Pere Ribot i Sunyer: diferència entre les revisions
Bibliografia afegida |
Català Roca per Raimon Camprubí |
||
| Línia 20: | Línia 20: | ||
El [[1933]] fou ordenat sacerdot i cantà la primera missa a la parròquia de Sant Joan del seu poble natal. Tot seguit fou destinat de vicari a Sant Feliu de [[Cabrera de Mar]] i posteriorment anà a [[Capellades]]. La [[Guerra Civil]] l'agafà en aquesta darrera població. Els primers dies voltà per aquelles muntanyes vorejant el riu Anoia; després visqué amagat a Vilassar de Mar i, més tard, es pogué exiliar a França, a la ciutat de Valence. Poc després retornà a la zona franquista, primer a [[Sant Sebastià]] i després a Mallorca. Va ser destinat al front de l'Ebre. Acabada la guerra anà de vicari a [[Sant Adrià de Besòs]]. |
El [[1933]] fou ordenat sacerdot i cantà la primera missa a la parròquia de Sant Joan del seu poble natal. Tot seguit fou destinat de vicari a Sant Feliu de [[Cabrera de Mar]] i posteriorment anà a [[Capellades]]. La [[Guerra Civil]] l'agafà en aquesta darrera població. Els primers dies voltà per aquelles muntanyes vorejant el riu Anoia; després visqué amagat a Vilassar de Mar i, més tard, es pogué exiliar a França, a la ciutat de Valence. Poc després retornà a la zona franquista, primer a [[Sant Sebastià]] i després a Mallorca. Va ser destinat al front de l'Ebre. Acabada la guerra anà de vicari a [[Sant Adrià de Besòs]]. |
||
L'any 1941 fou nomenat [[rector]] de Sant Martí de [[Riells del Montseny]], que durant la postguerra fou un dels primers fogars del [[catalanisme]]. Influït per la [[Bíblia]], [[Aureli Climent Prudenci|Prudenci]] i [[Paul Claudel]], el seu món liricoreligiós és de vegades roent i sempre formalment ben construït. Va col·laborar a [[Avui]], [[Catalunya Cristiana]], i al Full Parroquial del Bisbat de Girona. Escriví la part literària del volum molt il·lustrat ''El Montseny'' (1975) amb fotografies de |
L'any 1941 fou nomenat [[rector]] de Sant Martí de [[Riells del Montseny]], que durant la postguerra fou un dels primers fogars del [[catalanisme]]. Influït per la [[Bíblia]], [[Aureli Climent Prudenci|Prudenci]] i [[Paul Claudel]], el seu món liricoreligiós és de vegades roent i sempre formalment ben construït. Va col·laborar a [[Avui]], [[Catalunya Cristiana]], i al Full Parroquial del Bisbat de Girona. Escriví la part literària del volum molt il·lustrat ''El Montseny'' (1975) amb fotografies de Raimon Camprubí, col·laborà en la versió catalana del breviari sacerdotal ''Litúrgia de les hores'' (1978) i en el llibre ''La Seu adorant'' (1983) amb [[Xilografia|xilografies]] d'[[Antoni Gelabert Massot|Antoni Gelabert]]. Alguns dels seus poemes foren musicats per [[Joan-Baptista Rebull i Lluís]], [[Manuel Blancafort]], [[Eduard Toldrà]] o [[Frederic Mompou]]. |
||
El 1983 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]]. El 1986, el guardó Jaume I de la ciutat de Barcelona, el premi El Montseny i el [[Premis d'Actuació Cívica|premi d'actuació cívica]] de la [[Fundació Lluís Carulla]]. Té un carrer i un institut d'ensenyament secundari dedicats a [[Vilassar de Mar]] i un monument a la Plaça de l'Església de [[Breda]]. |
El 1983 va rebre la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]]. El 1986, el guardó Jaume I de la ciutat de Barcelona, el premi El Montseny i el [[Premis d'Actuació Cívica|premi d'actuació cívica]] de la [[Fundació Lluís Carulla]]. Té un carrer i un institut d'ensenyament secundari dedicats a [[Vilassar de Mar]] i un monument a la Plaça de l'Església de [[Breda]]. |
||
Revisió del 20:44, 31 gen 2017
 El seu bust a Breda | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 de febrer de 1908 Vilassar de Mar |
| Mort | 24 d'agost de 1997 (als 89 anys) Girona |
| Sepultura | Cementiri de l'església de Riells del Montseny |
| Activitat | |
| Ocupació | Sacerdot i poeta |
Premis | |
.svg){kind=small}
Pere Ribot i Sunyer (Vilassar de Mar, Maresme, 21 de febrer de 1908 - Girona, Gironès, 24 d'agost de 1997) fou un poeta i sacerdot català.
Biografia
Va néixer a Vilassar de Mar el 21 de febrer de 1908, el primer de cinc germans. Els primers estudis els féu a l'Escola del Comú de Nois del carrer Sant Joan de Vilassar de Mar. Als 13 anys ingressà d'intern al Seminari de Barcelona on cursà humanitats, filosofia i teologia. Complí el servei militar a Mataró.
El 1933 fou ordenat sacerdot i cantà la primera missa a la parròquia de Sant Joan del seu poble natal. Tot seguit fou destinat de vicari a Sant Feliu de Cabrera de Mar i posteriorment anà a Capellades. La Guerra Civil l'agafà en aquesta darrera població. Els primers dies voltà per aquelles muntanyes vorejant el riu Anoia; després visqué amagat a Vilassar de Mar i, més tard, es pogué exiliar a França, a la ciutat de Valence. Poc després retornà a la zona franquista, primer a Sant Sebastià i després a Mallorca. Va ser destinat al front de l'Ebre. Acabada la guerra anà de vicari a Sant Adrià de Besòs.
L'any 1941 fou nomenat rector de Sant Martí de Riells del Montseny, que durant la postguerra fou un dels primers fogars del catalanisme. Influït per la Bíblia, Prudenci i Paul Claudel, el seu món liricoreligiós és de vegades roent i sempre formalment ben construït. Va col·laborar a Avui, Catalunya Cristiana, i al Full Parroquial del Bisbat de Girona. Escriví la part literària del volum molt il·lustrat El Montseny (1975) amb fotografies de Raimon Camprubí, col·laborà en la versió catalana del breviari sacerdotal Litúrgia de les hores (1978) i en el llibre La Seu adorant (1983) amb xilografies d'Antoni Gelabert. Alguns dels seus poemes foren musicats per Joan-Baptista Rebull i Lluís, Manuel Blancafort, Eduard Toldrà o Frederic Mompou.
El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1986, el guardó Jaume I de la ciutat de Barcelona, el premi El Montseny i el premi d'actuació cívica de la Fundació Lluís Carulla. Té un carrer i un institut d'ensenyament secundari dedicats a Vilassar de Mar i un monument a la Plaça de l'Església de Breda.
Obres
- La Font del Desmai (poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1926)[1]
- Laetare (1935)
- Cento martiri (1937) En col·laboració amb J. Costa i Deu i Octavi Saltor.
- L'ombra dels tres (1945)
- Llengua de foc (1950) Primer premi de poesia Osa Menor.
- El pont de l'àguila (1951)
- Epifania (1952)
- Si el gra no mor... (1959)
- La pedra en la veu (1971) Premi Josep Carner.
- Llevat d'amor(1975)
- Cadolles de muntanya (1978)
- El crit del desert (1981)
- La Seu Adorant (1983)
- Nadal al Montseny (1985)
- El petit gran do (1987)
- A mitja veu (1988)
- Gresol Interior (1991)
- Intimitat (1992)
- La llum del corriol (1997)
Referències
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1926, document 25
Enllaços externs
- «Pere Ribot i Sunyer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa de Pere Ribot a "Qui és qui. Cercador de les Lletres Catalanes"
- Ribot i Sunyer, Pere - Endrets - Geografia Literària dels Països Catalans
Bibliografia
- Bas Macià, Damià. Carrers i gent de Vilassar de Mar : Qui és qui a la nomenclatura urbana. Vilassar de Mar: L'autor, 1997.
- Planas, Xevi «Pere Ribot, l'abat del Montseny». Revista de Girona, Núm. 151, 1992.
- Goñi, Jordi «Semblança de mossèn Pere Ribot i Sunyer». Quaderns de la Selva, Núm. 7, 1994.
- Víctor Gay, J. «Sacerdot i poeta, poeta i sacerdot». Revista de Girona, Núm. 184, 1997.
- Ribot, Pere «La geografia espiritual i sentimental de Girona». Revista de Girona, Núm. 128, 1988.
- Pujol Mas, Andreu. Podran arranar, però no desarrelar. Vida de Mn. Pere Ribot i Sunyer. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.
- Articles amb referències puntuals demanades des de juny de 2016
- Religiosos catalans del sud contemporanis
- Rectors catalans
- Preveres catalans
- Escriptors maresmencs contemporanis en català
- Creus de Sant Jordi 1983
- Vilassarencs de Vilassar de Mar
- Poetes catalans en català
- Religiosos maresmencs
- Premis d'Actuació Cívica
- Traductors de la Bíblia al català