va sobrevolar Mart el 14 de desembre del 2003, però diversos errors van conduir la missió al fracàs.
Dos anys més tard, al 1999, els Estats Units va enviar i va perdre la Mars Climate Orbiter i la Mars Polar Lander. La primera, segons la versió oficial àmpliament criticada, va ser perduda per l'ús d'unitats de mesura anglosaxones en lloc d'unitats mètriques decimals, fet que provocà un greu error segons els directius de la missió. La segona, perduda a l'aterratge a Mart, va ser objecte d'un intent de rastreig fotogràfic dut a terme per la nau Mars Global Surveyor. A principis de l'any 2005, es va pensar que s'havien trobat les restes de la Mars Polar Lander. Desafortunadament, posteriors examinacions més detallades de les imatges van demostrar que aquest no era el cas i la Mars Polar Lander continua desapareguda. Aquests fallits intents d'arribar a Mart van representar un dur i doble cop per al programa d'exploració de Mart dels Estats Units.
El segle XXI[modifica]
A l'any 2001, els Estats Units envià a Mart a la Mars Odyssey que s'acomodà a una òrbita marciana de 2 hores. Va realitzar una missió de cartografia de la distribució i concentració d'elements químics i minerals a la superfície del planeta. Descobreix l'existència de gel, fet que donà suport a la teoria de les grans quantitats d'aigua a Mart i provocà entusiasme al ser una font potencial per a una futura missió tripulada a Mart.
Al 2003, Gran Bretanya col·laborant amb l'Agència Espacial Europea va enviar a la Mars Express que està en òrbita i al Beagle 2 que va baixar a la superfície però no tornà a emetre senyals de vida des d'aleshores. Paral·lelament, els Estats Units envià amb èxit al Spirit i l'Opportunity -dins de la missió Mars Exploration Rover-, que realitzen exploracions de la superfície i mesuraments de les condicions atmosfèriques que han pogut confirmar novament la teoria de l'enorme quantitat d'aigua que va existir a Mart i que existeix en forma de gel ara. En resum, els robots nord-americans van descobrir que, efectivament, hi va haver un ambient habitable al planeta vermell.
La nau Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA va ser llançada en un coet Atles 5 el /08 del 2005 des de Cap Canaveral, EUA. Va arribar a Mart al 2006. Un dels objectius principals d'aquesta missió és la recerca d'aigua: podria detectar aqüífers subterranis si és que existeixen i estan prop de la superfície. Aquesta sonda obtindria imatges de la superfície de Mart amb més resolució que l'obtinguda fins ara.
A l'agost del 2007 es va efectuar el llançament de la sonda Phoenix que va aterrar al pol nord de Mart a finals de maig del 2008.
Al 2008, hi havia sis instruments espacials fabricats per l'home funcionant a Mart ': Els robots Spirit (Rover) i Opportunity (Rover) i el Phoenix (Lander) que aterrà al Pol Nord. Tots ells a la superfície del planeta vermell. Al seu torn, les tres sondes orbitals: la Mars Odyssey (Orbiter) i la Mars Reconnaissance Orbiter (Orbiter) dels Estats Units i la sonda orbital de l' Agència Espacial Europea, la Mars Express (Orbiter).
El 2011 es va llançar la sonda russa Fobos-Grunt amb destinació a les llunes marcianes, però després d'orbitar la Terra durant uns dies, els seus sistemes electrònics van fallar a l'intentar posar-lo de nou camí a la seva destinació.
Al 26 novembre del 2011 va ser llançada la Mars Science Laboratory (abreujada MSL), coneguda com a Curiosity. Es tracta d'una missió espacial que inclou un astromóvil d'exploració marciana dirigida per la NASA i que se centra a col·locar sobre la superfície marciana un vehicle explorador de tipus rover. Aquest vehicle serà tres vegades més pesat i dues vegades més gran que els vehicles utilitzats en la missió Mars Exploration Rover, que van aterrar sobre Mart l'any 2004, i portà instruments científics més avançats. La comunitat internacional proporcionà alguns d'aquests instruments, i es tenia planejat llançar-lo a través d'un coet Atles V 541. Un cop aterrat, el rover prendria dotzenes de mostres del sòl i de la pols rocosa marciana per al seu anàlisi. La durada de la missió seria d'1 any marcià (1,88 anys terrestres), i amb un rang d'exploració superior als enviats anteriorment, investigaria la capacitat passada i present de Mart per a allotjar vida.
Missions cancel·lades[modifica]
- Programa Voyager (Mart) dels dècada del 1970 es planejaven 2 orbitadores i 2 landers que es llançarien en 1 sol coet Saturn V.
- Mars Aerostat - Missió Russa Francesa,[2] per a ser llançada a la finestra de llançament del 1992, ajornada el 1994 i cancel·lada el 1996.
- Mars 98, Missió Russa que incloïa un orbitador lander i un rover, planejada per la finestra de llançament del 1998.
- Mars Surveyor 2001 Lander, per a octubre de 2001.
- NetLander Missió 2007 a 2009, missió Holandesa
- Mars Telecommunications Orbiter, setembre de 2009 missió principal per telecomunicació.
- Wright Flyer, una missió usant un planador proposta per al 17 de desembre de 2003, per commemorar el centenari del vol dels germans Wright.
Finestres de llançament[modifica]
Per a llançar sondes d'exploració a Mart cal tenir en compte el temps del vol de la missió, per això, s'ha d'esperar a les finestres de llançament que passen cada 2'135 anys o 780 dies (màxim acostament sinòdic respecte a la Terra).[3]
Línia de temps de l'exploració[modifica]
| Missió | Llançament | Arribada a Mart | Fi de la missió | Objectiu | Resultat |
|---|---|---|---|---|---|
 Marsnik 1960A |
10/10/1960 | 10/10/1960 | Vol proper | Va fallar el llançament | |
| Mars 1960B |
14/10/1960 | 14/10/1960 | Vol proper | Va fallar el llançament | |
| Spútnik 22 (Mars 1962A) |
24/10/1962 | 24/10/1962 | Vol proper | Destruïda després del llançament | |
| Mars 1 |
01/11/1962 | 21/03/1963 | Vol proper | Va recopilar poca informació, es va perdre contacte en arribar a Mart. | |
| Spútnik 24 (Mars 1962B) |
04/11/1962 | 19/01/1963 | Aterrar | No va poder sortir de l'òrbita de la Terra | |
| Zond 1964A |
04/06/1964 | 04/06/1964 | Vol proper | Va fallar el llançament | |
 Mariner 3 |
05/11/1964 | 05/11/1964 | Vol proper | Va fallar el llançament, la seva trajectòria la va posar en òrbita al voltant del sol, actualment segueix aquí | |
| Mariner 4 |
28/11/1964 | 14/07/1965 | 21/12/1967 | Vol proper | Èxit de vol proper no hi ha més dades |
| Zond 2 |
30/11/1964 | 05/1965 | Vol proper | Es va perdre contacte | |
| Mariner 6 |
/01/1969 | 31/07/1969 | 08/1969 | Vol proper | Èxit |
| Mariner 7 |
27/03/1969 | 05/08/1969 | 08/1969 | Vol proper | Èxit |
| Mars 1969A |
27/03/1969 | 27/03/1969 | Orbitador | Va fallar el llançament | |
| Mars 1969B |
02/04/1969 | 02/04/1969 | Orbitador | Va fallar el llançament | |
| Missió (1970-1989) | Llançament | Arribada a Mart | Terminació | Objectiu | Resultat |
| Mariner 8 |
08/05/1971 | 08/05/1971 | Orbitador | Va fallar el llançament | |
| Cosmos 419 |
10/05/1971 | 12/05/1971 | Orbitador | Va fallar el llançament | |
| Mariner 9 |
30/05/1971 | 13/11/1971 | 27/10/1972 | Orbitador | Èxit |
| Mars 2
|
19/05/1971 | 27/11/1971 | 22/08/1972 | Orbitador | Èxit |
| 27/11/1971 | Rover[4] | Impacte en la superfície de Mart | |||
| Mars 3
|
28/05/1971 | 02/12/1971 | 22/08/1972 | Orbitador | Èxit |
| 02/12/1971 | Rover | Va aterrar amb èxit a la superfície però es va perdre el contacte pocs segons després. | |||
| Mars 4 |
21/07/1973 | 10/02/1974 | 10/02/1974 | Orbitador | No va entrar en òrbita però va realitzar un vol proper |
| Mars 5 |
25/07/1973 | 02/02/1974 | 21/02/1974 | Orbitador | Èxit parcial, va entrar en òrbita, va tornar informació i després de 9 dies es va perdre contacte. |
| Mars 6 |
15/08/1973 | 12/03/1974 | 12/03/1974 | Aterrar | Èxit parcial, va retornar informació durant el descens però es va perdre el contacte en aterrar. |
| Mars 7 |
09/08/1973 | 09/03/1974 | 09/03/1974 | Aterrar | La sonda que havia d'aterrar es va separar però va fallar en donar contacte. |
| Viking 1
|
20/08/1975 | 20/07/1976 | 17/08/1980 | Orbitador | Èxit |
| 13/11/1982 | Aterrar | Èxit a aterrar | |||
| Viking 2
|
09/09/1975 | 03/09/1976 | 25/07/1978 | Orbitador | Èxit |
| 11/04/1980 | Aterrar | Èxit | |||
| Fobos 1
|
07/07/1988 | 02/09/1988 | Orbitador | Es va perdre contacte en la seva ruta a Mart. | |
| Aterrar | No desplegat | ||||
| Fobos 2
|
12/07/1988 | 29/01/1989 | 27/03/1989 | Orbitador | Èxit parcial. Va en òrbita i va retornar una mica d'informació, però es va perdre contacte després del desplegament del Lander. |
| Aterrar | No desplegat | ||||
| Missió (1990-1999) | Llançament | arribada a Mart | Terminació | Objectiu | Resultats |
| Mars Observer |
25/09/1992 | 24/08/1993 | 21/08/1993 | Orbitador | Es va perdre contacte en arribar a Mart |
| Mars Global Surveyor |
07/11/1996 | 11/09/1997 | 05/11/2006 | Orbitador | Èxit |
 Mars 96 |
16/11/1996 | 17/11/1996 | Orbitador/Aterrar | Va fallar el llançament. Es va estavellar a l'oceà Pacífic | |
| Mars Pathfinder |
04/12/1996 | 04/07/1997 | 27/09/1997 | Aterrar/rover | Èxit |
 Nozomi (Planeta-B) |
03/07/1998 | 09/12/2003 | Orbitador | Complicació en la ruta a Mart, mai va entrar en òrbita | |
| Mars Climate Orbiter |
11/12/1998 | 23/09/1999 | 23/09/1999 | Orbitador | Es va estavellar en descendir a causa de complicacions d'unitats mètriques |
| Mars Polar Lander
|
03/01/1999 | 03/12/1999 | 03/12/1999 | Aterrar | Es va perdre contacte en arribar |
| Deep Space 2 (DS2) |
Aterrares | ||||
| Missió (2000-Actualitat) | Llançament | Arribada a Mart | Terminació | Objectiu | Resultats |
| Mars Odyssey |
07/04/2001 | 24/10/2001 | Actualment operativa | Orbitador | Èxit |
 Mars Express Orbiter
|
02/06/2003 | 25/12/2003 | Actualment operativa | Orbitador | Èxit |
 Beagle 2 |
06/02/2004 | Aterrar | Es va perdre contacte mentre aterrava es creu que es va estavellar | ||
| Spirit |
10/07/2003 | 04/01/2004 | 25/05/2011 | Rover | Èxit |
| Opportunity |
07/07/2003 | 25/01/2004 | Actualment operativa | Rover | Èxit |
| Rosetta (sonda) |
02/03/2004 | 25/02/2007 | Actualment operativa | Vol proper | Èxit |
| Mars Reconnaissance Orbiter |
12/08/2005 | 10/03/2006 | Actualment operativa | Orbitador | Èxit |
| Phoenix |
04/08/2007 | 25/05/2008 | 10 de novembre de 2008 | Aterrar | Èxit |
| Dawn |
27/8/2007 | 17/2/2009 | Actualment operativa | Vol proper | Èxit |
| Fobos-Grunt
|
8/11/2011 | 8/11/2011 | Aterrar/Retorn de mostres | Falla després del llançament. La nau queda orbitant la Terra i s'estavella dies més tard. | |
 Yinghuo-1 |
Orbitador | ||||
| Mars Science Laboratory[5] |
26/11/2011 | 06/08/2012 | Actualment operativa | Rover | Amartatge reeixit. Missió en desenvolupament. |
| Futur | Llançament | Arribada a Mart | Terminació | Objectiu | Resultats |
 Northern Light |
2012 | Aterrar i rover | |||
| Maven |
18/11/2013 | Orbitador | |||
| Mars Trace Gas Orbiter |
1/2016 | Orbitador | |||
 MetNet |
2016 | Aterrar | |||
| Astrobiologia Field Laboratory |
2016 | Aterrar | |||
| ExoMars |
2016 | Orbitador | |||
| 2018 | Dos rovers | ||||
| Mars sample return mission |
2018 | Orbitador, aterrar, rover i retorn de mostres |
Vegeu també[modifica]
Mapa interactiu de Mart[modifica]
El següent mapa d'imatges del planeta Mart conté enllaços interns a les característiques geogràfiques destacant les ubicacions dels Rovers i dels mòduls de descens. Feu clic a les característiques i us enllaçarà a les pàgines dels articles corresponents. El nord està a la part superior; les elevacions: vermelles (més alt), grogues (zero), blaves (més baix).
Referències[modifica]
- ↑ Crocco, M. (2007), Els taxons majors de la vida orgànica i la nomenclatura de la vida a Mart: primera classificació biològica d'un organisme marcià (ubicació dels agents actius de la Missió Víking de 1976 en la taxonomia i sistemàtica biològica)-. Electro-neurobiologia 15 (2), 1-34; http://electroneubio.secyt.gov.ar/First_biological_classification_Martian_organism.pdf
- ↑ C. Tarrieu, "Status of the Mars 96 Aerostat Development", Paper IAF-93-Q.3.399, 44th Congress of the International Astronautical Federation, 1993.
- ↑ Committee on Cost Growth in NASA Earth and Space Science Missions. Controlling Cost Growth of Nasa Earth and Space Science Missions (en anglès). National Academies Press, 2010, p.15. ISBN 0309157374.
- ↑ "The First Rover on Mars - The soviets Did It in 1971 " The Planetary Report July/August 1990 issue. URL accessed March 30, 2006.
- ↑ http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/index.html
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Exploració de Mart |
- Viatge a Mart Notícies sobre un futur viatge a Mart.
- En anglès
- El lloc web de la NASA sobre l'exploració de Mart
- Informació de totes les missions a Mart
- exploreMarsnow Simulació interactiva d'una base a Mart.
- Solar Views Molta informació sobre Mart i sobre la seva exploració.