Diferència entre revisions de la pàgina «Piràmides de Gizeh»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Revertides les edicions de 83.42.201.152. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(correcció de errors)
m (Revertides les edicions de 83.42.201.152. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
{{Infotaula edifici
<ref>{{ref-web|url= http://whc.unesco.org/en/list/86 |títol=Memphis and its Necropolis – the Pyramid Fields from Giza to Dahshur| editor= [[UNESCO]] | consulta=2 de juny de 2013}}</ref>es una figura geomètrica xdddd
| tipus_infotaula = patrimoni
|imatge = All Gizah Pyramids.jpg
|peu = Les Piràmides de [[Gizeh]], vistes des del sud; en primer pla, les tres petites piràmides de les reines, darrere de la piràmide de Micerí, al mig la de Khefren i a la dreta la de Keops ("Gran Piràmide")]]
|nom = [[Memfis]] i la [[Necròpolis de Gizeh|seva necròpolis]], la zona de les piràmides des de Gizeh fins [[Dahshur]]
|tipus_edifici =
|localitzacio = {{Banderes|Egipte}} [[Egipte]]
|superficie =16.359 ha
|estil =
|material =
|sistema_constructiu =
|PH_tipus = Cultural
|PH_criteris = (i), (iii), (vi)
|PH_ID = 86
|admin2 = [[Països àrabs]]
|PH_data = 1979
|}}
 
Les '''Piràmides de Gizeh''' (o '''Gizah''') a [[Egipte]] es troben entre les més famoses i més antigues construccions monumentals de la humanitat. Estan situades a la riba occidental de la vall del [[Nil]], uns vuit quilòmetres al sud-oest de la ciutat de [[Gizeh]]. Es troben aproximadament a 15&nbsp;km del centre de la ciutat del [[El Caire|Caire]] i s'hi arriba directament des de l'anomenada "Avinguda de les Piràmides" (''Sharia el-Ahram''). La piràmide de Keops és l'única que queda de [[les set meravelles del món]] [[Antiguitat clàssica|antic]].{{sfn|Wildung|1998| p=47}} Des del 1979 les piràmides de Gizeh es troben incloses al [[Patrimoni de la Humanitat]].<ref>{{ref-web|url= http://whc.unesco.org/en/list/86 |títol=Memphis and its Necropolis – the Pyramid Fields from Giza to Dahshur| editor= [[UNESCO]] | consulta=2 de juny de 2013}}</ref>
 
== Història de la construcció ==
la vikipedia no u sap això xddd[[Fitxer:Giza pyramid complex (map).svg|thumb|El complex de les Piràmides de Gizeh]]
{{Principal|Necròpolis de Gizeh|Arquitectura de l'antic Egipte}}
=== Antecedents ===
La zona on s'ubiquen les piràmides de Gizah havia estat ja una [[Necròpolis de Gizeh|necròpolis]] important des de la [[Dinastia I d'Egipte|primera dinastia]], a la qual pertany la tomba del faraó [[Wadj]] que va ser localitzada al sud de la necròpolis. Aquí s'hi devien haver excavat grans [[Mastaba|mastabes]] de la primera, la [[Dinastia II d'Egipte|segona]] i la [[Dinastia III d'Egipte|tercera dinasties]], també s'hi han trobat restes d'una tomba de la segona dinastia a la part meridional, de l'època del regnat de [[Ninetjer]] el nom del qual va ser descobert en els segells d'unes gerres. No se sap fins a quin punt es van destruir aquestes tombes anteriors durant les posteriors construccions a la necròpolis i l'edificació de les piràmides de la [[Dinastia IV d'Egipte|quarta dinastia]].{{sfn|DDAA|Egipto. Dioses, templos y faraones Vol. II|1992|p=156}}
 
Des d'[[Període predinàstic d'Egipte|època predinàstica]] s'havien fet enterraments en [[mastaba|mastabes]], que consistien en una estructura subterrània excavada amb cambres i passadissos que cobrien amb una estructura externa en general en forma de trapezi isòsceles. És sobretot a partir del faraó [[Djoser]] i la seva [[Piràmide esglaonada de Djoser|piràmide esglaonada]] que es comencen a construir tombes de forma [[piràmide|piramidal]]. Després de diversos intents, alguns més reeixits que d'altres, la culminació de l'arquitectura funerària piramidal egípcia arriba amb la piràmide de Kheops i les piràmides dels seus successors Khefren i Micerí.
=== Construcció de les piràmides ===
Les [[Piràmide (arquitectura)|piràmides]] van aparèixer aproximadament entre el [[2620 aC]] i el [[2500 aC]], durant la quarta dinastia. Es construïren sobre un altiplà de [[pedra calcària]] d'uns 1000 per 2000 metres, a on, arran de la construcció de les piràmides, van sorgir piràmides menors, temples, cementiris i pobles de treballadors. Cal destacar que durant la construcció de les piràmides no es van emprar carros, tot i que en aquella època els egipcis segurament ja coneixien la [[roda]].{{sfn|Helck|1984| p=76}}
 
=== Alineament de les piràmides ===
L'alineament de les piràmides en Gizeh és totalment [[punts cardinals|cardinal]]. La línia diagonal principal del complex alinea les cantonades del costat sud-est de les tres piràmides principals (Kheops, Kefren i Micerí) a uns 43º del [[nord]], seguint el que en [[geologia]] s'anomena direcció horitzontal de la [[formació Mokkatam]] o, el que és el mateix, una línia perpendicular al pendent; amb aquest alineament els constructors aconseguiren que les bases de les tres piràmides estiguessin aproximadament al mateix nivell. És possible que als antics [[topògraf]]s els influís algun altre aspecte, probablement algun tema religiós; és intencionada també l'existència d'una diagonal cap al nord-oest d'[[Heliòpolis (antic Egipte)|Heliòpolis]] i cap al sud-oest, en direcció a l'entrada del primer cementiri reial a [[Abydos]].{{sfn|Lehner|2003| p=106}} La [[simetria]] que s'observa en tot el complex arquitectònic de les piràmides de Gizeh ha estimulat la imaginació a la recerca de significats ocults o misteriosos que poguessin explicar aquests alineaments. El [[1994]] [[Robert Bauval]] exposà la deducció que la diagonal de Gizeh està relacionada amb els [[estel]]s del cinturó de la [[constel·lació d'Orió]], astres que els egipcis tenien com a símbol d'[[Osiris]];<ref>Robert Bauval. ''The Orion Mystery, Unlocking the Secrets of the Pyramids'', [[1994]].</ref> en superposar el mapa de la constel·lació sobre el mapa de Gizeh, no totes les piràmides coincideixen amb els estels.{{sfn|Lehner|2003| p=107}}
 
==== Finalitat ====
Es creu que les piràmides de Gizah es van construir per a allotjar el cos del faraó difunt.<ref>Verner, Miroslav. ''The Pyramids: The Mystery, Culture, and Science of Egypt's Great Monuments''. Grove Press. 2001 (1997). ISBN 0-8021-3935-3 {{en}}</ref> Els antics egipcis creien que una part de l'esperit del faraó, l'anomenat ''ka'', es quedava dins del cadàver. Calia ocupar-se de les restes de manera adequada perquè l'antic faraó pogués "dur a terme la seva tasca com a rei dels morts". S'ha proposat que la piràmide no només servís de tomba del faraó, sinó que també s'hi podien haver emmagatzemat els articles que podria necessitar en el més enllà ([[Duat]]), com en el cas dels [[hipogeu]]s de la [[Vall dels Reis]]. "Els antics egipcis creien que la mort a la Terra era el principi del viatge a un altre món. El [[momificació|cos embalsamat]] del rei s'enterrava a sota o a dins de la piràmide per a protegir-lo i per a permetre que es transformés i ascendís a la vida després de la mort."<ref>{{ref-web|url= http://www.culturefocus.com/egypt_pyramids.htm |títol=Egypt pyramids |autor= |data= |obra= | editor=culturefocus.com | consulta=}} {{en}}</ref> (vegeu també:[[El judici d'Osiris|Judici d'Osiris]] i [[Textos de les Piràmides]])
 
== La Gran Piràmide (Piràmide de Kheops) ==
{{Principal|Piràmide de Kheops}}

Menú de navegació

Espais de noms

Variants