Vés al contingut

Aranyó (peix)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAranyó
Echiichthys vipera Modifica el valor a Wikidata

Il·lustració (c. 1877)
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaTrachinidae
GènereEchiichthys
EspècieEchiichthys vipera Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1829
Nomenclatura
Sinònims
  • Echeiichthys vipera (Cuvier, 1829)
  • Trachinus horridus (Gronow, 1854)
  • Trachinus vipera (Cuvier, 1829)[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Aranyó capturat a les costes belgues.
Exemplar fotografiat a l'illa de Lemnos (Grècia).
Exemplar capturat al nord de Gal·les.

L'aranyó, l'aranyeta, l'aranya capçuda o l'aranya[2] (Echiichthys vipera) és una espècie de peix de la família dels traquínids i l'única del gènere Echiichthys.[3][4]

Etimologia

[modifica]

Echiichthys prové dels mots grecs echieys, eos (un petit escurçó) i ichthys (peix).[5]

Morfologia

[modifica]

Cos fusiforme, menys allargat que en Trachinus, cobert d'escates petites disposades en sèries obliqües (en el cap sols n'hi ha algunes sobre l'opercle). Marge superior de les òrbites oculars sense espines. Espai interorbitari estret, aproximadament com la meitat del diàmetre ocular, i molt còncau de manera que forma una mena de solc longitudinal. Boca ampla i obliqua, inclinada uns 40º respecte de l'eix del cos. La primera aleta dorsal està formada per 5 o 6 espines verinoses; la segona té de 21 a 24 radis tous i és oposada a l'anal, la qual té un sol radi espinós i 25 o 26 radis tous. L'aleta caudal té el marge posterior recte. Dors de color bru groguenc amb puntets negrosos que sobre els flancs sovint formen algunes línies longitudinals més o menys evidents. És el membre més petit de la família, que com a màxim ateny uns 14 cm de longitud estàndard.[6][7][8][9]

Alimentació i depredadors

[modifica]

A la Gran Bretanya es nodreix d'organismes nectònics[10][11] i el seu nivell tròfic és de 4,41.[12] És depredat pel merlà (Merlangius merlangus)[13] i a la Gran Bretanya per la rajada dolça (Raja montagui) [14] i la lluerna verda (Chelidonichthys gurnardus).[15]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix marí, demersal i de clima subtropical (59°N-20°N, 19°W-36°E),[16] el qual viu a les platges sorrenques (durant l'estiu a molt poca fondària de manera que els joves arriben fins al límit del rompent de les ones, mentre que a l'hivern baixa a aigües més profundes) des de la mar de Noruega[9][17] (Islàndia)[9][18] i la Mar del Nord[9][19][20] (Dinamarca,[21] Alemanya,[9][22] el Països Baixos,[9][23] Bèlgica[9][24] i la Gran Bretanya)[9][25][26][27] fins a Irlanda,[9][28][29] l'illa de Man,[30] la mar Cantàbrica,[31] França,[32] la península Ibèrica,[9][33][34][35] les illes Açores,[36][37] Madeira,[38] el corrent de les Canàries,[33][39] les Canàries,[9][40] el Marroc,[9][41] el corrent de Guinea,[42][43] Guinea Bissau[42][44] i la Mediterrània [9][45][46][47][48][49][50] (Gibraltar,[9][51] Algèria,[9][52] Tunísia,[9][53] les illes Balears,[54][55] Còrsega,[56] Itàlia[9][57][58] -incloent-hi Sardenya[59] i Sicília[59][60]-, Malta,[61][62][63] Líbia,[9][64] la mar Adriàtica,[65] Eslovènia,[9] Croàcia,[9][66][67] Bòsnia i Hercegovina,[9][68] Montenegro,[9][69] Albània,[9][70] Grècia,[9][71][72] la mar Egea[73][74] -com ara, les illes Cíclades-[6]-, la mar de Màrmara,[73][75] Turquia,[73][76] Síria,[9][77][78] el Líban,[9][79] Israel[9][80] i Egipte).[9][81][82][83][84][85][86][16][87]

Observacions

[modifica]

És verinós per als humans,[88] ja que s'està mig enterrat dins la sorra, i a les platges on és abundant esdevé un veritable perill per als banyistes: la picada de les seues espines, especialment les operculars, és la més dolorosa de totes les produïdes pels traquínids.[6][89] El seu índex de vulnerabilitat és baix (10 de 100)[90]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ TERMCAT (català)
  3. ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma, Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàgs. 118 i 119.
  7. ↑ Morphology Data of Echiichthys vipera - FishBase (anglès)
  8. ↑ Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic. 244 p.
  9. ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 9,16 9,17 9,18 9,19 9,20 9,21 9,22 9,23 9,24 9,25 9,26 9,27 Tortonese, E., 1986. Trachinidae. P. 951-954. A: J. C. Hureau i Th. Monod (editors). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 2.
  10. ↑ Gibson, R. N. i L. Robb, 1996. Piscine predation on juvenile fishes on a Scottish sandy beach. J. Fish Biol. 49:120-138. Pàg. 123.
  11. ↑ Food and Feeding Habits: Diet Composition Echiichthys vipera - FishBase (anglès)
  12. ↑ Sea Around Us (anglès)
  13. ↑ Hislop, J. R. G., A. P. Robb, M. A. Bell i D. W. Armstrong, 1991. The diet and food consumption of whiting (Merlangius merlangus) in the North Sea. ICES J. Mar. Sci. 48:139-156.
  14. ↑ Holden, M. J. i R. N. Tucker, 1974. The food of Raja clavata (Linnaeus, 1758), Raja montagui (Fowler, 1910), (Raja naevus) (Müller and Henle, 1841) and Raja brachyura (Lafont, 1873) in British waters. J. Cons. Int. Explor. Mer. 35(2):189-193. Pàg. 191.
  15. ↑ Organisms Preying on Echiichthys vipera - FishBase (anglès)
  16. ↑ 16,0 16,1 FishBase (anglès)
  17. ↑ Species in Norwegian Sea - FishBase (anglès)
  18. ↑ List of Marine Fishes for Iceland - FishBase (anglès)
  19. ↑ Sparholt, H., 1990. An estimate of the total biomass of fish in the North Sea. J. Cons. 46:200-210.
  20. ↑ Species in North Sea - FishBase (anglès)
  21. ↑ Muus, B. J. i P. Dahlstrøm, 1989. Havfisk og Fiskeri i Nordvesteuropa. GEC Gads Forlag, København, 244 p. (en danès). Pàgs. 134-135.
  22. ↑ List of Marine Fishes for Germany (anglès)
  23. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  24. ↑ List of Marine Fishes reported from Belgium - FishBase (anglès)
  25. ↑ Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112. Pàg. 1101.
  26. ↑ Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres, la Gran Bretanya. 524 p.
  27. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  28. ↑ Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p. Pàg. 17.
  29. ↑ List of Marine Fishes reported from Ireland - FishBase (anglès)
  30. ↑ Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones (1963). Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool, Gran Bretanya. Pàg. 259.
  31. ↑ Species in Cantabrian Sea - FishBase (anglès)
  32. ↑ Laffaille, P., E. Feunteun i J. C. Lefeuvre, 2000. Composition of fish communities in a European macrotidal salt marsh (the Mont Saint-Michel Bay, France). Estuar. Coast. Shelf Sci. 51(4):429-438. Pàg. 432.
  33. ↑ 33,0 33,1 Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p. Pàg. 218.
  34. ↑ Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27. Pàg. 19.
  35. ↑ Veiga, P., J. Ribeiro, J.M.S. Gonçalves i K. Erzini, 2010. Quantifying recreational shore angling catch and harvest in southern Portugal (north-east Atlantic Ocean): implications for conservation and integrated fisheries management. J. Fish Biol. 76:2216-2237. Pàg. 2224.
  36. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p. Pàg. 98.
  37. ↑ Species in Azores Islands - FishBase (anglès)
  38. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26. Pàg. 17.
  39. ↑ Species in Canary Current - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  40. ↑ List of Marine Fishes reported from Canary Islands - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  41. ↑ List of Marine Fishes reported from Morocco - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  42. ↑ 42,0 42,1 Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p. Pàg. 221.
  43. ↑ Species in Guinea Current - FishBase Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  44. ↑ List of Marine Fishes reported from Guinea-Bissau - FishBase Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  45. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  46. ↑ Goren, M., 2014. The fishes of the Mediterranean: a biota under siege. Pp. 385-400. A: Goffredo, S. i Z. Dubinsky, 2014. The Mediterranean Sea: its history and present challenges. Springer Netherlands. 655 pp. Pàg. 392.
  47. ↑ Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  48. ↑ Marinaro, J. Y., 1971. Contribution à l'étude des oeufs et larves pélagiques de poissons Méditerranéens. V. Oeufs pélagiques de la Baie d'Alger. Bull. Inst. Océanogr. 3(1):1-118.
  49. ↑ Psomadakis, P. N., S. Giustino i M. Vacchi, 2012. Mediterranean fish biodiversity: an updated inventory with focus on the Ligurian and Tyrrhenian seas. Zootaxa 3263:1-46. Pàg. 41.
  50. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 52.
  51. ↑ List of Marine Fishes reported from Gibraltar - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  52. ↑ Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de I'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines.
  53. ↑ List of Marine Fishes reported from Tunisia - FishBase Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  54. ↑ Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
  55. ↑ Species in Balearic Islands - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  56. ↑ R. Miniconi, R., 1980. Parc naturel régional de la Corse: poissons de Corse et de Méditerranée. Volum 21 de Découverte de la nature: A.R.P.E.G.E. Ajaccio i Clermont-Ferrand. 116 p. Pàg. 47.
  57. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p. Pàg. 351.
  58. ↑ Tortonese, E., 1970. Fauna d'Italia. Vol. XI. Osteichthyes, part 2. Ediz. Calderini, Bolonya: 1-636.
  59. ↑ 59,0 59,1 Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (editors). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
  60. ↑ Species in Sicily Island - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  61. ↑ Lanfranco, G. G., 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
  62. ↑ Lanfranco, G. G., 1996. The fish around Malta (Central Mediterranean). Progress Press Co. Ltd. (Malta). 132 p. Pàg. 44.
  63. ↑ List of Marine Fishes reported from Malta - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  64. ↑ List of Marine Fishes reported from Libya - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  65. ↑ Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico. Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  66. ↑ Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
  67. ↑ List of Marine Fishes reported from Croatia - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  68. ↑ List of Marine Fishes reported from Bosnia and Herzegovina - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  69. ↑ | títol = All fishes reported from Montenegro - FishBase[Enllaç no actiu] (anglès)
  70. ↑ List of Marine Fishes reported from Albania - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  71. ↑ Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  72. ↑ Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p. Pàg. 130.
  73. ↑ 73,0 73,1 73,2 Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194. Pàg. 117.
  74. ↑ Species in Aegean Sea - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  75. ↑ Species in Sea of Marmara - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  76. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172. Pàg. 125.
  77. ↑ Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106. Pàg. 104.
  78. ↑ List of Marine Fishes reported from Syrian Arab Republic - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  79. ↑ List of Marine Fishes reported from Lebanon - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  80. ↑ List of Marine Fishes reported from Israel - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  81. ↑ List of Marine Fishes reported from Egypt - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  82. ↑ Hureau, J.-C. i T. Monod (editors), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. Pàgs. .339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (editors). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p. Pàg. 364.
  83. ↑ Rogers, S. I., D. Maxwell, A. D. Rijnsdorp, U. Damm i W. Vanheed, 1999. Fishing effects in northeast Atlantic shelf seas: patterns in fishing effort, diversity and community structure. IV. Can comparisons of species diversity be used to assess human impacts on demersal fish faunas?. Fish. Res. 40 (1999) 135-152. Pàg. 141
  84. ↑ Roux, C., 1981. Trachinidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W. B. Scott (editors). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic; fishing areas 34, 47 (in part). Department of Fisheries and Oceans Canada and FAO. Vol. 4. pag. var.
  85. ↑ Roux, C., 1990. Trachinidae. P. 893-895. A: J. C. Quero, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2. Pàg. 895.
  86. ↑ Wheeler, A., 1979. Trachinidae. P. 449-450. A: J. C. Hureau i Th. Monod (editors). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1. Pàg. 450.
  87. ↑ GBIF (anglès)
  88. ↑ Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.
  89. ↑ Smith, W. L. i W. C. Wheeler, 2006. Venom evolution widespread in fishes: a phylogenetic rode map for the bioprospecting of piscine venoms. J. Hered. 97(3): 206-217. Pàg. 210.
  90. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia

[modifica]
  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona. Pàg. 29.
  • Anònim, 1997. Registres de peixos dins de la base de dades de la Secció de Vertebrats del Museu Reial de l'Àfrica Central. MRAC, Tervuren, Bèlgica.
  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontario. Museu Reial d'Ontario.
  • Bainbridge, R., 1958. The speed of swimming as related to size and to the frequency and amplitude of the tail beat. J. Exp. Biol. 35(1):109-133.
  • Bounhiol, J. P., 1905. Experimental studies in aquatic respiration. Respiration of fish. Bull. Sci. France Belg. 39:277-305.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid) Pàg. 97.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Magnan, A., 1930. Les caractéristiques géométriques et physiques des poissons. Ann. Sci. Nat. 13:355.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 87.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p. Pàg. 340.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aranyó
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aranyó_(peix)&oldid=33851857»