Vés al contingut

Titane (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Titane (pel·lícula de 2021))
Infotaula de pel·lículaTitane

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJulia Ducournau Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJean-Christophe Reymond Modifica el valor a Wikidata
GuióJulia Ducournau Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJim Williams Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRuben Impens Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJean-Christophe Bouzy Modifica el valor a Wikidata
MaquillatgeFlore Masson, Olivier Afonso i Antoine Mancini Modifica el valor a Wikidata
ProductoraKazak Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorDiaphana Distribution i Mozinet Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Estrena14 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata
Durada108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2,39:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema de terror de cossos i cinema psicològic Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Temavinculació humana, corporealitat, relació humà-màquina, identitat de gènere i rol de gènere Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 2010 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt10944760 Filmaffinity: 391754 Allocine: 277192 Rottentomatoes: m/titane Letterboxd: titane Mojo: tt10944760 Allmovie: v728187 Metacritic: movie/titane TMDB.org: 630240 Modifica el valor a Wikidata

Titane és una pel·lícula escrita i dirigida per Julia Ducournau, estrenada el 2021.[1] Va guanyar la Palma d'Or al 74è Festival Internacional de Cinema de Canes.[2][3]

El film navega entre diversos gèneres cinematogràfics com la ciència-ficció, el drama psicològic o el gore, i conté nombroses referències al cinema de culte, entre les quals destaca Crash, de David Cronenberg, sobre el fetitxisme automobilístic.[4]

Julia Ducorneau s'inspirà en els relats mitològics de Gaia i Urà, que van engendrar els titans,[5] per a escenificar un personatge amb una feminitat estereotipada i sexualitzada, per a deconstruir-lo: «descobrirem que la feminitat d'aquest personatge té uns contorns increïblement borrosos, més flexibles, més foscos i profunds».[5]

Argument

[modifica]

Alexia treballa de ballarina en un saló de l'automòbil i té trastorn per estrès posttraumàtic a causa d'haver patit un greu accident de trànsit quan era més jove. A la vegada, Vincent, un bomber, retroba el seu fill deu anys després, localitzat per la policia duanera en un aeroport.

Referències

[modifica]
  1. Casau, Gerard. «'Titane': com és fer-s’ho amb un cotxe? La resposta, en aquesta joia del cinema extrem». Ara, 05-10-2021. [Consulta: 8 octubre 2021].
  2. «Festival de Cannes : Julia Ducournau remporte la Palme d'or pour "Titane"» (en francès). ladepeche.fr. [Consulta: 17 juliol 2021].
  3. Reportage "Appels d'urgence - Festival d’interventions pour les pompiers de Cannes" (https://www.tf1.fr/tfx/appels-urgence/videos/appels-durgence-festival-dinterventions-pour-les-pompiers-de-cannes-40706782.html)
  4. «Titane : Célébrer le monstrueux *** [VIDÉO]» (en francès). Le Soleil, 01-10-2021. [Consulta: 3 octubre 2021].
  5. 5,0 5,1 «Julia Ducournau, dame de « Titane » : portrait d’une réalisatrice nourrie au cinéma d’horreur et à la mythologie» (en francès). Le Monde.fr, 14-07-2021 [Consulta: 3 octubre 2021].