Diferència entre revisions de la pàgina «Natura»

Salta a la navegació Salta a la cerca
64 bytes afegits ,  fa 1 any
m
Format
m (|right|thumb -> |miniatura)
m (Format)
}}</ref> Natura és la traducció llatina de la paraula grega ''physis'' (φύσις) –d'on, entre d'altres, deriva la paraula [[física]]–, que en el seu significat original feia referència a la forma innata en la qual creixen espontàniament plantes i animals, a les seves característiques intrínseques.<ref>Es pot trobar informació sobre l'ús del concepte per part dels presocràtics, encara que de manera una mica erràtica, a Naddaf, Gerard: ''The Greek Concept of Nature'', SUNY Press, 2006. L'ús de la paraula φύσις, utilitzada per Homer en relació amb una planta, era usada pels filòsofs grecs ja de molt antic, i en diversos sentits que, en general, són semblants al sentit actual, com confirma Guthrie, W. K. C.: ''Presocratic Tradition from Parmenides to Democritus'' (volum 2 ''History of Greek Philosophy''), UP, 1965.</ref> Així apareix en el primer ús escrit del terme ''physis'', que fou utilitzat per [[Homer]], i fa referència a les qualitats intrínseques d'una planta.<ref> "ὣς ἄρα φωνήσας πόρε φάρμακον ἀργεϊφόντης ἐκ γαίης ἐρύσας, καί μοι '''φύσιν''' αὐτοῦ ἔδειξε". (''Així parlà, Argeifontes [=Hermes] mentre em donava l'herba, prenent-la de la terra, i mostrant-me la seva '''natura'''.'') ''[[Odissea]]'' 10.302-3 (ed. A.T. Murray). També a ''[http://archimedes.fas.harvard.edu/pollux Liddell i Scott: ''Greek Lexicon'']. Per a altres usos posteriors, però molt antics del terme grec, vegeu el que es comenta més endavant.</ref>
 
[[Fitxer:Hopetoun falls.jpg|thumbminiatura|left|[[Hopetoun Falls]], a [[Victòria (Austràlia)|Victòria]] ([[Austràlia]]), un espai protegit]]
 
El sentit de la paraula natura, en llatí, es relaciona amb el naixement. La concepció llatina és la de "mare natura", un símbol que té relació amb la vida en un sentit molt ampli. Diverses cultures han representat aquest concepte amb [[déus]]. En canvi, el concepte de natura com un tot que s'identifica amb l'Univers físic ha estat incorporat més recentment a conseqüència del desenvolupament de la [[ciència]] moderna, amb un ús cada vegada més ampli en els darrers segles.<ref>Per exemple, l'obra d'[[Isaac Newton]], ''Philosophiae Naturalis Principia Mathematica'' (1687) és traduïda com a "Mathematical Principles of Natural Philosophy", i reflecteix l'ús habitual de les paraules "natural philosophy" -filosofia natural-, semblant a un "estudi sistemàtic de la natura"</ref><ref>L'etimologia de la paraula "physical" -física- indica el seu ús com a sinònim de "natural" ja cap a mitjans del [[segle XV]]: {{ref-web |url=http://www.etymonline.com/index.php?term=physical |títol=Physical |obra=Online Etymology Dictionary |cognom=Harper |nom=Douglas |consulta=20 de setembre de 2006}}</ref>
Dins dels diversos usos que actualment es fan del terme, quan es parla de "natura" es pot fer referència al domini general, als [[regne (biologia)|regnes]] en què es classifiquen diversos tipus d'éssers vius, com les [[plantes]] o els [[animals]]. En alguns casos, hom es refereix a processos associats amb objectes inanimats: la forma en la qual existeixen els diversos tipus de coses i els seus canvis espontanis, com el [[temps atmosfèric]], la [[geologia]] de la Terra, la [[matèria]] i l'[[energia]] que tenen tots aquests ens.
 
[[Fitxer:Galunggung.jpg|thumbminiatura|El volcà [[Galunggung]], a l'[[illa de Java]], el 1980. S'hi poden observar diversos fenòmens naturals molt espectaculars.]]
 
Natura sovint té el significat d'''entorn natural'', que engloba animals salvatges, pedres, [[boscos]], [[platges]] i, en general, totes les coses que no han estat alterades de manera substancial per l'ésser humà, o que persisteixen malgrat la intervenció humana. Aquest concepte més tradicional de les coses naturals implica una distinció entre el que és natural i el que és artificial, entès aquest darrer concepte com quelcom elaborat per la ment o el [[coneixement]] humà.
== La Terra ==
{{AP|Terra|Tectònica de plaques|Geologia}}
[[Fitxer:The Earth seen from Apollo 17.jpg|thumbminiatura|La Terra vista el 1972 des de l'[[programa Apollo|Apollo]] 17, amb un hemisferi completament il·luminat pel Sol.]]
 
La Terra és el cinquè planeta més gran del [[sistema solar]] i el tercer en ordre de distància al [[Sol]]. És el major dels [[planetes tel·lúrics]] o interiors, i l'únic lloc de l'[[Univers]] en el qual se sap que existeix [[vida]].
=== Perspectiva històrica ===
:''Article principal: [[Història de la Terra]]''
[[Fitxer:Pediastrumboryanum.jpg|left|125px|thumbminiatura|El [[plàncton]] existeix des de fa almenys 2.000 milions d'anys.<ref name="Ref">{{ref-llibre |cognom=Margulis |nom=Lynn |coautors=Dorian Sagan |any=1995 |títol=What is Life? |editorial=Simon & Schuster |lloc=New York |isbn= 0-684-81326-2}}</ref>]]
Els científics han recollit informació detallada sobre el passat del planeta basant-se en les proves disponibles. Es creu que la Terra es va formar fa uns 4.550 milions d'anys a partir de la [[nebulosa protosolar]], al mateix temps que el [[Sol]] i els altres planetes.<ref>{{ref-llibre |nom=G. Brent |cognom=Dalrymple |any=1991 |títol=The Age of the Earth |editorial=Stanford University Press |lloc=Stanford |isbn= 0-8047-1569-6}}</ref> La [[Lluna]] es va formar relativament poc després, aproximadament 20 milions d'anys més tard, és a dir, fa uns 4.530 milions d'anys. Molt probablement [[Teoria del Gran Xoc|la seva creació]] es deu a una col·lisió entre la Terra i un altre planeta de la mateixa mida o més gran que Mart.
 
* [[Pannòtia]]. Més tard, els continents es van tornar a unir per formar Pannòtia, que es va dividir fa uns 540 milions d'anys.
* [[Pangea]]. L'últim supercontinent del qual es tenen proves és Pangea, que es va començar a separar fa uns 180 milions d'anys.<ref>{{ref-publicació |nom=J.B. |cognom=Murphy |coautors=R.D. Nance |any=2004 |url=http://www.americanscientist.org/template/AssetDetail/assetid/34004;jsessionid=aaa4W2jLnnG9QG |article=How do supercontinents assemble? |publicació=American Scientist |volum=92 |exemplar=4 |id= doi: 10.1511/2004.4.324 |pàgines=pp. 324-333}}</ref>
[[Fitxer:ChampiEnForet.jpg|thumbminiatura|Les [[plantes]] i els [[fongs]] han format part de la natura durant els darrers 400 milions d'anys. Han hagut d'adaptar-se i traslladar-se tantes vegades com es desplaçaven els continents i canviava el clima.<ref>{{ref-web
| url = http://www.greenspirit.org.uk/resources/chronology.htm| títol = Chronology of Earth History| cognom = Colebrook| nom = Michael| obra = Cosmology and The Universe Story
}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Stanley |nom=Steven M. |any=1999 |títol=Earth System History |editorial=W.H. Freeman |lloc=New York |isbn= 0-7167-2882-6}}</ref>]]
=== Temps atmosfèric i clima ===
{{Article principal |Atmosfera terrestre|temps atmosfèric|clima}}
[[Fitxer:GoldenMedows.jpg|left|thumbminiatura|''Cumulus humilis'', núvols indicadors de bon temps.]]
L'atmosfera terrestre és un factor clau en el sosteniment dels [[ecosistema|ecosistemes]] planetaris. Aquesta fina capa de [[gasos]] que embolcalla la Terra es manté en el seu lloc gràcies a l'acció de la [[gravetat]] terrestre. Està composta per un 78% de [[nitrogen]], un 21% d'[[oxigen]], un 1% d'[[argó]] i altres [[gasos inerts]], [[diòxid de carboni]] i una quantitat variable de [[vapor d'aigua]].
 
 
== Vida ==
[[Fitxer:Female mallard nest - natures pics edit2.jpg|thumbminiatura|Una ànega amb els seus pollets.<br/>La reproducció és essencial per a la perpetuació de la vida.]]
:''Articles principals: [[Vida]] i [[Biosfera]]''
 
=== Evolució ===
:''Article principal: [[Evolució]]''
[[Fitxer:Tree of life.svg|left|thumbminiatura|Arbre de la vida acceptat actualment]]
La vida, tal com s'entén generalment, només s'ha constatat que existeix al planeta Terra. L'origen de la vida encara és un procés poc conegut, però es creu que va aparèixer ara fa entre uns 3.900 i 3.500 milions d'anys, durant els [[eons]] de l'[[hadeà]] o [[arqueà]], en què la Terra tenia unes condicions ambientals substancialment diferents de les actuals.<ref name=Line>{{ref-publicació|autor = Line M|article = The enigma of the origin of life and its timing|url=http://mic.sgmjournals.org/cgi/content/full/148/1/21?view=long&pmid=11782495|publicació = Microbiology|volum = 148|exemplar = Pt 1|pàgines = 21-7|any = 2002|id = {{PMID|11782495}}}}</ref> Aquestes formes vitals primigènies ja posseïen els trets bàsics d'autoreplicació i de transmissió hereditària. Una vegada la vida va aparèixer, el procés d'evolució, segons sembla mitjançant la [[selecció natural]], va generar la formació de formes de vida diverses.
 
=== Els primers éssers vius ===
:''Article principal: [[Microorganisme]]''
[[Fitxer:E coli at 10000x, original.jpg|thumbminiatura|''[[Escherichia coli]]''<br/>(augmentat 10.000 vegades).]]
Les primeres formes de vida que es desenvoluparen a la Terra van ser [[microbis]], microorganismes d'una sola [[cèl·lula]], de mida molt petita, per sota de la [[visió]] de l'ull humà. Foren els únics [[éssers vius]] que van existir fins a l'aparició dels organismes [[pluricel·lulars]], ara fa uns mil milions anys.<ref>{{ref-publicació |
autor = Schopf J|article = Disparate rates, differing fates: tempo and mode of evolution changed from the Precambrian to the Phanerozoic.|url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=44277&blobtype=pdf|publicació = Proc Natl Acad Sci U S A|volum = 91|exemplar = 15|format=PDF|pàgines = 6735-42|any = 1994|id = {{PMID|8041691}}}}</ref> Els microbis inclouen els [[bacteris]], els [[fongs]], els ''[[archaea]]'' i els [[protists]].
| url = http://webster.com/cgi-bin/dictionary?va=flora| títol = flora| obra = Merriam-Webster Online Dictionary| editor = Merriam-Webster
}}</ref><ref>{{ref-llibre |any=1998 |títol=Status and Trends of the Nation's Biological Resources |capítol=Glossary |urlcapítol=http://biology.usgs.gov/s+t/SNT/noframe/zy198.htm#F |editorial=Department of the Interior, Geological Survey |lloc=Reston, VA |id=SuDocs No. I 19.202:ST 1/V.1-2}}</ref> fins al punt que certes classificacions utilitzen els termes flora bacteriana i flora vegetal de manera separada.
[[Fitxer:Farming near Klingerstown, Pennsylvania.jpg|left|thumbminiatura|Un exemple de flora nativa i flora agrícola, la confluència del que és natural amb l'acció humana.]]
Una de les moltes maneres de classificar les plantes és per ''flores regionals'', que, en funció dels objectius de l'estudi, poden incloure també la flora [[fòssil]], les restes de vida vegetal del passat. Aquesta diversitat varia molt a causa de les diferències de climes i de la constitució del [[sòl]].
 
=== Animals ===
:''Article principal: [[Animal]]''
[[Fitxer:Wilderbeest.jpg|thumbminiatura|Un ramat de [[nyus]] a l'Ngorongoro, a [[Tanzània]].]]
Els animals, com a gran categoria, tenen diverses característiques que els diferencien dels altres éssers vius. Els animals són [[eucariotes]] i normalment [[pluricel·lulars]] (''però vegeu [[Myxozoa]]''), cosa que els distingeix dels [[bacteris]], els [[arqueobacteris]] i la major part dels [[protists]]. Són [[heteròtrofs]] i generalment digereixen el menjar en un òrgan intern, la qual cosa els diferencia de les plantes i les [[algues]]. També es distingeixen de les plantes, les algues i els [[fongs]] perquè els manquen [[parets cel·lulars]].
 
 
== Ecosistemes ==
[[Fitxer:View of loch lomond.JPG|left|thumbminiatura|[[Loch Lomond]] a [[Escòcia]]. Aquest llac forma un ecosistema relativament aïllat i la comunitat de peixos s'hi ha mantingut inalterada durant molt de temps.<ref>{{ref-publicació | cognom=Adams|nom=C.E.|article=The fish community of Loch Lomond, Scotland : its history and rapidly changing status|publicació=Hydrobiologia|any=1994|volum=290|exemplar=1-3|pàgines=91-102|url=http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=3302548 }}</ref>]]
:''Articles principals: [[Ecologia]] i [[Ecosistema]]''
Totes les formes de vida tenen la necessitat de relacionar-se, d'interaccionar amb l'entorn en què estan immerses, i també amb altres formes de vida. Al [[segle XX]], aquesta premissa va donar lloc al concepte d'[[ecosistema]], que es va començar a desenvolupar-se entre els anys [[1920]] i [[1930]], i que es pot definir com qualsevol situació en la qual hi ha una interacció entre organismes i el seu entorn. L'ecosistema és un sistema dinàmic relativament autònom, format per una comunitat natural i el seu ambient físic. El concepte té en compte les complexes interaccions entre els [[organismes]] (plantes, animals, bacteris, algues, protozous i fongs, entre d'altres) que formen la comunitat i els fluxos d'[[energia]] i materials que la travessen.
 
== Interacció amb l'ésser humà ==
[[Fitxer:Na Pali Coast - Kauai.jpg|left|thumbminiatura|En valls aïllades al llarg de la costa [[Na Pali]], a [[Hawaii]], hi viuen tribus que alteren molt poc la natura que les envolta.]]
Encara que els éssers humans actualment representen, aproximadament, només un 0,5% de la biomassa total de la Terra,<ref name="wilderness"> Vegeu: {{ref-web |url=http://www.wilderness.org/Library/Documents/Beauty_Quotes.cfm |títol=On the Beauty of Nature |editor=The Wilderness Society |consulta=29 de setembre de 2006 }} i Ralph Waldo Emerson's analysis of the subject: {{ref-llibre |cognom=Emerson |nom=Ralph Waldo |any=1849 |títol=Nature; Addresses and Lectures |capítol=Beauty |urlcapítol=http://www.emersoncentral.com/beauty.htm}}</ref> l'efecte de la seva activitat sobre la natura és desproporcionadament gran. A causa de l'abast de la influència humana, els límits entre el que es considera natura i el que són ambients creats per l'home no són clars, excepte als pols. I fins i tot als pols, la quantitat d'ambient natural que està lliure de tota influència humana disminueix actualment a un ritme cada vegada més ràpid, o, segons alguns, ja ha desaparegut. De fet, l'espècie humana és l'única que modifica conscientment l'entorn per adaptar-lo a les seves necessitats, en comptes de canviar ella per assumir els canvis de l'ambient.
 
 
=== Zones salvatges ===
[[Fitxer:Daintree Rainforest.JPG|thumbminiatura|El [[Daintree Rainforest]], una zona salvatge de [[Queensland]], [[Austràlia]].]]
S'aplica el qualificatiu de "salvatge" a quelcom que es troba en un estat purament natural, sense cap tipus d'influència humana; en aquest sentit es fa servir també el terme "verge". Una zona salvatge o verge és un entorn natural de la Terra que no ha estat modificat per l'acció de l'home. Els [[ecologistes]] consideren que les àrees verges són una part de l'ecosistema natural del planeta, de la [[biosfera]].
 
 
=== La perspectiva artística ===
[[Fitxer:Chinesischer Maler des 11. Jahrhunderts (I) 001.jpg|thumbminiatura|left|Pintura xinesa ([[segle XI]])<ref>''Temple budista a les muntanyes''. Tinta sobre seda del segle XI. Nelson-Atkins Museum of Art, Kansas City (Missouri).</ref>]]
Mirat a través de la lent de les arts visuals, la natura salvatge ha estat un tema important en diverses èpoques de la [[història universal]]. Una primera tradició d'art paisatgístic es desenvolupava a la Dinastia Tang (618-907); la tradició de representar natura tal com és es convertia en un dels propòsits de la pintura xinesa i significà una influència important dins l'art asiàtic. Els artistes aprenien a descriure muntanyes i rius "des de la perspectiva de la natura global i sobre la base de la comprensió de les lleis de la natura... com si fos vist a través dels ulls d'un ocell."<ref>[http://www.asia-art.net/chinese_tech_brush.html Chinese brush painting] Asia-art.net Accessed: 20 de maig de 2006. </ref>
 
 
=== La bellesa a la natura ===
[[Fitxer:Salmonlarvakils.jpg|thumbminiatura|Eclosió d'un [[ou (biologia)|ou]] de [[salmó]]. <br/>Natura i naixement.<ref>Una de les arrels llatines de "natura" és ''natus'', que deriva de ''nasci'', "néixer". Vegeu:{{ref-web |url=http://www.etymonline.com/index.php?term=nature |títol=Nature |obra=Online Etymology Dictionary |cognom=Harper |nom=Douglas |consulta=29 de setembre de 2006}}</ref>]]
 
La [[bellesa]] de la naturalesa és un tema recurrent en la vida moderna i en l'[[art]]: els llibres que l'enalteixen omplen grans prestatgeries a les biblioteques i llibreries. Aquesta cara de la naturalesa, que l'art ([[fotografia]], [[pintura]], [[poesia]], etc.) ha retratat i elogiat en moltes ocasions, revela la força amb què moltes persones associen naturalesa amb bellesa. El perquè de l'existència d'aquesta associació i en què consisteix aquesta constitueixen el camp d'estudi de l'[[estètica]], una branca de la [[filosofia]]. Per la religió, la bellesa s'explica perquè és creació de Déu, i per tant perfecta. Moltes cultures tenen una imatge de la natura com plena de divinitat, o identificada directament amb la divinitat ([[panteisme]]).
702.864

modificacions

Menú de navegació