Tona (Osona)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaTona
Escut de Tona (Osona)
Foto castell Tona.jpg
Castell de Tona

Localització

41° 51′ 02″ N, 2° 13′ 45″ E / 41.850555555556°N,2.2291666666667°E / 41.850555555556; 2.2291666666667
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Vegueria Catalunya Central
Comarca Osona
Entitats de població 1
Població
Total 7.951 (2016)
• Densitat 481,88 hab/km²
Gentilici Tonenc, tonenca
Geografia
Superfície 16,5 km²
Altitud 600,2 m
Limita amb
Història
Festa major
Estiu: Primer diumenge d’agost
Hivern: 30 de novembre
Patró Sant Andreu
Dia de mercat Divendres
Organització i govern
• Alcalde Josep Salom Ges
Indicatius
Codi postal 08551
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08283
Codi IDESCAT 082830
Altres dades

Web http://www.tona.cat/
Modifica dades a Wikidata

Tona és un municipi de la plana de Vic a la comarca d'Osona, que limita amb els de Malla, Taradell, Muntanyola, Collsuspina, Seva i Balenyà. A només 10 km de Vic i situat estratègicament entre Barcelona, Manresa i Girona gaudeix d'un estol de carreteres que fan la població molt accessible des de qualsevol punt de Catalunya. Precisament aquestes vies de comunicació són les que l'han fet desenvolupar bàsicament en dos plans: on s'ubica la població i on es troben part dels masos més importants de la vila i on tradicionalment s'han desenvolupat les activitats agrícoles i ramaderes.

Història[modifica | modifica el codi]

La vila de Tona ha estat tradicionalment agrícola i ramadera. Tot i així, des del 1874 i durant la primera meitat del segle passat, el descobriment de la presència d'aigües sulfuroses al subsòl va provocar que es convertís en una població residencial i d'estiueig, amb la fundació del diversos balnearis (Balneari Ullastres & Co, Balneari Segalers, Balneari Roqueta i Balneari Codina).[1] Els balnearis varen tenir un gran impacte econòmic en la població, van suposar un important impuls econòmic, social i urbanístic pel poble,[2] i varen convertir Tona en un centre d'estiueig de primer ordre.[3]

A més a Tona també hi ha diverses torres modernistes com les torres Llussà i la Torre Simon totes elles de l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (gendre i col·laborador de Lluís Domènech i Montaner). Però el canvi d'hàbits del turisme i l'avenç de la medicina van provocar la decadència d'aquesta activitat. Així, doncs, el municipi es va transformar a partir dels anys 70, ja que la seva població s'incrementà notablement a causa del desenvolupament industrial. En els últims anys Tona ha recuperat aquest caràcter de vila d'estiueig i residencial amb la rehabilitació dels hotels en residències per a la tercera edat.

L'entorn de Tona encara conserva molts espais naturals, i pels seus entorns s'hi pot observar un paisatge agrícola però alhora natural com són els turons típics de la Plana de Vic i la seva vegetació.

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Tona (Osona), http://elecciones.mir.es/resultadoslocales2015/99MU/DMU0908928399_L1.htm?d=7067
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Pere Senyé 849 4 25,61
Partit Popular Francisco Rivas 149 4,49
Convergència i Unió Josep Salom i Ges 1.907 8 57,53
Som Tona - Iniciativa per Catalunya Verda - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa Berta González 307 1 9,26
Vots nuls 83 2,44
Vots en blanc 103 3,11
Total 3.398 13

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Tonencs

Fills adoptius[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Tonencs

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Panoràmica de Tona vista des del castell

Muntanyes de Tona[modifica | modifica el codi]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

A Tona, hi ha una àmplia oferta de restaurants. També s'hi troba l'Escola d'Hostaleria d'Osona.

Educació[modifica | modifica el codi]

El poble disposa dels següents centres educatius:

  • CEIP Era de Dalt
  • Institut Tona
  • Escola Vedruna de Tona
  • Col·legi PIVE
  • Escola Bressol Pa amb Xocolata
  • Escola d'Hostaleria d'Osona
  • Escola de música de Tona.

Pel que fa a l'educació en el lleure, el municipi compta amb l'Esplai Güitxi-Güitxi.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

Pessebre Vivent d'Osona[modifica | modifica el codi]

Un dels referents de les festes de Nadal a Tona és el Pessebre Vivent d’Osona, que durant aquelles dates omple la falda del castell amb diàlegs de viva veu junt amb efectes de llum i so gràcies a la col·laboració de més de 200 veïns del poble. [5][6]

Cavalcada de reis i atxes de barballó[modifica | modifica el codi]

El 5 de gener, la nit de reis, Tona rep Ses Majestats amb atxes (torxes) enceses d'espígol perfumat pels carrers més cèntrics del poble. Els reis, un cop feta la cavalcada en què alegren els nens amb llaminadures, adoren el Nen Jesús i a la Plaça Major reben la mainada amb els patges i els donen un petit present.[7]

Aplec de la Rosa a Lourdes i el Castell[modifica | modifica el codi]

L'Aplec de la Rosa a Lourdes i el Castell és una celebració que es desenvolupa a Tona per la Segona pasqua i de la que l'any 2017 se'n celebra el 75è aniversari. Festa molt estimada pels tonencs i tonenques ja que aboca la primavera a través dels balls de l'esbart dansaire Castell de Tona, la rosariaire i el traginer, el cridaner, les roses, carrosses i demés.

Una Tona de Màgia[modifica | modifica el codi]

Una Tona de Màgia és un festival que es va iniciar l'any 2016 amb gran èxit de públic i de nivell que va revolucionar les activitats culturals del poble gràcies a la gran implicació de tothom, des de les institucions i fins als voluntaris que van fer possible l'organització.

Festa Major d'Estiu[modifica | modifica el codi]

Festa Major de Sant Andreu[modifica | modifica el codi]

Fira Joc Joc[modifica | modifica el codi]

La fira Joc Joc destaca per ser una de les fires de joc diferent més importants del nostra país, especialment per ser organitzada per un poble petit com Tona. La fira es celebra per la Festa Major de Sant Andreu, normalment l'últim cap de setmana de novembre, a la zona dels pavellons de la població i reuneix a una 50 de firaires, activitats i ludoteques i assessorar i animar a jugar a la mainada i als adults. En la fira del 2017 van haver-hi més d'11000 visitants, el que demostra que després de més de 15 anys d'activitat la fira està en un gran nivell.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
52 56 47 549 1.264 1.365 1.271 1.282 1.268 1.465
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.582 2.133 2.093 2.265 3.286 4.383 5.114 5.552 5.541 5.688
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.765 5.799 5.868 6.183 6.725 7.328 7.805 8.126 8.108 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Societat[modifica | modifica el codi]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

La Revistona és una revista periòdica en català amb informació local del poble. Neix l'any 2000 amb l'objectiu d'omplir el buit d'informació i de mitjans de comunicació del municipi.[8] Surt entre 8 i 10 vegades l'any amb una tirada d'entre 2.000 i 3.000 exemplars. Les primeres edicions de la revista tenien una tirada de 1.800 exemplars però l'any 2006 van augmentar fins a arribar al tiratge mínim actual. La distribució ha estat des de sempre gratuïta a excepció d'un número que va costar un euro per tal d'ajudar en el finançament.[9] L'entitat, però, es finança íntegrament amb la publicitat inserida a la revista i amb una subvenció municipal de l'Ajuntament de Tona, tot i que en els últims temps reconeixen que han hagut de duplicar esforços per fer viable la supervivència econòmica.[9]

El 2010, la revista va celebrar els 10 anys d'història, que van coincidir amb la publicació del número 100.[8] Per celebrar-ho es va organitzar una exposició amb tots els números editats[10] i una taula rodona amb el títol "La Revistona 2.0, el futur de la premsa local".[11]

Esport[modifica | modifica el codi]

El poble té diversos clubs esportius com el Club Basquet Tona, el Club Patinatge Artístic de Tona, el Club Tennis Taula Tona, l'Unió Esportiva de Tona i l'Hoquei Patins de Tona.[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Tona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Ruta-caminada de l'aigua de Tona». campdeleslloses.ca. [Consulta: 21 febrer 2011].
  3. «Nomenament d'Antoni Bayés i Pilarín Bayés com a fills adoptius de Tona». Ajuntament de Tona. [Consulta: 21 febrer 2011].
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 123. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. «Pessebre Vivent d'Osona a Tona». [Consulta: 5 febrer 2017].
  6. «Pessebre Vivent d'Osona». [Consulta: 5 febrer 2017].
  7. «Cavalcada de Reis a Tona (Tona)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 febrer 2017].
  8. 8,0 8,1 «La publicació mensual de Tona La Revistona celebra el 10è aniversari». VilaWeb Vic, 10-12-2009. [Consulta: 26 febrer 2012].
  9. 9,0 9,1 «La Revistona publica un especial de pagament». Osona.com/Nació Digital, 29-07-2011. [Consulta: 26 febrer 2012].
  10. «La Revistona celebra els seus 10 anys». Osona.com/Nació Digital, 10-12-2009. [Consulta: 26 febrer 2012].
  11. «Taula rodona sobre ‘La Revistona 2.0 i el futur de la premsa local.'». VilaWeb Vic, 22-04-2010. [Consulta: 26 febrer 2012].
  12. «Llistat d'entitats i associacions de Tona». [Consulta: 8 octubre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tona (Osona) Modifica l'enllaç a Wikidata