Leopoldo María Panero

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLeopoldo María Panero
Dades biogràfiques
Naixement Leopoldo María Panero Blanc
16 d'abril de 1948
carrer Ibiza, número 25 a Madrid
Mort 5 de març de 2014(2014-03-05) (als 65 anys)
àrea de salut mental de l'Hospital Juan Carlos I a Las Palmas de Gran Canaria.[1]
Causa de mort Fallada multiorgànica.[2]
Sepultura Incineració al tanatori San Miguel de Las Palmas de Gran Canaria.
28° 6′ 42.18″ N, 15° 27′ 22.34″ O / 28.1117167°N,15.4562056°O / 28.1117167; -15.4562056
Residència Variable. Entre Madrid, Barcelona, París i majoritàriament en hospitals psiquiàtrics.
Nacionalitat Espanyola
Educació Filosofia i Lletres i Filologia francesa
Alma mater Universidad Complutense de Madrid i Universitat Central de Barcelona
Es coneix per escriptor, poeta maleït
Activitat professional
Ocupació Poeta, narrador, assagista, traductor i actor
Període en actiu des de la infància-joventut fins a la seva mort el 5 de març de 2014
Gènere Poesia, relat i assaig
Moviment Un dels nou novíssims poetes espanyols (els novíssims).
Llengua Majoritàriament en castellà tot i que a vegades usà diverses cites, paraules o fragments en altres idiomes.
Obra
Primeres obres Por el camino de Swan (1968)
Dades familiars
Fills cap
Pares Leopoldo Panero i Felicidad Blanc
Germans
Premis i reconeixements

IMDB: http://www.imdb.com/name/nm0659347/
Modifica dades a Wikidata

Leopoldo María Panero Blanc[a] (Madrid, 16 juny de 1948 - Las Palmas de Gran Canaria, 5 març de 2014[3])[4] fou un poeta,[5] narrador, assagista, traductor[6] i actor espanyol, enquadrat en la poesia espanyola contemporània dins el grup dels novíssims.[1] Protagonitzà diversos documentals cinematogràfics sobre les vivències seves i de la seva família i també aparegué en diverses sèries de televisió i fou guionista del curtmetratge Hyde & Jekyll de Sara Mazkiaran. Fou considerat un poeta maleït a causa de la seva vida obscura al marge de la societat. Els temes més recurrents en la seva escriptura són: la deshumanització i la inutilitat de l'art, la transgressió de la idea acceptada de Literatura i la pèrdua de la identitat de l'individu, així com la idea de la destrucció com a idea entrellaçant, entre d'altres.[7] La major part de la seva vida, uns 30 anys en total, visqué entre diferents hospitals psiquiàtrics espanyols com l'antic Hospital Psiquiàtric Alonso Vega de Madrid,[b][8] l'Hospital Psiquiàtric San Juan de Dios de Ciempozuelos,[R 1] el psiquiàtric Provincial de Colmenar, l'hospital Santa Isabel de Leganés, al de Santa Águeda a Saragossa, la Clínica Psiquiàtrica Pedralbes a Barcelona, l'hospital Hermanas Hospitalarias de Nuestra Señora de la Paz a Elizondo, Pamplona, el sanatori Psiquiàtric Hermanos de Dios a Mondragón, Guipúzcoa, l'hospital Insular de Las Palmas, i la clínica Pedro Mata de Reus.[9] Morí a 65 anys, ingressat en l'Hospital Psiquiàtric Juan Carlos I a Las Palmas de Gran Canaria a causa d'una fallada multiorgànica.[3]

Vida[modifica]

Inicis[modifica]

Va néixer a casa dels seus pares al carrer Ibiza, número 25 a Madrid el 16 de juny de 1948 fill del poeta astorgà Leopoldo Panero (1909-1962), emmarcat dins de la "poesia aferrada de postguerra" i membre de la Generació del 36,[10] i Felicidad Blanc (1913-1990) escriptora que conreà també el gènere poètic,[11] germà del poeta Juan Luis Panero (1942-2013)[12] i de l'escriptor i columnista Michi Panero (1951-2004),[13] nebot del poeta Juan Panero[c] (1908-1937)[14][15] i cosí del periodista, crític de cinema i actor teatral José Luis Panero González-Barosa (1975-actualitat).[16][1] Així Leopoldo María Panero des de ben petit visqué ja emmarcat dins d'un ambient de literatura. Anaven a visitar al seu pare diverses amistats del cercle d'intel·lectuals de l'època així com Luis Rosales o Dámaso Alonso. El seu pare, Leopoldo Panero, a l'inici de la Guerra Civil fou acusat de relacionar-se amb intel·lectuals marxistes i gairebé l'afusellen. Un cop acabada la guerra, ocupà càrrecs culturals dins el règim franquista. Finalment acabà sent director de l'Institut de Cultura Hispànica.[17]

Estudis i militància política[modifica]

Leopoldo Panero, el pare, morí a la dècada dels 60, anys en què per altra banda Leopoldo María, el fill, milità en el Partit Comunista d'Espanya. Durant els seus estudis de Filosofia i Lletres a la Universidad Complutense de Madrid fou detingut diverses ocasions a causa de diferents activitats contra la dictadura del règim. També estudià Filologia francesa a la Universitat Central de Barcelona.[18] A finals de l'any 1967, amb motiu del Premi Nacional de Literatura conegué a Madrid a Pere Gimferrer. Leopoldo María viatjà a Barcelona abandonant la militància política. L'any 1968 va ser l'any en què va treure el seu primer llibre Por el camino de Swan i ingressà —després d'un intent de suïcidi— a l'Institut Frenopàtic de Barcelona.[19] De retorn a la seva ciutat, durant el 1968, s'envià cartes amb poetes com Anna Maria Moix o Guillermo Carnero, a més del mateix Pere Gimferrer.[20][21] Fou detingut, al mateix any, a Madrid junt a Eduardo Haro Ibars, per consum de marihuana i els aplicaren la llei franquista de Vagos y Maleantes.[22] Ingressà a l'antiga presó de Carabanchel de la qual després passaria a ingressar al psiquiàtric San Juan de Dios de Ciempozuelos.[6] Després d'estar un any a París, tornà a Espanya l'any 1979.[23]

Ingressos hospitalaris[modifica]

D'ençà que tenia 19 anys visqué diverses etapes en hospitals psiquiàtrics. Felicidad Blanc, la seva mare, l'ingressà en un hospital psiquiàtric l'any 1986. L'any 1997 sortí d'allà però tornà a ingressar tres mesos després. A 53 anys internà a l'Hospital Clínic de Madrid, a la plaça de Cristo Rey.[9] El sanatori de Las Palmas fou "la llar" de Leopoldo María Panero, el lloc on escrigué la majoria de la seva obra poètica.[24] En total ingressà en més de 10 hospitals psiquiàtrics, amb varies entrades i sortides. Entre alguns d'ells destaquen el San Juan de Dios de Ciempozuelos, l'hospital Santa Isabel de Leganés i el sanatori Psiquiàtric Hermanos de Dios a Mondragón, Guipúzcoa.[9]

Mort[modifica]

L'hospital on estava ingressat Leopoldo María tenia la tutela d'aquest, ja que no tenia familiars directes. El seu metge, el doctor Segundo Manchado Romero,[18][R 2] anuncià que Leopoldo María morí entre les 21.00 i les 22.00 hores del 5 de març de 2014 a 65 anys, a causa d'una fallada multiorgànica, a l'àrea de salut mental de l'Hospital Juan Carlos I[E 2][R 3] a Las Palmas de Gran Canaria.[25][19][R 4][R 5][R 6] La incineració tingué lloc al tanatori San Miguel de Las Palmas de Gran Canaria.[23][R 7]

Obra[modifica]

Leopoldo María Panero conreà diversos gèneres de literatura amb molts temes diferents però hi destaquen alguns com la deshumanització i la inutilitat de l'art, la transgressió de la idea acceptada de Literatura i la pèrdua de la identitat de l'individu, així com la idea de la destrucció com a idea entrellaçant;[7] també en els seus escrits apareixen moltes referències i cites d'altres autors o personatges importants per a ell. Entre els gèneres literaris que usà destaquen la poesia, la narrativa i l'assaig i també elaborà una tècnica peculiar com a traductor. A continuació es mostren els tres gèneres dividits amb el nom original de l'obra i l'any inicial de publicació:[26]

Poesia[modifica]

A continuació es presenten amb els títols originals les seves obres poètiques:

  • Por el camino de Swan (1968).[27]
  • Así se fundó Carnaby Street (1970).[28]
  • Teoría (1973).[29]
  • Narciso en el acorde último de las flautas (1979).[30]
  • Last River Together (1980).[31]
  • El que no ve (1980).[32]
  • Dioscuros (1982).[33]
  • El último hombre (1984).[34]
  • Antología (1985).[35]
  • Poesía 1970-1985 (1986).[36]
  • Contra España y otros poema de no amor (1990).[37]
  • Agujero llamado Nevermore (Selección poética, 1968–1992) (1992).[38]
  • Heroína y otros poemas (1992).[39]
  • Piedra negra o del temblar (Ediciones Libertarias, 1992).
  • Locos (Casset Edicions, 1992, Ediciones Libertarias, 1995).
  • Cadáveres exquisitos y un poema de amor (Edicions Libertarias/Prodhufi, 1992), amb José Luis Pasarín Aristi.
  • Orfebre (Visor, 1994).
  • Tensó (Edicions Hiperion, 1996). Amb Claudio Rizzo.
  • El tarot del inconsciente anónimo (Valdemar, 1997).
  • Guarida de un animal que no existe (Visor, 1998).
  • Abismo (Edicions Endimión, 1999).
  • Teoría lautreamontiana del plagio (Límite, 1999).
  • Poemas del manicomio de Mondragón (Hiperión, 1987).
  • Suplicio en la cruz de la boca (El Gato Gris, Edicions de Poesia, 2000).
  • Teoría del miedo (Igitur, 2000).
  • Poesía completa (19702000) (Visor, 2001).
  • Águila contra el hombre: poemas para un suicidamiento (Valdemar, 2001).
  • Me amarás cuando esté muerto (Lumen, 2001). Amb José Águedo Olivares.
  • ¿Quién soy yo?: apuntes para una poesía sin autor (Pre-Textos, 2002). Amb José Águedo Olivares.
  • Buena nueva del desastre (Scio, Lugo, 2002).
  • Los señores del alma (Poemas del manicomio del Dr. Rafael Inglot) (Valdemar, 2002).
  • Conversación (Nivola, 2003).
  • Esquizofrénicas o la balada de la lámpara azul (Hiperión, 2004).
  • Erección del labio sobre la página (Valdemar, 2004).
  • Danza de la muerte (Igitur, 2004).
  • CD-Libro Moviedisco Colección Lcd El Europeo. Carlos Ann, Bunbury, José María Ponce i Bruno Galindo (Barcelona: Moviedisco, D.L., 2004).
  • Poemas de la locura seguido por El hombre elefante (Huerga y Fierro editors 2005).
  • Presentación del superhombre (Valdemar, 2005). Amb Félix J. Caballero.
  • Visión (editores huerga y fierro, 2006). Amb Félix J. Caballero.
  • Apocalipsis de los dos asesinos (La garúa, 2006). Amb Félix J. Caballero.
  • Jardín en vano (Arena libros, 2007). Amb Félix J. Caballero.
  • Outsider, un arte interior (Versos esquizofrénicos, Poemas sugeridos por los dibujos de esquizofrénicos) (Eneida, 2007).
  • Páginas de excremento o dolor sin dolor (Editorial Azotes Caligráficos, 2008). Edició manuscrita amb dibuixos del mateix autor.
  • Gólem (Igitur, 2008). Pròleg de Túa Blesa.
  • Mi lengua mata (Arena llibres, 2008).
  • Sombra (Huerga y Fierro editors, 2008).
  • Escribir como escupir (Calambur editorial, 2008).
  • «Conjuros contra la vida» (Ed. Festival Internac. de Cine de LPGC, 2008), dins del volum Después de tantos desencantos. Vida y obra poéticas de los Panero, de Federico Utrera.
  • Voces en el desierto (Azotes Caligráfics, 2008). Amb Félix J. Caballero.
  • Esphera (El ángel caído, 2009).
  • Tango (El ángel caído, 2009). Amb Félix J. Caballero.
  • La tempesta di mare (Huacanamo, 2009). Amb Félix J. Caballero.
  • Reflexión (Casus-Belli, 2010).
  • Locos de altar (Alea blanca, 2010).
  • La flor en llamas (Casus-Belli, 2011). Amb Félix J. Caballero.
  • Traducciones/Perversiones (Ed. Túa Blesa) (Visor de poesia, 2011).
  • Territorio del miedo/Territoire de la peur (Anthologie poétique, traduction Stéphane Chaumet) (L'Oreille du Loup, 2011).
  • Cantos del frío (Casus-Belli, 2011).
  • El ciervo aplaudido (El ángel caído, 2012). Amb Ianus Pravo i Michela Scalia.[40][7]
  • Poesía completa. 2000-2010 (Edició de Túa Blesa, Visor, 2013).
  • Poemas del pájaro y la oruga Edicions Vitruvio, 2014).
  • Rosa enferma (Huerga y Fierro editors, 2014).
  • Estantigua (El ángel caído, 2015). Amb Ianus Pravo.

Narrativa[modifica]

A continuació es presenta la seva obra narrativa amb els títols originals:

  • El lugar del hijo (Tusquets, 1976), llibre de relats fantàstics.
  • Dos relatos y una perversión (Edicions Libertarias, 1984)
  • Paradiso o le revenant (1984).[41]
  • Y la luz no es nuestra (Los infolios, 1991, Edicions Libertarias, 1993)
  • Palabras de un asesino (Edicions Libertarias, 1992)
  • Los héroes inútiles [epistolari amb el jove escriptor Diego Medrano] (Ellago Edicions, 2005)
  • Papá, dame la mano que tengo miedo (Cahoba Edicions, 2007), la seva última creació.
  • Cuentos completos, recopilats per Túa Blesa (Editorial Pàgines d'Espuma, 2007). ISBN 978-84-95642-95-0.

Assaig[modifica]

També cultivà el gènere assagístic, a continuació es presenten les seves obres amb els títols originals:

  • Aviso a los civilizados, (Edicions Libertarias, 1990)
  • Mi cerebro es una rosa, (Roger, 1998)
  • Prueba de vida. Autobiografía de la muerte, (Huerga y Fierro, 2002).
  • Prosas encontradas, (Visor, 2014).

Traducció[modifica]

Leopoldo María també traduí diversos autors tot i que reivindicà un nou mode de traducció no literal sinó interpretativa per ell mateix. Així traduí autors com John Clare, Georges Bataille, Guillem IX d'Aquitània, Lewis Carroll, Edward Lear, Cátulo Castillo, i altres que agrupà en el següent llibre:[42]

  • Traducciones / Perversiones (2011).[43][44] Recull bilingüe que agrupa escrits i poemes originals de diversos autors junt amb la traducció que féu Leopoldo María Panero, amb un extens pròleg, escrit també per ell, titulat «Teoría y práctica de la traducción como perversión».[42]

Filmografia[modifica]

Any Títol Paper Notes Referències
1976 El desencanto Leopoldo María Panero (d'ell mateix) Documental de Jaime Chávarri on els "germans Panero" i la mare narren les seves vivències. [45]
1994 Después de tantos años Leopoldo María Panero (d'ell mateix) Documental de Ricardo Franco. [46][47]
1999 Negro sobre blanco Leopoldo María Panero (d'ell mateix) Sèrie de TV, 1 episodi el 26 de setembre de 1999. [48]
2000 Hyde & Jekill Guionista Curtmetratge dirigit per Sara Mazkiaran basat en un guió de Leopoldo María Panero, adaptació del clàssic El Dr. Jekkyl i el Sr. Hyde de Robert Louis Stevenson. [49][50]
2005 Un día con Leopoldo María Panero Leopoldo María Panero (d'ell mateix) Documental breu. [51]
2012 Cinematógrafo, magnetófono, buen chico y sádico Leopoldo María Panero (d'ell mateix) Documental. [52]
2014 Página 2 Leopoldo María Panero (d'ell mateix) Sèrie de TV, episodi 7.22 l'any 2014. [53]

Llegat[modifica]

El 6 de juliol de 2017 se celebrà a Astorga el primer Congrés Internacional que rendí tribut a Leopoldo María Panero.[54] Inicià el congrés el professor i escriptor Túa Blesa en l'actual seu de l'Associació d'amics de la Casa Panero.[55]

Art[modifica]

El pintor i il·lustrador espanyol Álvaro Delgado retratà a Leopoldo María Panero de pierrot quan aquest era petit i posteriorment el tornà a retratar ja de gran, aquesta relació amb el pintor portà a Leopoldo María Panero a escriure un poema anomenat "El hijo de puta de Álvaro Delgado".[56][57][R 8]

Música[modifica]

El baixista de Radio Futura Luis Auserón, en el seu primer disc en solitari publicat el 1994, féu referència a Leopoldo María Panero.[18] L'any 2004 els cantants Carlos Ann i Enrique Bunbury junt amb els escriptors José María Ponce i Bruno Galindo tragueren un disc-llibre anomenat Panero amb dos CD's on recitaren i cantaren versos de Leopoldo María.[58] El cantant de rap català Pablo Hasél el mencionà en la seva cançó de 2010, presentat a la plataforma de YouTube, Buscando el exorcismo definitivo on diu "[...]Recuerdo temblando que casi acabo como Leopoldo María Panero.[...]". Així com en altres de les seves cançons introdueix breus fragments, a la "intro", on parlen membres de la família Panero, així com en la seva cançó de 2012, també presentada a la plataforma YouTube, Puestos a escoger s'escolta a Michi Panero parlant. El cantant Nacho Vegas li dedicà una cançó apòcrifa anomenada El hombre que casi conoció a Michi Panero.[18]

Premis, reconeixements i aparicions[modifica]

El seu conte Paradiso o le revenant obtingué el premi de contes Gabriel Miró l'any 1984, però li retiraren, ja que fou editat ja anteriorment a la revista literària La luna de Madrid. L'any 2003 obtingué el Premio Estaño de Literatura amb la seva Antología poética.[R 9] Féu un únic recital l'any 2005 a La Paloma de Barcelona per presentar el disc-llibre Leopoldo María Panero i el documental Un día con Panero.[23]

Anècdotes[modifica]

Consumidor, de jove, de diverses drogues com l'heroïna i alcohol i ja de gran tingué diversos "vicis" com el tabac i la Coca-Cola. En el documental El desencanto de Jaime Chávarri, el mateix Leopoldo María Panero comentà que ell fou un dels primers consumidors d'àcid lisèrgic que hi hagué a Madrid.[6]

Notes[modifica]

  1. En l'article referirem a la persona com a Leopoldo María Panero, amb el nom complet Leopoldo María Panero Blanc o senzillament com a Leopoldo María. Així s'evitaran possibles confusions amb quan referim a noms semblants o al mateix pare, Leopoldo Panero.
  2. Cal tenir en conte que l'Hospital Psiquiàtric Alonso Vega era anomenat així durant la dictadura franquista, seguidament s'anomenà Hospital Psiquiàtric de Madrid i actualment és l'Hospital Doctor Rodríguez Lafora.[E 1]
  3. Germà de Leopoldo Panero.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Manrique Sabogal; Intxausti, Winston; Aurora «Muere Leopoldo María Panero, poeta de los Nueve Novísimos». El País, 2014.
  2. Lorenci, Miguel «Muere Leopoldo María Panero, poeta incorrecto de genio maldito». , 14-03-2006.
  3. 3,0 3,1 «Muere el poeta Leopoldo María Panero» (en es-es). abc.
  4. «Adiós a Panero: loco, enorme, extremista, creador como pocos». [Consulta: 24 novembre 2017].
  5. «ABC (Madrid) - 04/11/2001, p. 46 - ABC.es Hemeroteca» (en es). [Consulta: 24 novembre 2017].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Leopoldo María Panero, el último poeta transgresor (XV) > elmundolibro - Anticuario». [Consulta: 25 novembre 2017].
  7. 7,0 7,1 7,2 Panero, Leopoldo María. El ciervo aplaudido (en castellà). Espanya: el ángel caído, 2012. ISBN 978-84-940681-4-0. «a la Introducció» 
  8. País, Ediciones El «Tribuna | La asistencia médico-asistencial del hospital Alonso Vega, de Madrid» (en es). EL PAÍS, 20-04-1978.
  9. 9,0 9,1 9,2 País, Ediciones El «Columna | Panero el loco» (en es). EL PAÍS, 20-09-2001.
  10. «Biografia de Leopoldo Panero» (en es). [Consulta: 21 novembre 2017].
  11. Galerstein, Carolyn L.; McNerney, Kathleen. Women Writers of Spain: An Annotated Bio-bibliographical Guide (en en). Greenwood Publishing Group, 1986. ISBN 9780313249655. 
  12. Marcos, Javier Rodríguez «Muere el poeta Juan Luis Panero a los 71 años en Torroella de Montgrí» (en es). EL PAÍS, 18-09-2013.
  13. León, Diario de «El escritor Michi Panero muere a los 52 años en su casa de Astorga» (en es). Diario de León.
  14. «Juan Panero vuelve de la sombra. nortecastilla.es». [Consulta: 21 novembre 2017].
  15. «Biografia de Juan Panero» (en es). [Consulta: 21 novembre 2017].
  16. «Adiós a Panero: loco, enorme, extremista, creador como pocos». [Consulta: 21 novembre 2017].
  17. «Los Panero. Fin de trayecto». [Consulta: 24 novembre 2017].
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 20Minutos «Muere el poeta Leopoldo María Panero, arquetipo del 'malditismo' - 20minutos.es». 20minutos.es - Últimas Noticias.
  19. 19,0 19,1 Marcos, Javier Rodríguez «Leopoldo María Panero, maldito sea» (en es). EL PAÍS, 07-03-2014.
  20. «Leopoldo María Panero Blanc. Escritor y poeta.» (en es-es). Real Academia de la Historia, 07-03-2014.
  21. «Leopoldo María Panero, el último poeta transgresor (XV) > elmundolibro - Anticuario». [Consulta: 24 novembre 2017].
  22. Barrie, Borja Loma. Introducción a la Literatura Española: Diccionario Imprescindible de Autores, Generaciones, Vanguardias y Obras (en es). Borja Loma Barrie, 2017-09. 
  23. 23,0 23,1 23,2 «Muere Leopoldo María Panero». La Vanguardia.
  24. León, Diario de «Túa Blesa: «La obra poética de Panero es el relato de la desolación»» (en es). Diario de León.
  25. ARRIZABALAGA; RODRIGO, M.; I. M. «Muere el poeta Leopoldo María Panero». ABC (diari), 2014.
  26. Mallorca, Diario de «Leopoldo María Panero, el escritor ´maldito´». diariodemallorca.es.
  27. Panero, Leopoldo María. Por el camino de Swann (en es). Librería Anticuaria El Guadalhorce, 1968. 
  28. Panero, Leopoldo María. Así se fundó Carnaby Street (en es). Llibres de Sinera, 1970. 
  29. Panero, Leopoldo María. Teoría (en es). Editorial Lumen, 1973. 
  30. Panero, Leopoldo María. Narciso en el acorde último de las flautas (en es). Visor, 1979. 
  31. Panero, Leopoldo María. Last river together (en es). Ayuso, 1980. 
  32. Panero, Leopoldo María. El que no ve (en es). Edic. de la Banda de Moebius, 1980. ISBN 9788485769056. 
  33. Panero, Leopoldo María. Dioscuros (en es). Editorial Ayuso, 1982. 
  34. Panero, Leopoldo María. El último hombre (en es). Libertarias, 1984. 
  35. Panero, Leopoldo María. Antología (en es). Ediciones Libertarias, 1985. 
  36. Panero, Leopoldo María. Poesía: 1970-1985 (en es). Visor Libros, 1986. ISBN 9788475222066. 
  37. Panero, Leopoldo María. Contra España y Otros Poemas No de Amor (en es). Libertarias/Prodhufi, 1990. ISBN 9788487095306. 
  38. Panero, Leopoldo María. Agujero llamado Nevermore: (selección poética, 1968-1992) (en es). Cátedra, 1992. ISBN 9788437611150. 
  39. Panero, Leopoldo María. Heroína y otros poemas (en es). Ediciones Libertarias, 1992. ISBN 9788476831540. 
  40. «Salen a la luz los poemas inéditos de Leopoldo María Panero» (en es). eldiario.es.
  41. Ibiza, Diario de «Leopoldo María Panero, el escritor ´maldito´». diariodeibiza.es.
  42. 42,0 42,1 León, Diario de «La traducción como perversión» (en es). Diario de León.
  43. «Panero, memoria de ultratumba» (en es-es). abc.
  44. «Traducciones / Perversiones libro - Leopoldo Maria Panero .pdf - chasrustsalre». [Consulta: 26 novembre 2017].
  45. «El desencanto (1976)». IMDb.
  46. «Después de tantos años (1994)». IMDb.
  47. «Punto final al desencanto: adiós Leopoldo María Panero. Noticias de Cine» (en es). El Confidencial.
  48. «Negro sobre blanco». IMDb.
  49. «Hyde & Jekill (2000)». IMDb.
  50. «Hyde & Jekill | Arxiu en línia de la Mostra Internacional de Films de Dones» (en ca). [Consulta: 24 novembre 2017].
  51. «Un día con Leopoldo María Panero (2005)». IMDb.
  52. «Cinematógrafo, magnetófono, buen chico y sádico (2012)». IMDb.
  53. «Página 2 (2007– )». IMDb.
  54. «EI I Congreso Internacional de Leopoldo María Panero muestra textos inéditos del poeta» (en es). eldiario.es.
  55. «Astorga rinde tributo a Leopoldo María Panero» (en 21/07/2017). eldiario.es.
  56. «Cuando Panero amaba a Karina» (en es). ELMUNDO.
  57. León, Diario de ««No es injusto decir que Panero fue un maldito»» (en es). Diario de León.
  58. País, Ediciones El «Bunbury y Carlos Ann cantan los atormentados versos de Panero» (en es). EL PAÍS, 30-09-2004.

Referències addicionals[modifica]

Enllaços d'informació externa[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Blesa, Túa: Leopoldo María Panero, el último poeta, Madrid: Valdemar, 1995, ISBN 84-7702-133-3.
  • Fernández, J. Benito: El contorno del abismo. Vida y leyenda de Leopoldo María Panero, Barcelona: Tusquets, 2006, ISBN 9788483104958.
  • Los Ojos de la escalera: acercamiento a la vida y obra de Leopoldo María Panero. Madrid: Ediciones Libertarias; Alejandria Editores, 1992

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Leopoldo María Panero