Ta'm e guilass
Aparença
طعم گيلاس i Ta'm-e gilās | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Abbas Kiarostami |
Protagonistes | |
Producció | Abbas Kiarostami |
Guió | Abbas Kiarostami |
Fotografia | Homayoun Payvar |
Muntatge | Abbas Kiarostami |
Productora | Ciby 2000 |
Distribuïdor | Zeitgeist Films i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Iran |
Estrena | 1997 |
Durada | 95 min |
Idioma original | persa |
Rodatge | Teheran |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama, road movie i drama |
Tema | suïcidi |
Lloc de la narració | Teheran |
Premis i nominacions | |
Premis | |
El gust de les cireres (en persa طعم گیلاس Tam-e gilās) és una pel·lícula iraniana (coproduïda amb França), Dirigida, escrita, produïda i muntada per Abbas Kiarostami, es va estrenar el 1997.
Argument
[modifica]Un home gran d'uns cinquanta anys, desesperat, es posa a buscar algú que acceptés, per diners, fer una feina especial. Als afores de Teheran, troba una sèrie de personatges, entre els quals un soldat, un seminarista i un empleat d'un museu. Cadascun reacciona a la seva proposició de manera diferent.
Repartiment
[modifica]- Homayun Ershadi: M. Badii
- Abdolrahman Bagheri: M. Bagheri
- Afshin Khorshid Bakhtiari: un soldat
- Safar Ali Moradi: un soldat
- Mir Hossein Nuri: el seminarista
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- Prohibida a l'Iran, aquesta pel·lícula va arribar a Canes a l'últim minut perquè les autoritats n volien donar el visat per l'estrena. En efecte, Kiarostami no havia mostrat la seva pel·lícula al Festival de Teheran per tal d'obtenir l'aval de la censura.
- En resposta a la pregunta: « Quan fa una pel·lícula, ha de canviar alguna cosa en la gent que la fa i en els espectadors?», Kiarostami va respondre: « Efectivament, en una preestrena, una jove ha vingut a dir-me que El gust de les cireres li havia salvat la vida. »;
Premis i nominacions
[modifica]- Palma d'Or al Festival de Cannes 1997, ex æquo amb Unagi (L'anguil) de Shohei Imamura.