Louis Le Prince

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgLouis Aimé Augustin Le Prince
Louis Le Prince.jpg
Fotografiat a la dècada del 1880
Naixement 28 d'agost de 1842
Metz, França
Mort Desaparegut i possiblement ofegat el 16 de setembre de 1890, a l'edat de 48 anys.
L'última vegada que va ser vist fou al tren entre Dijon i París.
Ocupació Farmacèutic, enginyer, inventor, director de cinema
Cònjuge Elizabeth Le Prince-Whitley

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Louis Aimé Augustin Le Prince (Metz, 28 d'agost de 1842, desaparegut el 16 de setembre de 1890) fou un inventor considerat per molts historiadors [1] el vertader pare de les imatges en moviment[2] , qui va configurar les primeres imatges preses en paper de pel·lícula mitjançant un sencill sistema de projecció que incloïa una càmera de setze lents, dos rodets de pel·lícula - recentment patentats per George Eastman, fundador de l'empresa Eastman Kodak Company - un petit projector i un estereoscopi. [3]

Vida[modifica | modifica el codi]

Louis Le Prince va néixer a Metz, França, el 28 d'agost de l'any 1842. El seu pare era comandant d'artilleria de l'exèrcit francès i oficial de la Legió d'Honor. Le Prince va créixer passant temps a l'estudi d'un amic del seu pare, el pioner de la fotografia Louis-Jacques-Mandé Daguerre, de qui va rebre lliçons de fotografia.

Respecte als estudis, Le Prince va estudiar pintura a París i, més tard, va mudar-se a Alemanya per estudiar fisica i quimica a la Universitat de Leipzig; aquests darrers estudis foren els que li proporcionaren el coneixement acadèmic que el faria triomfar en un futur.

L'any 1866 es va traslladar a Leeds (West Yorkshire, Regne Unit) arran de la invitació rebuda per l'enginyer John Whitley, de qui es va fer amic a la universitat i que era un dels fundadors de la companyia Whitley Partners (destinada a la fabricació de vàlvules i altres components), a la que Le Prince va començar a treballar com a dissenyador. L'any 1869, Le Prince va contraure matrimoni amb la germana de Whitley, Elizabeth, la qual exercia de ceramista.

Durant la Guerra francoprussiana, Le Prince va passar pel setge de París com a oficial de voluntaris. Quan va tornar a Anglaterra l'any 1871, va obrir una escola d'arts aplicades juntament amb la seva dona a Leeds. Le Prince va començar a esdevenir conegut pel seu treball de fixació de fotografies en color sobre metall i ceràmica, la qual cosa el va portar finalment a la realització de importants retrats, com per exemple, el de la Reina Victòria o el del primer ministre William Ewart Gladstone. Aquestes obres van ser incloses en una càpsula del temps fabricada per Whitley Partners i que va ser col·locada en una de les Agulles de Cleopatra, situada al marge del riu Tàmesi.

L'any 1881, Le Prince va anar als Estats Units com agent de la companyia Whitley Partners. Un cop se li va acabar el contracte, va romandre a aquest pais amb la seva família. Va ser llavors quan va esdevenir gerent d'un petit grup d'artistes que es dedicaven a realitzar gran panorames que eren exhibits a grans ciutats com Nova York, Chicago i Washington DC. Va ser en aquest període quan l'interès de Le Prince per les imatges en moviment, les quals ja li havien començat a cridar l'atenció des de que Eadweard Muybridge va publicar el seu treball del "cavall en moviment", es va accentuar considerablement. Le Prince va duu a terme els seus experiments relatius a la producció de moviment en les imatges als tallers de l'Institut de Nova York per a Sordos, on la seva dona impartia classes.

Roundhay Garden Scene, la primera pel·lícula realitzada

Entre els anys 1886 i 1888, Le Prince va aconseguir patentar una càmera que utilitzava setze lents diferents,és a dir, que tenia la capacitat de fer setze fotogrames per segon, la qual cosa permetria una il·lusió de moviment continu. No obstant això, aquesta no va ser la càmera amb què Le Prince va produir el seu primer film, sinó que ho va fer amb dues càmeras que només comptaven amb una única lent cadascuna.[4] Aquest primer film va ser rodat el dia 14 d'octubre de 1888, quan Le Prince ja havia tornat a Leeds; té una duració 2, 11 segons i es va anomenar Roundhay garden scene. A la tardor d'aquell mateix any, Le Prince va filmar una altra seqüència anomenada El pont de Leeds, en la qual va modificar lleugerament el sistema per poder arribar als setze fotogrames per segon que s'havia proposat. Només va poder aconseguir set fotogrames per segon, però, tot i això, la pel·lícula feia sensació de moviment. [3] Així doncs, amb aquestes dues produccions, Le Prince va avançar-se uns quants anys a altres personalitats més il·lustres i conegudes com Thomas Alva Edison, que va realitzar la seva primera pel·lícula l'any 1891, o els Germans Lumière, que van començar a tractar les imatges en moviment el 1892.[5]

L'any 1889, Le Prince va descobrir el nou medi que necessitava per aconseguir una millor sensació de moviment en les seves imatges: el cel·luloide. Mentre Le Prince experimentava a Leeds, la seva família seguia a Nova York. Aparentment, degut a problemes financers, l'estiu de 1890, Le Prince es disposava a tornar a Nova York. Aquell mateix agost, va viatjar a França amb uns amics i va visitar al seu germà a Dijon. El dia 16 de setembre va ser vist per última vegada a un tren que anava de Dijon a Paris.[4]

La seva misteriosa desaparició[modifica | modifica el codi]

El 16 de setembre de 1890, Louis Le Prince pujava a un tren a Dijon, on vivia el seu germà, amb destinació a París, des d'on tenia la intenció de viatjar a Anglaterra i, posteriorment, als Estats Units d'Amèrica, per presentar al món allò en què portava treballant molts anys, la seva càmera cinematogràfica. No obstant això, Le Prince, que se sàpiga, mai va baixar d'aquell tren. [6]

Ni la policia francesa, ni la Scotland Yard, ni tan sols la mateixa familia del desaparegut van ser capaços de trobar amb les seves exhaustives cerques cap rastre de Le Prince. Dins el vagó del tren no es va trobar cap pista que pogués resoldre el cas de la desaparició, així com tampoc es van trobar ratres del home o del seu equipatge a les vies del tren. A més a més,cap passatger recordar haver escoltat cap forcejament o discussió provinent de l'habitació del home, la porta de la qual romania tancada. [7]

Malgrat no existeixen pistes demostrables en el cas de la misteriosa desaparició de Louis Le Prince, s'han proposat diverses teories que podrien explicar d'alguna manera l'esdeveniment:

1. El suïcidi perfecte[modifica | modifica el codi]

Placa commemorativa de Louis Le Prince a Leeds.

D'acord amb diverses versions i testimonis, Le Prince es trobava a vora dela fallida econòmica i havia considerat suïcidar-se anteriorment, per la qual cosa podria haver planejat tot de tal manera que les seves restes mai fossin trobades. No obstant això, aquesta versió s'ha posat en dubte per molts investigeadors que asseguren que els negocis de Le Prince eren rentables i que estava orgullós dels seus invents. [7]

2. Assassinat motivat per la guerra de patents[modifica | modifica el codi]

En el llibre i documental de l'any 1990, The Missing Reel, Christopher Rawlence persegueix la teoria d'assassinat darrera la desaparició de Le Prince i exposa les sospites que tenia la familia de que aquest hagués sigut assassinat com a conseqüència de la obsessió que tenia Edison per les patents. Quan Le Prince va desaparéixer, estava a punt de patentar a Londres el seu projector creat l'any 1889, per exhibir-lo seguidament a Nova York. Així doncs, segons aquesta teoria, Edison hauria encarregat l'assassinat de Le Prince per poder fer-se amb la seva patent i ser reconegut com el primer en aconseguir enregistrar imatges en moviment.

Cal destacar que l'any 1898, el fill gran de Le Prince, Adolphe, qui va ajudar al seu pare en molts dels seus experiments, va ser cridat com a testimoni per l'American Mutoscope Company en el litigi contra Thomas Edison. Mutoscope pretenia annul·lar les reclamacions d'Edison, que assegurava haver inventat la primera càmera d'imatge en moviment, a través de la citació dels invents exiitossos de Le Prince. No obstant això, el cas es va resoldre a favor d'Edison, i dos anys més tard, Adolphe Le Prince era trobat sospitosament assassinat a Fire Island, Nova York. [8]

3. Desaparició ordenada per la familia[modifica | modifica el codi]

Aquesta teoria suggereis que Le Prince era homosexual i que hauria sigut obligat per la seva família a fingir la seva desaparició. D'acord amb aquesta versió, Le Prince s'hauria mudat a Chicago, on hauria mort l'any 1898. No obstant això, no existeixen proves fefaents que puguin demostrar ni la seva mort a Chicago, ni el fet que fos homosexual. [7]

4. Fratricidi , assasinat per diners[modifica | modifica el codi]

Una altra teoria que s'ha proposat és que Le Prince fou assassinat pel seu propi germà. Aquesta teoria és exposada, per exemple, l'any 1967, pel teòric cinematogràfic Jean Mitry a Histoire du cinéma. S'ha conjecturat que Le Prince hagués acudit a veure el seu germà per resoldre un tema relacionat amb l'herència de la seva mare, la qual cosa, tenint en compte que el germà de Le Prince testimoniava ser l'última persona que va veure a Le Prince a l'estació de Dijon abans de la seva desaparició, podria haver desencadat realment en aquest fatal desenllaç a causa del desacord entre ambdòs. D'acord amb aquesta teoria, Le Prince mai hauria arribat a pujar a aquell tren on se suposa que va desaparéixer. [9]

Louis Le Prince va ser declarat oficialment mort l'any 1897.[10]

Cal mencionar també que, l'any 2003, es va trobar una foto datada al 1890 als arxius de la policia de París d'un home ofegat que s'assemblava força a Le Prince.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Historiadors com el Professor Wheeler Winston Dixon, Christopher Rawlence, entre d'altres.
  2. Rausch, Andrew. Turning Points In Film History. Citadel Press, 2004. ISBN 9780806525921. 
  3. 3,0 3,1 Howells, Richard. Louis Le Prince: the body of evidence (en anglès), p. 180. 
  4. 4,0 4,1 «Who's Who of Victorian Cinema». www.victorian-cinema.net. [Consulta: 2 desembre 2016].
  5. «BBC Education - Local Heroes Le Prince Biography», 28-11-1999. [Consulta: 2 desembre 2016].
  6. «El príncipe que desapareció como Houdini tras inventar el cine - Jot Down Cultural Magazine» (en es-es). Jot Down Cultural Magazine, 30-10-2015.
  7. 7,0 7,1 7,2 pensante, El. «Louis le Prince: la misteriosa desaparición del olvidado inventor del cine – El pensante». www.elpensante.com. [Consulta: 3 desembre 2016].
  8. «The History of The Discovery of Cinematography - 1885 - 1889». www.precinemahistory.net. [Consulta: 3 desembre 2016].
  9. 9,0 9,1 «Transit: cine y otros desvíos | El fantasma de Le Prince». cinentransit.com. [Consulta: 3 desembre 2016].
  10. Hannavy, John. Encyclopedia of nineteenth century photography., 2008, p. P.837. ISBN 978-0-415-97235-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Le Prince Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: Cinema