Solitari de l'illa de Rodrigues

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viusolitari de l'illa Rodrigues
Pezophaps solitaria
Leguat1891solitaire.jpg
Facsímil de l'únic dibuix fet per algú que va veure l'ocell vivent, François Leguat, 1708
Estat de conservació
Status iucn3.1 EX-ca.svg
Extint (1760)
UICN 22690062
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreColumbiformes
FamíliaRaphidae
GènerePezophaps
EspèciePezophaps solitaria
Gmelin, 1789
Distribució
LocationRodrigues.PNG
Modifica les dades a Wikidata

El solitari de l'illa de Rodrigues (Pezophaps solitaria, antigament Didus solitarius) és una espècie extinta d'au columbiforme de la família Raphidae endèmica de l'illa de Rodrigues (Maurici). Era un parent proper del dodo i, com ell, havia perdut la capacitat de vol.

Història[modifica]

Esquelets d'una femella i un mascle
Il·lustració de 1707 d'un assentament a Rodrigues, on es mostren tortugues, rates, un solitari de Rodrigues i un llangardaix en el tronc d'una palmera. Les tortugues són molt semblants a la tortuga gegant de Rodrigues, també extinta.

La primera observació de l'au la va realitzar François Leguat, el cap d'un grup d'hugonots francesos que van colonitzar l'illa de 1691 a 1693. Va descriure l'au amb cert detall, incloent el seu solitari comportament d'enniuament. Els hugonots van lloar l'au pel seu sabor, especialment el de les cries.

A causa de la caça i la introducció de depredadors com el gat, les aus aviat van començar a escassejar i quan el 1755 Joseph-François Charpentier de Cossigny va intentar obtenir-ne un exemplar no el va poder trobar. El solitari de Rodrigues segurament es va extingir cap a 1760.

Característiques[modifica]

S'han recollit un gran nombre d'ossos de l'au i ja existeix, com a mínim, un exemplar muntat i exposat al públic a l'illa de Rodrigues. Els solitaris es caracteritzaven per una gran i inusual protuberància òssia a la base del polze. En vida, aquesta protuberància estaria coberta per una gruixuda capa de pell i sembla que es va usar com a arma (una protuberància similar es pot trobar a l'oca del Canadà). Les observacions del solitari semblen indicar que la cria per parelles era molt territorial, i és presumible que realitzessin disputes copejant amb les ales.

Referències[modifica]