Caterina Albert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la comtessa. Vegeu-ne altres significats a «Víctor Català».
Infotaula de personaCaterina Albert
Biografia
Naixement segle XV
Altres
Títol Comte
Cònjuge Hug Roger III de Pallars Sobirà (1478–)
Fills Elisabeth
Modifica les dades a Wikidata

Caterina Albert de Pallars (?, segle XV - ? segle XV) fou comtessa de Pallars. Resistí el setge de la vila de València d'Àneu entre el 1488 i el 1491.

Biografia[modifica]

Caterina era filla del cavaller rossellonès Felip Albert, i de Violant de Cardona i estava casada amb el darrer comte de Pallars, Hug Roger III de Pallars Sobirà. Aquest encapçalà el bàndol de la Generalitat de Catalunya, enfrontat a Joan II. Va ser exclòs de la Capitulació de Pedralbes i va refugiar-se al Pallars on va poder resistir fins que, el 1484, Ferran II el Catòlic va encarregar al comte de Cardona Joan Ramon Folc III de Cardona la conquesta del Pallars.[1]

El 1488 Hug Roger va haver de fugir a França i deixà la defensa de la vila de València d'Àneu a la seva esposa Caterina Albert. Caterina va resistir el setge i defensà vila i terres durant tres anys, esperant fins a l’últim moment que arribés, des de l’exili, el seu marit amb reforços fins que, el 1491, es va veure obligada a rendir-se i a marxar a l'exili.[1]

La Host dels Cardona estava formada per 1000 homes, 150 genets i bombardes, per tal de derrocar les muralles, defensades solament per una trentena d'homes. A la capitulació, Caterina imposà com a condicions la impunitat de la gent del Pallars, que passaria a ser territori dels Cardona i hagué de lliurar la seva filla, Elisabeth, com a ostatge als seus invasors.[cal citació]

Es conserven les cartes que li va adreçar el seu espòs des de l'exili, cartes que reflecteixen una estimació i admiració profundes i sinceres, expressen els sentiments d'amor i el dolor d'estar privat de la seva presència. Ella també li escrivia, malauradament només hem trobat una de les seves cartes, just d’aquell any en què, assetjada i amb manca de blat, contestava les cartes d’amor del comte parlant de treballosa absència. Després de tres anys de resistència, Caterina i el seu marit Hug Roger són condemnats en rebel·lia a pena de mort i confiscació de les seves terres. El comtat de Pallars fou atorgat a Joan Ramon Folc IV de Cardona.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Caterina Albert». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia complementària[modifica]

  • Sobrequés, Santiago. La guerra civil catalana al segle XV. Barcelona: Edicions 62, 1973.
  • Sobrequés, Jaume; Sarobe, Ramon (2008). Hug Roger III. Epistolari de guerra i exili del darrer comte de Pallars (1451-1500). Editorial Base Històrica, Barcelona.
  • Vinyoles, Teresa; Martín, Susana; Chalaux, Lydia (2003). «La rueca y la espada. Las mujeres medievales, la guerra y la paz» a: Nash, M.; Tavera, S. (Eds.), Las mujeres y las guerras. El papel de las mujeres en las guerras de la Edad Antigua a la Contemporánea. Barcelona: Icaria Editorial.
  • Vinyoles, Teresa. « La pau per nosaltres, dones, és molt delitosa» a Mediacions femenines en els conflictes dels temps feudals. En premsa