Jàson de Tars: diferència entre les revisions
m Canvis menors, neteja AWB |
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Polisèmia|Jàson (desambiguació)}} |
{{Polisèmia|Jàson (desambiguació)}} |
||
{{Persona de rellevància espiritual |
|||
{{Sant |
|||
| nom = sant Jàson |
| nom = sant Jàson |
||
| |
|nom_naixement = grec: Ἰάσων (''Iásōn'') |
||
| imatge =Corfu panorama bgiu.jpg |
| imatge =Corfu panorama bgiu.jpg |
||
|imagesize =300px |
|imagesize =300px |
||
| |
| peu =Vista de Corfú |
||
| |
|fets_destacables =Un dels [[Setanta deixebles]]; [[bisbat de Tars|bisbe de Tars]] |
||
| |
|enaltiment = [[bisbe]] i [[confessor]] |
||
| |
|data_naixement = segle I a.C. |
||
| |
|data_defuncio = segle I |
||
| |
|lloc_naixement = [[Tars (Turquia)|Tars]]? ([[Cilícia]], actual Turquia) |
||
| |
|lloc_defuncio = [[Corfú (ciutat)|Corfú]]? (Grècia) |
||
|sepultura = |
|||
|enterrat a= |
|||
|festivitat = [[12 de juliol]] (catòlics); [[28 d'abril]] (orient); 3 Baixons (coptes, correspon a l'[[11 de maig]]) |
|festivitat = [[12 de juliol]] (catòlics); [[28 d'abril]] (orient); 3 Baixons (coptes, correspon a l'[[11 de maig]]) |
||
| |
|venerat_en =Tota la cristiandat |
||
|iconografia= Amb barba; llibre |
|iconografia = Amb barba; llibre |
||
|lloc_pelegrinatge = |
|||
|lloc de pelegrinatge= |
|||
| |
|data_canonitzacio =Antiga |
||
|supressio_culte = |
|||
|supressió del culte= |
|||
|patronatge= |
|patronatge = |
||
}} |
}} |
||
'''Jàson de Tars''' fou un dels [[Setanta deixebles]]. Acollí tres seguidors de [[Jesús]] i els amagà de les autoritats, posteriorment viatjà a [[Corfú (ciutat)|Corfú]] per predicar el [[cristianisme]], convertint la princesa local (que va sobreviure a l'intent d'assassinat del seu pare per un miracle). Al final de la seva vida fou nomenat [[bisbat de Tars|bisbe de Tars]]. És venerat com a sant a tota la cristiandat. Jàson és venerat per les tradicions catòlica i ortodoxa. La festivitat és, en el primer cas, el [[12 de juliol]], i el [[28 d'abril]] en el segon. Els coptes el celebren el 3 de Baixons. |
'''Jàson de Tars''' fou un dels [[Setanta deixebles]]. Acollí tres seguidors de [[Jesús]] i els amagà de les autoritats, posteriorment viatjà a [[Corfú (ciutat)|Corfú]] per predicar el [[cristianisme]], convertint la princesa local (que va sobreviure a l'intent d'assassinat del seu pare per un miracle). Al final de la seva vida fou nomenat [[bisbat de Tars|bisbe de Tars]]. És venerat com a sant a tota la cristiandat. Jàson és venerat per les tradicions catòlica i ortodoxa. La festivitat és, en el primer cas, el [[12 de juliol]], i el [[28 d'abril]] en el segon. Els coptes el celebren el 3 de Baixons. |
Revisió del 19:32, 28 oct 2016
Vista de Corfú | |
Nom original | (el) Ἰάσων |
---|---|
Biografia | |
Naixement | grec: Ἰάσων (Iásōn) segle I a.C. Tars? (Cilícia, actual Turquia) |
Mort | segle I Corfú? (Grècia) |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot |
bisbe i confessor | |
Celebració | Tota la cristiandat |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 12 de juliol (catòlics); 28 d'abril (orient); 3 Baixons (coptes, correspon a l'11 de maig) |
Esdeveniment significatiu | Un dels Setanta deixebles; bisbe de Tars |
Iconografia | Amb barba; llibre |
Jàson de Tars fou un dels Setanta deixebles. Acollí tres seguidors de Jesús i els amagà de les autoritats, posteriorment viatjà a Corfú per predicar el cristianisme, convertint la princesa local (que va sobreviure a l'intent d'assassinat del seu pare per un miracle). Al final de la seva vida fou nomenat bisbe de Tars. És venerat com a sant a tota la cristiandat. Jàson és venerat per les tradicions catòlica i ortodoxa. La festivitat és, en el primer cas, el 12 de juliol, i el 28 d'abril en el segon. Els coptes el celebren el 3 de Baixons.
El seu nom apareix a les Fets dels Apòstols, 17. A casa seva, a Tessalònica, es refugiaren Pau de Tars, Silas i Timoteu d'Efes. Fou llavors arrestat i va haver de pagar una fiança per sortir-ne. També és citat a l'Epístola als romans, 16, 21. La tradició posterior afegeix detalls inversemblants a la seva vida. Segons ella, era nascut a Tars, i Sant Pau el va nomenar bisbe de Tars. Amb Sosípater viatjà a l'illa de Corfú, on edificà una església en honor de Sant Esteve màrtir i convertí molta gent al cristianisme. El rei de Corfú, en veure-ho, va fer-lo detenir i a la presó convertí set pagans més: Sadurní, Jaquíscol, Faustià, Januari, Marsali, Eufrasi i Mammi. El rei va fer matar aquests set fent-los ficar en una olla bullent.
La filla del rei, Cèrcira (el nom grec de l'illa de Corfú), en veure la mort dels màrtirs, es convertí i repartí les seves joies entre els pobres. El rei l'arrestà i la comminà a abjurar del cristianisme; com que no volgué, ordenà de cremar la presó, però la seva filla va sortir-ne il·lesa. El miracle va fer que molta gent es convertís i demanés el baptisme. Finalment, Cèrcira fou lligada a un arbre i morta assagetada.
Els nous cristians marxaren a una illa propera fugint del rei, que els perseguí però que, de camí, morí ofegat en enfonsar-se'n el vaixell. El nou rei es convertí al cristianisme i rebé el nom de Sebastià. Des de llavors, Sosípater i Jàson predicaren lliurement l'Evangeli i instituïren l'església de Corfú, i hi moriren en edat avançada.[1]