Centre social autogestionat

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Centre autogestionat)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Façana del CSOA La Carboneria, al barri de Sant Antoni de Barcelona, a la també coneguda com a "Casa Tarragó", una de les primeres construïdes a l'Eixample el 1864.[1] Ocupada el novembre de 2008, fotografia de 2013, abans del desallotjament de març del 2014

Un centre social autogestionat o CSA és un local destinat a activitats socials on la gestió és portada pels mateixos usuaris, sense cap mena de dependència ni decisòria ni econòmica de cap altra entitat pel que fa al seu funcionament.[2] És un sistema que sovint és emprat a cases okupades per denominar les parts públiques dels espais ocupats, també anomenats centres socials okupats autogestionats o CSOA. En aquests casos, els edificis pertanyen legalment a persones físiques o jurídiques, pel que són habituals els desallotjaments d'aquestes cases, acompanyats de violència en molts casos. En són exemples destacables el desallotjament del cinema Princesa (1996)[3] i del CSA Can Vies (2014).[4][5]

Això no obstant, també hi ha centres socials autogestionats que tenen el seu domicili a immobles que no han estat ocupats, ja siguin de propietat pública, d'una associació, d'una cooperativa o bé cedits o llogats per un propietari particular. Alguns centres socials autogestionats tenen denominacions diferents com ara ateneu popular, casal popular o centre polivalent autogestionat, entre d'altres.

Les activitats que es porten a terme en un CSA poden ser molt diverses i depenen de les característiques del lloc, dels qui hi van i del seu context social. Poden ser activitats polítiques, socials o culturals, d'entreteniment o també poden oferir serveis socials al barri o població.[2] En ser considerats "espais alliberats" pels seus membres són llocs on les idees, el coneixement i les tecnologies són compartides i desenvolupades.[2] El fenomen dels Centres Socials Autogestionats es pot considerar un símptoma i una resposta a una lògica del profit econòmic que, sobretot a partir de la globalització dels anys 90 del segle XX, progressivament exclou l'espai social de les prioritats de la planificació urbana.[6] El moviment dels Centri Sociali nascut a la Itàlia dels 90 contrasta amb les cultures punk i provo amb les que està relacionada en el fet que ressitua el territori on intervenir, deixant el centre de la ciutat (espai de provocació durant els 70 i 80) per situar-se en el barri on l'espai social està ubicat com a primer lloc on actuar i arrelar-se en la comunitat local.[7]

Centres socials autogestionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Permanyer, Lluís «La Carboneria, el primer edificio del Eixample, será demolido». La Vanguardia, 03-03-2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 Caporale, Alessandra «Video activism in the italian centri sociali. A visual ethnography». Edinburgh Napier University, 2003, pàg. 3 [Consulta: 3 setembre 2014].
  3. «Cinc anys del desallotjament del Cinema Princesa de Barcelona». [Consulta: 10 juny 2016].
  4. «Els mossos desallotgen Can Vies». [Consulta: 10 juny 2016].
  5. «L'Ajuntament de Barcelona confirma que atura l'enderrocament de Can Vies». [Consulta: 10 juny 2016].
  6. Caporale, Alessandra «Video activism in the italian centri sociali. A visual ethnography». Edinburgh Napier University, 2003, pàg. 81 [Consulta: 3 setembre 2014].
  7. Caporale, Alessandra «Video activism in the italian centri sociali. A visual ethnography». Edinburgh Napier University, 2003, pàg. 82 [Consulta: 3 setembre 2014].

Enllaços externs[modifica]