Parc de Garraf
| ||||
| Tipus | Parc natural, àrea protegida i Pla d'Espais d'Interès Natural  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Baix Llobregat (Catalunya), Garraf (Catalunya) i Alt Penedès (Catalunya) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | 12.377 ha 14.820,37671 ha | |||
| Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 389129 | |||
| Activitat | ||||
| Creació | 1988 i 1992 | |||
| Gestor/operador | Diputació de Barcelona | |||
| Lloc web | parcs.diba.cat… | |||
El Parc de Garraf és un espai d'interès natural de 12.376 hectàrees gestionat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.[1] El parc està repartit entre els termes municipals d'Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. Està agermanat amb els parcs italians de Riserva Naturale Monte Soratte (2000) i el Parco Naturale della Maremma (2001)
Geografia[modifica]
En el parc hom troba restes d'antiga ocupació humana (com el castell d'Eramprunyà i els poblets abandonats de Campdàsens i Jafre) i masies que encara es dediquen a l'agricultura o a serveis del parc (com Can Planes i La Pleta). Just en la frontera del parc també hi ha la Creu de Sant Isidre, en el Puig d'en Boronet, molt apreciada pels sitgetans.
Clima[modifica]
La situació costanera determina un clima típicament mediterrani, amb escasses però torrencials pluges de primavera i tardor, suaus i temperats hiverns, i calorosos i eixuts estius. Aquesta última característica delimita el nombre d'espècies animals capaces d'assentar-s'hi. Les plantes, per tal de resistir aquestes condicions, desenvolupen una sèrie d'adaptacions encaminades a la supervivència i a la millora de l'efectivitat en la competència amb altres vegetals.
El caràcter torrencial de les pluges provoca una erosió mecànica extraordinàriament potent que arrossega tota mena de materials; si hi afegim l'erosió química, que dissol la roca calcària, l'efecte és impressionant: valls i rieres profundes i escarpades, d'un tortuós i bell traçat que la gent del país anomena fondos.
Rutes a peu[modifica]
Senders de gran recorregut:
- GR 5 (Sender dels miradors)
- GR 92 (Sender del Mediterrani)
- GR 92-3a (la Clota - l'Arboçar)
- GR 92-3b (l'Arboçar - Castellet)
- GR 92-4 (pla de Querol - camí del mas de l'Artís)
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a edició. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 46-51. B-38.667-2009.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc de Garraf |
