Viquipèdia:Presa de decisions/2020/Criteris mínims pels nous articles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Arran de la creació o bé semiautomàtica o o bé manual però de forma molt habitual de centenars d'articles de tan sols una línia, sense referències i que constitueixen únicament una infotaula sense pràcticament contingut contextualitat, s'ha debatut a la Taverna en diverses ocasions si aquests articles s'haurien de publicar d'inici sense cap llindar una mica més rigorós o si s'haurien d'usuarificar fins que tinguin més entitat.

A la Viquipèdia no hi ha cap criteri per publicar un article nou, si bé hi ha que s'afegeixen per avisar que l'article és massa o breu o que incompleix el llibre d'estil o les polítiques del projecte. Actualment aquestes categories en què es categoritzen els articles marcats estan força saturades des de fa anys i les iniciatives com ara la Gran Quinzena de la Qualitat (anual) o la Viquiestirada (2019) han tingut un ritme de correcció molt més baix que la dinàmica de creació d'entrades sense cap bibliografia o contingut significatiu. Tampoc hi ha cap criteri estàndard per definir què és un esborrany, si bé en diversos concursos o debats s'han comentat els 1.500 o 3.000 octets, ni una pàgina d'ajuda on es defineixi amb claredat quin pot ser un llindar acceptable per a usuarificar un article (vegeu {{Moure a l'espai d'usuari}}).

Aquesta presa de decisions té l'objectiu de consensuar si cal o no, quins han de ser, i com s'han d'avisar els mínims acceptables per definir quins articles poden ser publicats d'inici i quins haurien de treballar-se primer a en una pàgina de proves de l'usuari.

Dates[modifica]

  • Del 22 d'abril al 29 de maig: propostes i llurs discussions
  • Del 30 de maig al 14 de juny: votació de les propostes

En cas que sigui necessari i hi hagi consens, es podran allargar els terminis.

Sistema de votació[modifica]

Es tindran en compte els vots dels usuaris que tinguin un mínim de 30 dies d'antiguitat i més de 100 contribucions en l'espai principal (articles) durant els darrers tres mesos a data de 22 d'abril de 2020.

El sistema de votació per defecte s'estableix com el vot preferencial a través d'una taula de les propostes que hagin anat sorgint a través del període de discussió i pot tenir com a resultat la combinació d'idees que no siguin mútuament excloents. Tot i així, és només una consideració d'inici i al llarg del debat es pot replantejar canviar-lo si hi ha consens clar.

Enllaços de debats, fils de discussió previs i dades d'interès[modifica]

Dades d'interès
Comentari Comentari Aquestes estadístiques no diuen res de la qualitat, citar-les és una senyal de la falsa idea que un article curt no podria ser bo. Conec articles curts que són correctes, i articles llargs que són dolents. A més, molts articles amb més de 3000 octets, després d'una neteja de bibliografia no específica o referències no pertinents, cauen sota els mil o mil cinc cents octets, en tinc l'experiència al capítol ictiologia. A més, un bon ús de wikidata i de plantilles, fa baixar el nombre d'octets, sense fer baixar-ne la qualitat. --Flamenc (disc.) 17:04, 1 juny 2020 (CEST)

Discussió i debat de les propostes[modifica]

Si us plau, llisteu-les com a subapartats d'aquesta secció i comenteu-les més abaix. Recordeu signar els vostres comentaris fent clic a «Insereix» > «Més» > «La vostra signatura».

A: Avís en el mode edició + usuarificació d'articles de <1.000 octets i sense 2 referències[modifica]

Descripció del proponent: En el cas que un article es vulgui desar sense que compleixi un mínim de 1.000 octets i com a mínim 2 referències externes a través del botó "Cita", l'editor enviarà una advertència al resum de modificacions avisant que no s'estan complint uns mínims de qualitat i de compliment del llibre d'estil, i que si es procedeix igualment s'usuarificarà. En cas que l'usuari no afegeixi com a mínim aquestes 2 referències estandarditzades i aquest mínim d'octets (exigència de certa admissibilitat), l'article es podrà desar igual però un bot per aquesta finalitat el detectarà i l'arxivarà com a pàgina usuarificada amb un missatge a la discussió de l'usuari, on s'hi explicaran les instruccions cap a una nova pàgina d'ajuda on es detalli el procés. El mateix bot trencarà la redirecció i l'article quedarà com a esborrat. La xifra de 1.000 octets és fins a cert punt arbitrària però a partir de la qual un comptador de caràcters i dues referències permetrien de veure un o dos paràgrafs consolidats i contextualitzats. Caldria veure l'aplicació de les dificultats tècniques amb el bot i l'avís de l'editor. Xavier Dengra (MISSATGES) 20:24, 22 abr 2020 (CEST) Addenda: Això només s'aplicaria als nous articles: no de manera retrospectiva als ja existents! Xavier Dengra (MISSATGES) 22:31, 2 maig 2020 (CEST)

Comentari Comentari Crec que la redirecció no s'hauria de treure, però si posar-hi un text dient que es reenvia a una pàgina d'usuari perquè aquell article no compleix les ''noves regles d'admissibilitat''. Per altra banda, crec que hi pot haver casos on hi hagi una referència prou potent o única on s'expliqui el gruix de l'article, i en aquests casos la segona referència pot ser supèrflua o irrellevant, Això potser es podria solucionar fent que l'usuari demanés el reanomenament i aquest article passes una votació de l'estil de les propostes d'esborrar pàgines. Per altra banda, crec que s'hauria de limitar que un mateix usuari tingués un màxim d'articles usuarificats. Què en penseu?-el comentari anterior sense signar és fet per Beusson (disc.contr.) 19:22, 26 abr 2020

Comentari Comentari Estic d'acord amb Beusson en no trencar la redirecció deixant un avís a la pàgina redirigida. Sóc partidari de no posar cap límit per usuari a les pàgines usuarificades.--Kette~cawiki (disc.) 21:05, 26 abr 2020 (CEST)

Comentari Comentari Doncs jo sí que trencaria la redirecció. Les redireccions entre espais de noms estan totalment contraindicades i de ben segur confondran als lectors (crec que només els editors experimentats coneixem què són els espais de noms). --Pau Colominas (t'ajudo?) 16:55, 27 abr 2020 (CEST)

Comentari Comentari Quan un article és inadmissible pot ser que s'elimini per supressió ràpida, supressió diferida o proposta d'esborrat. Penso que la usuarificació hauria de ser només un complement a l'esborrat per una d'aquestes 3 vies, i no una nova manera de treure articles de l'espai principal. La usuarificació se'm faria estrany aplicar-la a IPs anònimes. El que crec que hem de fer és ampliar els criteris de supressió diferida (i que aquesta vagi acompanyada d'usuarificació quan sigui convenient).--Ssola (disc.) 00:05, 28 abr 2020 (CEST)

Comentari Comentari No trencar la redirecció és, tal i com indica en Pau Colominas, barrejar els espais de noms i confondre el lector. Si algú vol crear un article nou però s'hi troba una redirecció a una usuarificació que és un nyap, pot desisitir de crear-lo o no saber com desfer la redirecció. Això també pot comportar falsos enllaços blaus i sobrestimacions. Tot i així, és un aspecte menor de la proposta. Xavier Dengra (MISSATGES) 22:36, 28 abr 2020 (CEST)

Comentari Comentari Totalment d'acord amb el darrer comentari del Xavier Dengra. De fet, diria que per mantenir aquestes redireccions caldria canviar la política de redireccions en si mateixa per tal de permetre redireccions entre espais de noms. --Pau Colominas (t'ajudo?) 10:52, 29 abr 2020 (CEST)

Comentari Comentari Sobre què fer amb els articles qualitativament insuficients: A la Viquipèdia en anglès existeix en:Wikipedia:Drafts. Potser podríem copiar-ho i utilitzar-ho, en comptes de fer usuarificacions. Això solucionaria el problema dels autors anònims que comentava Ssola. Més enllà d'això, em sembla bé la proposta de Beusson d'establir alguna forma de passar a l'espai de noms principal aquells articles amb una sola referència prou potent. Sobre els criteris de qualitat: Hi ha alguna excepció que permeti articles sense cap referència? Si no és així, a part de la condició proposada, també es podrien moure els articles sense cap referència, tinguin la mida que tinguin.--FogueraC (disc.) 19:53, 1 maig 2020 (CEST)

Comentari Comentari @Xavier Dengra, Beusson, Pau Colominas: El criteri «automàtic» de dues referències és exagerat i arbitraríssim: no mira la qualitat de la referència. Per què un article hauria de tenir 1000 octets i per què aixó seria un criteri de qualitat? El criteri és que la informació ha de ser correcte. Hi ha articles útils i correctes que són curts. Hi ha articles llargs sobrereferenciats que serien millors si fossin curts. L'únic criteri automàtic acceptable, seria una mena d'advertiment amable, quan un article nou no té cap referència. No comprenc aquesta lluita contra articles curts. Prefereixo un article curt i correcte que no una monografia de 25.000 octets mal traduïda d'un article en castellà ja maltraduït d'un article en anglès, per només donar un exemple. En imposar els «1000 octets» també no motives ningú a utilitzar wikidata @Amadalvarez:, com que aixó fa baixar la mida d'un article. La concisió és una valor. Si rigidifiquem la viquipèdia (i sobretot amb procediments automàtics) fem tot per desmotivar tant nouvinguts, com vells com jo. El control de qualitat ha de ser manual i humà. A mès, aquest criteri cec, no fa cap diferència entre, per exemple, entre un article sobre una persona viua i un topònim etc. etc.--Flamenc (disc.) 12:32, 2 maig 2020 (CEST)

Comentari Comentari @Flamenc: estic segur que creuant els articles amb menys de 1.000 octets i els articles amb plantilles de millora (referències, admissibilitat, traducció o format), ens posarem les mans al cap veient-ne l'alta correlació. Malauradament encara no domino prou el Petscan com per fer-ho. L'arbitrarietat hi és fins a certa mesura: 2 referències en un article de 1.000 caràcters equivalen a una infotaula (per què dius que desmotivaria a fer-la?) i dos paràgrafs breus (de 2-3 línies cadascun), i per tant a una referència per paràgraf que és el mínim de contextualització de les fonts que es podria esperar en una article tan bàsic. I evidentment, sí: per part meva es tracta d'una lluita no pas contra els articles curts, sinó contra els microesborranys massius que són una infotaula + 2 línies estèrils i que en cap cas es poden classificar com a serien millors si fossin curts. Per altra banda, i per l'experiència com a tallerista i a l'aula, els novells a mi sempre em demanem que al desar tinguin certes garanties que l'article no els serà esborrat ipso facto, o que com en aquesta proposta, com a mínim, se'ls moguin les entrades amb avisos i automatismes cap a un espai de treball segur (la pàgina de proves). Xavier Dengra (MISSATGES) 13:03, 2 maig 2020 (CEST)

@Xavier Dengra: Si faig servir per exemple per un municipi {{IGP}} i omplo wikidata, tinc menys de 10 octets. Si ans al contrari faig la infotaula localment, amb el mateix contingut, en tinc als menys cinc cents, doncs per atènyer els 1000 octets canònics, valdria més no utilitzar wikidata (desmotivar per utilitzar wikidata, volia dir, per una qüestio de quantitat d'octets). D'un altre costat, un avertiment automàtic amable, constructiu i pedagògic, si algú tanca un article nou sense cap ni una referència, pot ser acceptable.--Flamenc (disc.) 13:28, 2 maig 2020 (CEST)
@Flamenc: és que de fet ara mateix totes les recomanacions dels viquipedistes tècnics és clara en què no s'haurien d'editar les infotaules de manera local excepte si no és per paràmetres molt específics o excepcionals. I quan s'editen, vol dir que (1) el viquipedista domina codi i per tant acostuma a ser no novell i (2) l'article està prou ben desenvolupat al cos del text com per tenir una infotaula tan específica que requereixi edició local. No acabo de veure del tot la relació directa amb el que debatem en aquesta pàgina. Xavier Dengra (MISSATGES) 13:34, 2 maig 2020 (CEST)
@Xavier Dengra: No em comprens: Si un article tradicional té més de 1000 octets, i baixa sota 1000 quan transferim les infos a wikidata, quan reemplacem quatre o cinc enllaços externs per una plantilla (per exemple {{Bases de dades taxonòmiques}} hauriem d'esborrar o usuarificar? Ja he netejat articles i wikidataficat prou infotaules per veure que això pot passar. El criteri de 1000 octets és arbitrari i no garanteix la qualitat. L'únic criteri més o menys absolut és l'absència de qualsevol referència. Hem de ser prudents en fixar massa regles que rigidifiquen la viqui. --Flamenc (disc.) 17:40, 2 maig 2020 (CEST)
@Flamenc: Sí que t'entenc: em disculpo perquè a la proposta no s'especificava prou que això només aplicaria als nous articles i no de manera retrospectiva. De manera que als ja existents no podria passar això que dius de reduir les dades de la infotaula local d'un article de 2014 i llavors usuarificar-lo en un usuari que potser ni és actiu ja. Seria exclusivament en la creació d'articles nous. Xavier Dengra (MISSATGES) 22:31, 2 maig 2020 (CEST)

Comentari Comentari No ho veig, ni el mínim d'octets ni el requeriment de dues referències. En tot cas podria arribar a veure bé el demanar una referència, que equivaldria a un: "d'on has treta la informació per escriure aquest article?". --Yuanga (disc.) 14:52, 2 maig 2020 (CEST)

Comentari Comentari La meva reflexió és que estem intentant regular una situació concreta que és típica de microesborranys o articles iniciats i no acabats o abandonats. Segur que els patrulladors en teniu molta experiència i poques eines. Però a la vida real sovint patim l'aplicació d'una regulació per un fi que no era el que pretenia protegir el regulador. Les normes "ad-hoc" produeixen uns efectes secundaris indesitjats quan hom les aplica per allò que no estava pensada però que "encaixa en la lletra". Per exemple, servirà aquesta norma per eliminar articles curts que han estat un spin-off d'un altre article més gran al que han aplicat una altra norma que diu "no hi posis descripció dels personatges o dels capítols de la sèrie dins el cos de l'article principal" o la descripció de les obres d'un artista, "això s'hauria d'explicar al seu propi article". La combinació d'ambdues, en dues iteracions s'ha carregat el contingut afectat. En un lloc fan nosa i en l'altre no són prou grans. Ara em direu, "no és aquesta la intenció". I què ?. Els que han d'aplicar la normativa (a favor o en contra) sempre miren de trobar com aplicar-la per acomplir allò que volen fer. Per tant, si s'han de limitar els "articles cutres", mirem de fer una normativa que no permeti eliminar articles de contingut correcte sobre un concepte del que "no es pot dir res més" o "ara és suficientment digne i convida a tercers a millorar-lo". Gràcies. amador (disc.) 15:13, 2 maig 2020 (CEST)

On és aquesta norma que diu no hi posis descripció dels personatges o dels capítols de la sèrie dins el cos de l'article principal? Perquè si de veres la tenim, tenim almanco centenars d'incompliments ... Jo crec que, això que comentes tu, no serà mai un problema perquè diria que no ha passat mai que es recomanàs dividir un article en dos i un dels dos articles quedàs amb menys de 1000 octets. Normalment, quan es fan aquestes escissions, solen ser seccions de diversos milers (si no desenes de milers) d'octets. Pau Cabot · Discussió 15:36, 2 maig 2020 (CEST)

Comentari Comentari estic d'acord que el tipus d'articles que han propiciat aquesta presa de decisions són perjudicials per a la Viquipèdia; i estic obert a limitar la creació d'articles nous per mida i fins i tot per referències, amb un criteri una mica menys restrictiu que el de la proposta (admetria articles nous amb una sola referència). Dit això, crec que el nombre d'octets no és l'indicador correcte per limitar els articles nous per mida pel que ja han comentat diferents usuaris. Llanço la idea de fer-ho per paraules en el cos principal de l'article (per exemple, menys de 75 o de 100 paraules) aviam què en penseu. --Mcsmp (disc.) 19:00, 3 maig 2020 (CEST)

  • No tinc l'opinió clara encara sobre si ho hauria de fer un bot, com defensa la proposta A, o supervisant manualment, com defensen altres usuaris.--Mcsmp (disc.) 19:03, 3 maig 2020 (CEST)

Comentari Comentari Anem a pams: sobre si trencar o no la redirecció en cas d'usuarificació: sí. No podem deixar que els lectors no editors no entenguin on són i què està passant. De la regla d'usuarificació "automàtica" en cas de no complir dues normes concretes, no ho tinc gens clar. Està clar que hi haurà bastants casos on aquesta forma seria eficient, però penso que com ja s'ha repetit abastament hi pot haver articles prou curts que siguin decents. Del tema de les referències, pot ser que amb una sigui suficient, però tornem a la situació que en moltes no ho serà i, per altra banda, d'altres on demanar-ne més d'una sigui artificial i innecessari. Al tema d'admetre no tenir-ne cap, sota cap concepte hi puc estar d'acord. Per tant, estic a mig camí de tot plegat.

B: No limitar la creació d'articles per mida o referenciació.[modifica]

Descripció del proponent: Estat actual. No hi ha cap política que limiti la creació d'articles en funció de la seva mida o quantitat de referències. L'esborrament, usuarificació o marcatge amb plantilles queda a criteri de la comunitat, sense cap acció automatitzada ni normativa censora. Pau Colominas (t'ajudo?) 16:59, 27 abr 2020 (CEST)

Comentari Comentari No la comparteixo, però crec la presa de decisions ha de contenir l'opció d'optar per deixar les coses tal i com estan. --Pau Colominas (t'ajudo?) 16:59, 27 abr 2020 (CEST)

Comentari Comentari Si no vaig errat, l'únic criteri per usuarificar un article és una traducció deficient. A veure si ho podem canviar.--Kette~cawiki (disc.) 17:02, 27 abr 2020 (CEST)

Comentari Comentari D'acord amb en Pau Colominas en què hi sigui l'opció. Simplement no l'havia afegit perquè així fomentava a que la resta de participants proposessin alternatives a la A i generar més debat. Gràcies! Xavier Dengra (MISSATGES) 22:41, 28 abr 2020 (CEST)

Comentari Comentari @Pau Colominas, Kette~cawiki: No s'ha de canviar res. La mida d'un article no és cap criteri valable, i encara menys quan seria automatitzat. Hi ha articles curts, que són correctes. Hi ha articles llargs (per exemple municipis francesos de menys 50 habitants que tenen un «piràmide població» que fa 1000 octets o més) que serien molt millors si fossin curts. A mès, hi ha articles que eren molts més llargs, abans que una pila d'infos s'en van anar cap a wikidata. No comprenc aquesta –diuem– obsessió contra articles curts. Tot i enciclopèdies professionals en tenen, articles d'una o dues línies. Si la informació és correcte és útil. No confonem quantitat i qualitat.--Flamenc (disc.) 11:59, 2 maig 2020 (CEST)

Comentari Comentari D'acord amb Flamenc, no s'ha de confondre quantitat amb qualitat, però remarcaria la necessitat de referències sense indicar quantes se'n necessiten.--Magenri (disc.) 12:33, 2 maig 2020 (CEST)

Comentari Comentari @Flamenc: Et deixes una part del problema i penso que ja ho hem parlat, les referències. Per mi no és tant la mida com la manca de referències, ara bé, si mires la mida mínima de la proposta correspon a 2 línies més la infotaula neta, sense paràmetres. No és demanar tant, una mida així no arriba ni a microesborrany. Tot plegat, la mida més que petita més la manca de cap referència porta a trobar un sistema per, com a mínim, usuarificar-los. També, suposo, que tots estem al cas de que l'aplicació d'aquesta norma és per articles nous, els que ja tenim hauran de ser objecte de campanyes tipus la «quinzena de la qualitat»--Kette~cawiki (disc.) 12:42, 2 maig 2020 (CEST)

Comentari Comentari També hi ha articles que no porten infotaula, i que amb una bona referència, poden ser perfectament correctes. --Beusson (disc.) 21:51, 2 maig 2020 (CEST)

Comentari Comentari @Xavier Dengra: El criteri de 1000 (o 500 o 666 o 1119) octets és arbitrari i no correcte. Exemple: Pithecheir melanurus és un article correcte escrit per Leptictidium i en té només 830. Encara acabo de treure'l 74 octets més en posar l'autoritat taxonòmica a wikidata. Potser que un expert en alogoritmes potria trobar una manera intel·ligent d'avaluar automàticament un article, però serà més complicat qu'aquest simplisme. L'únic criteri senzill acceptable, em repeteixo, seria una exhortació amable quan no n'hi ha cap ni una de referència. L'objectiu no és que un article sigui llarg, l'objectiu és que la informació sigui correcte.--Flamenc (disc.) 14:45, 6 maig 2020 (CEST)

C: Ampliar els criteris de supressió diferida[modifica]

Descripció del proponent: Afegir als criteris de supressió diferida els articles nous sense referències i els articles nous amb una sola frase. S'avisa al creador de l'article i si no s'ha solucionat en una setmana s'elimina. --Ssola (disc.) 00:12, 28 abr 2020 (CEST)

Comentari Comentari Crec que no entra amb conflicte amb la proposta A pel que fa a microesborranys o casos flagrants, però cuidar els novells implica més pedagogia i la supressió hauria de limitar-se, penso, als casos en què no hi hagi altre remei o siguin violacions clares de les polítiques, com ara. La usuarificació és una tècnica més flexible en els casos sense referències i orfes, atès que permet explicar la filosofia del projecte i deixa marge no temporal per treballar o per reaprofitar contingut en el pitjor dels casos (que seria un abandonament del novell i l'article penjat al seu banc de proves). Xavier Dengra (MISSATGES) 22:40, 28 abr 2020 (CEST)

Em sembla bé que la forma de fer la supressió sigui passant l'article a un espai de proves. Però crec que s'ha de fer una norma que estableixi, per a tots els articles que s'esborren, si s'han de passar a aquest espai de proves o no.--Ssola (disc.) 08:47, 4 maig 2020 (CEST)

Comentari Comentari Per mi el no deixar la feina a un bot el fa més «amigable» de cara als editors novells, o no tan novells. És fàcil controlar els articles nous i afegir una plantilla de supressió/usuarificació diferida en els casos pertinents. Si a més s'acorda que qui posi l'avís no pugui esborrar l'article tot i ser administrador, comporta la intervenció de dues persones, més fàcil per tenir en compte la quantitat d'imponderables que puguin haver: comprovar si la mida be donada per una infotaula manual, si les referències són un copia/enganxa sense cap sentit o no estan contextualitzades al nostre projecte (hi ha més d'una referència en llengües asiàtiques!). Potser és la proposta més «humana».--Kette~cawiki (disc.) 13:47, 2 maig 2020 (CEST)

Comentari Comentari Jo també prefereixo la usuarificació (que de fet, ve a ser una supressió en diferit però conservant el codi a una subpàgina d'usuari per si el vol fer servir un cop esborrat l'article). D'altra banda, considero que no s'haurien d'incloure els articles orfes en aquests criteris mínims pels nous articles. --Mcsmp (disc.) 18:23, 3 maig 2020 (CEST)

Comentari Comentari He eliminat els articles orfes de la proposta.--Ssola (disc.) 08:33, 4 maig 2020 (CEST)

D: Avís en el mode edició + usuarificació d'articles amb una o cap referències[modifica]

Descripció del proponent: En el cas que un article es vulgui desar sense que contingui com a mínim 2 referències externes a través del botó "Cita", l'editor enviarà una advertència al resum de modificacions avisant que no s'estan complint uns mínims de qualitat i de compliment del llibre d'estil, i que si es procedeix igualment s'usuarificarà. En cas que l'usuari no afegeixi com a mínim aquestes 2 referències estandarditzades (exigència de certa admissibilitat), l'article es podrà desar igual però un bot per aquesta finalitat el detectarà i l'arxivarà com a pàgina usuarificada amb un missatge a la discussió de l'usuari, on s'hi explicaran les instruccions cap a una nova pàgina d'ajuda on es detalli el procés. El mateix bot trencarà la redirecció i l'article quedarà com a esborrat. Caldria veure l'aplicació de les dificultats tècniques amb el bot i l'avís de l'editor. Pau Colominas (t'ajudo?) 13:10, 2 maig 2020 (CEST)

  • Comentari Comentari Recollint alguns comentaris, copio la proposta A però sense la limitació relativa a la mida. També us dic que, un cop posades dues referències, fàcilment s'estaran sobrepassant aquests 1000 octets. --Pau Colominas (t'ajudo?) 13:10, 2 maig 2020 (CEST)
@Pau Colominas: El criteri de dues referències és exagerat. Tenim molts articles que només en tenen una (per exemple de la GEC, o la Britannica, o l'Invarquit per als monuments, o el Smith per l'antiguetat greco-romana, o l'Enciclopèdia Espasa per a compositors etc. etc. Amb aquesta única referència n'hi ha prou. Em repeteixo: no és la quantitat, és la qualitat de la referència. Un referència a la GEC amb la plantilla ad hoc fa amb prou feina dotze octets.--Flamenc (disc.) 17:19, 2 maig 2020 (CEST)
@Flamenc: Discrepo moltíssim que un article de 300 octets o de 600.000 tingui prou amb una referència a la GEC. En el primer cas, perquè és sinònim de copyright o de Viquipèdia:Parafrasejat similar, i en el segon perquè és manifestament insuficient. La verificabilitat i neutralitat de la Viquipèdia passen pel contrast de les fonts, i amb una de sola mai és prou per oferir esperit crític. Com tu dius, no és quantitat sinó qualitat: per tant ja és hora d'oferir un salt qualitatiu en aquest aspecte i orientar l'esperit crític i la no rigidesa del volum tradicional. Xavier Dengra (MISSATGES) 23:34, 2 maig 2020 (CEST)
@Xavier Dengra: S'ha de matisar i diferenciar segons el tipus d'article o d'info. Si escric «El Boterbeek és un riu de Bèlgica» caldria contrastar dos fonts per garantir la neutralitat? Una font de qualitat no seria prou i manca d'esperit crític? No pots dir "mai" en tal cas. És diferent en descripcions factuals, on no hi gaire opinió i temes on un certa subjectivitat és inevitable sobre persones, opinions, filosofia, història, empreses… on segur cal més d'una font. Si escric «Roma és la capital d'Itàlia» i la GEC escriu el mateix, això no és copivio. No hi cap regle absolut. Hem d'utilitzar quatre o cinc grans principis, i no centenars de regles paralitzants o automàtics. No cal una viqui dirigida per "experts" que citen decrets, apartats, §§§, texts sagrats com teòlegs ho feien sobre el sexe dels àngels, i que fan fugir els contribuïdors lambda. He començat escriure sense conèixer cap regla, per què m'agradava escriure. He avançat perquè hi ha gent que m'han ajudat dialogant @Beusson:, no perquè m'han posat plantilles o perquè bots m'han «usuarificat».--Flamenc (disc.) 11:05, 3 maig 2020 (CEST)
  • Comentari Comentari Veig que ens estam centrant en les referències, quan la discussió anterior partí dels problemes de contingut. Un article amb dues referències que arribàs als 1000 octets gairebé sense gens de text s'hauria d'esborrar segons Viquipèdia:Criteris de supressió ràpida#A2, sigui quin sigui el resultat d'aquesta PD. Només recordar que vàrem arribar aquí per articles com Kamanje, que diu Kamanje és un poble de Croàcia, al comtat de Karlovac (sense referències) però també per articles com Puntius kelumi que diu Puntius kelumi és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes, que té dues referències. Pau Cabot · Discussió 20:21, 2 maig 2020 (CEST)
Aquest article és curt però correcte. Si un dia vull saber que és, trobo la informació essencial. --Flamenc (disc.) 21:04, 2 maig 2020 (CEST)
Aquest article que esmenta en Pau Puntius kelumi, serveix perfectament com exemple del que deia el Flamenc més amunt, al passar les dades a WD + una espurgada de bibliografia que no entenc (segons el Pau, 'farciment'), hem perdut més de 2000 octets pel camí.--Beusson (disc.) 21:48, 2 maig 2020 (CEST)
Perquè el que importa no són els octets, és la informació significativa i les dues coses no sempre van lligades. D'informació significativa, aquest article no en té. No té els mínims per ser un article, no segons jo, sinó segons Viquipèdia:Criteris de supressió ràpida#A2. Pau Cabot · Discussió 22:07, 2 maig 2020 (CEST)
PS. @Beusson: Ja que em demanes per Special:diff/23101373, et diré que Panellet aferrava un bon lot de referències bibliogràfiques que no s'havia llegit i que ni tan sols sabia si parlaven d'aquest peix a cada article que feia. Era bibliografia genèrica per a un gènere o un ordre (i ho sé perquè era la mateixa a tots els articles) i la bibliografia era independent de si el peix s'havia descobert més tard que els altres i no podia ser mai en aquells llibres que se citaven. Per tant, crec que tenc raons més que suficients per dubtar d'aquesta bibliografia fake que tenim a tots els articles dels peixos.
Això, deixant de banda que a un article on el text són 83 caràcters (i que no diu res significatiu) se li afegeixin 8 referències bibliogràfiques que suposadament han servit per escriure aquest no res, té la seva gràcia ... Pau Cabot · Discussió 22:27, 2 maig 2020 (CEST)
@Paucabot: Gràcies per l'explicació, ja posava que no l'entenia pq no ho havia mirat a fons (per això he posat el teu raonament 'farciment'). Potser no m'he explicat prou bé. Deia que serveix com a exemple del que comentaven el Flamenc i l'Amador (no recordo si algú +) sobre les plantilles i la migració de dades a WD i com influeix en el tema de posar un mínim d'octets, i com un article que pot passar els límits acabi convertit en un esborrany igualment.
Ara bé, sobre el tema de la supressió ràpida difereixo amb la teva opinió, ja que té informació útil, minsa però essencial per saber de què parlem. --Beusson (disc.) 23:22, 2 maig 2020 (CEST)
@Beusson: Dues coses:
1. Això l'únic que demostra és que es pot dir molt poc amb molts octets. O sigui, que el número d'octets no pot ser un criteri a tenir en compte.
2. Malgrat que que diu a VP:CSR, jo sempre he estat partidari de fusions. Per exemple, en aquest cas, el que es diu a Puntius kelumi ja és a Puntius#Espècies. Només hauríem de fer la redirecció. Ara, també t'ho dic: no té cap sentit seguir fent infraarticles com aquest ... Pau Cabot · Discussió 23:30, 2 maig 2020 (CEST)
@Beusson, Paucabot: L'article sobre Puntius kelumi és la prova que gràcies a les plantilles i wikidata, es pot escriure un article curt i correcte amb pocs octets. És preferible un article curt i correcte, que un desviament via una redirecció, que és útil quan es tracta de sinònims, no per submergir info en un article llarg o una llista. Fa temps que netejo centenars d'articles sobre peixos, que s'amelioren en reduir els octets i en transferir data a wikidata.--Flamenc (disc.) 11:27, 3 maig 2020 (CEST)
@Flamenc: Disculpa'm la discrepància, però l'article Puntius kelumi en la meva opinió és una vergonya per l'enciclopèdia i ens endarrereix a posicions de 2009 o 2010 (que es quan es va crear i no ha patit cap canvi). Per una entrada així ja existeix Viquiespècies, Wikidata i la intel·ligència artificial capaç de formar una frase llegint tres declaracions. Per a mi aquest no és en absolut el model d'enciclopèdia lliure, col·laborativa, rigorosa i de qualitat creixent que hem demostrar a la societat si volem que ens llegeixi més d'un 3,8% de la població a Espanya o un 0,2% de la població a França. Xavier Dengra (MISSATGES) 12:48, 3 maig 2020 (CEST)
@Xavier Dengra: Vergonya? Quina vergonya? Qui s'interessa al peix el trobarà i qui no, no el veurà. La gent coneix la viquipèdia i la consulta, i no consulta les bases de dades especialitzades darrere que ajuden a fer articles a la viqui. És el principi d'una enciclopèdia: «tot en ú». Les teves estadístiques de 3,8% (Espanya) i 0,2% a França no volen dir res. Si n'eliminéssis tothom que no parla pas català ja tendries percentatges menys deprimits. Hem de quedar honests: si quasi ningú ens llegeix a França no es perquè escriuem un petit article sobre un peix, és perquè ningú hi aprèn català, amb prou feines alguns hi aprenen anglès. Suposem que eliminem aquest article, que feràs amb el lector catalanoparlant que el cerca, que no el troba pas a casa nostra, però sí a la viqui en castellà i en anglès: no pensarà «la viqui en català no és pas malament, però realment, si em cal info, he d'anar a les de grans llengües internacionals que són molt més completes»?
Puntius Kelumi, en anglès: 936 octets, en neerlandès, 862, en català 623. (en castellà: 1430, però hi tenen encara el que @Paucabot: amb raó anomena «bibliografia de farciment»). Per què tindre vergonya? --Flamenc (disc.) 14:38, 3 maig 2020 (CEST)
@Xavier Dengra: I com que estic de mala fe, he refet l'article que tenia mancaments, no al contingut, però si a les refs (una ref de 1822 per a una espècie descobert el 2008). Ara tenim 2314 octets i el millor article comparat amb les altres llengües. Aixó hauria de motivar els lectors a mirar a casa nostra.--Flamenc (disc.) 15:58, 3 maig 2020 (CEST)
@Xavier Dengra: És més fàcil la lectura d'un article d'una frase de la Viquipèdia que la consulta d'una base de dades. Jo ho considero contingut significatiu. A més, sovint tens avantatges com que el contingut és en el teu idioma, que és contingut en línia, d'accés obert, enllaçable des d'altres pàgines (enllaçat si l'article no és orfe) i amb llicència lliure. Vergonya? No estic convençut que articles curts signifiquin baixa qualitat o mala imatge. També pot donar mala imatge la manca d'alguns articles, o els enllaços vermells i els enllaços a Wikidata. Una referència sí que la considero necessària, però si es posen més criteris pels articles nous crec que ha de ser només per a facilitar el manteniment.--Ssola (disc.) 12:50, 4 maig 2020 (CEST)

E: Article curt de qualitat[modifica]

Crear una categoria i un distintiu Article curt de qualitat per evitar que els viquipedistes pensin que només articles monogràfics poden ser de qualitat.--Flamenc (disc.) 14:54, 7 maig 2020 (CEST)

Entenc que no és incompatible amb la resta d'opcions que es debaten, no? --Pau Colominas (t'ajudo?) 09:47, 18 maig 2020 (CEST)

Però això ja és el que fa l'Article Bo, no?--Medol (disc.) 19:44, 1 juny 2020 (CEST)

F: Supressió diferida/usuarificació d'articles d'una sola línia i sense referències[modifica]

Sé que teòricament estem fora de termini però vistos els resultats de les votacions i les raons dels vots potser una opció de consens seria usuarificar amb avís previ o supressió diferida amb avís a la discussió els articles nous d'una sola línia i que no tinguin referències (les dues condicions). --Mcsmp (disc.) 17:08, 28 juny 2020 (CEST)

Jo crec que la definició més apropiada d'aquests infraarticles que han estat el detonant d'aquesta proposta es podria fer, a part de la definició de Mcsmp (una sola línia), de dues maneres més: una sola frase o bé, menys informació que la que hi ha a la infotaula. En general, per no fer-ho tan reglamentat, podríem deixar la definició d'aquestes mancances seria Sense contingut significatiu. Segons aquest criteri, serien de supressió immediata, però la solució d'usuarificar-ho també em sembla bé.
Finalment, apuntar que, en ares del consens, articles com aquest de la sèrie que havia iniciat el fil no s'usuarificarien perquè tenien una referència. Pau Cabot · Discussió 17:49, 28 juny 2020 (CEST)
@Paucabot: buf, aquesta referència... semblant a les de Irene Bae. Ara aquest no és el tema però un dia s'hauria de parlar sobre «contextualització cultural de les referències».--Kette~cawiki (disc.) 19:36, 28 juny 2020 (CEST)
De fet, error meu: volia escriure d'una sola frase copiant el redactat de la proposta C que és la que ha rebut menys objeccions. --Mcsmp (disc.) 01:39, 29 juny 2020 (CEST)

Votació de les propostes[modifica]

Del 30 de maig al 14 de juny.

A: Avís en el mode edició + usuarificació d'articles de <1.000 octets i sense 2 referències[modifica]

  • A favor Aprovació--Medol (disc.) 19:44, 1 juny 2020 (CEST)
  • A favor Aprovació--AlbertJB (disc.) 18:12, 1 juny 2020 (CEST)
  • Objecció Objecció Avís sí, usuarificació no.--Flamenc (disc.) 16:16, 5 juny 2020 (CEST)
  • A favor Aprovació--Kette~cawiki (disc.) 21:44, 5 juny 2020 (CEST)
  • En contraEn contra Rebuig com he explicat abans, la dimensió no és garantia de res i pot ser utilitzada com a excusa per esborrar contingut absolutament correcte i útil. amador (disc.) 17:42, 6 juny 2020 (CEST)
  • Objecció Objecció Avís sí, usuarificació només en cas de no tenir cap referència i, a més, no tenir un mínim de contingut (no parlo d'octets) significatiu. O sigui, revisió manual. -- Papapep (disc.) 18:49, 6 juny 2020 (CEST)
  • Estic d'acord amb Papapep. --E4024 (disc.) 19:41, 6 juny 2020 (CEST)
  • Objecció Objecció--barcelona (disc.) 19:48, 6 juny 2020 (CEST)
  • Objecció Objecció Avís si, usuarificació no.--Docosong (disc.) 19:56, 6 juny 2020 (CEST)
  • Objecció Objecció el nombre d'octets no em sembla l'indicador adequat, a favor de l'avís si es vol fer. --Mcsmp (disc.) 23:50, 6 juny 2020 (CEST)
  • A favorA favor Suport Xavier Dengra (MISSATGES) 22:55, 11 juny 2020 (CEST)
  • Objecció Objecció A favor de donar un avís.--Castellbo (disc.) 21:48, 12 juny 2020 (CEST)
  • Objecció Objecció--Magenri (disc.) 19:39, 13 juny 2020 (CEST)

B: No limitar la creació d'articles per mida o referenciació.[modifica]

C: Ampliar els criteris de supressió diferida[modifica]

D: Avís en el mode edició + usuarificació d'articles amb una o cap referències[modifica]

  • A favor Aprovació--Kette~cawiki (disc.) 21:44, 5 juny 2020 (CEST)
  • A favor Aprovació Les referències són la nostra eina de credibilitat, la llargada no ho és. amador (disc.) 17:38, 6 juny 2020 (CEST)
  • A favor Aprovació Sense referències tot això no serveix de res. Lo de la llargada, hi haurà casos de tot, no hauria de ser una norma general. -- Papapep (disc.) 18:30, 6 juny 2020 (CEST)
  • A favor Aprovació--Docosong (disc.) 19:56, 6 juny 2020 (CEST)
  • Neutral NS/NC Coincideixo amb el que diu en Paucabot. Hi ha articles amb mancances més greus de traducció o conflicte d'interessos que són candidats a ser usuarificats que no pas un article amb una referència fiable i vàlida.--Docosong (disc.) 18:58, 13 juny 2020 (CEST)
  • Objecció Objecció --barcelona (disc.) 19:48, 6 juny 2020 (CEST)
  • A favor Aprovació Xavier Dengra (MISSATGES) 22:55, 11 juny 2020 (CEST)
  • Objecció Objecció Estam xerrant d'usuarificar els articles sense referències quan tenim més de 20 000 articles sense referències? Fins i tot els que siguin llargs? Fins i tot els que tenguin una referència (tenint-ne tants sense cap)? Això seria un canvi molt major que valdria la pena discutir amb més calma ... Si estam parlant d'usuarificar articles amb mancances (que això és el que s'està proposant aquí), crec que, en l'ordre de prioritats, anirien molt abans els que tenen problemes de conflicte d'interessos, d'ortografia, de traducció o d'admissibilitat. Pau Cabot · Discussió 12:12, 12 juny 2020 (CEST)
  • Objecció Objecció D'acord amb Paucabot. --Mcsmp (disc.) 18:46, 12 juny 2020 (CEST)
  • Objecció Objecció A favor de fer un avís.--Castellbo (disc.) 21:50, 12 juny 2020 (CEST)
  • Comentari Comentari @Paucabot, Mcsmp: Tal i com indica el propi nom de la pàgina de la presa de discussió, qualsevol resultat s'aplica als articles nous creats a partir de la resolució, no als ja existents. Xavier Dengra (MISSATGES) 18:15, 13 juny 2020 (CEST)
@Xavier Dengra: Sí, això ja ho havia entès. Igualment és una solució desafortunada: esborrar articles nous sense referències quan la Viquipèdia n'és plena... L'arrel d'aquesta proposta/discussió eren els articles hipercurts. Els articles sense o amb una referències (i molt manco si són llargs) no havien estat mai el detonant d'aquests debats. Tothom assumia perfectament que eren articles amb mancances però no infraarticles. Pau Cabot · Discussió 20:55, 13 juny 2020 (CEST)

E: Article curt de qualitat[modifica]

  • NeutralNeutral Indiferent--Kette~cawiki (disc.) 21:44, 5 juny 2020 (CEST)
  • A favor Aprovació Tot incentiu a fer-ho millor ajuda. -- Papapep (disc.) 18:32, 6 juny 2020 (CEST)
  • Objecció Objecció per les raons de la proposta, no soluciona el problema i ja tenim AdQ i article bo. --Mcsmp (disc.) 23:53, 6 juny 2020 (CEST)
  • En contraEn contra Rebuig No té res a veure amb la finalitat d'aquesta presa de decisions. Xavier Dengra (MISSATGES) 22:55, 11 juny 2020 (CEST)

Resolució[modifica]

A partir del 15 de juny.