La llei que s'ha aprovat a Xile s'anomena "''ley de matrimonio igualitario''". Si observo les onze entrades que m'ha donat una cerca en català de "Xile+matrimoni" les últimes 24 hores, sols tres (dues de les quals procedents de l'agència EFE), titulen amb el terme "matrimoni homosexual", i en les vuit restants altres vuit aquest concepte no figura en el text, si exceptuem dos casos on apareix en el peu d'una foto proporcionada per l'agència EFE. Son majoria, set, els titulars amb "matrimoni entre persones del mateix sexe" i en un cas s'hi fa servir el terme original "matrimoni igualitari.--[[Usuari:FranSisPac|FranSisPac]] ([[Usuari Discussió:FranSisPac|disc.]]) 19:03, 8 des 2021 (CET)
La llei que s'ha aprovat a Xile s'anomena "''ley de matrimonio igualitario''". Si observo les onze entrades que m'ha donat una cerca en català de "Xile+matrimoni" les últimes 24 hores, sols tres (dues de les quals procedents de l'agència EFE), titulen amb el terme "matrimoni homosexual", i en les vuit restants altres vuit aquest concepte no figura en el text, si exceptuem dos casos on apareix en el peu d'una foto proporcionada per l'agència EFE. Son majoria, set, els titulars amb "matrimoni entre persones del mateix sexe" i en un cas s'hi fa servir el terme original "matrimoni igualitari.--[[Usuari:FranSisPac|FranSisPac]] ([[Usuari Discussió:FranSisPac|disc.]]) 19:03, 8 des 2021 (CET)
:Altrament, el [https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/164/ca/M Vocabulari terminològic LGBT de Termcat] no recull aquesta forma, sinó matrimoni homosexual i matrimoni igualitari. [[Usuari:KajenCAT|KajenCAT]] ([[Usuari Discussió:KajenCAT|disc.]]) 19:10, 8 des 2021 (CET)
Revisió del 20:10, 8 des 2021
Foto d'arxiu com si fos actual
A la portada hi tenim la notícia de la vaga de taxis actual amb una foto de la d'aquest estiu, sense cap avís. No m'acaba de semblar honest cara al lector.--Pere prlpz (disc.) 11:39, 26 gen 2019 (CET)[respon]
La frase "ratifiquen el nom d'aquesta última a «Macedònia del Nord» per mitjà del Tractat de Prespa" donava a entendre una cosa feta el dia 25-1-19--Mcapdevila (disc.) 14:12, 27 gen 2019 (CET)[respon]
Torno a assenyalar el problema que tenim amb la llargada de certes notícies. A tall d'exemple, aquest matí la notícia sobre Junqueras tenia 39 paraules, mentre que els mitjans en català treien titulars de 10 (CCMA), 9 (Ara i El Punt Avui), 15 (El Nacional), 11 (RAC1 i El Món), 17 (VilaWeb) i 14 paraules (La Vanguàrdia). Entenc que som viquipedistes i que instintivament volem explicar-ho tot, tot, tot, però quan fins i tot el titular més llarg dels mitjans de referència no té ni la meitat de paraules que el nostre, em sembla clar que cal ser més concisos en les notícies de la portada.—el comentari anterior sense signar és fet perLeptictidium (disc. • contr.)
D'acord en la concisió, però la llargada dels titulars dels diaris pot no ser una bona referència, perquè expliquen la notícia a continuació i nosaltres no.--Pere prlpz (disc.) 21:37, 13 nov 2019 (CET)[respon]
La notícia és la publicació de la notícia?
No discuteixo com datar la notícia, però aquí estem posant com a notícia que Nature ha publicat una notícia. Això seria una notícia si els diaris estiguessin informant que Nature ha publicat la notícia, però pels diaris la notícia és que s'ha trobat un tràgul i només esmenten Nature per donar la font. Aleshores proposo treure "La revista Nature publica" del titular de la notícia que s'han trobat tràguls del Vietnam.--Pere prlpz (disc.) 21:41, 13 nov 2019 (CET)[respon]
Epidèmia de coronavirus
Hola, companys. He actualitzat les notícies amb la darrera informació rebuda: la petició de confinament de Catalunya. Llavors m'he adonat que ja són tres de quatre notícies al respecte. Què fem? Per una banda em sembla monotemàtic, però per una altra estem vivint una situació d'excepcionalitat. Com ho veieu? Gràcies per les vostres respostes. --Judesba(digues...)21:43, 13 març 2020 (CET)[respon]
Notícies llargues
@FranSisPac: Bones! He vist que has ampliat una notícia que he ficat. En la meva opinió, tal com ja ho ha comentat algú per aquí, seria millor reduir al màxim possible i que quedi com a format d'un títol que no pas d'un subtítol de notícia.
Hola a tots,
m'agradaria preguntar-vos si en el cas que hi hagi més d'una notícia diferent del mateix dia, creieu que seria millor mantenir el status quo com s'ha fet fins ara "7 d'agost: Notícia X", "7 d'agost: Notícia Y" o millor "7 d'agost: *Notícia X *Notícia Y", és a dir, ajuntant les notícies del mateix dia amb una llista puntejada (i mantenint el límit de 4 notícies? o 4 dies?)
Gràcies!--KajenCAT (disc.) 14:16, 8 ago 2020 (CEST)[respon]
Com fins ara té tots els avantatges a l'hora de passar del bloc esquerre al bloc dret o d'eliminar-ne. Si se sap, respectant la cronologia respectiva i, en cas de dubte, situant com a més recent (primera) la més significativa o que tingui més sentit passats uns dies. --FranSisPac (disc.) 14:29, 8 ago 2020 (CEST)[respon]
Bon vespre, @KajenCAT:. Jo obtindria el consens de la comunitat abans de posar les banderetes a les notícies. En diversos altres contextos, les banderetes ja han causat polèmica en la comunitat, així que són un tema particularment sensible. Salut.—Leptictidium (digui) 20:50, 9 ago 2020 (CEST)[respon]
Hola @Leptictidium:, estava a punt d'escriure sobre el mateix tema a @TaronjaSatsuma: i, per tant, us respondré als dos per aqui ja que crec que és la via més adient. Si bé no sabia que calia consens viquipedista per aquestes coses (disculpeu-me), la meva intenció era generar debat i així saber que opinava la gent al respecte. La meva idea era que en aquelles notícies que tenen relació en algun lloc en concret posar inicialment a la notícia ja que jo crec que quedaria millor i així com aquelles notícies més d'un país està involucrat. A tall d'exemple; EEUU i Xina es declaren la guerra comercial. P.D: Trec cautelarment les banderes i cito als viquipedistes que els solc veure més interessats en les notícies @Castellbo, Castell, FranSisPac: --KajenCAT (disc.) 21:04, 9 ago 2020 (CEST)[respon]
Reitero fil per randa les paraules d'en Leptictidium. Potser quedi "més mono", però entre la possible font de problemes + tenir un element més a vigilar, corregir, incorporar, etc. + les situacions que requeririen (ja ha passat) bandera múltiple + per tant, més potencials inconvenients que avantatges = NO, please. Cordialment, --FranSisPac (disc.) 21:21, 9 ago 2020 (CEST)[respon]
Jo també sóc dels que pensa que l'excés de banderetes provoca problemes de classificació, de pertanyença, inclusions, exclusions...En sentir-me d'un país sense estat, em sento incòmode amb les banderes dels estats que no em deixen existir.
Fins i tot penso que les banderes simplifiquen massa el missatge i impedeixen la lectura objectiva.
--Castell (disc.) 23:18, 9 ago 2020 (CEST)[respon]
D'acord amb els arguments dels companys sobre per què és una mala idea posar banderetes a les notícies i hi afegeixo que la principal funció de les notícies a la portada és la de tenir-hi els enllaços que els donin context i posar-hi banderetes no millora en res aquesta funció.--Pere prlpz (disc.) 00:10, 10 ago 2020 (CEST)[respon]
Proposta de fer visible l'adreça de la notícia de referència
Aquesta és una proposta de fer que l'enllaç de cadascuna de les notícies de referència d'aquest apartat d'"Actualitat" es tinguin directament al visualitzar la Portada. En l'anterior disseny de la portada ja no apareixien aquests enllaços. Ho teníem més a prop perquè en editar i previsualitzat ja els teníem a mà. Ara cal copiar-los del comentari i accedir-hi; no és greu, però segueix sent un element per a ús exclusiu d'"entesos" amb ganes. El que no sé és si hi ha una raó de pes per no tenir-los en la mateixa Portada, accessibles per a tothom. Primer havia pensat que es podria fer servir el camp del dia, que encapçala la notícia, com a "suport" de l'enllaç, però deixa sense resoldre els casos amb més d'un enllaç (més d'una notícia de referència per proporcionar millor cobertura del que s'hi diu). Proposo que, per no "embrutar" massa, es faci servir exclusivament el format "[n]", resultat de la sola adreça entre claudàtors, al final de cada text. Algun inconvenient? A favor? --FranSisPac (disc.) 00:46, 26 ago 2020 (CEST)[respon]
Les notícies de la portada hi són per portar el lector cap als articles. Si hi posem els enllaços a les notícies el lector va cap a la referència. Aleshores no em sembla una bona idea posar els enllaços visibles a la portada.
Ara bé, durant un temps posàvem les referències entre noinclude i no com a comentaris, de manera que previsualitzant la secció sola sí que es veien. Crec que estaria bé tornar a fer-ho així, si no és que el funcionament actual de la portada ho impedeix per alguna causa.--Pere prlpz (disc.) 14:24, 19 set 2020 (CEST)[respon]
@Townie: avui he provat el "noinclude" i no funciona. Entenc que és "problema" d'estar dins d'una plantilla. Alguna solució / alternativa? Gràcies. --FranSisPac (disc.) 00:49, 2 gen 2021 (CET)[respon]
@Townie: moltes gràcies. Elemental (jo m'havia oblidat els claudàtors...)! Evidentment i perquè consti (c.c. @Pere prlpz, Leptictidium:) encara que era proposta meva, pel diàleg precedent ho considero un "acord en petit comitè" més que no pas una demanda personal. Ara ja queda, i algun dia ho posaré(m) a la Guia / Llibre d'estil! --FranSisPac (disc.) 16:56, 2 gen 2021 (CET)[respon]
@Townie:@FranSisPac:@Pere prlpz, Leptictidium:) Jo crec que fent previsualització no ajuda en res l'accessibilitat de la notícia, que ja s'enllacen els articles corresponents intrawiki igualment, per tan proposo que l'enllaç a la notícia de referència vagi amb una imatge d'icona clicable tipus: , potser s'hauria de buscar una altre imatge però és poc intrusiu malgrat que apareixi al final de cada frase de notícies. Salutacions--Manlleus (disc.) 11:20, 12 abr 2021 (CEST)[respon]
Ara bé, per si de cas m'estic perdent, tornar a un efecte semblant al que abans tenien els noinclude, que feia accessibles les referències, quan s'anava a la plantilla em sembla bé. El que no em sembla bé és posar a la portada els enllaços a les referències.--Pere prlpz (disc.) 12:06, 12 abr 2021 (CEST)[respon]
@Manlleus: m'ha descol·locat la teva intervenció, perquè el tema ja havia quedat prou clar, com han deixat palès en Pere, ja d'entrada, i també en Lepti. No convé enllaçar les notícies de referència a la portada, que era el que jo suggeria inicialment. En canvi, crec que els editors (i en particular els qui vulguem contrastar el text posat amb el que diuen les fonts) sí em guanyat en accessibilitat al recuperar els "noinclude", passant de copiar-enganxar la URL (mentre van ser comentaris) a fer-ho amb un sol clic. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 14:12, 12 abr 2021 (CEST)[respon]
@FranSisPac: És un comentari de millora Francesc, res més, no ho hem de gravar en pedra. Una altra opció és crear una petita secció de referències (el seguit de noticies) però amagat per codi i que amb un desplegable tipus (mostra/amaga) es pugui accedir a la notícia sense entrar a modificar o previsualitzar la plantilla, no sé com es veuria des de la versió mòbil. Això que diu en Pere que les notícies són pels editors no ho compro. La portada és visitada majoritàriament per lectors i pocs se'ls acudeix donar a editar i previsualtizar per copiar i enganxar la URL,senzillament massa merder per a un lector que només vol seguir llegir la notícia a 1 sol clic. Mètode KISS--Manlleus (disc.) 00:03, 13 abr 2021 (CEST)[respon]
Notícia Ruth Bader Ginsburg
@Arnaurs, FranSisPac: Bona tarda a tothom! Us cito a vosaltres perquè crec que la incorporació de la Ruth Bader Ginsburg a notícies és irrelevant, almenys la notícia en si. Per aquest motiu, crec que és escaient mencionar-la només a "Defuncions recents". Salut, KajenCAT (disc.) 13:37, 19 set 2020 (CEST)[respon]
@KajenCAT, FranSisPac:. Bon dia, he inclòs la notícia perquè crec que més enllà de la mort de la persona en sí la notícia és que queda una vacant al Tribunal Suprem. Crec que l'impacte que pot tenir qui ocupi aquesta vacant en la política dels Estats Units és prou important com per a incloure aquesta notícia a l'apartat. --Arnaurs (disc.) 13:41, 19 set 2020 (CEST)[respon]
@KajenCAT, Arnaurs, Pere prlpz: no prenc com a referència una normativa vigent (segurament si n'hi ha no està actualitzada), però per la meva llarga experiència en revisar la Portada, i haver viscut els corresponents debats, el que hi ha és que una mort no va a les notícies d'actualitat si no està lligada a algun fet que sí la fa particularment noticiable. En aquest cas, la notícia no és la mort sinó l'especial situació que genera. També hi ha hagut acord històric que, en casos com aquest no es posa a les defuncions recents perquè no surti dos cops. Sovint s'hi ha posat com a comentari amb l'avís d'activar-la si desapareix la notícia, depenent dels ritmes d'actualització d'ambdues parts. Ho modifico així, també considerant l'observació d'en Pere, donant per suposar que el meu argument és convincent... i basat en l'experiència i els "acords" previs. Cordialment,--FranSisPac (disc.) 14:37, 19 set 2020 (CEST)[respon]
@Arnaurs, Pere prlpz, FranSisPac: La meva intenció d'això, a part de la doble menció a notícies i defuncions, és que crec que no està prou contextualitzada la notícia per poder entendre la seva importància en el poder judicial estatunidenc ja que si els republicans decideixen incorporar un nou jutge abans de les eleccions, pot generar problemes d'important abast tant en la direcció de futures decisions judicials com en la situació política i social ja polaritzada. Salut, KajenCAT (disc.) 16:31, 19 set 2020 (CEST)[respon]
@KajenCAT: (c.c. @Arnaurs, Pere prlpz:) no sé què dir-te. Si s'ha de contextualitzar més, aquest no és el lloc. Tenint en compte que estem fent una enciclopèdia, no un butlletí informatiu, el "si els republicans" es resoldrà en unes setmanes, i llavors potser tindrà sentit posar-ho en algun lloc. En tot cas, però prenent el "compromís" de revisar-ho quan toqui, podries afegir una secció amb aquestes possibles repercussions al final de l'article de la difunta (no és tema per a un article "especulatiu" independent i en l'article del Tribunal Suprem dels Estats Units no tindria cap sentit). Per a mi, "tema tancat". Cordialment,--FranSisPac (disc.) 17:12, 19 set 2020 (CEST)[respon]
Notícia d'Heribert Barrera
No estic segur que l'última part de la notícia sobre Heribert Barrera compleixi el requisit de punt de vista neutral. No correspon a la Viquipèdia emetre judicis de valor sobre si un encaix és dubtós o no.—Leptictidium (digui) 20:30, 24 set 2020 (CEST)[respon]
D'acord amb en Leptictidium, no tant per la neutralitat com perquè no ho diu la referència. A més, dubto si l'error en el nom, que només caldrà que esmeni un altre ple, és una anècdota gaire rellevant (tot i que aquesta sí que surt a la referència).--Pere prlpz (disc.) 21:58, 24 set 2020 (CEST)[respon]
En cap cas compleix el PVN. Segons vilaweb, s'esmenarà en el "despatx ofici" ben aviat. No em sembla una notícia molt destacable però el fet noticiable són els motius de la retirada i no si han comès una errada en el segon cognom. No esperaria gaire temps a retirar-ho pel fet d'estar a la portada de la Viquipèdia. KRLS, (disc.) 22:12, 24 set 2020 (CEST)[respon]
Hola a tothom, volia proposar dues coses respecte la portada de notícies;
Copiar els titulars que introduïm nantros aquí a la Viquinotícies. Així, els titulars no es perdrien i no només seria més fàcil consultar-ne notícies d'altres dies/anys sinó que també seria més fàcil veure les fonts. (Al no ser que hagi algun altre motiu de no utilitzar-ne)
Incloure un altre format similar al de Defuncions però es tractaria de notícies d'actualitat i de rellevància i que actualment estan en procés com podria ser Conflicte d'Alt Karabakh de 2020 o qualsevol altre tipus d'esdeveniment (tot i que jo només tracto els més polítics com alguns ja s'hauran donat compte)
@KajenCAT: Copiar els titulars a Viquinotícies no crec que tingui cap problema. En tot cas s'hauria de proposar a la taverna de Viquinotícies, si és que allà hi ha algú actiu.
Per la resta, no veig clar que sempre tinguem uns articles d'actualitat actualitzats, a diferència del que deu passar a la Viquipèdia en anglès. Si hi ha un fet en curs, jo més aviat seria partidari d'anar actualitzant el titular i així també segueix sortint durant dies a la portada.--Pere prlpz (disc.) 17:10, 2 gen 2021 (CET)[respon]
Article en vermell a les notícies
Mencionant els que més editen recentment; @Amortres, FranSisPac, Castellbo, Lluis tgn, Leptictidium: et. al.
Desconec si existeix algun consens al respecte, però crec que les notícies que enllaçen l'article de Viquipèdia en que es basa principalment hauria de ser creada abans de crear l'article. Si no, no veig cap motiu per mantenir una notícia en vermell i en negreta. --KajenCAT (disc.) 20:09, 17 oct 2020 (CEST)[respon]
@FranSisPac: Desconeixia absolutament que aquest tema fou tan àmpliament discutit pels Viquipedistes al llarg dels anys (la qual m'alegra!) però em sorprén que no s'hagi sotmés a votació per establir un consens. Entenent la posició de @Leptictidium: i els seus partidaris i veure que no s'extreu cap consens excepte potser per la proposta de @Barcelona: en la discussió (19/02/2011) més llarga al respecte en que advoca per limitar un enllaç vermell. Com que sóc bastant recent en la Viquipèdia (+3 mesos) i, per tant, no he pogut participar en cap d'aquests debats, m'agradaria intentar expressar la meva opinió al respecte després d'haver llegit els antecedents que aporta FranSisPac.
Hi ha (o hi havia) principalment dos punts de vista;
la que advoca per mantenir els enllaços vermells ja que considera que es reclutaria viquipedistes nous i també incentivaria tant als editors novells com veterans a crear aquests articles.
Per l'altre banda, estan els que defensen que tant el seu excès d'ús i/o manteniment d'enllaços vermells a l'actualitat seria més perjudical la imatge de la Viquipèdia que tindria els possibles lectors.
És díficil saber quina part té raó, especialment per la dificultat de demostrar-ho empíricament. Pot ser una manewra de demostrar-ho per part dels partidaris del primer o una forma pels partidaris del segon rebutjar les hipòtesis del primer, seria fer una investigació exhaustiva dels últims 10 anys i observar quants dels primers articles que han creat els usuaris o IP foren degut que aquests articles estaven en vermell i així podriem establir una relació.
Tenint en compte tot això, explico el meu punt de vista. Qüestiono sobre si realment hi ha alguna possibilitat de captar nous editors ja que dubto molt que el pensament majoritàri d'un lector que es troba en la portada un enllaç vermell del terratrèmol del mar Egeu sigui un pensament més col·laboratiu, en el sentit de que "m'agradaria crear aquest article ja que ningú l'ha fet". La gran majoria o bé actuarà amb indiferència o segurament amb incomprensió de perquè no puc llegir l'article. Per tant, considero que el simple fet de mantenir enllaços vermells a la portada ens la juguem molt més per atraure una míniscula part de lectors, que sincerament, crec que han sigut casos que es poden comptar amb una mà. La única utilitat que veig pel seu manteniment és que els únics qui els incentiva fer-ho serien els editors que ja estàn editant (sigui novells o veterans) i que pensen en clau viquipedista.
Per tant, proposo dues idees;
La més restrictiva (però potser la més efectiva): prohibir els enllaços vermells en negreta o aquells enllaços vermells en que es basa la notícia. Llavors, si un editor vol fer la notícia, es veurà obligat a crear aquests articles i que, a més, pot servir com un filtre per evitar especulacions, exageracions o simplement per millorar la idea que tenien en ment. Jo generalment he procurat que no existís cap enllaç vermell quan ficava alguna notícia i com que estava convençut que allò hauria de ser notícia, he acabat creant els articles necessaris.
La segona, seria la modificació de la proposta de Barcelona; limitar a un enllaç vermell i en un curt termini de temps (1 dia?) per dos motius. Incentivar aquells que anaven a ficar un altre notícia amb un altre enllaç vermell a que faci l'article pertinent, als editors lectors a que el facin, limitar l'impacte negatiu als lectors i deixar una porta oberta als no editors a començar a Viquipèdia (tot i que aquest últim dubto del seu impacte).
Sé que només és un estudi de n = 1, però un servidor va començar a editar la Viquipèdia perquè es va trobar «Citroën» en vermell a la Portada. Per altra banda, és evident que la gran majoria de lectors no es convertiran en usuaris actius simplement perquè es trobin un enllaç en vermell a la Portada, però és que tampoc no és necessari que siguin una gran majoria ni una gran minoria: només que un 0,001% (literal) de les visites mensuals a la Viquipèdia es tradueixi en un nou usuari actiu que ha començat creant un enllaç vermell a la Portada, ja val la pena tenint en compte les dificultats que tenim per assegurar el relleu generacional. Finalment, hi ha pràctiques que al meu parer són molt més perjudicials per a la Viquipèdia i que tanmateix es continuen permetent en nom de la llibertat editorial dels usuaris, així que manifesto el meu Rebuig més absolut a qualsevol prohibició, sia total o parcial, dels enllaços en vermell a la portada en nom d'un perjudici purament hipotètic que mai no s'ha demostrat empíricament.—Leptictidium (digui) 13:37, 31 oct 2020 (CET)[respon]
també rebutjo la proposa i més veient l'evolució dels vermells al llarg del temps: és propi de la Viquipèdia estar incompleta i tenir enllaços per a possibles ampliacions, i no veig per què les notícies han de ser una excepció a la norma general (de fet penso que només animem a eliminar/omplir els vermells de les introduccions dels adq i enlloc més)--barcelona (disc.) 21:52, 1 nov 2020 (CET)[respon]
No hi vec cap relació entre que hagin pràctiques més perjudicials a Viquipèdia per justificar que no cal fer res en aquest àmbit... El cas que és que sí que és fàcilment rebutjable empíricament que si tenim en compte que en els darrers 30 dies van visitar la Portada unes 429206 persones, el 0.001% representaria més d'un terç dels editors actius actuals. Estic d'acord amb Barcelona en el sentit que és la naturalesa de la Viquipèdia (especialment una Viquipèdia petita com la catalana) el fet de tenir enllaços vermells. Però en una zona anòmala de la Viquipèdia on no regeixen les mateixes normes que la resta de Viquipèdia (a més a més, és la pàgina més visitada) no hi vec sentit argumentar que s'hi hauria d'aplicar la mateixa política. Dit tot això, mantinc la mateixa postura. KajenCAT (disc.) 16:28, 8 nov 2020 (CET)[respon]
Estic en contra d'evitar enllaços vermells, és un dels elements que mostren que el projecte està inacabat i per tant animen a participar-hi. No penso que la portada de la Viquipèdia hagi de ser una zona anòmala de la Viquipèdia en cap sentit, ans al contrari, és la zona clau. Considero que els enllaços vermells poden animar a editar perquè mostren les deficiències de la Viquipèdia amb transparència, molts dels articles que he creat han començat en haver observat un enllaç vermell.--Medol (disc.) 19:43, 8 nov 2020 (CET)[respon]
Medicaments contra l'Alzheimer
Bon vespre, @Amortres: i @FranSisPac:. El marc legal vigent permet l'ús dels medicaments que tenen una autorització de comercialització en dos escenaris diferents: 1) en la indicació per a la qual van ser aprovats; i 2) en una indicació diferent d'aquella per a la qual van ser aprovats (off-label use). Per exemple, el bevacizumab va ser aprovat per tractar el càncer, però es fa servir igualment per tractar la degeneració macular.
Doncs bé, tot i que en les últimes dècades no s'ha aprovat cap medicament específicament contra l'Alzheimer, sí que hi ha hagut potencials avenços farmacològics contra l'Alzheimer amb medicaments aprovats originalment per a altres malalties, com són el valaciclovir i l'adalimumab. Si aquests medicaments no surten a la referència d'Alz.org és pel simple motiu que, com dèiem, no són medicaments aprovats específicament contra l'Alzheimer.
Per tant, és correcte dir que l'aducanumab podria ser «el primer medicament contra l'Alzheimer aprovat des de fa dècades», però no és correcte dir que podria ser «el primer avanç farmacològic contra l'Alzheimer des de fa dècades».—Leptictidium (digui) 21:13, 7 nov 2020 (CET)[respon]
No patiu, entenc que podria haver semblat un barbarisme. Sempre que edito sobre l'Alguer, ho faig amb un ús molt curós de la gramàtica algueresa i el lèxic del Diccionari català de l'Alguer, que n'és l'única obra de rigor. Així visibilitzem i preservem, ni que sigui una mica, aquest llegat. Xavier Dengra(MISSATGES)22:42, 29 nov 2020 (CET)[respon]
Per altra banda, crec que aquesta mena d'edicions tampoc no ajuden a normalitzar l'ús de l'alguerès. No posem avisos per a cap altra variant del català; si fem una excepció per a l'alguerès, transmetem el missatge que fins i tot nosaltres mateixos considerem l'ús social de l'alguerès una curiositat folklòrica que necessita ser objecte d'un avís.@FranSisPac: @Xavier Dengra: @Alvaro Vidal-Abarca: —Leptictidium (digui) 21:36, 30 nov 2020 (CET)[respon]
Hi estic d'acord. S'ha de considerar absolutament normal. Espero els propers mesos reduir feina en altres fronts i dedicar-me a normalitzar l'ús lingüístic en nous articles de l'Alguer i esborranys que cal refer o reestructurar. Ara bé, pateixo perquè fins i tot els bots reverteixin canvis. Caldrà parlar-ho en el futur. Xavier Dengra(MISSATGES)22:10, 30 nov 2020 (CET)[respon]
Entenc i accepto les reserves a "avisar" que això "estrany" (no ens enganyem) que s'hi llegeix és una variant del català que no ens hauria d'estranyar i que hauríem d'identificar. Tanmateix, també ho veig com una oportunitat perduda (no n'identifico gaires) de "proclamar que l'alguerès també existeix". Almenys així és com jo he viscut personalment aquest episodi, tot i que, segons sembla, no he encertat en la manera d'intentar aprofitar-la. Sincerament desitjo sort i eficiència als que pogueu contribuir a fer realitat aquesta pretesa i desitjable normalitat que, penso, està ben lluny. Si, des del desconeixement, s'hi pot fer alguna cosa... Cordialment, --FranSisPac (disc.) 23:59, 30 nov 2020 (CET)[respon]
Aprofitant aquest debat, com s'hauria d'escriure els noms típics d'altres variants del català en l'article? Per exemple, ísola en l'article illa? KajenCAT (disc.) 00:12, 1 des 2020 (CET)[respon]
Permeteu-me, si us plau, una reserva en aquest tema. No sóc totalment contrari a tolerar de tant en tant alguns localismes, per cridaners que siguen, però considere que en això cal anar amb peus de plom. Tractant-se d'una enciclopèdia, crec que en general convé prioritzar un registre estàndard en què tinguen cabuda només variants dialectals molt esteses. Un text com el de la portada d'avui sobre les inundacions de l'Alguer, en què el vint-i-cinc per cent dels lexemes són italianismes purs i durs no recollits per cap diccionari normatiu, em pareix un excés perillós. Si condeix l'exemple i cada subdialecte del nostre mosaic reivindica ací fins els seus trets més particulars, haurem llançat per la finestra un model que tota llengua de cultura necessita i que en català ha costat bastant d'aconseguir. --Desesser (disc.) 01:03, 3 des 2020 (CET)[respon]
«Líders independentistes catalans»
M'agradaria preguntar si s'ha debatut (i consensuat) que s'hauria d'utilitzar el terme «líders independentistes catalans» i no «presos polítics». En cas contrari, canviaria el terme tal com utilitzen la majoria dels mitjans de comunicació catalans com Ara.cat o VilaWeb.
--KajenCAT (disc.) 14:39, 8 feb 2021 (CET)[respon]
L'actual titular que el coet pot caure a llocs habitats "incloent-hi Catalunya" és innecessàriament catalanocèntric, perquè el que diu la referència és que pot caure fins a la latitud 41.5, que inclou mitja Catalunya però inclou la totalitat del País Valencià i les Illes. Aleshores jo ho canviaria per una referència a "la major part de l'àmbit catalanoparlant", "el sud d'Europa" o "qualsevol lloc entre els paral·lels 41.5 N i 41.5 S".--Pere prlpz (disc.) 13:27, 6 maig 2021 (CEST)[respon]
Bon dia, @Pere prlpz:. Ho canvio per «Països Catalans», que som la Viquipèdia en català i té sentit que posem l'èmfasi en el nostre context geogràfic. També «Països Catalans» millor que l'«àmbit catalanoparlant» perquè em sembla innecessari emprar eufemismes. Salut.—Leptictidium (digui) 12:17, 7 maig 2021 (CEST)[respon]
Em sembla força més neutral i imparcial el redactat original del @Lks.poch:, que es limitava a dir que hi ha protestes i que surten a la premsa occidental, que la posterior del @KajenCAT:. No compro l'argument que aquest judici de valor estigui «basat en el principal article enllaçat» perquè, de les quatre referències que suposadament sostenen aquesta afirmació a l'article, la d'RTVE i El Món no diuen res d'això, RT no representa més que l'opinió del govern rus, i la referència del mateix govern cubà és manifestament inadequada per ser una de les parts directament implicades en el conflicte.—Leptictidium (digui) 11:19, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
El redactat de la notícia està basat plenament en la introducció de l'article de Protestes a Cuba de 2021, redactat pel mateix Lks.poch, que també havia redactat ell/a la notícia de la portada. Per tant, si les referències que sostenen l'article no són correctes, no entenc perquè m'assenyales a mi. Per l'altre banda, que significa premsa occidental? La premsa xinesa també? [1]? La russa com has citat tu? KajenCAT (disc.) 11:42, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
No «assenyalo», sinó que esmento els dos usuaris implicats a fi que pugueu defensar les vostres respectives versions, si ho creieu convenient. Per a mi, el problema no és això de la premsa occidental, que es pot eliminar perfectament, sinó que «comprem» acríticament la versió de L'Havana i Moscou i la presentem sense matisar-la. Ep, que no entro a discutir si la versió de Cuba i Rússia és correcta o no, simplement recordo que no és la funció de la Viquipèdia posicionar-se en debats polítics. Salut.—Leptictidium (digui) 12:01, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
@Leptictidium: No sóc en absolut un partidari del govern cubà, però crec que es pot afirmar de manera acrítica que el bloqueig estatunidenc imposat per Donald Trump hagi tingut alguna cosa a veure en la situació econòmica que viu el país. En tot cas, en els mitjans de comunicació en català, així ràpid, sembla que hi ha dos discursos:
Mentre es posi que és la versió del govern cubà, no em sembla malament, però no crec que un titular ens doni per explicar-ho amb els matisos necessaris. Potser sí que és això que diu el Pere, que el millor és enviar els lectors cap a l'article i que ponderin tots els factors per si mateixos.—Leptictidium (digui) 16:41, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
Jo crec interessant remarcar que està en el punt de mira de la premsa "occidental", perquè és tant obvi com que les estan passant magres. Fins i tot ha hagut de sortir el president de Mèxic a dir que "compte amb les manipulacions" (i si hagués estat la Merkel?). Tots els mitjans occidentals en parlen i sembla que hagi de caure el règim, però la realitat és que ahir es parlava de "miles", avui ja de "centenares" i l'únic número que algú publica són 2000 persones a l'Havana. A mi m'agradaria trobar un article contextualitzat i no magnificant el que diu la premsa "d'occident" ni trobant només versions oficialistes del govern cubà. Jo intento no comprar cap versió, pq si no el més fàcil hagués estat no crear l'article, que podia portar debat... Lks (disc.) 12:45, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
Fer èmfasi en la premsa occidental com a titular a la notícia és assumir la posició «antiimperialista» que tenen molts els grups socialistes i d'esquerres i la coneguda versió oficialista, però ni tan sols això seria del tot cert. Tant mitjans considerats com occidentals com no occidentals, coincideixen que es tracten d'unes protestes bastant inusuals en la història recent de Cuba. Si bé els mitjans del nord global dominen pràcticament a tot el món, en els mitjans del sud global, també podríem considerar que la protesta cubana "està en el punt de mira" en quatre exemples que he buscat així ràpid; la premsa xinesa anteriorment mencionada, la del Qatar [2], la de Nigèria [3] o la de l'Índia [4]. Com veureu, la majoria coincideixen en la «novetat». KajenCAT (disc.) 16:26, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
Després dels successius canvis, cal reconèixer que la versió més curta de la notícia, que no explica res, és la ideal per portar visites cap a l'article, perquè qui que vulgui saber per què són les protestes hi haurà d'anar.--Pere prlpz (disc.) 14:58, 13 jul 2021 (CEST)[respon]
Després d'edicions i reversions, a la portada hi diu "probablement la xifra més alta de tots els temps en una matança de cetacis." amb tres referències. Ara bé, mirant les referències, el que més s'hi assembla és "La organización de defensa de los animales Sea Shepherd denuncia que puede tratarse de la captura de cetáceos más masiva de todos los tiempos" que diu el subtítol de la Vanguàrdia (cosa que ja no és una afirmació categòrica com al nostre titular), i mirant a la tercera referència que és Sea Sheperd, la font de la Vanguàrdia el que hi diu és això "Sea Shepherd believes this to be the largest single hunt of dolphins or pilot whales in Faroese history (the next largest being 1200 pilot whales back in 1940), and is possibly the largest single hunt of cetaceans ever recorded worldwide." L'altra referència, el Daily Mail ho deixa en "It is the biggest ever recorded death toll from the traditional century-old annual hunt known as the Grindadrap or Grind in Faroese." tot i ser un diari sensacionalista.
Aleshores, a mi em sembla que aquest "probablement" és una especulació d'una sola font, i força dubtosa i la trauria. Una possiblitat seria: Es cacen 1.428 dofins de flancs blancs de l'Atlàntic en una sola nit a les Illes Fèroe, probablement la xifra més alta mai registrada en un grindadrap.--Pere prlpz (disc.) 23:36, 15 set 2021 (CEST)[respon]
He tret la paraula "probablement" (que a mi se m'havia colat copiant i enganxant) perquè del grind sí que és la matança més gran registrada.--Pere prlpz (disc.) 00:53, 16 set 2021 (CEST)[respon]
D'acord, ambdós "en" i "a" són correctes, si bé «en registres formals és preferible fer servir les preposicions a o de», segons Optimot, cerca «"en+a+i+de"».--FranSisPac (disc.) 13:43, 11 nov 2021 (CET)[respon]
Debut
Acabo de publicar la meua primera notícia a Portada600k/actualitat, així que qualsevol consell, recomanació o esmena serà benvinguda. Mercès per endavant.--AlbertRA (disc.) 12:11, 12 nov 2021 (CET)[respon]
Benvingut! Estaria bé que donessis una ullada a l'edició que hi he fet, a continuació de la teva, ja que el format d'aquest apartat és de quatre notícies en dues columnes. En essència es tracta de seguir el comentari que figura just damunt de la primera notícia, que pressuposa que és aquesta la que es substitueix, "fent saltar" la que era quarta: «EN AFEGIR NOTÍCIES, BAIXEU LA RESTA DE NOTÍCIES (és a dir, en els comentaris d'encapçalament, la notícia 1 passa a ser la notícia 2, etc.) I SITUEU CONVENIENTMENT LES DUES LÍNIES DE CODI ENTRE LA PLANTILLA DE NOTÍCIA 2 I LA 3». Si la nova notícia no ocupa la primera posició, la mecànica és similar. Val a dir que aquesta "reconstrucció" de la seqüència numèrica de les notícies tan sols és a efectes informatius i de control. Com està en comentaris, no afecta al resultat, però és una ajuda a propers editors. Cordialment, FranSisPac (disc.) 13:41, 12 nov 2021 (CET)[respon]
@F3RaN, Jo crec que sí, que és la «primera catalana» que aconsegueix la Pilota d'Or. Però, si no es vol usar el femení (a la Viquipèdia hi ha gent a qui no li agrada), podria deixar-se com va posar algú «la primera persona catalana». Usar el masculí trobo que crea confusió. Perquè, l'any que un futbolista home guanyi la Pilota d'Or, com es titularà la notícia? Mercè Piqueras (disc.) 17:51, 1 des 2021 (CET)[respon]
@Mercè Piqueras, F3RaN: jo soc el responsable del, no massa afortunat, "persona", que tu mateixa, Mercè, vas justificar en el teu resum d'edició. Malauradament, l'ús del femení com a genèric no s'entén així si no es produeix en un determinat context, i estem acostumats al fet que un "primera alguna cosa" serveixi per destacar que una dona ho és després que ho hagin sigut només homes. Jo diria que, en aquest cas, el masculí genèric més que crear confusió, fa "estrany". La veritat és que quan vaig anar a posar la notícia, el titular que al meu parer transmetia bé la idea sense haver de donar massa explicacions és el que vaig triar. M'encantaria conèixer-ne alternatives "afortunades". Cordialment, --FranSisPac (disc.) 19:32, 1 des 2021 (CET)[respon]
P.S.: Mercè, ja imagino que la crítica als que no agrada usar el femení no és directa, però no és pas el meu cas, ah, i com que del que es tracta és de l'ús del masculí genèric, el titular per al futbolista home seria, evidentment, el mateix, no? Més cordialment.
Gràcies per les explicacions. Desconeixia que el tema ja havia sigut objecte de discussió. A mi, simplement em va sorprendre. Vaig pensar espontàniament que era un error. Després vaig anar a la pàgina de la futbolista, pensant que potser era una persona trans o similar, per això l'ús del masculí. Quan vaig veure que l'article parla de "jugadora" tota l'estona i no pas de "jugador", vaig pensar que el redactat de la notícia era equívoc. I resulta que no, que era deliberat. Doncs bé, no sé què pensar. Personalment se m'ha fet estrany. Simplement. Gràcies pels vostres comentaris. F3RaN (disc.) 20:36, 1 des 2021 (CET)[respon]
@F3RaN veure [NOTA] @FranSisPac, si mai un futbolista home guanya la Pilota d'Or i el titular és el mateix que hi ha ara per a Alexia Putellas, aleshores hi haurà dues persones que hauran estat el «primer català» a guanyar aquest guardó. Mercè Piqueras (disc.) 21:33, 1 des 2021 (CET)[respon]
@FranSisPac, doncs jo trobo adequat el «persona» que vas afegir, si el que es volia destacar era que ha estat la primera vegada que algú de Catalunya —home, dona o del gènere/sexe que sigui— guanya aquest guardó. Així, si en el futur també el guanyés un home, es podria dir que era el primer català a guanyar-lo. Mercè Piqueras (disc.) 21:48, 1 des 2021 (CET)[respon]
@Mercè, un cop reordenat aquest diàleg, un parell de coses: a) he de reconèixer que en dir que el titular seria el mateix, pensava en "si hagués estat un home" i no tant en "quan un home guany" com tu deies, per a la qual cosa topem amb allò del masculí "de gènere" i el masculí "genèric"; b) prefereixo no tornar al "persona catalana", que va causar conflicte, considerant que segurament la notícia "caurà" aviat, per ser l'última (coses de la volatilitat d'aquesta part de la portada). --FranSisPac (disc.) 23:38, 1 des 2021 (CET)[respon]
Llei de matrimoni igualitari a Xile
(Entrada a mig construir)
La llei que s'ha aprovat a Xile s'anomena "ley de matrimonio igualitario". Si observo les onze entrades que m'ha donat una cerca en català de "Xile+matrimoni" les últimes 24 hores, sols tres (dues de les quals procedents de l'agència EFE), titulen amb el terme "matrimoni homosexual", i en les vuit restants altres vuit aquest concepte no figura en el text, si exceptuem dos casos on apareix en el peu d'una foto proporcionada per l'agència EFE. Son majoria, set, els titulars amb "matrimoni entre persones del mateix sexe" i en un cas s'hi fa servir el terme original "matrimoni igualitari.--FranSisPac (disc.) 19:03, 8 des 2021 (CET)[respon]
EEUU i Xina es declaren la guerra comercial. P.D: Trec cautelarment les banderes i cito als viquipedistes que els solc veure més interessats en les notícies @Castellbo, Castell, FranSisPac:
21:19, 1 abr 2021 (CEST)
Fet! Hi poso el sud d'Europa.--Pere prlpz (disc.) 11:37, 7 maig 2021 (CEST)
.jpg){kind=link}
