Olimpíada d'escacs de 1950

(S'ha redirigit des de: 9a Olimpíada d'escacs)
Plantilla:Infobox sports competitionOlimpíada d'escacs de 1950
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Escacs Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants84 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
LocalitzacióDubrovnik (Comtat de Dubrovnik-Neretva) 42° 38′ 25″ N, 18° 06′ 30″ E / 42.6403°N,18.1083°E / 42.6403; 18.1083 Modifica el valor a Wikidata
EstatCroàcia Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps20 agost 1950 – 11 setembre 1950 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició9  (1950) Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits480 Modifica el valor a Wikidata

1939 Modifica el valor a Wikidata
1952 Modifica el valor a Wikidata

L'olimpíada d'escacs de 1950 fou la novena Olimpíada oficial d'escacs, i la primera després de la Segona Guerra Mundial. Es va celebrar entre el 20 d'agost i l'11 de setembre a Dubrovnik, Iugoslàvia (actualment Croàcia).

El torneig[modifica]

Hi varen participar 16 equips nacionals, amb un total de 84 jugadors, enfrontats en un únic torneig. Degut a diferències polítiques entre els partits comunistes de la Unió Soviètica i de Iugoslàvia, l'equip soviètic va boicotejar l'Olimpíada, igualment com els altres països del bloc de l'est. Tampoc no hi va participar Anglaterra, que organitzava el seu campionat nacional en les mateixes dates que l'Olimpíada.

En aquesta Olimpíada es produí la primera participació d'una dona (Chaudé de Silans en el torneig absolut, jugant per França) i fou també la primera Olimpíada en què s'introduïren els títols de Gran Mestre (GM) i de Mestre Internacional (MI): hi participaren quatre GM i 23 MI. L'Argentina tenia un potent equip que incloïa Miguel Najdorf i Herman Pilnik, nascuts respectivament a Polònia i a Alemanya, i exiliats a l'Amèrica del Sud durant la VIII Olimpíada d'Escacs de Buenos Aires, 1939. Per primer cop, a més, s'introduí la possibilitat de portar un segon suplent a l'equip.

Resultats absoluts[modifica]

Pos. Nació Jugadors Punts
Medalla d'or Iugoslàvia Iugoslàvia MI Svetozar Gligorić, MI Vasja Pirc, MI Petar Trifunović, MI Braslav Rabar, MI Milan Vidmar Jr., MI Stojan Puc 45,5
Medalla de plata Argentina Argentina GM Miguel Najdorf, MI Julio Bolbochán, MI Carlos Guimard, MI Hector Rossetto, MI Herman Pilnik 43,5
Medalla de bronze RFA RFA MI Wolfgang Unzicker, Lothar Schmid, Gerhard Pfeiffer, MI Ludwig Rellstab, Hans-Hilmar Staudte 40,5
4 Estats Units Estats Units GM Samuel Reshevsky, MI Herman Steiner, MI Israel Albert Horowitz, George Shainswit, George Kramer, Larry Evans 40
5 Països Baixos Països Baixos GM Max Euwe, MI Theo van Scheltinga, MI Lodewijk Prins, MI Nicolaas Cortlever, Haije Kramer, Jan Hein Donner 37
6 Bèlgica Bèlgica MI Alberic O'Kelly de Galway, Arthur Dunkelblum, Paul Devos, Georges Thibaut, Karl Van Schoor 32
7 Àustria Àustria Alfred Beni, Hans Busek, Hans Müller, Karl Palda, Hans Lambert 31,5
8 Xile Xile Mariano Castillo, Rodrigo Flores, René Letelier, Alejandro Maccioni 30,5
9 França França GM Savielly Tartakower, MI Nicolas Rossolimo, Claude Hugot, Stefan Kesten, Chaudé de Silans, Robert Crépeaux 28,5
10 Finlàndia Finlàndia MI Eero Böök, Kaarle Ojanen, Reino Niemi, Ilmari Niemelä, Soini Helle, Harras Heikinheimo 28
11 Suècia Suècia Kristian Sköld, Inge Johansson, Allan Bergkvist, Nils Bergkvist, Sture Lindquist, Åke Stenborg 27,5
12 Itàlia Itàlia[1] MI Vincenzo Castaldi, Vincenzo Nestler, Giorgio Porreca, Alberto Giustolisi, Giuseppe Primavera 25
13 Dinamarca Dinamarca[2] Christian Poulsen, Harald Enevoldsen, Eigil Pedersen, Moises Kupferstich, Hartvig Nielsen 22
14 Perú Perú Esteban Canal, Julio Súmar, Mario Zapata, Felipe Pinzón 21,5
15 Noruega Noruega Erling Myhre, Aage Vestøl, Otto Morcken, Harry Kongshavn, Haakon Opsahl 15
16 Grècia Grècia Fotis Mastihiadis, Panagiotis Panagopoulos, Aristides Zografakis, Ioannis Boulahanis, Aristogeiton Othoneos 12

Resultats individuals[modifica]

Es varen entregar medalles als tres millors jugadors (en percentatge de punts) de cada tauler.

Primer tauler
Jugador Nació Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MI Wolfgang Unzicker RFA RFA 11 14 78,6
GM Miguel Najdorf Argentina Argentina
Medalla de bronze GM Samuel Reshevsky Estats Units Estats Units 8,5 11 77,3
Segon tauler
Jugador Nació Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MI Julio Bolbochán Argentina Argentina 11,5 14 82,1
Medalla de plata Lothar Schmid RFA RFA 9 12 75
MI Nicolas Rossolimo França França
Tercer tauler
Jugador Nació Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MI Petar Trifunović Iugoslàvia Iugoslàvia 10 13 76,9
Medalla de plata MI Lodewijk Prins Països Baixos Països Baixos 6,5 10 65
Medalla de bronze Gerhard Pfeiffer RFA RFA 7 11 63,6
Quart tauler
Jugador Nació Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MI Braslav Rabar Iugoslàvia Iugoslàvia 9 10 90
Medalla de plata MI Nicolaas Cortlever Països Baixos Països Baixos 8,5 11 77,3
Medalla de bronze Nils Bergkvist Suècia Suècia 7,5 12 62,5
MI Hector Rossetto Argentina Argentina
Cinquè tauler (primer suplent)
Jugador Nació Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MI Herman Pilnik Argentina Argentina 7,5 10 75
Medalla de plata Hans Lambert Àustria Àustria 8 12 66,7
Medalla de bronze George Kramer Estats Units Estats Units 7,5 12 62,5
Hans-Hilmar Staudte RFA RFA
Sisè tauler (segon suplent)
Jugador Nació Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Larry Evans Estats Units Estats Units 9 10 90
Medalla de plata Jan Hein Donner Països Baixos Països Baixos 4,5 8 56,3

Només dos jugadors del sisè tauler varen jugar més de la meitat de les partides, que era el mínim per ser inclosos a la classificació.

Notes i referències[modifica]

  1. «Equip italià a l'olimpíada de Dubrovnik 1950» (en anglès). olimpbase.org. [Consulta: 2 octubre 2011].
  2. «Equip danès a l'olimpíada de Dubrovnik 1950» (en anglès). olimpbase.org. [Consulta: 2 octubre 2011].

Enllaços externs[modifica]