Vés al contingut

Artiodàctils

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuArtiodàctils
Artiodactyla Modifica el valor a Wikidata

Impala al Zoo de Barcelona
Període
Eocè inferior – recent
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumChordata
ClasseMammalia
SuperordreParaxonia
OrdreArtiodactyla Modifica el valor a Wikidata
Owen, 1848
Nomenclatura
Sinònims
Cetartiodactyla Modifica el valor a Wikidata
Clades

Els artiodàctils (Artiodactyla) formen un clade de mamífers euteris herbívors (alguns omnívors) amb extremitats acabades amb unglots. Tenen membres plantígrads, digitígrads o ungulígrads, un nombre parell de dits (dos o quatre), absència de tercer trocànter en el fèmur, calcani articulat amb la fíbula, nasals posteriorment amples i molars bunodonts o selenodonts.

Als Països Catalans hi habiten diverses espècies de manera natural: porc domèstic, senglar (súids), cérvol, daina, cabirol (cèrvids), cabra salvatge, cabra domèstica, be domèstic, bou domèstic, isard, be de Barbaria, moltó de Còrsega, bisó europeu (bòvids). Entre les espècies extintes hi ha Myotragus i l'ur (Bos primigenius).

Taxonomia

[modifica]

La descripció original del clade Artiodactyla, feta per Richard Owen el 1848,[1] no incloïa els cetacis, que en aquell temps eren considerats un grup completament diferent. Tanmateix, amb l'avenç de la taxonomia dels mamífers i el desenvolupament de les anàlisis moleculars, els mastòlegs s'adonaren que el clade Artiodactyla, tal com se'l definia aleshores, era parafilètic.

Els primers intents de fer quadrar la taxonomia amb els nous descobriments consistiren a abandonar el clade Artiodactyla i crear un grup que englobés tant els «artiodàctils tradicionals» com els cetacis. Aquest nou clade fou batejat amb el nom «Cetartiodactyla».[2] Tanmateix, aviat sorgí un consens que redefinir Artiodactyla per incloure-hi els cetacis era preferible a crear un clade de bell nou i es recuperà l'ús d'Artiodactyla, aquesta vegada amb el mateix significat que Cetartiodactyla («artiodàctils tradicionals» + cetacis).[3][4][5][6][7][8] Així doncs, segons el punt de vista més estès, els cetacis formen part del grup dels artiodàctils, que actualment es considera monofilètic.[7]

Cladograma

[modifica]

Relacions evolutives dels artiodàctils per subordre:[9][10]

Artiodactyla

 Tylopoda


   Artiofabula   

 Suina 


   Cetruminantia   

 Ruminantia


   Whippomorpha   

 Hippopotamidae



 Cetacea






Filogènia dels grups actuals

[modifica]

Les relacions filogenètiques entre els subgrups serien les següents:[10][11][12]

Artiodactyla/Cetartiodactyla


Camelidae



Suina

Suidae



Tayassuidae



Cetruminantia
Ruminantia


Tragulidae


Pecora


Antilocapridae



Giraffidae





Cervidae




Moschidae



Bovidae







Whippomorpha

Hippopotamidae


Cetacea
 Mysticeti 


 Balaenidae




 Neobalaenidae




 Balaenopteridae



 Eschrichtiidae






 Odontoceti 


 Physeteridae



 Kogiidae





 Platanistidae




 Ziphiidae



 Delphinoidea 

 Delphinidae




 Phocoenidae



 Monodontidae






 Pontoporiidae



 Iniidae













Classificació

[modifica]

Aquesta classificació es basa en l'anàlisi de Spaulding et al., 2009[13] i les famílies actuals reconegudes a l'obra Mammal Species of the World publicada el 2005.[14] Actualment, els cetacis i els artiodàctils han estat situats a Cetartiodactyla com a grups germans, encara que l'anàlisi d'ADN ha mostrat que de fet els cetacis van evolucionar directament dels Artiodactyla, per la qual cosa s'han d'incloure en aquest ordre. Cetartiodactyla és sinònim d'Artiodactyla. La teoria més recent dels orígens de la família Hippopotamidae suggereix que els hipopòtams i balenes comparteixen un ancestre comú semiaquàtic que va divergir dels altres artiodàctils fa prop de 60 milions d'anys.[15][16] Aquest grup hipotètic ancestral probablement es va dividir en dues branques fa uns 54 milions d'anys.[17] Una d'aquestes branques evolucionaria en els cetacis, possiblement iniciant amb la protoballena Pakicetus fa 52 milions d'anys, juntament amb altres balenes primitives conegudes col·lectivament com els Archaeoceti, les quals finalment desenvoluparien adaptacions cap a la vida completament aquàtica que tenen els cetacis moderns.[18]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artiodàctils
  1. ↑ Owen, R «Description of teeth and portions of jaws of two extinct Anthracotherioid quadrupeds (Hyopotamus vectianus and Hyop. bovinus) discovered by the Marchioness of Hastings in the Eocene deposits on the NW coast of the Isle of Wight: with an attempt to develope Cuvier's idea of the Classification of Pachyderms by the number of their toes» (en anglès). Quarterly Journal of the Geological Society of London, 4, 1848, pàg. 103-141.
  2. ↑ C. Montgelard; F. M. Caatzeflis; E. Douzery «Phylogenetic relationships of artiodactyls and cetaceans as deduced from the comparison of cytochrome b and 12S rRNA mitochondrial sequences» (resum) (en anglès). Molecular Biology and Evolution, 14, 5, 1997, pàg. 550-559.
  3. ↑ P. J. Waddell; N. Okada; M. Hasegawa «Towards resolving the interordinal relationships of placental mammals» (PDF) (en anglès). Systematic Biology, 48, 1, 1999, pàg. 1-5.
  4. ↑ B. M. Ursing; K. E. Slack; U. Arnason «Subordinal artiodactyl relationships in light of phylogenetic analysis of 12 mitochondrial protein-coding genes» (en anglès). Zoologica Scripta, 29, 2000, pàg. 83-88.
  5. ↑ J.-R. Boisserie; F. Lihoreau; M. Brunet «The position of Hippopotamidae within Cetartiodactyla» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 102, 5, 2005, pàg. 1537-1541. Arxivat de l'original el 2015-09-24 [Consulta: 18 desembre 2012]. Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
  6. ↑ J.-R. Boisserie; R. E. Fisher; F. Lihoreau; E. M. Weston «Evolving between land and water: key questions on the emergence and history of the Hippopotamidae (Hippopotamoidea, Cetancodonta, Cetartiodactyla)» (resum) (en anglès). Biological Reviews, 86, 2011, pàg. 601-625.
  7. ↑ 7,0 7,1 M. Spaulding; M. A. O'Leary; J. Gatesy «Relationships of Cetacea (Artiodactyla) Among Mammals: Increased Taxon Sampling Alters Interpretations of Key Fossils and Character Evolution» (en anglès). PLoS ONE, 4, 9, 2009, pàg. e7062. DOI: 10.1371/journal.pone.0007062.
  8. ↑ Entrada «Artiodactyla» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  9. ↑ Beck, Robin MD; Bininda-Emonds, Olaf RP; Cardillo, Marcel; Liu, Fu-Guo; Purvis, Andy «A higher-level MRP supertree of placental mammals». BMC Evolutionary Biology, 6, 2006, pàg. 93. DOI: 10.1186/1471-2148-6-93. PMC: 1654192. PMID: 17101039.
  10. ↑ 10,0 10,1 «A phylogenetic blueprint for a modern whale». Molecular Phylogenetics and Evolution, 66, 2, 2012, pàg. 479–506. DOI: 10.1016/j.ympev.2012.10.012. PMID: 23103570 [Consulta: 4 setembre 2015].
  11. ↑ Hassanin, A.; Douzery, E. J. P. «Molecular and morphological phylogenies of Ruminantia and the alternative position of the Moschidae». Systematic Biology, 52, 2, 2003, pàg. 206–28. DOI: 10.1080/10635150390192726. PMID: 12746147.
  12. ↑ Upham, N.S.; Esselstyn, J.A.; Jetz, W. «Inferring the mammal tree: Species-level sets of phylogenies for questions in ecology, evolution, and conservation». PLOS Biology, 17, 12, 2019, pàg. e3000494. DOI: 10.1371/journal.pbio.3000494. PMC: 6892540. PMID: 31800571.
  13. ↑ 13,0 13,1 Spaulding, M; O'Leary, MA; Gatesy, J «Relationships of Cetacea (Artiodactyla) Among Mammals: Increased Taxon Sampling Alters Interpretations of Key Fossils and Character Evolution». PLoS ONE, 4, 9, 2009, pàg. e7062. DOI: 10.1371/journal.pone.0007062. PMC: 2740860. PMID: 19774069.
  14. ↑ Wilson, D. E. & Reeder, D. M.. Mammal Species of the World. 3rd. Johns Hopkins University Press, 2005, p. 111–184. ISBN 0-8018-8221-4. 
  15. ↑ «Scientists find missing link between the dolphin, whale and its closest relative, the hippo». Science News Daily, 25-01-2005. Arxivat de l'original el 4 de març de 2007. [Consulta: 18 juny 2007].
  16. ↑ Gatesy, J. «More DNA support for a Cetacea/Hippopotamidae clade: the blood-clotting protein gene gamma-fibrinogen». Molecular Biology and Evolution, 14, 5, 01-05-1997, pàg. 537–543. DOI: 10.1093/oxfordjournals.molbev.a025790. PMID: 9159931.
  17. ↑ Ursing, B. M.; Arnason, U. «Analyses of mitochondrial genomes strongly support a hippopotamus-whale clade». Proceedings of the Royal Society, 265, 1412, 1998, pàg. 2251–5. DOI: 10.1098/rspb.1998.0567. PMC: 1689531. PMID: 9881471.
  18. ↑ Boisserie, Jean-Renaud; Lihoreau, F.; Brunet, M. «The position of Hippopotamidae within Cetartiodactyla». Proceedings of the National Academy of Sciences, 102, 5, 2-2005, pàg. 1537–1541. Arxivat de l'original el 20 de novembre de 2018. DOI: 10.1073/pnas.0409518102. PMC: 547867. PMID: 15677331 [Consulta: 9 juny 2007].
  19. ↑ «Myers, P. 2001. Artiodactyla (On-line), Animal Diversity Web. Accessed December 18, 2008». Arxivat de l'original el 14 de juliol de 2012. [Consulta: 18 desembre 2008].
  20. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-05-16. [Consulta: 20 setembre 2023].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Artiodàctils&oldid=34173863»