Vés al contingut

Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎Passes prèvies: Peu d'imatge
m →‎Desenvolupament de la jornada: crits donan suport terra lliure
Línia 71: Línia 71:
Finalment, al mateix dia 13 s'anuncià que finalment es celebraria la consulta al Centre Moral de la vila situat al costat de l'Ajuntament, després que es dictaminés que no es podia celebrar a una de les sales del consistori.<ref name="3cat24 doc"/> La consulta va transcórrer en un ambient festiu, gràcies a les activitats preparades per l'organització, i a l'afluència de centenars de simpatitzants sobiranistes de fora d'Arenys.<ref name="VilaWebConsulta">{{citar web|url=http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3630561|títol=Afluència multitudinària a les urnes d'Arenys de Munt|consulta=13 de setembre|data=13 d'agost|editor=VilaWeb}}</ref><ref name=ElPais>{{citar web|url=http://www.elpais.com/articulo/cataluna/pueblo/focos/elpepiespcat/20090914elpcat_1/Tes|títol=Un pueblo bajo los focos|consulta=14 de setembre|data=14 de setembre|editor=Diari [[El País]]|llengua=castellà}}</ref> Algunes de les activitats van ser recitals poètics, actuacions musicals, geganters, bastoners, dinars populars, entre d'altres. Entre les actuacions musicals hi hagueren tant grups locals com d'arreu de Catalunya com per exemple, [[Cesk Freixas]], [[Gerard Sesé]], [[Skafam]], [[Titot|Titot Ribera]] o [[David Rossell]].<ref>{{citar web|url=http://www.coc130909.org/index.php?xnewsaction=fullnews&newsarch=092009&newsid=4|títol=13 DE SETEMBRE: FESTA DE LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA A ARENYS DE MUNT|consulta=15 de setembre|data=11 d'agost|editor=Comissió Organitzadora Consulta 13-09-2009}}</ref> A més a més, més de 300 periodistes d'arreu del món es van acreditar per seguir la jornada.<ref name="VilaWebConsulta" />
Finalment, al mateix dia 13 s'anuncià que finalment es celebraria la consulta al Centre Moral de la vila situat al costat de l'Ajuntament, després que es dictaminés que no es podia celebrar a una de les sales del consistori.<ref name="3cat24 doc"/> La consulta va transcórrer en un ambient festiu, gràcies a les activitats preparades per l'organització, i a l'afluència de centenars de simpatitzants sobiranistes de fora d'Arenys.<ref name="VilaWebConsulta">{{citar web|url=http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3630561|títol=Afluència multitudinària a les urnes d'Arenys de Munt|consulta=13 de setembre|data=13 d'agost|editor=VilaWeb}}</ref><ref name=ElPais>{{citar web|url=http://www.elpais.com/articulo/cataluna/pueblo/focos/elpepiespcat/20090914elpcat_1/Tes|títol=Un pueblo bajo los focos|consulta=14 de setembre|data=14 de setembre|editor=Diari [[El País]]|llengua=castellà}}</ref> Algunes de les activitats van ser recitals poètics, actuacions musicals, geganters, bastoners, dinars populars, entre d'altres. Entre les actuacions musicals hi hagueren tant grups locals com d'arreu de Catalunya com per exemple, [[Cesk Freixas]], [[Gerard Sesé]], [[Skafam]], [[Titot|Titot Ribera]] o [[David Rossell]].<ref>{{citar web|url=http://www.coc130909.org/index.php?xnewsaction=fullnews&newsarch=092009&newsid=4|títol=13 DE SETEMBRE: FESTA DE LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA A ARENYS DE MUNT|consulta=15 de setembre|data=11 d'agost|editor=Comissió Organitzadora Consulta 13-09-2009}}</ref> A més a més, més de 300 periodistes d'arreu del món es van acreditar per seguir la jornada.<ref name="VilaWebConsulta" />


La manifestació de la [[Falange Española|Falange]] va ser molt minoritària i no va tenir cap efecte intimidatori. Només es van presentar dos autocars (58 persones)<ref name="58 falangistes" />, que van quedar rodejats per un cordó de [[Mossos d'Esquadra]] i una colla de manifestants que van corejar consignes independentistes. Un cop acabat l'acte, van tornar a marxar sense incidents remarcables.<ref name="VilaWebConsulta" /><ref>{{citar web|url=http://www.directe.cat/article/tan-sols-una-seixantena-de-falangistes-soposen-al-referendum-independentista|títol=Tan sols una seixantena de falangistes s'oposen al referèndum independentista|consulta=13 de setembre|data=13 d'agost|editor=directe!cat}}</ref><ref name=ElPais />
La manifestació de la [[Falange Española|Falange]] va ser molt minoritària i no va tenir cap efecte intimidatori. Només es van presentar dos autocars (58 persones),<ref name="58 falangistes" /> que van quedar rodejats per un cordó de [[Mossos d'Esquadra]] i una colla de manifestants que van corejar consignes tant independentistes com a favor de l'organització desapareguda [[Terra Lliure]].<ref name="heraldo terra lliure">{{citar web |url= http://www.elcomerciodigital.com/gijon/20090914/politica/arenys-munt-vota-favor-20090914.html|títol= Arenys de Munt vota a favor de la independencia de Cataluña|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= 14 de setembre de 2009|llengua=castellà|obra= Diari El Comercio Digital|editor=}}</ref> Un cop acabat l'acte, van tornar a marxar sense incidents remarcables.<ref name="VilaWebConsulta" /><ref>{{citar web|url=http://www.directe.cat/article/tan-sols-una-seixantena-de-falangistes-soposen-al-referendum-independentista|títol=Tan sols una seixantena de falangistes s'oposen al referèndum independentista|consulta=13 de setembre|data=13 d'agost|editor=directe!cat}}</ref><ref name=ElPais />


Malgrat el caràcter extraoficial de la consulta, la participació va ser superior a la de les últimes votacions oficials que s'hi havien celebrat. A les 14:00 havia votat el 25,98% del cens (1.693 electors).<ref name="VilaWebConsulta" />
Malgrat el caràcter extraoficial de la consulta, la participació va ser superior a la de les últimes votacions oficials que s'hi havien celebrat. A les 14:00 havia votat el 25,98% del cens (1.693 electors).<ref name="VilaWebConsulta" />

Revisió del 10:55, 16 set 2009

Taula amb les diferents butlletes per votar.
Pancarta de la consulta del 13-S durant la diada de l'11 de setembre de 2009.

La consulta per la independència de Catalunya a Arenys de Munt va ser una consulta d'àmbit municipal no vinculant impulsada pel Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA) que se celebrà el 13 de setembre de 2009 a la localitat d'Arenys de Munt (Maresme). En aquesta consulta es formulà, exclusivament als veïns d'aquesta vila la pregunta següent: «Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?».[1]

La consulta d'Arenys de Munt va ser la primera consulta democràtica de la història sobre la independència de Catalunya.[2]

Passes prèvies

Comissió avaluadora de la consulta d'Arenys de Munt. D'esquerra a dreta, Jordi Bilbeny, Alfons López Tena, J.M. Ximenis, Uriel Bertran i Oriol Jonqueres.

En el consistori del 4 de juny de 2009, l'Ajuntament d'Arenys de Munt acordà[3] donar suport a la consulta, cedint la Sala Municipal de l'Ajuntament per celebrar-la, mitjançant una moció presentada per la CUP d'Arenys d'Amunt, que fou aprovada amb el suport de tots els partits amb representació al consistori (AM2000, ERC, CiU, CUP), amb l'excepció del PSC (dos regidors), que s'hi oposà.[4][5]

L'exconseller de Justícia Agustí Bassols havia de presidir la comissió avaluadora de la consulta d'Arenys de Munt, l'equivalent de la junta electoral que s'ha habilitat per als comicis oficials, però a darrera hora fou substituït per l'exdirector general de Justícia de la Generalitat Antoni Castella després que el dia anterior transcendís que hi havia malestar en la direcció d'Unió per la seva participació.[6] A més de Castella, alguns dels noms més significatius de la comissió foren l'exvocal del CGPJ i president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, el diputat d'ERC Uriel Bertran i el jutge de pau d'Arenys de Munt, Antoni Marpons.[7]

Processos judicials

Suspensió del suport de l'Ajuntament

Després que Ciutadans hagués presentat una sol·licitud a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya per aturar la consulta, l'Advocacia de l'Estat espanyol va presentar un recurs[8] el dia 2 de setembre contra la celebració de la consulta. L'endemà mateix, la titular del jutjat contenciós número 14 de Barcelona va anul·lar l'acord del plenari al·legant que s'havia «extralimitat en les seves competències».

No obstant, la jutgessa cità a l'advocat de l'Estat i a l'Ajuntament, representat per l'exconseller i diputat Salvador Milà,[9] el 7 de setembre perquè presentessin les al·legacions corresponents abans de prendre un dictamen definitiu.[10] El mateix dia es va saber que l'advocat de l'Estat, Jorge Buixadé, havia estat candidat de la Falange Española de les JONS i de la Falange Española Auténtica a mitjans dels anys noranta.[11] Finalment, el 9 de setembre el jutjat número 14 de Barcelona ratificà[12] la invalidació del ple de l'Ajuntament d'Arenys on es donava suport a la consulta.

Manifestació de la Falange

Manifestació de la Falange, que reuní a 58 manifestants.[13]

Després que la Falange protestés per la decisió d'efectuar la consulta popular sobre la independència de Catalunya i demanar-ne l'anul·lació,[14] el Departament d'Interior va donar-li permís per a manifestar-se, malgrat l'oposició de l'Ajuntament.[15] Interior, però, va assegurar que la dissoldria en cas d'enfrontaments.[16]

Es dóna el cas, a més, que a Arenys de Munt ja hi havia un precedent històric: l'ocupació de la vila durant dos dies per part d'un grup de falangistes, el 2 i el 3 de juny de 1979, a arrel de l'enderrocament d'un símbol franquista.[16]

El 23 d'agost la Falange anuncià que el dia de la votació es manifestarien pels carrers d'Arenys contra el «referèndum secessionista i a favor de la unitat d'Espanya».[17]

El departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, presidit per Joan Saura, autoritzà la marxa falangista canviant la ubicació de la manifestació, allunyant-la 500 metres del consistori. Tanmateix, fruit de les queixes d'inseguretat dels veïns i de l'Ajuntament d'Arenys de Munt interior rectificà la seva decisió, ajornant una setmana la concentració per tal d'evitar possibles problemes d'ordre públic, en tenir constància d'una contramanifestació independentista.[18][19] Malgrat això, la Falange va advertir que es manifestaria pels carrers d'Arenys tot i la prohibició.

El 9 de setembre, al mateix temps que la jutgessa suspenia l'acord de l'Ajuntament de donar suport a la consulta, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya revocà[20] l'ordre del departament Interior de retardar una setmana la manifestació de la Falange,[21][22] al·legant que el retard d'una setmana "equivalia a una prohibició" perquè privava als manifestants de la seva "finalitat legítima" de donar "resposta o reacció a un acte de participació ciutadana". També al·legava que si el Departament d'Interior havia permès en un principi la manifestació el mateix dia, era perquè no detectaven que fos prou perillosa.

Arran de la decisió en ferm del jutjat, s'alçaren diverses veus crítiques sobre la resolució per part de diversos juristes. Per exemple, el magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal veia «irresponsable» l'autorització de la manifestació falangista. Una plataforma d'advocats impulsà un manifest crític sobre les dues resolucions judicials que impliquen la consulta firmat i de suport a la consulta que va ser impulsat per una vintena d'advocats.[23]

Reaccions prèvies a la consulta

A favor

La consulta rebé un ampli suport dels sectors catalanista i sobiranista. A més a més, 86 personalitats del món polític, cultural, econòmic i empresarial, com per exemple, Pasqual Maragall, Joan Carretero, Josep Huguet, Jordi Bilbeny, Isabel-Clara Simó, Mathew Tree, Ernest Benach[24] donaren suport exprés al referèndum a través de la seva adhesió a un manifest de suport.[25] Les formacions polítiques que donaren suport a la celebració de la consulta van ser Arenys de Munt 2000, Convergència i Unió, Esquerra, la Candidatura d'Unitat Popular, Iniciativa per Catalunya Verds i Catalunya Acció; i alguns militants del Partit Socialista de Catalunya.[26][27]

Arran de la moció de suport de l'Ajuntament d'Arenys de Munt a la consulta, els ajuntaments de Figueres, Sant Pere de Torelló, Calders, Seròs i Argentona aprovaren mocions de suport a la consulta d'Arenys, i els dos últims a més, proposaren impulsar una consulta similar a les seves localitats corresponents.[28][27][29] A més a més, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, informà que la seva formació política impulsaria mocions de suport a la consulta d'Arenys en els ajuntament on tenen representació i impulsar votacions similars arreu dels Països Catalans a través de la plataforma Decidim!.[30] Ja el dia 13 de setembre, el nombre d'ajuntaments que havien manifestat la intenció d'impulsar consultes similars a la d'Arenys ascendí fins als 18 consistoris[n. 1] i, Figueres i Terrassa que donaven només suport explícit al referèndum d'Arenys.[31]

Vandalisme i amenaces

El PSC va denunciar públicament tant que van rebre amenaces telefòniques[32] com també la inscripció de diverses pintades a la façana del seu local, la qual va aparèixer embrutada diverses vegades al llarg de diversos dies. En aquestes pintades se'ls titllava de "feixistes"[33] o apareixia la paraula "falange" amb una fletxa apuntant cap a l'escut de la seva organització.[32] Motivat per aquesta sèrie d'amenaces i actes vandàlics, el PSC va emetre un comunicat de condemna el 5 de setembre.[34] Cap organització independentista o soberanista va condemnar aquests actes de violència contra el PSC.

En contra

El primer grup en contra que es va mobilitzar va ser la Falange,[cal citació] repartint a principis de juliol fulls volants[35] contraris a la consulta. El 24 de juliol, la mateixa Falange Española de las JONS presentà una queixa a la Conselleria d'Administracions Públiques de la Generalitat, a l'Ajuntament d'Arenys i a la Delegació del Govern de Catalunya, defensant que es tractava d'un «referèndum secessionista encobert» pensat per evadir la llei i considerant que els arenyencs només podien ser consultats sobre qüestions que afectin exclusivament a aquell municipi.[36]

Ciutadans,[37] el Partit Popular,[38] el Partit Socialista Obrer Espanyol,[39] i el Partit Socialista de Catalunya,[26] a excepció d'alguns militants, juntament amb gran part dels sectors del nacionalisme espanyol, s'oposaren a la celebració de la consulta popular no vinculant d'Arenys de Munt i van aplaudir les decisions judicials contràries a la consulta.[40]

El govern espanyol va haver de pronunciar-se quan la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega va ser preguntada pel referèndum en una roda de premsa el 6 de setembre. De la Vega va declarar "L'autodeterminació i la independència no tenen cabuda a la Constitució".[39]

El 10 de setembre, el president José Montilla va dir que la consulta dóna arguments a la caverna de la dreta espanyola, i defensà el dret de la Falange de manifestar-se el diumenge mentre esquivà donar suport a l'Ajuntament d'Arenys de Munt. Els organitzadors replicaren que el PSC també és la caverna.[41] El mateix dia de la votació, Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, intenta tirar aigua al vi. El socialista considera "exagerada" l'atenció a la consulta d'Arenys ja que "no porta enlloc".[41]

Intereconomía va fer un reportatge amb càmera oculta en què s'infiltraren per a espiar la comissió organitzadora per després criticar-la durament i indicant que només la seva cadena explicava la veritat, al contrari de TV3.[42] També varen fer una conversa per telèfon a l'alcalde d'Arenys, el qual va declarar, posteriorment, que hi va ser editada per a desacreditar-lo.[42]

Amenaces, coaccions i espionatge

La comissió organitzadora de la consulta denuncià públicament que havien rebut amenaces i coaccions per part de persones que no estan d'acord en la celebració de la consulta.[43] Fins i tot, l'organitzador principal de la consulta ha necessitat protecció policial durant les últimes dos setmanes abans de la consulta per la seva seguretat.[43] Segons denuncià Ramon Pujol, membre de la comissió organitzadora, informà que han rebut amenaces telefòniques que "els amenaçaven de cremar els bars i els boscos d'Arenys de Munt".[43] L'alcalde d'Arenys, Carles Móra, també requerirà de protecció policial tot i no haver rebut amenaces personals[43]. L'alcalde denuncià l'onze de setembre que s'havien descobert càmeres ocultes dins de les dependències municipals d'Arenys de Munt, l'origen de les quals roman desconegut tot i que alguns mitjans les atribueixen als serveis secrets espanyols o els cossos policials [44][45].

Campanya

El 29 d'agost va començar la campanya informativa per a la consulta, a la qual es van inscriure els partits amb representació a Arenys de Munt que li havien donat suport a l'Ajuntament, (AM2000, CiU, Esquerra i CUP) i Catalunya Acció. [46][47]

El 5 de setembre es va fer un míting unitari amb la participació de Jordi Fàbrega d'AM2000, Àngel Colom per CiU, Francesc Ribera per la CUP i Anna Simó per Esquerra, demanant el vot afirmatiu a la consulta.[27]

El dia abans de la consulta, el 12 de setembre, es va tancar la campanya amb un acte en què hi van participar personalitats del món polític, econòmic i cultural del país.[48]

Cap partit no va fer cap acte per argumentar el vot negatiu. Els partits que presumiblement el defensaven van centrar-se a demanar que no s'autoritzés la consulta.

Desenvolupament de la jornada

La riera d'Arenys de Munt, s'omplí de gom a gom durant gran part de la jornada.

Finalment, al mateix dia 13 s'anuncià que finalment es celebraria la consulta al Centre Moral de la vila situat al costat de l'Ajuntament, després que es dictaminés que no es podia celebrar a una de les sales del consistori.[49] La consulta va transcórrer en un ambient festiu, gràcies a les activitats preparades per l'organització, i a l'afluència de centenars de simpatitzants sobiranistes de fora d'Arenys.[50][51] Algunes de les activitats van ser recitals poètics, actuacions musicals, geganters, bastoners, dinars populars, entre d'altres. Entre les actuacions musicals hi hagueren tant grups locals com d'arreu de Catalunya com per exemple, Cesk Freixas, Gerard Sesé, Skafam, Titot Ribera o David Rossell.[52] A més a més, més de 300 periodistes d'arreu del món es van acreditar per seguir la jornada.[50]

La manifestació de la Falange va ser molt minoritària i no va tenir cap efecte intimidatori. Només es van presentar dos autocars (58 persones),[13] que van quedar rodejats per un cordó de Mossos d'Esquadra i una colla de manifestants que van corejar consignes tant independentistes com a favor de l'organització desapareguda Terra Lliure.[53] Un cop acabat l'acte, van tornar a marxar sense incidents remarcables.[50][54][51]

Malgrat el caràcter extraoficial de la consulta, la participació va ser superior a la de les últimes votacions oficials que s'hi havien celebrat. A les 14:00 havia votat el 25,98% del cens (1.693 electors).[50] [49][55] En el segon avanç de participació de les 18:00, el nombre d'electors que havien dipositat el seu vot era ja de 2.309 (35,44%).[49] Al tancament dels col·legis, havia estat d'un 40,99%, el que significava 2.671 vots.[56]

Resultats

Consulta per la independència del 13 de setembre de 2009
Opcions de vot Vots Percentatge
Sí 2.569 96,2%
No 61 2,3%
Blanc 29 1,1%
Vots vàlids 2.659 99,6%
Vots invàlids 12 0,4%
Vots totals 2.671 100%
Participació 41,0%
Electors 6.517
Font: Llibertat.cat, 3cat24.cat

Reaccions posteriors a la consulta

A Catalunya

ERC va indicar que es mostraria partidària a promoure més referèndums en altres ajuntaments. CiU va indicar que sense promoure'ls els respectaria, tot i que dins el partit hi havia veus discrepants com les d'Àngel Colom que apostaven per promoure'ls.[cal citació] Tanmateix, les JNC van felicitar la població.[cal citació] ICV va optar per una posició oficial semblant a la de CiU.[cal citació] El PSC va voler indicar que aquesta mena d'actes servien per dificultar la defensa de l'estatut.[cal citació] Jordi Hereu, alcalde a de Barcelona, va indicar que l'atenció era estèril per què no duia enlloc.[cal citació] D'altra banda, Carme Chacón, ministra de defensa, ho va fer servir per igual els independentistes als feixistes, el que va provocar la indignació d'ERC.[57] El PP va indicar que Arenys no representava la "Catalunya real" i l'Alicia Sánchez Camacho, cap del PPC, va incitar a actuar les administracions públiques si el referèndum es repetia en més municipis.[cal citació] C's va indicar que els partits catalans eren un "colpistes institucionals" i l'Albert Rivera va dir que en aquest referèndum "els gossos que tenen xip també voten" i que era un "desafiament en tota regla de la democràcia".[58]

A títol personal, Pasqual Maragall, ex president de la Generalitat de Catalunya, va qualificar al consulta de "festa del nacionalista".[cal citació]

La plataforma Decidim ha convocat per al 3 d'octubre als alcaldes interessats en promoure una consulta en el seu municipi.[59] De 940 que té Catalunya, 195 havien signat el seu manifest, i almenys una seixantena semblaven disposats a repetir l'experiència en el seu municipi.[59]

A l'Estat Espanyol

El president del Govern, Zapatero, va trigar dies a referir-se a la consulta, per a finalment treure'n ferro posant en dubte que hagués de contagiar-se a més ajuntaments, quan ja n'hi havia una seixantena que havien mostrat la seva predisposició.[60] El cap de l'oposició, Mariano Rajoy, havia demanat una resposta contundent.[60]

César Vidal va cridar en antena a fer boicot als seus radioseguidors al municipi d'Arenys de Munt.[61] José García Domínguez, columnista de l'ABC va indicar que caldria fer un referèndum per a expulsar Catalunya de la UE.[cal citació] González Pons, vicesecretari de comunicació del PP, va indicar que l'executiu no defensava la constitució i que deixava els catalans no nacionalistes (no catalanistes) indefensos, en no oposar-se a la consulta.[62] El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, la va qualificar de "patochada".[63] Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, de "demència" i "bogeria", aclarint-ho amb al frase "els referèndums del 96 per cent en què s'apedrega als que estan en contra (en referència al cop de roc rebut un autocar ple de falangistes) m'aixequen l'estómac, em recorden els països totalitaris".[64] UPyD va demanar "depurar responsabilitats" per haver-se permès dur a terme el referèndum.[65]

EA va indicar que al País Basc s'hauria de triar la mateixa estratègia.[66]

Internacionalment

La premsa internacional en féu un ampli ressò de la consulta per la independència. Diverses televisions van ser a Arenys de Munt per a seguir de prop la celebració de la Consulta. Hores després de tancades les urnes la notícia començava a córrer arreu per arreu del món i es publicà a:

Vegeu també

Notes

  1. ↑ Seròs, Argentona, Berga, Girona, Lleida, Sant Pere de Torelló, Calders, Caldes de Montbui, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç de Calders, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Santpedor, L'Estany, Santa Maria d'Oló, Les Borges Blanques i Arbúcies.

Referències

  1. ↑ «Consulta per la independència de Catalunya». Comissió Organitzadora de la Consulta per la independència de Catalunya, 20-06-2009. [Consulta: 5 setembre 2009].
  2. ↑ http://vilaweb.tv/?video=5789 Parlament dels organitzadors, minut 3:05
  3. ↑ Acta del ple municipal d'Arenys de Munt del 4 de juny
  4. ↑ «L'autodeterminació comença a Arenys». Diari Avui, 30-08-2009. [Consulta: 5 setembre 2009].
  5. ↑ «""Por de preguntar, o potser por de la resposta?"", article d'Alfons Molons». Diari Avui. [Consulta: 14 setembre 2009].
  6. ↑ «Bassols deja en el último momento la presidencia de la comisión evaluadora». La Vanguardia, 13-09-2009. [Consulta: 13 setembre 2009].
  7. ↑ «L'exconseller Agustí Bassols, president de la 'junta electoral' de la consulta d'Arenys». Diari Avui, 10-09-2009. [Consulta: 10 setembre 2009].
  8. ↑ «Recurs presentat per l'advocat de l'Estat» (en espanyol), 02-09-2009. [Consulta: 8 setembre 2009].
  9. ↑ «L'exconseller i diputat Salvador Milà defensarà la consulta d'Arenys davant la jutge». Diari Avui, 06-09-2009. [Consulta: 8 setembre 2009].
  10. ↑ «El jutjat prohibeix la consulta però Arenys de Munt la manté». Diari Avui, 04-09-2009. [Consulta: 5 setembre 2009].
  11. ↑ «L'advocat que representa l'Estat en el cas d'Arenys, excandidat de la Falange». Diari Avui, 07-09-2009. [Consulta: 8 setembre 2009].
  12. ↑ «Auto del jutjat en contra de l'Ajuntament d'Arenys de Munt» (en espanyol). Vilaweb, 09-09-2009. [Consulta: 9 setembre 2009].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Fracassa la manifestació de la Falange». Racó Català. [Consulta: 13 setembre 2009].
  14. ↑ «Exigència de paralització de la consulta» (en castellà). Falange, 24-07-2009. [Consulta: 15 setembre 2009].
  15. ↑ «Interior permet la manifestació de la Falange». Diari El Punt, 18-08-2009. [Consulta: 15 setembre].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Interior dissoldrà la manifestació si hi ha risc». 19 d'agost de 2009. [Consulta: 15 setembre].
  17. ↑ «FE JONS Barcelona llama a acudir el 13-S a Arenys de Munt» (en castellà). Falange Española de las JONS, 23 agost. [Consulta: 7 setembre 2009].
  18. ↑ «Interior rectifica i fa ajornar una setmana la manifestació de la Falange a Arenys de Munt». Diari Avui. [Consulta: 7 setembre 2009].
  19. ↑ «Interior autoritza una manifestació de la Falange a Arenys de Munt malgrat l'oposició de l'Ajuntament». Diari Avui. [Consulta: 7 setembre 2009].
  20. ↑ «Sentència del TSJC favorable a la manifestació de la Falange» (en espanyol). Vilaweb, de setembre 2009. [Consulta: 9 setembre 2009].
  21. ↑ «Falange pretén manifestar-se el dia 13 a Arenys malgrat la prohibició d'Interior». Racó català, 04-09-2009. [Consulta: 7 setembre 2009].
  22. ↑ «Consulta d'autodeterminació sense suport oficial i amb la Falange». Diari Avui, 09-09-2009. [Consulta: 9 setembre 2009].
  23. ↑ «Juristes per Arenys i contra Falange». Diari Avui, 12-09-2009. [Consulta: 12 setembre 2009].
  24. ↑ http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/144256
  25. ↑ «86 personalitats en donen suport». Comissió Organitzadora de la Consulta per la independència de Catalunya, 27-08-2009. [Consulta: 7 setembre 2009].
  26. ↑ 26,0 26,1 «Argentona s'afegeix a Seròs i Arenys de Munt i anuncia una consulta independentista». Racó Català. [Consulta: 7 setembre 2009].
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 «Clam unitari a Arenys de Munt en favor de la consulta per la independència de Catalunya». Vilaweb, 05-09-2009. [Consulta: 7 setembre 2009].
  28. ↑ «Argentona s'afegeix a Seròs i Arenys de Munt i anuncia una consulta independentista». Racó català, 06-09-2009. [Consulta: 6 setembre 2009].
  29. ↑ «Calders també aprova fer la consulta independentista abans d'acabar el 2009». Diari Avui, 08-09-2009. [Consulta: 8 setembre 2009].
  30. ↑ «ERC anuncia mocions de suport als ajuntaments a la consulta d'Arenys de Munt». Racó català, 08-09-2009. [Consulta: 8 setembre 2009].
  31. ↑ «Consultes a tort i a dret». Diari Avui, 13-09-2009. [Consulta: 13 setembre 2009].
  32. ↑ 32,0 32,1 «Apareixen pintades amb la paraula "Falange" a la façana de la seu del PSC».
  33. ↑ «El PSC d'Arenys de Munt denuncia un altre cop que els pinten «feixistes» al local». El Punt, 15-09-2009.
  34. ↑ «El PSC condemna amb rotunditat l’atac contra la seu socialista a Arenys de Munt». PSC, 05-09-2009.
  35. ↑ «Full volant de la Falange en contra de la consulta». directe!cat, 8 juliol. [Consulta: 7 setembre 2009].
  36. ↑ «FE JONS exige la paralización del referéndum secesionista de Arenys de Munt» (en castellà). Falange Española de las JONS, 24 juliol. [Consulta: 7 setembre 2009].
  37. ↑ «C's logra que el Gobierno español reaccione para evitar la consulta ilegal en Arenys de Munt» (en castellà). Ciutadans - Partit de la Ciutadania, 09-09-2003. [Consulta: 7 setembre 2009].
  38. ↑ «Camacho creu que el suport de Mas i CDC a la consulta d'Arenys mostra la seva radicalització». Diari Avui, 09-09-2007. [Consulta: 7 setembre 2009].
  39. ↑ 39,0 39,1 «"L'autodeterminació no hi cap, a la Constitució, no hi ha lloc per als dubtes"». Diari Avui. [Consulta: 7 setembre 2009].
  40. ↑ «Reaccions a les decisions judicials del 9 de setembre». Vilaweb, 09-09-2009. [Consulta: 9 setembre 2009].
  41. ↑ 41,0 41,1 «ERC i ICV justifiquen el menyspreu de Montilla a la consulta d'Arenys de Munt». Vilaweb, 10-09-2009. [Consulta: 10 setembre 2009]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Montilla» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  42. ↑ 42,0 42,1 «L'Ajuntament d'Arenys denuncia tècniques d'espionatge de la Brunete mediàtica». avui. [Consulta: 13 setembre 2009].
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 «L'organitzador de la consulta d'Arenys de Munt rep protecció policial». Diari Avui, 12-09-2009. [Consulta: 12 setembre 2009].
  44. ↑ http://www.llibertat.cat/content/view/6413/1/
  45. ↑ http://www.3cat24.cat/noticia/404047/politica/Lalcalde-dArenys-denuncia-la-collocacio-de-cameres-ocultes-en-dependencies-municipals
  46. ↑ «Nota de premsa sobre la campanya informativa». Comissió organitzadora de la consulta, 29 agost. [Consulta: 8 setembre].
  47. ↑ «Notícia de l'inici de campanya al web d'Arenys de Munt». Ajuntament d'Arenys de Munt, 12-09-2009. [Consulta: 14 setembre 2009].
  48. ↑ «'Visca Arenys de Munt!'». VilaWeb, 13 setembre. [Consulta: 13 setembre]..
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 «Arenys vota sense incidents la consulta sobre la independència al Centre Moral de la població». 3cat24.cat, 13 agost. [Consulta: 13 setembre].
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 50,3 «Afluència multitudinària a les urnes d'Arenys de Munt». VilaWeb, 13 agost. [Consulta: 13 setembre].
  51. ↑ 51,0 51,1 «Un pueblo bajo los focos» (en castellà). Diari El País, 14 setembre. [Consulta: 14 setembre].
  52. ↑ «13 DE SETEMBRE: FESTA DE LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA A ARENYS DE MUNT». Comissió Organitzadora Consulta 13-09-2009, 11 agost. [Consulta: 15 setembre].
  53. ↑ «Arenys de Munt vota a favor de la independencia de Cataluña» (en castellà). Diari El Comercio Digital, 14-09-2009.
  54. ↑ «Tan sols una seixantena de falangistes s'oposen al referèndum independentista». directe!cat, 13 agost. [Consulta: 13 setembre].
  55. ↑ «L'afluència de votants d'Arenys supera les previsions i registres d'anteriors eleccions». Avui, 13 agost. [Consulta: 13 setembre].
  56. ↑ «Tanquen els col·legis a Arenys després d'una jornada de votacions sense incidents». 3cat24.cat, 13-09-2009. [Consulta: 13 setembre 2009].
  57. ↑ «Carme Chacón vincula independentisme i falangistes». Racó Català. [Consulta: 14 setembre 2009].
  58. ↑ «Albert Rivera: El referéndum de Arenys es "un desafío en toda regla a la democracia"" por la consulta de Arenys» (en castellà). COPE. [Consulta: 14 setembre 2009].
  59. ↑ 59,0 59,1 «Decidim.cat convoca els alcaldes el 3 d'octubre per coordinar les consultes». Nació Digital. [Consulta: 14 setembre 2009].
  60. ↑ 60,0 60,1 «Zapatero no espera un "efecto contagio" del referéndum de Arenys de Munt» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 15 setembre 2009].
  61. ↑ «La nova ràdio de Losantos crida a boicotejar Arenys» (en castellà). e-notícies. [Consulta: 14 setembre 2009].
  62. ↑ «González Pons acusa a Zapatero de no hacer nada ante la consulta» (en castellà). el Periódico. [Consulta: 13 setembre 2009].
  63. ↑ «Arenys.- Revilla dice que es una "patochada y un error" y cree que la mayoría de los catalanes no comparten el resultado» (en castellà). msn notícias. [Consulta: 15 setembre 2009].
  64. ↑ «Aguirre tacha de «locura» el referendo independentista en Arenys de Munt» (en castellà). ABC. [Consulta: 14 setembre 2009].
  65. ↑ «UPyD exige "responsabilidades" por la consulta de Arenys» (en castellà). público. [Consulta: 13 setembre 2009].
  66. ↑ «Eusko Alkartasuna anima que Euskadi imiti Arenys de Munt». NacióDigital. [Consulta: 15 setembre 2009].
  67. ↑ «Catalan Town Votes For Independence From Spain». The New York Times. [Consulta: 15 setembre 2009].
  68. ↑ «Espagne: vote massif pour l'indépendance catalane lors d'un référendum symbolique». France Press. [Consulta: 15 setembre 2009].
  69. ↑ «La Catalogne se mobilise pour défendre son statut d'autonomie élargie». Le Monde. [Consulta: 15 setembre 2009].
  70. ↑ «Katalanischer Ort gegen Spanien». n-TV. [Consulta: 15 setembre 2009].
  71. ↑ «Katalanische Gemeinde stimmte über Unabhängigkeit ab». Der Standard. [Consulta: 15 setembre 2009].
  72. ↑ «Katalonya'nın bağımsızlığına referandum!». CNN Turk. [Consulta: 15 setembre 2009].
  73. ↑ http://www.milliyet.com.tr/Dunya/SonDakika.aspx?aType=SonDakika&ArticleID=1138471&Kategori=dunya&b=Barcelonada%20Katalonya%20icin%20bagimsizlik%20gosterisi.
  74. ↑ http://aeiou.expresso.pt/gen.pl?p=stories&op=view&fokey=ex.stories/535491
  75. ↑ http://www.nos.nl/nos/artikelen/2009/09/art000001CA34C5DC18C816.html
  76. ↑ http://www.elmundo.es/elmundo/2009/09/13/barcelona/1252830993.html
  77. ↑ http://news.stv.tv/world/122712-catalan-town-votes-for-independence-from-spain/
  78. ↑ http://www.ouest-france.fr/ofdernmin_-Une-commune-de-Catalogne-vote-pour-l-independance-de-la-region-_-1067902_actu.Htm
  79. ↑ http://news.orf.at/?href=http%3A%2F%2Fnews.orf.at%2Fticker%2F341158.html
  80. ↑ http://www.7sur7.be/7s7/fr/1505/Monde/article/detail/993612/2009/09/13/Referendum-polemique-sur-l-autodetermination-de-la-Catalogne.dhtml
  81. ↑ http://www.eluniversal.com/2009/09/13/int_ava_realizan-en-espana-c_13A2733209.shtml
  82. ↑ http://www.euronews.net/2009/09/14/catalan-town-votes-for-independence/
  83. ↑ http://www.france24.com/fr/20090913-espagne-referendum-local-controverse-lautodetermination-catalane
  84. ↑ http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Convergencia/ERC/llaman/extender/alarde/soberanista/Arenys/elpepiespcat/20090914elpcat_2/Tes
  85. ↑ http://www.demorgen.be/dm/nl/990/Buitenland/article/detail/993591/2009/09/13/Catalaanse-gemeente-stemt-over-onafhankelijkheid.dhtml
  86. ↑ http://tempsreel.nouvelobs.com/actualites/international/europe/20090914.OBS1046/vote_massif_en_faveur_de_lindependance_de_la_catalogne.html
  87. ↑ «Stort stöd för fritt Katalonien». Dagens Nyheter. [Consulta: 15 setembre 2009].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Consulta_sobre_la_independència_de_Catalunya_a_Arenys_de_Munt&oldid=4225129»