Marianoïta
 Marianoïta | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
| Fórmula química | Na₂Ca₄(Nb,Zr)₂(Si₂O₇)₂(O,F)₄ |
| Epònim | Anthony N. Mariano (en)   |
| Localitat tipus | Llac Prairie, Àrea del llac Killala, Districte Thunder Bay, Ontario, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.17 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,8459(15) Å; b = 10,2260(14) Å; c = 7,2727(10) Å; β = 109,332(3)° |
| Grup puntual | 2 - esfenoide |
| Color | groc molt clar |
| Macles | lamel·lar en seccions primes {100} |
| Exfoliació | distinct/good - distinct en (010) |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,45 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,700 nβ = 1,715 nγ = 1,725 |
| Birefringència | δ = 0,025 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 78° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada |
| Codi IMA | IMA2005-005a |
| Símbol | Mri |
| Referències | [1] |
La marianoïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Rep el seu nom per Anthony Nicola Mariano (1930-), mineralogista, geòleg i petrògraf nord-americà, en reconeixement a les seves contribucions a l'estudi de les roques alcalines i de les carbonatites. Mariano és expert en elements de terres rares (REE), niobi, tàntal i altres metalls rars. Va ser descoberta a les carbonatites del Llac Prairie, a l'àrea del llac Killala, al districte de Thunder Bay, a Ontario, Canadà. Aquesta espècie va ser descreditada per l'IMA l'any 2020 en ser idèntica a la wöhlerita.[2]
Característiques
[modifica]La marianoïta és un silicat de fórmula química Na₂Ca₄(Nb,Zr)₂(Si₂O₇)₂(O,F)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2005, i publicada per primera vegada el 2008.[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marianoïta pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Marianoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 octubre 2017].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 57» (en anglès). Mineralogical Magazine, 84, 5, NaN, pàg. 791–794. DOI: 10.1180/mgm.2020.73 [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ Chakhmouradian, A. R.; Mitchell, R. H.; Burns, P. C.; Mikhailova, Y.; Reguir, E. P. «MARIANOITE, A NEW MEMBER OF THE CUSPIDINE GROUP FROM THE PRAIRIE LAKE SILICOCARBONATITE, ONTARIO». The Canadian Mineralogist, 46, 4, 01-08-2008, pàg. 1023–1032. DOI: https://doi.org/10.3749/canmin.46.4.1023 [Consulta: 31 març 2024].