Michel Onfray: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 13: | Línia 13: | ||
| ocupació = [[Filòsof]] |
| ocupació = [[Filòsof]] |
||
}} |
}} |
||
'''Michel Onfray''' ([[1 de gener]] del [[1959]] a [[Chambois]],<ref>Nat a [[Chambois]] ([[Orne (département)|Orne]]), segons ''Le Robert des noms propres'', {{p.}}1669 i un article de l'autor mateix http://upa.michelonfray.fr/actualites/je-quitte-argentan-lintegrale-de-larticle-paru-dans-le-journal-de-lorne-du-jeudi-14-novembre-2013/</ref> [[França]]) és doctor en filosofia i filòsof, va exercir de professor d'aquesta matèria en un centre d'ensenyament secundari de [[Caen]] del [[1983]] fins al [[2002]], que crea la [[Universitat Popular de Caen]]. |
'''Michel Onfray''' ([[1 de gener]] del [[1959]] a [[Chambois]],<ref>Nat a [[Chambois]] ([[Orne (département)|Orne]]), segons ''Le Robert des noms propres'', {{p.}}1669 i un article de l'autor mateix http://upa.michelonfray.fr/actualites/je-quitte-argentan-lintegrale-de-larticle-paru-dans-le-journal-de-lorne-du-jeudi-14-novembre-2013/</ref> [[França]]) és doctor en filosofia i filòsof, va exercir de professor d'aquesta matèria en un centre d'ensenyament secundari de [[Caen]] del [[1983]] fins al [[2002]], que crea la [[Universitat Popular de Caen]]. En dels seminaris que imparteix a la Universitat Popular de Caen però també des en els seus assaigs, Michel Onfray defensa una ètica hedonista ('La sculpture de soi', 1993), una eròtica solar ('Teoría del cuerpo enamorado: por una erótica |
||
solar', 2000), una política llibertària ('Politique du rebelle', 1997), una epistemologia tecnòfila ('Féeries anatomiques', 2004), una estètica cínica ('Archéologie du présent', 2003) i una historiografia ('Contre-histoire de la philosophie') i pedagogia ('Antimanual |
solar', 2000), una política llibertària ('Politique du rebelle', 1997), una epistemologia tecnòfila ('Féeries anatomiques', 2004), una estètica cínica ('Archéologie du présent', 2003) i una historiografia ('Contre-histoire de la philosophie') i pedagogia ('Antimanual |
||
de filosofía', 2001) alternatives, tot partint de l’ontologia d’un ateisme postmodern ('Tractat d'ateologia', 2005).<ref>{{ref-web|url=http://kosmopolis.cccb.org/wp-content/uploads/k06_ca.pdf |
de filosofía', 2001) alternatives, tot partint de l’ontologia d’un ateisme postmodern ('Tractat d'ateologia', 2005).<ref>{{ref-web|url=http://kosmopolis.cccb.org/wp-content/uploads/k06_ca.pdf |
Revisió del 10:57, 15 gen 2016
Michel Onfray (1 de gener del 1959 a Chambois,[1] França) és doctor en filosofia i filòsof, va exercir de professor d'aquesta matèria en un centre d'ensenyament secundari de Caen del 1983 fins al 2002, que crea la Universitat Popular de Caen. En dels seminaris que imparteix a la Universitat Popular de Caen però també des en els seus assaigs, Michel Onfray defensa una ètica hedonista ('La sculpture de soi', 1993), una eròtica solar ('Teoría del cuerpo enamorado: por una erótica solar', 2000), una política llibertària ('Politique du rebelle', 1997), una epistemologia tecnòfila ('Féeries anatomiques', 2004), una estètica cínica ('Archéologie du présent', 2003) i una historiografia ('Contre-histoire de la philosophie') i pedagogia ('Antimanual de filosofía', 2001) alternatives, tot partint de l’ontologia d’un ateisme postmodern ('Tractat d'ateologia', 2005).[2]
Autor d'una cinquantena de llibres, en els quals formula un projecte hedonista ètic. Els seus textos proposen una teoria i una defensa de l'hedonisme, dels sentits, de l’autonomia del pensament (la cultura de l’art) i de la vida (coneixement d’hom mateix i dels altres) que invita a la recuperació del filòsof artista, en la ratlla dels pensadors grecs, i la descristianització de l'epistemologia occidental.
El filòsof francès reclama una visió positiva de l'existència i convoca les pulsions més entusiastes: els plaers són la base del nostre pas pel món. Onfray els considera positivament, sempre que no tinguin com a efecte un malestar de dimensions superiors al plaer convocat.[3]
Ha publicat, entre altres, La razón del Gourmet: filosofía del gusto (1995); Cinismos: retrato de los filósofos llamados perros (1990), formulació d'una ètica moderna atea; Teoría del cuerpo enamorado: por una erótica solar (2000), una defensa de l'amor llibertari, i Antimanual de filosofía (2001), que repassa els seus anys com a professor de filosofia.
El seu Tractat d'ateologia (2005) és el succés més destacat de la seva carrera com a escriptor i va constituir una forta polèmica en alguns mitjans. Amb més de dos-cents mil exemplars venuts a França, ha generat un polèmic debat en els cercles intel·lectuals francesos.Per a l’autor, es tractava de denunciar l’alienació que representa la religió i tots els seus dogmes (també els de caràcter polític i religió, font del dolor). Onfray, en canvi, defensa que l’home es constitueixi en el centre de la seva pròpia existència. Va tenir també un succés considerable el seu llibre La força d’existir. En la línia de la cèlebre demanda de Spinoza: «De què és capaç el cos?», Onfray s’endinsa en l’hedonisme des de la perspectiva de l’avui: com pensar com a artista? Com situar l’ètica en l’àmbit estètic? Quin lloc per a Dionís en la cultura dominada per Apol·lo? Són possibles noves comunitats?
És un dels pensadors més prolífic, mediàtic i conegut de l'actualitat. La sèrie Contrahistòria de la filosofia (Edicions de 1984, en 5 volums) i els monogràfics dedicats, entre altres, a Sigmund Freud, Friedrich Nietzsche, Immanuel Kant i Pierre Bourdieu. A la col·lecció «Assaig» d'Edicions de 1984 trobem gairebé totes les obres de Michel Onfray en català.
Referències
- ↑ Nat a Chambois (Orne), segons Le Robert des noms propres, p. 1669 i un article de l'autor mateix http://upa.michelonfray.fr/actualites/je-quitte-argentan-lintegrale-de-larticle-paru-dans-le-journal-de-lorne-du-jeudi-14-novembre-2013/
- ↑ «Michel Onfray» (PDF). web. Kosmopolis 2006 (CCCB via OTRS). [Consulta: 5 novembre 2015].
- ↑ Lambies, Josep; Jordi Nopca «Així són les superestrelles del pensament del segle XXI». Diari Ara, 09-01-2011, pàg. 50 [Consulta: 17 febrer 2011].
Enllaços externs
- Michel Onfray - Lloc web oficial
- Web dedicat a Michel Onfray
- Ressenyes de Els ultres de les llums de Melcior Comes al suplement de cultura del Diari de Balears 498 del 26 de març del 2011 i de David Castillo sobre Les radicalitats existencials per al diari El Punt/Avui
- Ressenya de Contrahistòria de la filosofia 5 volums Traducció d’Anna-Maria Corredor a Quaderns. Revista de Traducció 18, 2011 per Marta Giné Janer
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michel Onfray |