Kil·lalaïta

Kil·lalaïta
Fórmula química	Ca6,4(H0,6Si₂O₇)₂(OH)₂
Epònim	Killala Bay (en)
Localitat tipus	Inishcrone, Killala Bay, Comtat de Sligo, Irlanda
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.85
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.85
Dana	56.2.9.2
Heys	14.5.17
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,8Å; b = 15,45Å; c = 6,81Å; β = 97,76°
Grup espacial	grup espacial P2₁/m
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,635 nγ = 1,642
Birefringència	δ = 0,007
Angle 2V	mesurat: 26°
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1973-033
Any d'aprovació	1974
Símbol	Kil
Referències

La kil·lalaïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom de Killala Bay (Irlanda), la seva localitat tipus.

Característiques

La kil·lalaïta és un silicat de fórmula química Ca_6,4(H_0,6Si₂O₇)₂(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1973, i la primera publicació data del 1974 Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kil·lalaïta pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Inishcrone, a la localitat de Killala Bay, dins el comtat de Sligo (Irlanda). També ha estat descrita a Carneal (Irlanda del Nord), Güneyce-Ikizdere (Turquia), el mont Lakargi (Rússia) i Kushiro (Japó)