Usuari:ChandraHelsinky/Forces Armades de Xile

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militarForces Armades de Xile
Branca Armada de Xile
Exèrcit de Xile
Força Aèria Xilena
Mida81.500
Comandants
ComandantMichelle Bachelet
Guerres i batalles
Guerres d'independència hispanoamericanes, Guerra civil xilena (1829-1830), Guerra contra Perú i Bolivia (1836-1839), Revolució de 1851, Revolució de 1859, Guerra del Pacífic (1879-1883), Guerra civil xilena de 1891, Cop d'estat de l'11 de setembre de 1973, Terratrèmol de Xile del 2010

Les Forces Armades de Xile estan conformades per l'Exèrcit (1810), l'Armada (1818) i la Força Aèria (1930), i són dependents del Ministeri de Defensa Nacional. La Constitució els encomana la defensa del país i estableix el seu caràcter essencial en la seguretat nacional. Pel que fa a treball conjunt, hi ha l'Estat major Conjunt, integrat per membres de cadascuna de les branques de les forces armades, que assessora el President de la República en les seves matèries pròpies. El ministre de Defensa és el superior administratiu en la cadena de comandament i, només en cas de guerra, el President de la República assumeix la direcció suprema de les Forces Armades.[1]

Exèrcit de Terra de Xile [modifica]

Oficials xilens durant la Guerra del Pacífic (1879-1883)

Creat el 1810 per la Primera Junta Nacional de Govern de Xile, és l'organisme encarregat de la defensa terrestre de la República de Xile. Té una força aproximada de 45,000 homes. El seu primer Comandant en Cap, va ser el General José Miguel Carrera.

Missió[modifica]

La raó de ser de l'Exèrcit és contribuir de manera fonamental a preservar la pau i la seva missió primordial és garantir la sobirania nacional, mantenir la integritat territorial i protegir la població, institucions i recursos vitals del país, davant de qualsevol amenaça o agressió externa, així com constituir una important eina de la política exterior de Xile.

Mandat Constitucional[modifica]

L'Exèrcit de Xile és una institució que forma part de les Forces Armades d'acord amb el que estableix la Constitució Política de Xile, en el Capítol XI "Forces Armades, d'Ordre i Seguretat Pública" en els articles 101 al 105 L'Art. 101 assenyala que "Les Forces Armades, dependents del Ministeri encarregat de la Defensa Nacional, estan constituïdes exclusivament per l'Exèrcit, l'Armada i la Força Aèria. Existeixen per a la defensa de la pàtria i són essencials per a la seguretat nacional ". Així mateix, la Carta Fonamental estableix el seu caràcter d'obedients i no deliberants, professionals, jerarquitzades i disciplinades.

Finançament[modifica]

Hospital de campanya de l'Exèrcit de Xile

El pressupost militar de Xile per a l'any 2013, és de 8.842 milions de dòlars EUA, representa el 4,3% del PIB nacional, un dels més alts de la regió. El seu finançament es realitza com a part del pressupost regular de l'Estat i per mitjà de la llei 13196, coneguda com la «Llei reservada del coure», de l'1 de gener de 1958.[2] Després de l'incident de l'illot Snipe, durant el segon govern de Carlos Ibáñez del Camp, com un impost del 15% a les utilitats de la gran mineria, per assegurar una font de finançament permanent de les forces armades sense dependre dels vaivens de la Política. L'alt suma del pressupost es deu al fet que, a diferència d'altres països, Xile en el seu pressupost considera tots els ítems: pressupost operacional i d'adquisicions, també el que es destina a la salut i pensions. També s'inclou el pressupost destinat als Carabineros de Xile (Policia Militar). La llei va ser modificada durant el Règim Militar, el 1973 i el 1986, passant a assegurar el 10% de les vendes brutes a l'exterior, establint un terra mínim de 90 milions de dòlars EUA. El 1986 es va duplicar aquest finançament en el pressupost anual fiscal, no es va poder, fins a 2003, tenir coneixement de com es gastaven els fons provinents de les vendes del coure.[3] El govern ha presentat un projecte de llei que busca crear un nou sistema de finançament per a les Forces armades, eliminant la «Llei reservada del coure», sobre la base d'un pressupost plurianual de quatre anys.[4]

Període independent[modifica]

Generals xilens (segle xix)

Prenent com a base l'Exèrcit de la Capitania General de Xile, es va crear per ordre de la Primera Junta Nacional de Govern de Xile, el primer Exèrcit Nacional el 2 de desembre de 1810, participant de manera activa en la guerra d'independència, en la qual es va batre enfront de les tropes realistes en les batalles de Hierbas Buenas, San Carlos, Quechereguas, Rancagua, Chacabuco i Maipú.

Influència europea[modifica]

Ja sigui pel prestigi militar creat per les sorprenents victòries napoleòniques fins a 1812 o per l'eficiència demostrada per l'Exèrcit francès durant la posterior Guerra de Crimea, l'Exèrcit de Xile, igual que la majoria dels exèrcits del món occidental del segon quart del segle xix, segueix l'organització, tradició, usos i vestimentes franceses del període de Napoleó III. Noteu en la Guerra del Pacífic, la similitud d'uniformes entre els exèrcits xilè, peruà i bolivià. També la similitud entre aquests i els uniformes usats en la Guerra civil nord-americana. La derrota francesa en la Guerra francoprussiana acabarà finalment amb aquesta influència gal·la en l'exèrcit xilè.

Model prussià[modifica]

Soldats xilens

Després de la derrota francesa en la Guerra francoprussiana (1870), canvia el paradigma de l'Exèrcit de Xile, establint com a model el prussià, el que explica els seus uniformes, disciplina, verticalitat del comandament, ensenyament i similituds generals amb la cultura militar prussiana. La decisió d'adoptar aquesta disciplina militar va ser del president Domingo Santa Maria contractant Emilio Körner, donada la seva experiència com a docent a l'Escola d'artilleria i enginyers de Charlottenburg, fent responsable de l'entrenament de l'exèrcit. També van ser rellevants altres militars prusianos i xilens com; Hans Edler von Kiesling, Jorge Boonen, entre d'altres. Durant aquest procés de modernització denominat prussificació es va professionalitzar la formació de l'oficialitat amb la creació de l'Acadèmia de Guerra i la modernització dels plans d'estudis de l'Escola Militar. També es va instaurar durant aquest període el Servei militar obligatori. El 1899 es va començar a utilitzar el casc prussià amb punta i des de 1903 es va adoptar l'uniforme basat en el model alemany.

Segle XX[modifica]

Durant el segle xx els coneixements impartits van estar condicionats pel significatiu avanç de la tecnologia en la indústria bèl·lica, d'aquesta manera, va ser necessari actualitzar els cursos impartits per reforçar una doctrina rígida; A això es van sumar disputes territorials en l'últim quart de segle xx, on el ECH es va veure en la necessitat de preparar una defensa total i creïble en tres fronts, situació que motivaria als posteriors governs democràtics a continuar amb les polítiques de modernització a canvi de la subordinació de l'exèrcit al poder polític.

Actualitat[modifica]

Commemoració del Bicentenari a Santiago de Xile

L'Exèrcit de Xile està inserit en un programa de modernització que l'ha portat a passar de ser un exèrcit territorial en el passat a un exèrcit mòbil i compacte en el present; Entre els seus objectius immediats s'explica la professionalització de tots els seus membres i la incorporació d'equips moderns amb estàndards internacionals OTAN amb l'objectiu d'estar a l'avantguarda enfront dels nous desafiaments que ofereixen el món que ve, anticipant-se a les seves demandes i permetent al mateix temps aconseguir una major interoperabilitat amb altres exèrcits amics, entenent a la globalització i la inserció de Xile en el món com una tasca on l'exèrcit compleix un paper fonamental i estratègic acompanyant les polítiques d'Estat del país.

Aviació Militar[modifica]

La Brigada d'Aviació de l'Exèrcit de Xile és l'encarregada de subministrar transport aeri a les diferents unitats de l'exèrcit, està composta per un cos d'elit, conformat per soldats, pilots, mecànics i enginyers la principal missió en temps de guerra és lliurar cobertura i enllaç en el camp de batalla, mentre que en temps de pau, la seva principal funció és assistir a les víctimes de desastres naturals amb evacuacions mèdiques, transport de subministraments i rescat.

Himne Oficial[modifica]

L'himne oficial utilitzat per les Forces Armades de Xile és Els vells estendards creat a La Guerra del Pacífic simbolitzant la victòria de Xile en aquest enfrontament.

Graduació militar (Exèrcit de Terra)[modifica]

Generals i oficials[modifica]

Els graus dels militars de l'Exèrcit xilè són semblants als graus de l'Exèrcit alemany. El grau de General d'Exèrcit correspon al de Comandant en cap de l'Exèrcit, i només pot ser ocupat per l'oficial designat pel President de la República. Fins al 1998 va existir el grau de Capità General, el grau major de l'escala de generals, es va fer servir per darrera vegada pel Capità general Augusto Pinochet Ugarte per haver exercit el Govern del país.

[5]
General d'Exèrcit General de Divisió General de Brigada Brigadier Coronel Tinent Coronel Major Capità Tinent Sotstinent Alferes

Sotsoficials i tropa[modifica]

El personal és format a l'Escola de Sotsoficials de l'Exèrcit de Xile, i els Oficials a l'Escola Militar de l'Alliberador Bernardo O'Higgins. Existeix un ampli contingent de personal civil a carrec de tasques administratives, intendència, i justícia militar.

Sotsoficial Major Sotsoficial Sargent 1° Sergent 2° Caporal 1° Caporal 2º Soldat

Equipament (Exèrcit de Terra)[modifica]

Tancs[modifica]

Nom País d'origen Foto Quantitat Nota
Leopard 2A4 Alemanya Alemanya 200 Es van adquirir en un primer moment 140[6] el 2007 i una segona remesa de 60 unitats el 2009.[7] Altres fonts parlen de 172 unitats en total.[8] Emplaçats tots a la primera i la cuarta divisions a la zona nort del país.
Leopard 1V Alemanya Alemanya 100 Es van comprar 200 unitats entre 1999 i el 2000.[9] Actualment hi ha 100 unitats en servei a la cinquena divisió de l'Exèrcit, en la Brigada cuirassada "Chorrillos", i el Regiment reforçat Nº5 "Lanceros".

Vehicles Blindats[modifica]

Nom País d'origen Foto Quantitat Nota
Marder 1A3 Alemanya Alemanya 280 Primer lot de 146 unitats comprades entre 2007 i 2009.[10]
AIFV Estats Units Estats Units 169/24[8] Comprats del excedent belga i neerlandès les versions IFV i YPR-765 respectivament.
M-992 FAASV Unió Europea Unió Europea 21[8] Comprats com a municionadors dels M-109
MOWAG Piranha Xile Xile 265/139[8] 265 Piranhas construïts a Xile sota llicència per Cardoen, i 139 per FAMAE.
M-113 Estats Units Estats Units 364[8] Versions A1 i A2, en diferents configuracions.

Vehicles Lleugers[modifica]

Nom País d'origen Foto Quantitat Nota
Humvee Estats Units Estats Units 360 Alguns duen míssils Spike
Land Rover Defender Unió Europea Unió Europea 200 En diferents configuracions.
AIL Storm Israel Israel 400+/- Diferents configuracions, alguns equipats amb un Canó sense retroces M-40 anti-tanc.

Artilleria[modifica]

Nom País d'origen Foto Quantitat Nota
Obús autopropulsat M109 Estats Units Estats Units 48 24 M-109 Kawest comprats a Suïssa el 2004 [8] y 24 M109 comprats el 2009 als Estats Units; 12 M-109A3 seran modernitzats per BAE System a la versió A5 i es compraran 24 unitats addicionals a Suïssa.[11]
Soltam M-71/68 Israel Israel 70 Adquirits a França el 1976, actualment desplegats en la 4a Brigada cuirassada "Chorrillos".
Obús M101 Estats Units Estats Units 74 Modernitzats amb un canó del calibre 33.
OTO Melara Mod 56 Itàlia Itàlia 54 36 unitats adquirides a Itàlia entre 1963 i 1965.[8] es van adquirir 18 més al Regne Unit a mitjans dels anys 80.
LAR-160 Israel Israel 8 El seu sistema de control de foc està sent modernitzat per l'empresa FAMAE.[12] Seran reemplaçats pel nou SLM.
SLM FAMAE Xile Xile 36 Desenvolupat per FAMAE en col·laboració amb l'empresa IMI. Està equipat amb munició de 306mm i té un abast de 150 km. Inclou un modern sistema de control de tir, software de tir, mapes i un sistema d'enllaç de dades.

Defensa Antiaèria de l'Exèrcit[modifica]

Nom País d'origen Foto Quantitat Nota
M1097 Avenger Estats Units Estats Units 36 Equipats amb míssils FIM-92 Stinger i una metralladora antiaèria M3P amb 200 cartutxos.
FIM-92 Stinger Estats Units Estats Units 378 Montats sobre el sistema Avenger.
MBDA Mistral França França 750[8] Emplaçats en camions.
Radar mòbil
AN/MPQ-64 Sentinel Estats Units Estats Units 6[13] Radar d'alerta pels sistemes NASAMS i Avenger.

Vehicles de suport[modifica]

Nom País d'origen Foto Quantitat Nota
BrPz-1 Biber Unió Europea Unió Europea 25 Versió llançaponts del Leopard 1, adquirits dels excedents de l'Exèrcit neerlandès el 2002. Modificats per FAMAE per ser utilitzats pels tancs Leopard 2.
PiPz-1 Unió Europea Unió Europea ?¿ Vehicle d'enginyers adquirits com excedents del Real Exèrcit Holandès el 2002.
Bergepanzer 2 Unió Europea Unió Europea 10 7 unitats adquirides a l'Exèrcit Alemany després de ser sotmeses a un procés de modernització per a compatibilitzar el seu funcionament amb els tancs Leopard 2. Tres unitats modificades van ser adquirides a Holanda l'any 2002.
M548-A1 Xile Xile 80 Modificats a Xile sota lliçencia per l'empresa FAMAE. Usat com a transport de combustible de les unitats blindades.[14]

Camions de suport logístic[modifica]

Nom País d'origen Foto Quantitat Nota
Camió M35 Estats Units Estats Units 150 Camió militar
Camió Unimog Unió Europea Unió Europea 900+ Camió militar
Camió Man-Kat Unió Europea Unió Europea 450 Camió militar
Camió Iveco Trakker Unió Europea Unió Europea 150 Camió de combustible
ASTRA Unió Europea Unió Europea 40 Camió militar
Honda XR 250 Tornado Japó Japó 200 Moto de reconeixement
Honda Rancher Japó Japó 200 Quad de reconeixement
Mercedes-Benz Atego Unió Europea Unió Europea 700+ Ex-Bundeswehr.
VN780 Unió Europea Unió Europea 58 Transport d'equipament pesant

Brigada d'Aviació de l'Exèrcit[modifica]

Aeronau País d'origen Fotos Quantitat Nota
CASA CN-235 Espanya Espanya
3 Avió de transport tàctic
CASA C-212 Aviocar Espanya Espanya
2 Avió de transport tàctic
Cessna Citation Estats Units Estats Units
3 Avió utilitari
Cessna 208 Caravan Estats Units Estats Units
3 Avió utilitari
Eurocopter AS 532 Cougar França França
12 Helicòpter de transport
Aérospatiale SA 330 Puma França França
3 Helicòpter de transport
AS 355 Ecureuil 2 França França
6 Helicòpter de reconeixement
Helicòpter MD 500 Estats Units Estats Units
9 Helicòpter de reconeixement
Bluebird Spylite Israel Israel - Vehicle aeri no tripulat de reconeixement

Armada de Xile[modifica]

Introducció[modifica]

En l'època de la independència, a Xile, país insular per la seva geografia, havia idees difuses sobre la importància del mar, encara que en diversos pròcers existia consciència de la importància d'aquest per a la supervivència de la república. Va costar comprendre que el Poder Naval no s'improvisa i que cal crear-lo amb temps. Durant el segle xix el país es va veure implicat en diversos conflictes en què el domini del mar va ser determinant per al triomf de les forces xilenes. Però al final d'aquests conflictes per motius econòmics, l'Armada va rebre menys finançament i es desmantellaren la major part de les unitats existents. Només al final de la guerra contra Espanya els governants xilens van aprendre la lliçó i van crear una Armada eficient i preparada. Xile posseeix una costa de més de 4.300 quilòmetres de llarg que es projecta cap a la conca del Pacífic. Distància equivalent a l'existent entre Madrid i Moscou.

Segle xix - Inici i desenvolupament[modifica]

El general José Miguel Carrera Botxí va ser qui va adquirir i equipar les primeres naus destinades a l'Armada de Xile, però no van aconseguir a arribar a Xile ni van poder hissar el seu pavelló. Es considera que va ser al govern del capità general Bernardo O'Higgins Riquelme, en 1817, quan va néixer l'Armada de Xile. Assegurada la independència de Xile, els assumptes navals van estar a càrrec del governador polític i administratiu de Valparaíso, secundat pel capità de port. El 15 d'octubre de 1817 es va designar a don Juan José Tortel com a Comandant interí de Marina. El 1818 es va crear la Primera Esquadra Nacional, l'Acadèmia de Joves Guardiamarinas, la Infanteria de Marina i la Comissaria de Marina i es van dictar les primeres disposicions per la seva organització. El 10 octubre 1818 va salpar de Valparaíso al comandament del capità de navili Manuel Blanc Encalada la Primera Esquadra Nacional composta pel navili "San Martín", la fragata "Lautaro", la corbeta "Chacabuco" i la fragata "Araucano". La seva missió era interceptar al sud, a l'altura de l'illa Mocha un comboi de naus espanyoles que portaven reforços al Callao. L'esquadra va obtenir la seva primera victòria al port de Talcahuano, el 28 d'octubre d'aquest any, amb la captura de la fragata espanyola Reina Maria Isabel. A principis de 1818 el govern de Xile va contractar a Lord Thomas Alexander Cochrane, marí britànic d'origen escocès, a qui li va atorgar el grau de vicealmirall i el va designar cap de l'Esquadra, esquadra amb la qual Xile i Argentina esperaven obtenir el domini del Pacífic per enviar una expedició llibertadora al Perú. Cochrane al seu torn va contractar gairebé exclusivament oficialitat i tripulació angloparlant amb una important minoria d'hispans i que van establir l'escola de la Marina Xilena. Amb ells aconseguiria importants triomfs, destacant-se la Presa de Valdivia, el port més defensat i artillat després del Callao. Aconseguida la independència del Perú, el govern va decidir dissoldre l'Esquadra a causa dels greus problemes financers que enfrontava. En 1836, Xile i la Confederació Argentina, per separat, i sense formar aliança, li van declarar la guerra a la Confederació Perú-Boliviana, per a això es va haver de formar novament una Esquadra, la qual al comandament de l'ara vicealmirall senyor Manuel Blanc Encalada va salpar el 19 d'octubre de 1836, sent coneguda com la Primera Campanya Restauradora, la qual va culminar sense èxit, signant el Tractat de Paucarpata. Després va venir una Segona Campanya Restauradora on l'Exèrcit, aquesta vegada al comandament de Bulnes va aconseguir la victòria: prèviament, l'Armada havia derrotat al seu similar confederada en Combat Naval de Casma. Acabada aquesta guerra amb el triomf de Xile, el govern, novament va desarmar l'Esquadra per economia. En 1865, Xile va decidir donar suport al Perú en el conflicte amb Espanya, declarant-li la guerra (Guerra Hispà-Sud-americana), per la qual cosa una vegada més va haver de formar una Esquadra. En aquesta guerra marítima, tot i la captura de la goleta Covadonga, Valparaíso va ser bombardejat per l'Esquadra espanyola el 31 de març de 1866, l'Armada xilena es va mantenir a la distància sense intervenir. Xile en aquesta ocasió va aprendre la lliçó de la importància de comptar amb naus de guerra a forma permanent obtenint el lliurament de dues corbetes retingudes a Anglaterra i ordenant la construcció de dos blindats que tindrien en el futur gran importància. En 1879 novament Xile va entrar en guerra contra Perú i Bolívia en la qual es va denominar Guerra del Pacífic. En els inicis d'aquesta confrontació, es va efectuar el Combat Naval de Chipana i posteriorment, un 21 de maig de 1879, es va desenvolupar el combat naval d'Iquique, en el qual el Capità de Fragata Arturo Prat Chacón al comandament de la corbeta de fusta Esmeralda va morir lluitant contra el monitor blindat Huáscar, fins a l'enfonsament de la seva nau: el moment clau de la guerra, que marcaria el seu desenvolupament i posterior desenllaç. En aquesta guerra hi va haver tres accions navals més, que en curt temps, van permetre a l'Esquadra xilena conquerir el domini del mar i transportar l'Exèrcit als seus teatres d'operacions a Tarapacá, Tacna i Lima. Aquestes van ser, el mateix dia 21 de maig de 1879, en què el capità de corbeta Carlos Condell de l'Haza, al comandament de la goleta de fusta Covadonga va aconseguir l'enfonsament de la fragata blindada Independència en el combat naval de Punta Gruixuda i el 8 d'octubre del mateix any en què l'Esquadra xilena al comandament del capità de navili Galvarino Riveros, en el combat naval d'Angamos, va capturar al Monitor Huáscar, navili que després feroç lluita va ser incorporat a l'Esquadra xilena, morint heroicament seu comandant, Miguel Grau. El tercer fet és el Desembarcament i Presa de Pisagua, recolzat per l'Esquadra i que constitueix el primer desembarcament armat, sota resistència enemiga i amb resultat reeixit de la Història Universal. (Abans hi va haver molts desembarcaments, però eren sense resistència enemiga o, quan n'hi havia, la victòria va correspondre sempre als defensors, des de Marató fins a la Guerra de Crimea). Posteriorment, l'Armada es va dedicar al suport i transport de l'Exèrcit, pasrticipando activament amb la seva artilleria a Arica, Chorrillos i Miraflores. Un fet anecdòtic va ser la Colo Colo, una llanxa torpedinera de l'Armada de Xile durant la Guerra del Pacífic que va ser transportada en un vagó de ferrocarril, al port d'Ilo de la costa peruana, fins al port de Puno, al llac Titicaca i després els enginyers i mecànics xilens la rearmen per llançar-la al agua.Así inicia diversos patrullatges, constituint-se en el primer vaixell de guerra estranger en navegar al Titicaca i el primer vaixell de guerra xilè, que solca les aigües més altes del món. Durant la Guerra del Pacífic i en els anys posteriors, el govern va ordenar la construcció de vaixells de dos creuers, dos caçatorpediners i la modernització de dos blindats a drassanes britàniques. Es van incorporar al servei torpedes autopropulsats de procedència italiana, es va fortificar el port militar de Talcahuano, en què es va iniciar la construcció del primer dic sec, es van implementar les primeres escoles d'especialitats en màquines de vapor i es va dictar una llei que permetria la construcció d'un cuirassat i dos creuers. A finals de segle, l'Armada es va veure embolicada com a protagonista en un enfrontament fratricida, la Guerra Civil de 1891 Guerra a què el bàndol del Congrés recolzat per l'Armada va obtenir el triomf. En l'àmbit netament naval, hi va haver un combat en el qual dues llanxes llança-torpedes, emprant torpedes van enfonsar a un blindat. Per primera vegada a nivell mundial, una nau cuirassada era enfonsada per un torpede.

Segle XX - Tecnologia[modifica]

Al començament de segle l'Armada havia aconseguit un alt grau de preparació professional, la qual cosa li va permetre tripular i operar les modernes naus que estaven engrossint la seva llista naval. En aquesta època Xile enfrontava una mena de pau armada per la delimitació limítrof amb l'Argentina per l'extrem austral. A més de freqüents protestes obreres. Això i la bonança econòmica derivada dels ingressos del salnitre i del coure, van permetre al govern fer un nou procés d'adquisicions: un creuer i tres destructors a Gran Bretanya, i es va ordenar la construcció en drassanes d'aquest mateix país de dos cuirassats. La crisi amb Argentina va ser detinguda per la diplomàcia, acabant en els anomenats Pactes de Maig signats el 28 de maig de 1902, els que van incloure una convenció de limitació dels armaments navals. Xile va haver vendre els dos cuirassats i Argentina va fer el mateix amb similars naus. Posteriorment, el govern va aprovar una llei de renovació de les naus de l'Esquadra la que va donar naixement al Pla Centenari, que en resum va consistir a ordenar la construcció en drassanes britàniques de dos cuirassats de 28 000 tones, 6 destructors de 1500 tones, ia una firma nord-americana la construcció de dos submarins de 340 tones. La Primera Guerra Mundial va postergar i va alterar el Pla Centenari; de totes les naus enviades a construir només dos destructors van arribar al país abans de l'esclat de la conflagració i el cuirassat "Almirall Latorre" una vegada acabada aquesta. Cap a fins de la Gran Guerra, el govern britànic va oferir compensar Xile per la privació de les naus enviades a construir, i que havia emprat en el conflicte, i va oferir lliurar cinc submarins tipus H, nous, que estaven internats en drassanes dels Estats Units, pel fet que aquest tercer país encara romania neutral.2 més es va oferir una partida d'aeronaus. El govern va acceptar la compensació proposta ia més va comprar un sisè submarí; les aeronaus van ser destinades a l'Armada i l'Exèrcit. El modern cuirassat "Almirall Latorre", recorregut i modernitzat al Regne Unit, després de ser emprat per l'Armada britànica, va arribar a Valparaíso el 20 de febrer de 1921 Aquesta nau de 194 metres d'eslora, 28 metres de màniga i 9 metres de calat mitjà, desplaçava 28 000 tones. El seu armament consistia en 5 torres dobles amb canons de 14 polzades, 16 canons de 6 polzades i 2 canons antiaeris de 3 polzades; explicava a més amb 4 tubs llançatorpedes de 21 polzades. Aquesta nau va ser un element dissuasiu a les relacions internacionals de Xile durant tot el temps que va estar en servei actiu, més de 30 anys i cal destacar que Xile va ser l'únic país, a part de les potències de l'època, a adquirir un cuirassat després de la IGM. El BB Almirate Latorre va ser la unitat de batalla clàssica de major grandària, desplaçament i bateria principal de major calibre operada per nació hispà parlant alguna. La seva arribada va obligar a construir un segon dic sec, més gran en Talcahuano i l'ampliació d'alguns tallers i mestrances. Els seus sistemes d'armaments i de propulsió van constituir una escola per a les generacions de marins que van passar per les seves cobertes. Les escoles d'especialitats van haver millorar i actualitzar els seus programes, laboratoris i professors. Les compensacions post Primera Guerra Mundial van donar naixement a les activitats de la força de submarins i de l'Aviació Naval, pioneres a Amèrica del Sud. En la dècada de 1920, el "Latorre" va ser enviat al Regne Unit a modernitzar els seus sistemes de control de tir, més canvi d'armament antiaeri per 4 canons de 4 polzades antiaeris, canvi de les seves calderes a carbó per petroli, addició de protecció antitorpedes (bulges) als seus costats, canvi de la seva maquinària auxiliar i en els seus sistemes de comunicacions. El vaixell va tornar al país a mitjan 1931, pujant el seu desplaçament a 32 000 tones. També es va manar a construir al Regne Unit 06:00 destructors que es van denominar classe "Serrano", i es van adquirir tres submarins classe "O" i un vaixell mare de submarins. Es van adquirir més dos petroliers.

Al setembre de 1931 va ocórrer un motí a l'Esquadra, en l'agrupació de bucs d'instrucció, a la base naval de Talcahuano i en la base aèria de Quintero de la Força Aèria. Aquest episodi, conegut com la Revolta de l'Esquadra, va ser en protesta per una important rebaixa dels sous i la greu situació econòmica del país. L'Exèrcit va derrotar els amotinats en terra i la Força Aèria va atacar amb bombes a les naus de l'Esquadra, dies després el moviment va ser sufocat comprovant ingerències polítiques en els amotinats. Xile, en la dècada de 1930, vivia una difícil situació econòmica, la qual es va traduir en la decadència de l'esquadra de cuirassats i creuers que posseïa l'Armada; la majoria de les naus van ser donades de baixa i es va arribar a 1940 amb l'Esquadra reduïda al cuirassat "Latorre" i una divisió de destructors de la classe "Serrano". Durant la Segona Guerra Mundial, l'Esquadra va efectuar entrenament i quan se li va declarar la guerra al Japó, va efectuar tasques de patrullatge. Al final del conflicte el govern adquirir tres fragates-tres corbetes construïdes al Canadà i equipades als Estats Units. Aquests vaixells antisubmarins van arribar a Xile entre els anys 1946 i 1947. El 1942 s'havia dictat una legislació especial, que es coneix com la Llei de Creuers i que va ser l'origen de la renovació del material de les Forces Armades. Pel que fa a l'Armada es va canviar l'origen dels seus adquisicions des d'Europa als Estats Units.

El 1952 es van adquirir als Estats Units dos creuers lleugers de la Classe Brooklyn, els que van arribar a Xile aquest mateix any. La incorporació d'aquestes naus va significar un important avenç tecnològic en l'Armada, especialment pels seus sistemes de control de tir que comptaven amb computadors analògics mecànics; i pels radars de vigilància de guerra electrònica i de control de foc, els primers a arribar al país. En la dècada de 1960 es van adquirir dos destructors de la Classe Almirall al Regne Unit, i dels Estats Units es van rebre dos submarins Classe Fleet, dos destructors de la Classe Fletcher i quatre destructors escorta tipus APD. A partir de l'any 1954 va renéixer l'Aviació Naval, la que va operar activament amb les unitats de superfície mitjançant l'ús d'helicòpters a la guerra antisubmarina i en tasques d'exploració i rescat. Els destructors de la classe "Almirall" van ser els dos primers vaixells que van rebre sistemes de míssils antiaeris. A cada un se li van instal·lar dos muntatges quàdruples per llançar míssils SAM Sigui Cat de fabricació britànica. Aquesta instal·lació es va efectuar el 1962 a l'Arsenal Naval de Talcahuano. Xile va ser la primera nació llatinoamericana a comptar amb míssils a les seves naus. En la dècada de 1970 l'Esquadra estava composta pels dos creuers classe "Brooklyn" i pels dos destructors classe "Almirall", als quals se sumaven eventualment alguns destructors APD. Es va comprar a Suècia el creuer "Latorre" i el 1974 van arribar des dels Estats Units dos destructors de la classe "Sumner". El 1967, en la Guerra dels sis dies, una llanxa ràpida egípcia va enfonsar un destructor israelià mitjançant l'ús de míssils llançats a llarga distància. Aquesta acció va constituir una fita en la història de la tàctica i tecnologia naval. Des d'aquesta data les grans potències van començar a desenvolupar míssils superfície-superfície. Xile va optar per equipar les seves naus amb míssils francesos Exocet MM-38.

El President Frei Montalva va encarregar a drassanes britàniques la construcció de dues fragates de la classe "Leander", entre 1968 i 1970, en les Drassanes de Yarrow Co Ltda., Escòcia, i la modernització dels dos destructors classe "Almirall". Aquestes quatre naus van ser equipades amb llançadors de míssils Exocet MM-38 i se'ls va instal·lar moderns equips de detecció submarina. Novament la incorporació d'aquests sistemes d'armes van produir un avenç tecnològic important en la capacitació del personal naval en el camp de l'electrònica i dels sistemes digitals. L'11 de setembre de 1973, l'Armada, en conjunt amb les altres branques de les Forces Armades i Carabineros de Xile, va participar en el cop d'Estat que va enderrocar al govern de Salvador Allende, integrant l'Almirall José Toribio Merino la Junta Militar de Govern que es va formar. A mitjans de la dècada de 1970, novament la situació veïnal va empitjorar, hi va haver tensió a la frontera amb Perú i Bolívia, i especialment amb l'Argentina, a conseqüència del Conflicte del Beagle. L'Esquadra va ser posada en peu de guerra i mobilitzada al comandament del Vicealmirall Raúl López Silva a la zona del Cap de Forns, i la Infanteria de Marina va ser desplegada a les Illes Picton, Lennox i Nova amb la decisió d'impedir l'execució de l'Operació sobirania de la Flota del Mar Argentina. En aquesta època es van adquirir avions d'exploració marítima Embraer P-111 al Brasil i helicòpters Alouette de França.

Durant la dècada de 1980 els creuers tipus "Brooklyn i el" Latorre "van arribar a la seva obsolescència. Per pal·liar aquesta situació es va concebre un programa de modernització de les naus de l'Esquadra. Fruit d'aquest programa van arribar un petrolier de flota i quatre destructors britànics de la classe "County". El programa va incloure la modernització, a la planta d'Asmar de Talcahuano, de les dues fragates classe "Leander" i novament dels dos destructors classe "Almirall" als quals se'ls van renovar els seus sistemes d'armes, de detecció i de guerra electrònica.

A França se li van adquirir helicòpters Cougar de gran versatilitat i capacitat tant antibuque (amb míssils Exocet Am-39) com antisubmarina. El programa es va completar en la dècada de 1990 amb el reemplaçament dels destructors classe "Sumner" per dues fragates britàniques de la classe "Leander". A fins de la dècada de 1980, els destructors de la classe "County" van ser modernitzats amb la instal·lació de míssils SAM Barak 1 de llançament vertical, constituint l'Armada de Xile en la primera, i única, armada del continent a incorporar en els seus vaixells aquest sistema de llançament d'armes. Dins del mateix programa, les fragates de la classe "Leander" van rebre míssils superfície-superfície Exocet MM-40. Tant els destructors "County" com les fragates "Leander" originals van ser adaptats per embarcar helicòpters Cougar, adaptant els seus hangars i instal·lant en les cobertes de vol el sistema de captura d'helicòpters ASSIST. Amb això, 4 unitats de l'Esquadra quedaven adaptades per portar els Cougar. La necessitat d'incrementar l'abast de l'exploració aeromarítima aparells emprar eficaçment els míssils AM-39 embarcats en els Cougar va portar a l'Armada a adquirir avions P-3A als EUA, que van ser modernitzats a Xile i denominats P-3ACh.3

Finalment i en sintonia amb els canvis tecnològics de l'època, es van encarregar 2 submarins oceànic Tipus 209 a les drassanes Alemanys Howaldswerke, els que van ser batejats com Capità Simpson i Comandant Thomson.

Segle XXI[modifica]

Fragata Capitán Prat

Al començament del segle xxi, el transport marítim mobilitza més del 80% del comerç exterior xilè. El mar ha permès el desenvolupament d'activitats vitals per a l'economia, com són la pesca, l'aqüicultura i el turisme. A més s'han descobert vasts jaciments d'hidrats de gas en algunes zones del subsòl marí que podrien ser fonts d'energia en el futur. En aquest context, l'armada desenvolupament un projecte anomenat "Trident" que consistia en la construcció de 8 fragates a les drassanes d'ASMAR per una suma estimat el 1600 milions de dòlars. 4 causa de la falta de voluntat política de la classe dirigent de l'època i coincidint amb el despreniment de material de guerra d'última tecnologia per part de les potències europees en vista de la fi de la guerra freda i els costos que implicaven mantenir grans arsenals. L'Armada va decidir renovar d'aquesta manera la seva flota de combat, situació que li ha permès reemplaçar les seves unitats de línia obsoletes per naus britàniques i holandeses, les fragates britàniques tipus 22 i 23 i les fragates holandeses tipus L i M; totes naus llançamíssils amb capacitats per a la guerra de superfície, antiaèria i antisubmarina. Això li ha permès integrar i assimilar noves tecnologies que es troben homologades en les principals armes de l'OTAN permetent la interoperabilitat amb diferents armades del món. Per a la seva força de submarins ha incorporat dos nous submarins tipus Scorpene construïts a Europa per un consorci franco-espanyol. Aquests van reemplaçar als antics submarins tipus "Oberon". Els submarins tipus 209 van ser modernitzats portats a un estàndard similar als Scorpene en matèria d'electrònica i armament.

A través de les múltiples tasques que executa en l'àmbit de la Defensa, en el sector marítim-portuari, en el suport a la Política Exterior de l'Estat i en la difusió de les tradicions i la cultura, està permanentment al servei del país, amb els seus homes, dones i mitjans, per donar suport a un desenvolupament constant i sostenible en el temps. Creada el 1818 per iniciativa de Bernardo O'Higgins Riquelme, és la institució encarregada de la defensa del territori marí de Xile. Compta amb 25.000 efectius en servei actiu, dels quals 5.000 són infants de marina.

Organització[modifica]

Comandància de l'Armada de Xile

L'Armada està sota el comandament de l'Almirall qui ostenta el càrrec de Comandant en Cap de l'Armada. Per a l'exercici de les seves funcions és assessorat per diversos organismes que depenen directament d'ell. L'Armada de Xile té cinc bases generals al llarg del país:
1a Zona naval- Valparaíso
2a Zona naval- Talcahuano
3a Zona naval- Punta Arenas
4a Zona naval- Iquique
5a Zona naval- Puerto Montt

Forces operatives[modifica]

El Comando d'Operacions Navals és l'organisme que condueix l'entrenament de les forces navals en temps de pau i les operacions en temps de guerra. Del Comando d'Operacions Navals depenen: L'Esquadra Nacional, la Força de Submarins, El Comando de misileras Nord (comisnor), El Comando de misileras Sud (comisur) la Infanteria de Marina, l'Aviació Naval, el Comando Amfibi i de Transports Navals i el Comando de Forces Especials. Les cinc Zones Navals corresponen a la divisió territorial de l'Armada i posseeixen funcions marítimes, defensives i guarnicionales, a més de ser les bases logístiques de les Forces Navals de la Institució. Les Zones Navals desenvolupen la funció marítima mitjançant les Governacions Marítimes i alberguen a les Bases Navals, entitats logístiques, a les escoles institucionals ia tot el suport de comandament, tècnic i administratiu institucional.

Educació naval especialitzada[modifica]

L'Armada des dels seus inicis s'ha preocupat preferentment de la preparació de les seves tripulacions. Des de sempre li ha atorgat igual importància a la preparació tècnic-professional del personal, com imbuirlos en els principis valóricos i de fortalesa moral que els permetin sobreposar-se a qualsevol adversitat. La Direcció d'Educació de l'Armada és l'organisme que té per missió formar el personal de la institució que fa en establiments dividits en tres nivells:

  • Educació Naval Bàsica que realitza en les seves dues escoles matrius, l'Escola Naval Arturo Prat per a oficials i l'Escola de Grumets Alejandro Navarrete Cisterna per a gent de mar.
  • Educació Naval Especialitzada que s'efectua a través de l'Acadèmia Politècnica Naval en les seves tres facultats: Sistemes d'Armes, *Sistemes d'Enginyeria i Logística i Sistemes de Suport Operatiu. L'antiga Escola de Sanitat Naval
  • Educació Naval Superior que s'efectua a l'Acadèmia de Guerra Naval i en altres institucions d'educació superior estrangeres.

Instrucció i capacitació marítima[modifica]

Submarí Comandante Thompson

El Centre d'Instrucció i Capacitació Marítima de l'Armada (CIMAR) imparteix cursos a tripulants, oficials pesquers i mercants de Xile i l'estranger, per mantenir el seu alt nivell de competència professional en benefici de la navegació i seguretat marítima. Situat a la ciutat de Valparaíso, específicament en el sector de Platja Ampla, el CIMAR compta amb avançats sistemes d'entrenament, com són el simulador de pont, així com un equip d'instructors altament qualificats, que lliuren els seus coneixements a xilens i estrangers capaciten en aquestes dependències.

Difusió de la cultura naval i marítima[modifica]

Helicòpter despegant

Per tal de preservar el patrimoni històric de Xile i de l'Armada, la institució compta amb Museus Navals en els principals ports on té les seves bases, com són el Museu Naval d'Iquique; el Museu Naval i Marítim de Xile, a Valparaíso; el RH "Huáscar", en Talcahuano; i el Museu Naval i Marítim de Punta Arenas. En ells es guarden els tresors històrics de la institució, a més de difondre la història nàutica de Xile. Existeixen també altres mostres museològiques, com són la hisenda de Sant Agustí de Puñual, a la VIII regió, lloc on va néixer el nostre màxim heroi, el Comandant Arturo Prat i on es conserva mobiliari i elements de l'època.

Patrullatge marítim[modifica]

La tasca de patrullatge marítim de la Zona Econòmica Exclusiva, la realitza l'Armada de Xile amb les seves unitats navals i aeronavals, per tal de fiscalitzar el trànsit marítim, protegir la vida humana al mar i combatre activitats il·lícites, com el contraban, la pesca il·legal i el narcotràfic. Xile posseeix i exerceix deures i drets en una superfície oceànica d'aproximadament 30 milions de quilòmetres quadrats, el que equival a gairebé dues vegades la superfície de total de l'Amèrica del Sud, per la qual cosa es fa indispensable posseir els elements necessaris per exercir efectivament les tasques abans esmentades en tan àmplia extensió marítima.

Cos d'Infanteria de Marina (Xile)[modifica]

Marines xilens

Coneguts informalment com a cosacs, és una força de combat depenent de l'Armada de Xile. Aquest cos, format per al voltant de 5.000 homes, constitueix la força de projecció de l'Armada, emprant la mobilitat estratègica de la Marina per desplegar ràpidament forces d'armes combinades i forces especials. És una força especialitzada a projectar el Poder Naval mitjançant l'execució d'operacions Anfibias sobre una costa hostil o potencialment hostil. La seva característica única en les FF.AA xilenes és la de poder arribar a terra des de la mar amb una organització tàctica capaç de combatre en qualsevol condició de clima i terreny. La seva capacitat per embarcar en molt poc temps juntament amb suports aeris i terrestres orgànics de l'Armada la converteixen en una unitat d'alt valor estratègic pel seu expert grau d'ensinistrament, capacitat i possibilitat de posicionar-se de forma ràpida i discreta en aigües internacionals; constituint un factor de dissuasió considerable. El Comandament de la Força d'Infanteria de Marina correspon al Comandant General del Cos d'Infanteria de Marina, càrrec que exerceix un Contra Almirall IM, que depèn directament del Comandant d'Operacions Navals.

Brigada Amfíbia Expedicionària[modifica]

Brigada Expedicionaria Amfibia

La Força de Projecció és un conjunt orgànic d'unitats de combat, suport de combat i suport de serveis de combat, capaç de viure i combatre amb els seus propis elements durant un temps que està en proporció a la seva entitat i autonomia logística. La gran flexibilitat de la Brigada amfíbia rau en la diversitat de capacitats per utilitzar mitjans diferents i complementaris: helicòpters, embarcacions ràpides, barcasses, i paracaigudes.

Forces de Protecció[modifica]

La Força de Protecció constitueix la part de la Força d'Infanteria de marina dedicada a proporcionar protecció i seguretat física a bases, instal·lacions, centres, organismes i persones de l'Armada. Les principals Forces de Protecció del CIM es troba distribuït en dos Destacaments principals, d'acord amb una lògica de desplegament territorial Nord o Sud. Aquests destacaments porten noms oficials relacionats amb la història de l'especialitat, que van destacar en les guerres del segle xix.

La IM també opera altres vaixells, com 2 barcassa Classe Batral, 1 barcasses Classe Elicura i un vaixell de transport de personal i càrrega Aquiles. Entre els vehicles de suport es destaquen blindats FV101 Scorpion i Bandvagn 206, així com vehicles lleugers HMMWV i Panhard PVP, camions KIA, per al transport de tropes i pertrets. L'artilleria es compon principalment de peces Soltam M-71 i KH-178, per a la defensa de costa s'utilitzen Bateries Excalibur equipades amb míssils antivaixell MM-38 Exocet.

Aviació Naval de Xile[modifica]

Lockheed P-3 Orion

L'Aviació Naval constitueixen la unitat d'helicòpters i avions de l'Armada de Xile. La seva missió és donar suport a les forces navals de superfície, submarines i d'Infanteria de marina, per contribuir a l'èxit de les operacions navals. Les seves aeronaus realitzen de tasques d'exploració aeromarítima i vigilància del Mar Territorial i de la Zona Econòmica Exclusiva. Compta amb una variat nombre d'equips com avions de patrulla marítima Lockheed P-3 Orion i C-295 Persuader utilitzats en tasques ASW i de guerra antisuperficie, ja que compten amb míssils Harpoon aire-superfície. Sense considerar el suport aeronaval que presten un grup d'avions F-16 de la Força Aèria de Xile, equipats també amb míssils anti-vaixell Harpoon aire-superfície, adscrits a tasques de suport i protecció aeronaval de l'Esquadra. Helicòpters Eurocopter AS 532 Cougar armats amb 2 míssils anti-vaixell Exocet i torpedes, els que s'ocupen embarcats. Altres mitjans importants són els Eurocopter AS365 Dauphin, que operen en tasques SAR, a més dels Bell 206 i Bo 105 que seran reemplaçats pel fet que es troben a prop de la fi de la seva vida útil.

Orígens de l'Aviació Naval de Xile[modifica]

Hidroavió Short 184 similar als que van protagonitzar el viatge des de Valparaíso fins a Coquimbo

Els orígens de l'Aviació Naval de Xile es remunten a principis del segle xx. És així, com el 27 d'abril de 1916, es va donar inici al primer curs d'aviadors navals a l'Escola d'Aeronàutica Militar de "El Bosque", a Santiago de Xile. El 18 d'octubre d'aquest mateix any perd la vida el Tinent Segon Don Pedro Luco Christie, en xocar en un biplà amb un bosc d'Eucalyptus, en circumstàncies que s'enlairava per retre les proves finals per graduar-se com a pilot. L'Armada de Xile va perdre el seu primer membre en activitats aèries, en l'esforç inicial de crear una nova especialitat. D'aquest curs es van graduar el comptador 3r. Carlos Yanquez Cerda, el torpedista Luis Farías i el Guardiamarina Enrique de la Maza.

El primer vol d'un avió naval va ser realitzat per un hidroavió Sopwith Baby al port de Talcahuano el dia 3 de juliol de 1919, després les primeres operacions aeronavals es van realitzar el 1919 amb un hidroavió Sopwith Baby que va ser embarcat a bord del Creuer cuirassat O'Higgins. El creuer O'Higgins havia arribat a Xile el juliol de 1898 provinent d'Anglaterra, on s'havia encarregat la seva construcció, sent retirat del servei el 1933. Durant la seva vida operativa va ser protagonista d'alguns fets històrics importants com la Revolta de l'Esquadra de Xile, però també va ser protagonista d'una fita molt rellevant, el 1919, sobre la seva coberta es va realitzar la primera operació embarcada de l'Aviació Naval de Xile.

El 1921, l'Aviació Naval va instal·lar una base a Valparaíso, la que va ser primera base i des de la qual es van realitzar els primers vols a la costa de Xile. El 30 agost 1921, tres hidroavions Short 184 van fer una operació sense precedents per a l'època; van volar des de Valparaíso a Coquimbo per provar el material i participar en exercicis amb l'Esquadra Nacional fondejada en aquell port. L'operació no va estar exempta de contratemps, ja que dels tres hidroavions que van enlairar-se a les 08:30 de la base Las Torpederas, només un va arribar sense novetats a Coquimbo a les 13:30 d'aquell dia, ja que els altres dos van tenir dificultats en el seu vol a causa de la densa boirina que cobria la zona havent d'amarar quan se'ls va acabar el combustible, i només van ser trobats a la matinada de l'endemà pel caça-torpediner Almirall Uribe que havia sortit en la seva recerca. Es van abastir de combustible, i van poder completar el seu viatge sense novetat. Un altre dels avions rebuts des del Regne Unit era el biplà Felixstowe F2A que operava des de la Base Aeronaval de "Las Torpederas". El F2A, per les seves dimensions, no podia embarcar en el creuer O'Higgins com els Sopwith Baby, de manera que operava permanentment des de la Base "Las Torpederas". Era tret del seu hangar directament al mar, des d'on s'enlairava.

Graduació militar (Armada)[modifica]

Almiralls i oficials[modifica]

Rang[15] Almiralls Oficial Superior Oficial en cap Oficial Subaltern
Galons
Maniga
Graduació Almirall Vicealmirall Contraalmirall Comodor Capità de Navili Capità de Fragata Capità de Corbeta Tinent 1.° Tinent 2.° Sotstinent Guardiamarina

Sotsoficials i mariners[modifica]

Rang[16] Sotsoficial Major Sotsoficial Clase
Galons
Graduació Sotsoficial Major Sotsoficial Sergent 1° Sergent 2° Caporal 1° Caporal 2° Mariner

Equipament (Armada)[modifica]

Flota[modifica]

Vaixell Sèrie País d'origen Tipus Clase Notes Imatge
Fragates 8
Almirante Cochrane FF-05 Regne Unit Tipo 23 Clase Duke Actualitzada per BAE Systems amb un rastrejador de radar sub-sistema tipus 911[17] i un sònar Thales 2087.[18]
Almirante Condell FF-06 Regne Unit Tipus 23 Clase Duke
Almirante Lynch FF-07 Regne Unit Tipus 23 Clase Duke
Capitán Prat FFG-11 Països Baixos Tipus L Clase Jacob van Heemskerck No pot dur un helicòpter a bord, en el seu lloc porta 1 muntatge de defensa puntual Goalkeeper CIWS.
Almirante Latorre FFG-14 Països Baixos Tipus L Clase Jacob van Heemskerck
Almirante Blanco Encalada FF-15 Països Baixos Tipus M Clase Karel Doorman Porta un helicòpter ASW SH-32 Cougar.
Almirante Riveros FF-18 Països Baixos Tipus M Clase Karel Doorman
Almirante Williams FF-19 Regne Unit Tipus 22 Clase Boxer Modernitzada per Asmar, se li va instal·lar un Canó OTO Melara de 76mm, míssils Harpoon, míssils SAM Barak i nous radars.[19]
Submarins 4
Comandante Thompson SS-20 Alemanya Tipus 209 Clase Thomson Modernitzat per Asmar, pot disparar míssils Exocet SM39 i torpedes Black Shark.
Capitán Simpson SS-21 Alemanya Tipus 209 Clase Thomson
General Carrera SS-22 Espanya - Clase Scorpène -
General O'Higgins SS-23 Espanya - Clase Scorpène
Vaixell mare de submarins 1
Almirante Merino BMS-42 Suècia Clase Visborg
Lanxes llança-míssils 5
Casma LM-30 Israel - Clase Sa'ar 4
Chipana LM-31 Israel - Clase Sa'ar 4
Angamos LM-34 Israel - Clase Sa'ar 4
Teniente Orella LM-37 Alemanya Tipo 148 Clase Tiger
Teniente Serrano LM-38 Alemanya Tipo 148 Clase Tiger
Petroliers 2
Almirante Montt AO-52 Estats Units Estats Units - Clase Henry J Kaiser Ex-USNS Andrew J. Higgins
Araucano AO-53 Suècia - - Ex-Ultragas Ltd. Alpaca
Remolcadors 2
Galvarino ATF-66 Dinamarca Dinamarca - Clase Veritas Ex-Maersk Traveller
Lautaro ATF-67 Dinamarca Dinamarca - Clase Veritas Ex-Maersk Tender
Vaixell hospital 1
Cirujano Videla PDM-74 Xile Xile - Clase Taitao Ex-Aspirante Morel (PSG-74), rebatejat i transformat com a Vaixell Hospital per ASMAR l'any 2006.[20]
Vaixell de rescat i salvament 1
Ingeniero Slight BRS-63 Països Baixos - - Ex-Vigilant
Vaixells amfibis 5
Sargento Aldea LSDH-91 França Clase Foudre Comprada a l'octubre de 2011 a la Marina de França, el contracte de transferència es va firmar el 21 de novembre i la transferència del vaixell va tenir lloc el 23 de desembre de 2011.[21]
Aquiles AP-41 Xile Xile - Clase Aquiles
Rancagua LST-92 Xile Xile - Clase BATRAL
Chacabuco LST-95 Xile Xile - Clase BATRAL
Elicura LSM-90 Xile Xile - Clase Elicura
Vaixells oceanogràfics 2
Cabo de Hornos AGS-61 Xile Xile - - Construit per ASMAR per a reemplaçar el vaixell oceanogràfic Vidal Gormaz, el Cabo de Hornos fou assignat el 27 de febrer de 2010 però degut a un terratrèmol i a un tsunami va patir danys, i la seva entrada en servei es va retardar, fou comissionat el 2013.[22]
Corneta Cabrales PSH-77 Xile Xile - Clase Taitao Patrullera de Clase Taitao que fou transformada en Patrullera de Servei Hidrogràfic, es el vaixell hidrogràfic més modern d'Amèrica del Sud.[23]
Trencaglaç 1
Almirante Oscar Viel AP-46 Canadà Canadà - - Ex-Norman McLeod Rogers
Llanxes patrulleres 16
Piloto Pardo PZM-81 Xile Xile OPV-80 Fassmer Clase Patrullera de zona marítima
Comandante Toro PZM-82 Xile Xile OPV-80 Fassmer Clase Patrullera de zona marítima
Marinero Fuentealba PZM-83 Xile Xile OPV-80 Fassmer Clase Patrullera de zona marítima.[24]
Contramaestre Micalvi PSG-71 Xile Xile - Clase Taitao
Contramaestre Ortiz PSG-72 Xile Xile - Clase Taitao
Aspirante Isaza PSG-73 Xile Xile - Clase Taitao
Piloto Sibbald PSG-78 Xile Xile - Clase Taitao
Grumete Venancio Díaz LPC-1814 Israel Israel - Clase Dabur
Grumete Luciano Bolados LPC-1815 Israel Israel - Clase Dabur
Grumete Santiago Salinas LPC-1816 Israel Israel - Clase Dabur
Grumete Blas Segundo Téllez LPC-1817 Israel Israel - Clase Dabur
Grumete Juan Bravo LPC-1818 Israel Israel - Clase Dabur
Grumete Samuel Machado LPC-1820 Israel Israel - Clase Dabur
Grumete Rudecindo Troncoso LPC-1822 Israel Israel - Clase Dabur
Grumete Manuel Hudson LPC-1823 Israel Israel - Clase Dabur
Ona LEP-1601 Xile Xile - -
Yagán LEP-1602 Xile Xile - -
Llanxes de Servei General 18
Alacalufe LSG-1603 Xile Xile - -
Hallef LSG-1604 Xile Xile - -
Aysén LSG-1609 Xile Xile - -
Corral LSG-1610 Xile Xile - -
Concepción LSG-1611 Xile Xile - -
Caldera LSG-1612 Xile Xile - -
San Antonio LSG-1613 Xile Xile - -
Antofagasta LSG-1614 Xile Xile - -
Arica LSG-1615 Xile Xile - -
Coquimbo LSG-1616 Xile Xile - -
Puerto Natales LSG-1617 Xile Xile - -
Valparaíso LSG-1618 Xile Xile - -
Punta Arenas LSG-1619 Xile Xile - -
Talcahuano LSG-1620 Xile Xile - -
Quintero LSG-1621 Xile Xile - -
Chiloé LSG-1622 Xile Xile - -
Puerto Montt LSG-1623 Xile Xile - -
Iquique LSG-1624 Xile Xile - -
Vaixell escola 1
Esmeralda BE-43 Espanya Espanya - Clase Juan Sebastián Ex-Juan de Austria. Aquesta embarcació va arribar per a reemplaçar al BE Lautaro, que s'havia incendiat. La nau, que estaba a mig construir, fou completada per Espanya a cambi del pagament del deute que aquesta nació tenia amb Xile.
Reliquia Històrica 1
Monitor Huáscar Regne Unit Monitor Clase Huáscar Vaixell del tipus Monitor peruà capturat e incorporat a l'Armada de Xile durant la campanya naval de la Guerra del Pacífic (1879-1883). Actualment preservat com a reliquia històrica en el port de Talcahuano.

Armament[modifica]

Nom Origen Tipus Foto
Artilleria antiaèria
Canó OTO Melara 76 mm Itàlia Artilleria antiaèria de curt abast
Canó Mark 8 de 4,5" Regne Unit Canó antiaèri, antivaixell i suport amfibi
MSI DS30B MK-2 30mm Regne Unit Canó de defensa
CIWS SGE-30 Goalkeeper Països Baixos Canó anti-míssil de curt abast
Míssil antivaixell
Harpoon Estats Units Míssil anti-vaixell de llarg abast (RGM-84 y AGM-84)
MBDA Exocet França Míssil anti-vaixell d'abast mitjà (MM38, AM39, SM39 i MM40 muntats en Helicòpters AS 532 Cougar, llanxes llança-míssils, i submarins Scorpène Tipus 209)
Grabiel Mk-2 Israel Míssil anti-vaixell de curt abast (usat en llanxes llança-míssils de la clase Sa'ar 4)
Míssil superfície-aire
Sea Wolf Bl II Regne Unit Míssil guiat antiaeri i anti-míssil de curt abast.
RIM-7 Sea Sparrow Estats Units Míssil guiat antiaeri i anti-míssil de curt abast.
RIM-66E Standard SM-1MR Estats Units Míssil guiat antiaeri de mitjà abast.
Barak 1 Israel Míssil guiat antiaeri de curt abast i anti-míssil.
Torpede
Torpede Black Shark Itàlia Torpede pesant de llarg abast
Torpede Mark 46 Estats Units Torpede mitjà de curt abast

Força Aèria Naval[modifica]

Aeronau Origen Tipus Versions En servei Fotos
Avió de patrulla marítima
Lockheed P-3 Orion Estats Units Avió de patrulla marítima/Transport VIP P-3ACH 2 actualment
CASA C-295 Persuader Espanya Avió de patrulla marítima C-295 Persuader 3
Cessna O-2 Skymaster Estats Units Avió d'observació militar de control de foc avançat O-2A 8
Helicòpters
Eurocopter AS 532 Europa Helicòpter ASW AS 532SC 5
Eurocopter AS332 Super Puma Europa Helicòpter de transport AS332L 2
Eurocopter AS 365 Dauphin Europa Helicòpter d'enllaç i policia marítima AS 365 8
MBB Bo 105 Alemanya Helicòpter de senyalització, enllaç, i policia marítima Bo 105C 2
Bell 206 JetRanger Estats Units Helicòpter d'enllaç i policia marítima Model 206B
TH-57 Sea Ranger
4
2
Avió de Transport
Embraer EMB 110 Brasil Vigilància marítima
Avió de transport lleuger
EMB-111AN
EMB-111C
3
1
Avió d'entrenament
Pilatus PC-7 Suïssa Avió d'entrenament lleuger PC-7 7
Vehicle aeri no tripulat
Manta I Xile Vehicle aeri no tripulat 2

Infanteria de Marina[modifica]

Vehicle Origen Tipus Versions En servei Fotos
Vehicle blindat de combat
FV101 Scorpion Regne Unit Tanc lleuger FV101 27
Vehicle de desembarcament amfibi
AAV-7A1 Estats Units Vehicle de desembarcament AAVP-7 A1 24
Bandvagn 206 Suècia Vehicle de desembarcament - 8
Vehicle tot terreny
PVP Panhard França Vehicle utilitari - 530
Humvee Estats Units Vehicle utilitari - 100
KIA KM Corea del Sud Vehicle utilitari KM 420 50
Artilleria
Soltam M-71 Israel Obús - 20
Kh-178 Corea del Sud Obús - 35
Míssil antivaixell
Bateria Excalibur França Lança-míssils - -

Força Aèria Xilena[modifica]

Aviació militar de Xile

Missió[modifica]

Creada el 1930 durant el primer govern de Carlos Ibáñez del Camp, és la institució encarregada de la defensa de la sobirania aèria de Xile. Compta amb 11.500 efectius en servei actiu. El seu primer Comandant en Cap va ser el Comodoro Arturo Merino Benítez. La seva missió és defensar la República de Xile per mitjà del control i ús en benefici propi de l'espai aeri, participar en la batalla de superfície donant suport a forces pròpies i amigues, amb el propòsit de contribuir a l'assoliment dels objectius estratègics que la política nacional fixa a les Forces Armades.

Història[modifica]

Caça F-16 en vol

La Força Aèria va ser creada com a branca independent de les armes terrestre i naval. El Comodoro Arturo Merino Benítez, es va fer càrrec de l'Escola d'Aviació Militar a 1928. Merino va esdevenir el primer Comandant en Cap de la Força Aèria (1930 -1931 i 1932) i primer subsecretari d'Aviació. El Comodor de l'Aire Merino Benítez es va preocupar d'organitzar diversos aeròdroms al llarg de Xile, particularment cap al nord del país per servir les necessitats de l'aviació civil i de la mateixa Força Aèria.

Manté una cobertura a tot el país, incloent l'Illa de Pasqua i l'Antàrtida Xilena, per sostenir aquest esforç, la FACH es troba desenvolupant un procés de modernització per fer front als canvis del segle xxi, la interoperabilitat, el maneig de noves tecnologies i el factor humà s'han transformat en els principals objectius a aprofundir.

Grup de Forces Especials[modifica]

Falcons de la Força Aèria de Xile

El Grup de Forces Especials de la Força Aèria de Xile és l'entitat que agrupa les diferents unitats de FF.EE que opera la FACH, la primera unitat que es va crear com una secció de forces especials en la força aèria va ser el Regiment d'Artilleria Antiaèria i Forces Especials que es va fundar al maig de 1930, després, al llarg del temps es van crear grups com l'Agrupació antisegrestos Aeris (ASA) i el PARASAR (Paracaigudistes de Recerca, Salvament i Rescat) aquesta última és una unitat d'elit encarregada dels rescats en zones de difícil accés. Les FF.EE de la Força Aèria de Xile són reconegudes per la seva gran professionalitat i capacitat de desplegament en qualsevol regió de Xile, cadascun dels integrants d'aquestes unitats de la FACH fan el seu entrenament bàsic en cel, terra i mar, a més de llargues setmanes a la Serralada dels Andes, per aquest motiu les Forces especials de la Força Aèria de Xile són reconegudes mundialment.

Activitats[modifica]

La Força Aèria de Xile ha desenvolupat des de la seva creació activitats de suport a la comunitat i d'integració del territori nacional. Va ser una de les primeres branques de la defensa nacional a establir bases en el Territori Xilè Antàrtic (Basi President Gabriel González Videla, 1952 i Base President Pedro Aguirre Truja, 1955). Ha tingut un paper decisiu en les catàstrofes naturals que són recurrents en la llarga geografia xilena. D'altra banda, ha estat pionera a obrir noves rutes aèries sobre el Pacífic sud. En aquest àmbit destaca el vol dut a terme per Roberto Parragué i la seva tripulació entre La Serena i Illa de Pasqua 1951. Durant els governs dels president Ricardo Lagos i Michelle Bachelet, la FACh ha participat amb el seu personal i material de vol, en missions de pau de l'ONU, com la d'Haití.
La branca aèria desenvolupa diverses activitats de difusió, per exemple, són freqüents les presentacions de la seva esquadrilla d'acrobàcia «Falcons» i la seva esquadrilla de paracaigudisme «Boines Blaves».

Missions de Pau[modifica]

Graduació militar (Força Aèria)[modifica]

Generals i oficials de la Força Aèria[modifica]

Rang[16] Oficial General Oficial Superior Oficial en cap Oficial Subaltern
Blau
Negre
Campanya
Graduació General de l'Aire General d'Aviació General de Brigada Aèria Comodor de l'Aire Coronel Comandant de Grup Comandant d'esquadrilla Capità Tinent Sotstinent Alferes

Sotsoficials i tropa de la Força Aèria[modifica]

Galons
Graduació Sotsoficial Sergent 1° Sergent 2° Caporal 1° Caporal 2° Soldat

Equipament de la Força Aèria de Xile[modifica]

Aeronaus[modifica]

Aeronau Origen Tipus Versions en servei Total[29] Fotos
Caçes de Combat (87)
General Dynamics F-16 Fighting Falcon Estats Units Estats Units Caça polivalent 29 F-16AM MLU M4
7 F-16BM MLU M4
6 F-16C Bloc 50/52+
4 F-16D Bloc 50/52+
46
Northrop F-5E Tiger II Estats Units Estats Units Caça polivalent 8 F-5E Tiger III Plus
4 F-5F Tiger III Plus
12
CASA C-101CC Aviojet Espanya Espanya Caça lleuger A-36 Falcó 23
Alerta i control aeri (1)
Boeing 707 Cóndor Estats Units Alerta i control aeri EC-707 Cóndor 1
Avions de Transport i Repostatge en vol (25)
Boeing KC-135 Stratotanker Estats Units Repostatge en vol KC-135E 3
Boeing 767 Estats Units Transport estratègic Boeing 767-300ER 1
Boeing 737 Clàssic Estats Units Transport estratègic 1 Boeing 737-300
1 Boeing 737-58N
2
Lockheed C-130 Hercules Estats Units Transport tàctic pesant 2 C-130H
1 C-130B
3
CASA C-212 Aviocar Espanya Transport tàctic lleuger 2 C-212-200 Aviocar
1 C-212-300 Aviocar
3
De Havilland Canada DHC-6 Twin Otter Canadà Transport tàctic lleuger DHC-6 Twin Otter 13
Helicòpters (38)
UH-60 Black Hawk Estats Units Helicòpter utilitari Sikorsky S-70A Blackhawk 1
Bell 412 Estats Units Helicòpter utilitari 5 Bell 412SP
12 Bell 412E
17
Bell UH-1 Iroquois Estats Units Helicòpter utilitari UH-1H Iroquois 15
Bell 206 Estats Units Helicòpter utilitari Bell 206B JetRanger 5
Avions d'entrenament (48)
CASA C-101BB Aviojet Espanya Espanya Entrenament avançat T-36 Falcó 6
Embraer EMB 314 Super Tucano Brasil Brasil Entrenament A-29B Super Tucano 12
ENAER T-35 Pillán Xile Xile Entrenament bàsic T-35A
T-35B
24
Cirrus SR22 2T Estats Units Estats Units Avió d'entrenament SR-22T 2
Cessna Citation Estats Units Avió d'entrenament Cessna 525 Citationjet (CJ1) 4
Avió utilitari (16)
Gulfstream IV Estats Units Transport VIP Gulfstream III/IV 1
Learjet 35 Estats Units Reconeixement militar Learjet 35 2
Piper PA-28 Cherokee Estats Units Reconeixement militar PA-28-236 Dakota 7
Cessna O-2 Skymaster Estats Units Reconeixement militar O-2A Skymaster 6
Acrobàtic (24)
Extra 300 Alemanya Acrobàcia aèria Extra 300L 5
Vehicle Aèri no Tripulat (6)
Elbit Hermes 900 Israel Vehicle aeri no tripulat Hermes 900 6
Satèl·lit (1)
Sistema Satelital d'Observació Terrestre França Satèl·lit d'observació terrestre FASat-Charlie 1

Defensa Antiaèria de la Força Aèria[modifica]

Plataforma Origen Tipus Imatge
Sistema mòbil de míssils superfície-aire
Sistema NASAMS Noruega Sistema mòbil de míssils superfície-aire de mitjà-llarg abast.
Sistema Mygale Unió Europea Sistema mòbil de míssils superfície-aire de curt abast.
Radar de defensa aèria
AN/MPQ-64 Sentinel Estats Units Estats Units Suport Logístic per sistema NASAM.
Ground Master 400 FRA Radar 3D mòbil electrònic de llarg abast.[30]
Oerlikon Skyguard II Suïssa Suport logístic per a sistema antiaèri Oerlikon
Artilleria antiaèria autopropulsada
M163 VADS Estats Units Artilleria Antiaèria Autopropulsada amb canó automàtic de 20 mm
Artilleria antiaèria
Oerlikon 35 mm GDF 005/007 Suïssa Canó automàtic antiaèri remolcat calibre 35 mm, opera amb el sistema Skyguard II
M167 VADS Estats Units Canó automàtic antiaèri remolcat calibre 20 mm

Armament[modifica]

Nom Origen Tipus Foto
Míssil aire-aire
AIM-120 C7/C7 AMRAAM Estats Units Míssil de mitjà abast, guiat per radar actiu, 100 unitats comprades el 2010 per equipar als F-16, una altra compra realitzada el 2011 per equipar al sistema NASAM de defensa antiaèria[8]
AIM-9 Sidewinder Estats Units Míssil de curt abast guiat per IR(Infraroig) versió 9J(E) i P, 100 unitats (J) comprades el 1974 per equipar el F-5 Tigre III i el Mirage 50 de l'època ja retirats, Actualment també equipan als CASA C-101CC i BB.[8]
RAFAEL Derby Israel Míssil de mitjà abast guiat per radar actiu, 64 unitats comprades el 2004 per equipar als F-5 Tigre III, També poden ser utilitzats pels F-16C/D de la Força Aèria Xilena i el sistema NASAMS[8]
RAFAEL Python Israel Míssil de curt abast, guiat per IR amb localitzador d'imatge electro-òptic, versions Python III i IV, 400 unitats en total per equipar als F-5E/F Tigre III+ i també el sistema NASAMS[8]
Míssil aire-superfície
AGM-65 Maverick Estats Units Míssil aire-terra d'abast mitjà versions F/G, 14 unitats comprades el 2006[8]
AGM-88 HARM Estats Units Míssil anti-radiació aire-terra d'abast mitjà
Bomba
Mark 84 Estats Units Bomba de propòsit general
Mark 83 Estats Units Bomba de propòsit general
Mark 82 Estats Units Bomba de propòsit general
GBU-12 Paveway II Estats Units Bomba guiada
GBU-24 Paveway III Estats Units Bomba guiada
Míssil antivaixell
Harpoon Estats Units Míssil antivaixell d'abast mitjà

Referències[modifica]

  1. Ministerio Secretaría General de la Presidencia. «Constitución Política de la República de Chile (versión del 11 de jul. de 2011)», 11-07-2011. [Consulta: 26 desembre 2011].
  2. [enllaç sense format] http://www.infodefensa.com/?noticia=el-presupuesto-de-defensa-chileno-ascendera-a-2-772-millones-de-dolares-para-el-ano-2013
  3. [1] Ministerio de Defensa Nacional. La Ley 13196 o "Ley reservada del cobre"
  4. [2] Gobierno de Chile. Proyecto de ley de financiamiento de las FF.AA.
  5. Exèrcit de Xile. «Distintius de Graduació». [Consulta: 15 maig 2014].
  6. [enllaç sense format] http://www.emol.com/especiales/infografias/leopard2-a4/
  7. [enllaç sense format] http://www.infodefensa.com/latam/2011/02/07/noticia-alemania-vendio-a-chile-60-leopard-2-en-desuso.html
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 «SIPRI arms transfer database». Stockholm International Peace Research Institute, Information generated on 27 agost 2011. [Consulta: 28 febrer 2014].
  9. [enllaç sense format] http://www.rnw.nl/espanol/article/holanda-vende-su-material-b%C3%A9lico Arxivat 2013-09-27 a Wayback Machine.
  10. [enllaç sense format] http://www.emol.com/noticias/nacional/2011/02/05/462712/der-spiegel-denuncia-que-alemania-vendio-a-chile-tanques-a-muy-bajo-precio-en-2009.html
  11. [enllaç sense format] http://www.baesystems.com/Newsroom/NewsReleases/autoGen_11194133123.html Arxivat 2011-10-07 a Wayback Machine.
  12. [enllaç sense format] http://www.famae.cl/memorias/Memoria_Famae_2012.pdf Arxivat 2014-07-20 a Wayback Machine.
  13. Infodefensa. «El Pentágono pide autorización para vender misiles y radares a Chile por 665 millones de dólares», 13-11-2009. [Consulta: 17 maig 2014].
  14. [enllaç sense format] http://www.youtube.com/watch?v=5xN6pzjmLKE
  15. «Graus». Arxivat de l'original el 2010-12-05. [Consulta: 19 octubre 2014].
  16. 16,0 16,1 «Grados». Arxivat de l'original el 2010-12-05. [Consulta: 19 octubre 2014].
  17. [enllaç sense format] http://www.infodefensa.com/?noticia=la-armada-chilena-contrata-a-bae-systems-para-trabajos-de-actualizacion-de-radares-en-las-fragatas-tipo-23&categoria=&pais=Chile
  18. [enllaç sense format] http://www.infodefensa.com/latam/2013/12/17/noticia-chile-equipara-sonar-thales-fratatas.html
  19. [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20131105225536/http://www.armada.cl/prontus_armada/site/artic/20090703/pags/20090703204550.html
  20. [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20131105172726/http://www.armada.cl/prontus_armada/site/artic/20090705/pags/20090705172613.html
  21. [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20120516025657/http://www.armada.cl/ministro-de-defensa-encabezo-visita-de-delegacion-nacional-a-futuro-buque-de-la-armada-en-francia/prontus_armada/2011-11-22/163346.html
  22. [enllaç sense format] http://diario.elmercurio.com/detalle/index.asp?id={e46097ce-e2ae-4194-83df-8fad88110dcf}
  23. [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20111112024625/http://www.armada.cl/prontus_armada/site/artic/20090705/pags/20090705150227.html
  24. [enllaç sense format] http://www.infodefensa.com/latam/2014/04/07/noticia-asmar-tercer-armada-chile.html
  25. www.un.org
  26. www.un.org
  27. www.un.org
  28. www.un.org
  29. [enllaç sense format] http://www.aeroflight.co.uk/waf/americas/chile/AirForce/Chile-af-current_inventory.htm
  30. «www.radartutorial.eu/». Arxivat de l'original el 2015-10-06. [Consulta: 20 octubre 2014].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: ChandraHelsinky/Forces Armades de Xile