Boyleïta
 Boyleïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | ZnSO₄·4H₂O |
| Localitat tipus | pedrera Porphyry, Kropbach, Münstertal, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.03 |
| Dana | 29.6.6.5 |
| Heys | 25.5.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,94Å; b = 13,6Å; c = 7,95Å; β = 90,4° |
| Duresa | 2 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,522 nβ = 1,531 nγ = 1,536 |
| Birefringència | δ = 0,014 |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 72° |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1977-026 |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Boy |
| Referències | [1] |
La boyleïta és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la rozenita. Rep el seu nom del Dr. Robert William Boyle (1920-2003), geoquímic canadenc del Geological Survey of Canada, a Ottawa, Canadà.
Característiques[modifica]
La boyleïta és un sulfat de fórmula química ZnSO₄·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i acostuma a trobar-se a la localitat tipus en masses reniformes. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És soluble en aigua, i lentament s'altera a gunningita en un ambient sec.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boyleïta pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments[modifica]
És un producte de l'alteració de l'esfalerita. Va ser descoberta a la pedrera Porphyry, a la localitat de Kropbach, a Münstertal (Baden-Württemberg, Alemanya). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boyleïta |