Santiago López Petit

De Viquipèdia
Infotaula de personaSantiago López Petit
Santiago López Petit 2013 (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1950 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, escriptor, professor d'universitat, químic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParellaMarina Garcés Mascareñas Modifica el valor a Wikidata

Lloc webslopezpetit.com Modifica el valor a Wikidata

Santiago López Petit (Barcelona, 1950) és químic i filòsof.

Biografia[modifica]

Professor de filosofia a la Universitat de Barcelona fins a l'any 2014.[1] Va ser militant de l'autonomia obrera en la dècada dels setanta. Va treballar com a químic en una empresa de vidre recuperada pels seus treballadors i va participar en molts dels moviments de resistència social posteriors a la crisi del moviment obrer.[2] Continua la tradició de la filosofia del seixanta-vuit francesa (sobretot Deleuze i Foucault) i del marxisme heterodox italià (autors de l'operaisme com Toni Negri, Raniero Panzieri i Mario Tronti.Negri).[3] La seva filosofia es presenta com una crítica radical del present i posa en joc diversos conceptes amb els quals aprofundir aquesta crítica.[4] Al llarg de tota la seva obra ha dedicat un gran esforç a la formulació ontològica i existencial del voler viure.

És un dels impulsors d'Espai en Blanc ({{format ref}} http://www.espaienblanc.net) i d'iniciatives com Dinero Gratis. Ha participat en les pel·lícules "El taxista Ful", "Autonomia Obrera".[5] El seus llibres han estat traduïts a diverses llengües.

Obres[modifica]

  • Crítica de la Izquierda Autoritaria en Catalunya 1967-1974, editorial Ruedo Ibérico, Paris, 1975. (junto con J. A. Díaz). Reeditado por la editorial Icaria (Barcelona, 2016).
  • Luchas autónomas en la transición democrática, ed. ZYX-ZERO, Madrid, 1997.
  • Entre el Ser y el Poder. Una apuesta por el querer vivir, ed. Siglo XXI, Madrid 1994. Reeditado por la editorial Traficantes de sueños (Madrid, 2009).
  • Horror Vacui. La travesía de la Noche del Siglo, ed. Siglo XXI, 1996.
  • El Estado-guerra, ed. Hiru, Fuenterrabía 2003.
  • El infinito y la nada. El querer vivir como desafío, ediciones Bellaterra, Barcelona 2003.
  • Amar y pensar. El odio del querer vivir. Ed. Bellaterra, Barcelona 2005.
  • La movilización global. Breve tratado para atacar la realidad. Traficantes de sueños, Madrid 2009.
  • "Identidad y crisis", ed. El Tangram, Barcelona 2010.
  • Hijos de la noche. ed. Bellaterra, Barcelona 2014.
  • El gesto absoluto, El caso Pablo Molano: una muerte política. Pepitas de calabaza, Logroño 2018.
  • No le deseo un Estado a nadie, libro colectivo sobre el conflicto catalán junto a Corsino Vela, Miguel Amorós, Tomás Ibáñez y Francisco Madrid, Pepitas de calabaza, Logroño 2018.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Santiago López Petit |» (en espanyol europeu). [Consulta: 30 abril 2020].
  2. «“El pensamiento no sirve para luchar, sino que él mismo es lucha”» (en castellà), 25-10-2009. [Consulta: 30 abril 2020].
  3. «"L'epidèmia actual servirà per augmentar l'autoritarisme"», 31-03-2020. [Consulta: 30 abril 2020].
  4. Carbonell, Joan. «“La CUP es tragicómica y Podemos, directamente, cínico”» (en castellà). [Consulta: 30 abril 2020].
  5. Sierra, Francisco.. Videoactivismo y movimientos sociales.. Editorial Gedisa, 2015. 

Enllaços externs[modifica]