El cant dels ocells: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 159.147.248.140. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Incorporar la pel·lícula d'Albert Serra al "vegeu" inicial + eliminar la frase sobre el "Tria i remena" que ha "perdut" la referència i no se'n troba altra (avisat l'autor de l'edició)
Línia 1: Línia 1:
{{vegeu lliure|Aquest article és sobre la cançó. Si busqueu els sons que fan els ocells, vegeu '''[[Vocalització dels ocells]]'''}}
{{vegeu lliure|Aquest article és sobre la cançó. Per a la pel·lícula del 2008 d'Albert Serra, vegeu «''[[El cant dels ocells (pel·lícula)]]». Per als sons que fan els ocells, vegeu «[[Vocalització dels ocells]]»}}
{{Infotaula de cançó}}
{{Infotaula de cançó}}
'''''El cant dels ocells''''' és una [[Música tradicional|cançó tradicional]] catalana de [[Nadala|Nadal]].<ref> Joan Amades. Folklore de Catalunya. Cançoner. Pag. 14 (notes a la cançó El cant dels ocells)</ref> La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen [[Jesús]] a l'estable de [[Betlem]].<ref name="gec1">{{GEC|0087920|El cant dels ocells}}</ref> Va ser popularitzada fora de Catalunya per [[Pau Casals]] que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l'exili del 1939. Per això és considerada un [[símbol nacional]] de [[Catalunya]].<ref name="gec1" />
'''''El cant dels ocells''''' és una [[Música tradicional|cançó tradicional]] catalana de [[Nadala|Nadal]].<ref> Joan Amades. Folklore de Catalunya. Cançoner. Pag. 14 (notes a la cançó El cant dels ocells)</ref> La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen [[Jesús]] a l'estable de [[Betlem]].<ref name="gec1">{{GEC|0087920|El cant dels ocells}}</ref> Va ser popularitzada fora de Catalunya per [[Pau Casals]] que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l'exili del 1939. Per això és considerada un [[símbol nacional]] de [[Catalunya]].<ref name="gec1" />
Línia 12: Línia 12:
Pau Casals fou convidat a tocar en la presa de possessió del president [[J.F. Kennedy]] l'any 1961.<ref>{{ref-web|url=http://www.3cat24.cat/noticia/1038066/ociicultura/washington-recorda-pau-casals-i-el-seu-el-cant-dels-ocells-amb-un-concert-multitudinari |títol=Washington recorda Pau Casals i el seu "El cant dels ocells" amb un concert multitudinari |consulta=6 juny 2011 |obra= |editor=3cat24 |data=28/07/2015 |llengua= }}</ref> 50 anys després es va tornar a tocar la cançó a [[Washington DC]] amb la presència de la vídua de Casals, Marta Casals, rebent l'ovació dels més de 2.500 assistents.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.naciodigital.cat/noticia/21805/cant/dels/ocells/nou/washington|títol=«El cant dels ocells» de nou, a Washington|editor=[[Nació Digital]]|data=26 de gener del 2011}}</ref>
Pau Casals fou convidat a tocar en la presa de possessió del president [[J.F. Kennedy]] l'any 1961.<ref>{{ref-web|url=http://www.3cat24.cat/noticia/1038066/ociicultura/washington-recorda-pau-casals-i-el-seu-el-cant-dels-ocells-amb-un-concert-multitudinari |títol=Washington recorda Pau Casals i el seu "El cant dels ocells" amb un concert multitudinari |consulta=6 juny 2011 |obra= |editor=3cat24 |data=28/07/2015 |llengua= }}</ref> 50 anys després es va tornar a tocar la cançó a [[Washington DC]] amb la presència de la vídua de Casals, Marta Casals, rebent l'ovació dels més de 2.500 assistents.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.naciodigital.cat/noticia/21805/cant/dels/ocells/nou/washington|títol=«El cant dels ocells» de nou, a Washington|editor=[[Nació Digital]]|data=26 de gener del 2011}}</ref>


De la cançó se n'han enregistrat nombroses adaptacions, d'entre les quals són remarcables el seu arranjament per a vuit violoncels o el seu arranjament per a piano i violoncel. D'altres versions són la del saxofonista [[Pedro Iturralde]], que s'inicia amb un solo de [[saxòfon]] i desemboca amb un conjunt per a orquestra de [[jazz]], això com les de cantautors com [[Lluís Llach]], de cantants lírics com [[Victòria dels Àngels]], de compositors com [[Frederic Mompou]] que la va arranjar per a guitarra sola, o de grups de rock com Pastorets Rock o [[Companyia Elèctrica Dharma]]. Abans de Casals, [[Pep Ventura]] va compondre'n una [[sardana]]. L'àlbum ''Tria i remena'' presenta 19 versions diferents de la cançó.<ref>{{ref-web|url=http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/tria-i-remena/recomanem.html?id=581|títol=El cant dels ocells|editor=[[Cavall Fort]]}}</ref>
De la cançó se n'han enregistrat nombroses adaptacions, d'entre les quals són remarcables el seu arranjament per a vuit violoncels o el seu arranjament per a piano i violoncel. D'altres versions són la del saxofonista [[Pedro Iturralde]], que s'inicia amb un solo de [[saxòfon]] i desemboca amb un conjunt per a orquestra de [[jazz]], això com les de cantautors com [[Lluís Llach]], de cantants lírics com [[Victòria dels Àngels]], de compositors com [[Frederic Mompou]] que la va arranjar per a guitarra sola, o de grups de rock com Pastorets Rock o [[Companyia Elèctrica Dharma]]. Abans de Casals, [[Pep Ventura]] va compondre'n una [[sardana]].

El 2008 es va estrenar ''[[El cant dels ocells (pel·lícula)|El cant dels ocells]]'', una pel·lícula d'[[Albert Serra]] l'argument de la qual gira al voltant dels [[Reis d'Orient]].


== Lletra tradicional ==
== Lletra tradicional ==

Revisió del 12:31, 29 des 2019

Aquest article és sobre la cançó. Per a la pel·lícula del 2008 d'Albert Serra, vegeu «El cant dels ocells (pel·lícula)». Per als sons que fan els ocells, vegeu «Vocalització dels ocells»
Infotaula de cançóEl cant dels ocells
Tipusobra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
Gènerenadala i cançó de bressol Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
PaísEspanya Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 63af4d5b-de67-4988-841a-f9fed290f793 Modifica el valor a Wikidata

El cant dels ocells és una cançó tradicional catalana de Nadal.[1] La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l'estable de Betlem.[2] Va ser popularitzada fora de Catalunya per Pau Casals que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l'exili del 1939. Per això és considerada un símbol nacional de Catalunya.[2]

Història

L'any 1705 una versió paròdica d'El cant dels ocells va ser impresa en fulletons degut a l'arribada a Barcelona de l'arxiduc Carles III.[2]

Pau Casals va popularitzar la versió més coneguda de la cançó, la qual interpretava al començament de tots els seus concerts des del seu exili, l'any 1939.[2] La seva versió s'adapta al ritme de bressolar i per això, segons Joan Amades, és utilitzada com a cançó de bressol.[3]

Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del franquisme, i d'una conferència a la seu de les Nacions Unides (I am a Catalan) on va interpretar aquesta cançó, El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat a arreu del món, però de manera significativa a Catalunya, on se sol usar per acomiadar als difunts el dia de l'enterrament i és considerada símbol nacional.[2]

Pau Casals fou convidat a tocar en la presa de possessió del president J.F. Kennedy l'any 1961.[4] 50 anys després es va tornar a tocar la cançó a Washington DC amb la presència de la vídua de Casals, Marta Casals, rebent l'ovació dels més de 2.500 assistents.[5]

De la cançó se n'han enregistrat nombroses adaptacions, d'entre les quals són remarcables el seu arranjament per a vuit violoncels o el seu arranjament per a piano i violoncel. D'altres versions són la del saxofonista Pedro Iturralde, que s'inicia amb un solo de saxòfon i desemboca amb un conjunt per a orquestra de jazz, això com les de cantautors com Lluís Llach, de cantants lírics com Victòria dels Àngels, de compositors com Frederic Mompou que la va arranjar per a guitarra sola, o de grups de rock com Pastorets Rock o Companyia Elèctrica Dharma. Abans de Casals, Pep Ventura va compondre'n una sardana.

Lletra tradicional

Aquí la lletra tradicional, amb els enllaços als articles dels ocells que es mencionen.

En veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.

L'àguila imperial
se'n vola cel a dalt,
cantant amb melodia,
dient: Jesús és nat,
 per treure'ns de pecat
i dar-nos alegria.
Respon-li lo pardal:
Avui, nit de Nadal,
 és nit de gran contento!
 El verdum i el lluer
diuen cantant, també:
"Oh, quina alegria sento!
Cantava el passarell:
Oh, que hermós i que bell
 és l'infant de Maria!
 I li respon el tord:
Vençuda n'és la mort,
 ja naix la vida mia !
Refila el rossinyol:
És més bonic que el sol
 més brillant que una estrella!
 La cotxa i el bitxac
festegen al manyac
i a sa Mare donzella.

Cantava el reietó
per glòria del Senyor,
inflant amb biçarria;
el canari segueix:
llur música pareix
del Cel gran melodia.

Ja n'entra el cotoliu
dient: Ocells veniu
 a festejar l'aurora!
 I lo merlot, xiulant,
anava festejant
a la més gran Senyora.

L'estiverola diu:
No és hivern ni estiu
 sinó que és primavera;
puix que és nada una flor
que pertot dóna olor
I omple la terra entera.
Cantava el francolí:
Ocells qui vol venir
 avui a trenc de dia
a veure el gran Senyor
amb sa gran resplendor
a dins d'una establia?
Ve cantant el puput:
Eixa nit ha vingut
 el Rei de més grandesa!
 La tórtora i el colom
admiren a tothom
cantant sense tristesa.

Picots i borroners
volen entre els fruiters
cantant llurs alegries;
la guatlla i el cucut
de molt lluny han vingut
per contemplar el Messies.

Cantava la perdiu
Me'n vaig a fer lo niu
 dins d'aquella establia,
per a veure l'Infant
com està tremolant
en braços de Maria.
La garsa, griva o gaig
diuen: Ara ve el maig!
Respon la cadernera:
Tot arbre reverdeix,
 tota branca floreix
com si fos primavera.
Xiuxiueja el pinsà:
Glòria avui i demà;
 sento gran alegria
de veure el diamant
tan hermós i brillant
als braços de Maria.
El xot i el mussol
al veure eixir el sol
confosos se retiren.
El gamarús i el duc
diuen: Mirar no puc;
 tals resplendors m'admiren!

Referències

  1. ↑ Joan Amades. Folklore de Catalunya. Cançoner. Pag. 14 (notes a la cançó El cant dels ocells)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «El cant dels ocells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Joan Amades: Folklore de Catalunya. Cançoner, pàg. 14
  4. ↑ «Washington recorda Pau Casals i el seu "El cant dels ocells" amb un concert multitudinari». 3cat24, 28-07-2015. [Consulta: 6 juny 2011].
  5. ↑ ««El cant dels ocells» de nou, a Washington». Nació Digital, 26-01-2011.

Enllaços externs

Vegeu texts en català sobre El cant dels ocells a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_cant_dels_ocells&oldid=22534299»