Rosalind Franklin (astromòbil)
| |||||||||
Tipus de missió | Mars rover i robot autònom | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Propietats de la nau | |||||||||
Fabricant | Astrium Airbus Defence and Space | ||||||||
Massa | |||||||||
Inici de la missió | |||||||||
| |||||||||
Contractista | Centre de Recerca i Producció Astronàutica Estatal Khrúnitxev | ||||||||
Objectius | |||||||||
Instruments
| |||||||||
L'astromòbil Rosalind Franklin és un proper astromòbil robòtic marcià, part de la missió internacional ExoMars liderada per l'Agència Espacial Europea.
El pla més actual és tenir un mòdul transportador i de descens per lliurar el mòdul de descens a la superfície de Mart en el 2028. Un cop aterri amb seguretat en la superfície marciana, l'astromòbil solar començaria una missió de 218 sols per trobar existències del passat o present de vida a Mart. Per contrarestar la dificultat de comandament a distància a causa del retard de comunicació, l'astromòbil contindrà programari autònom per a la navegació visual del terreny utilitzant imatges estereogràfiques comprimides de les càmeres panoràmiques i infraroges muntades en el màstil i manteniment independent. Amb aquesta finalitat es crea mapes digitals de navegació gràcies al parell de càmeres estèreo i autònomament tria la trajectòria adequada. Seran utilitzades unes càmeres en primer pla per evitar col·lisions per garantir la seguretat que permet al vehicle a desplaçar-se amb seguretat i recórrer aproximadament 100 metres per dia. Després que el mòdul de descens s'hagi posat en llibertat i aterrat a la superfície de Mart, el Mars Trace Gas Orbiter també operarà com a satèl·lit de retransmissió de dades per a l'astromòbil.
L'astromòbil rep el nom de Rosalind Franklin, una química britànica pionera en el descobriment de la molècula de l'ADN.
La missió va rebre fons addicionals per restablir-la i completar-la.[1] Al maig de 2024, després que el programa fos restablert, l'ESA va signar un acord amb la NASA perquè aquesta proveís el llançament d'un vehicle nord-americà per fer possible la missió.[2]
Llocs d'aterratge
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ Foust, Jeff. «ESA awards contract to Thales Alenia Space to restart ExoMars» (en anglès americà). SpaceNews, 10-04-2024. [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ «NASA, European Space Agency Unite to Land Europe’s Rover on Mars - NASA» (en anglès americà). [Consulta: 17 maig 2024].
Enllaços externs
[modifica]- Mòdul de descens de l'ExoMars Arxivat 2014-11-29 a Wayback Machine. (no l'EDL)