De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'olimpíada d'escacs de 1950 fou la novena Olimpíada oficial d'escacs , i la primera després de la Segona Guerra Mundial . Es va celebrar entre el 20 d'agost i l'11 de setembre a Dubrovnik , Iugoslàvia (actualment Croàcia ).
Hi varen participar 16 equips nacionals, amb un total de 84 jugadors, enfrontats en un únic torneig. Degut a diferències polítiques entre els partits comunistes de la Unió Soviètica i de Iugoslàvia, l'equip soviètic va boicotejar l'Olimpíada, igualment com els altres països del bloc de l'est. Tampoc no hi va participar Anglaterra , que organitzava el seu campionat nacional en les mateixes dates que l'Olimpíada.
En aquesta Olimpíada es produí la primera participació d'una dona (Chaudé de Silans en el torneig absolut, jugant per França ) i fou també la primera Olimpíada en què s'introduïren els títols de Gran Mestre (GM) i de Mestre Internacional (MI) : hi participaren quatre GM i 23 MI. L'Argentina tenia un potent equip que incloïa Miguel Najdorf i Herman Pilnik , nascuts respectivament a Polònia i a Alemanya , i exiliats a l'Amèrica del Sud durant la VIII Olimpíada d'Escacs de Buenos Aires, 1939 . Per primer cop, a més, s'introduí la possibilitat de portar un segon suplent a l'equip.
Pos.
Nació
Jugadors
Punts
Iugoslàvia
MI Svetozar Gligorić , MI Vasja Pirc , MI Petar Trifunović , MI Braslav Rabar , MI Milan Vidmar Jr. , MI Stojan Puc
45,5
Argentina
GM Miguel Najdorf , MI Julio Bolbochán , MI Carlos Guimard , MI Hector Rossetto , MI Herman Pilnik
43,5
RFA
MI Wolfgang Unzicker , Lothar Schmid , Gerhard Pfeiffer , MI Ludwig Rellstab , Hans-Hilmar Staudte
40,5
4
Estats Units
GM Samuel Reshevsky , MI Herman Steiner , MI Israel Albert Horowitz , George Shainswit , George Kramer , Larry Evans
40
5
Països Baixos
GM Max Euwe , MI Theo van Scheltinga , MI Lodewijk Prins , MI Nicolaas Cortlever , Haije Kramer , Jan Hein Donner
37
6
Bèlgica
MI Alberic O'Kelly de Galway , Arthur Dunkelblum , Paul Devos , Georges Thibaut , Karl Van Schoor
32
7
Àustria
Alfred Beni , Hans Busek , Hans Müller , Karl Palda , Hans Lambert
31,5
8
Xile
Mariano Castillo , Rodrigo Flores , René Letelier , Alejandro Maccioni
30,5
9
França
GM Savielly Tartakower , MI Nicolas Rossolimo , Claude Hugot , Stefan Kesten , Chaudé de Silans , Robert Crépeaux
28,5
10
Finlàndia
MI Eero Böök , Kaarle Ojanen , Reino Niemi , Ilmari Niemelä , Soini Helle , Harras Heikinheimo
28
11
Suècia
Kristian Sköld , Inge Johansson , Allan Bergkvist , Nils Bergkvist , Sture Lindquist , Åke Stenborg
27,5
12
Itàlia [ 1]
MI Vincenzo Castaldi , Vincenzo Nestler , Giorgio Porreca , Alberto Giustolisi , Giuseppe Primavera
25
13
Dinamarca [ 2]
Christian Poulsen , Harald Enevoldsen , Eigil Pedersen , Moises Kupferstich , Hartvig Nielsen
22
14
Perú
Esteban Canal , Julio Súmar , Mario Zapata , Felipe Pinzón
21,5
15
Noruega
Erling Myhre , Aage Vestøl , Otto Morcken , Harry Kongshavn , Haakon Opsahl
15
16
Grècia
Fotis Mastihiadis , Panagiotis Panagopoulos , Aristides Zografakis , Ioannis Boulahanis , Aristogeiton Othoneos
12
Es varen entregar medalles als tres millors jugadors (en percentatge de punts) de cada tauler.
Només dos jugadors del sisè tauler varen jugar més de la meitat de les partides, que era el mínim per ser inclosos a la classificació.
Només absolutes Només femenines Combinades No oficials