Vés al contingut

(90377) Sedna: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
+info
Línia 1: Línia 1:
{{enconstrucció}}
{{asteroide |
{{asteroide |
name=(90377) Sedna
name=(90377) Sedna
| image = Sedna Discovery Image.jpg
| image = Sedna PRC2004-14d.jpg
| caption = Imatges de (90377) Sedna.
| caption =Sedna a través del Hubble
| discoverer= [[Michael E. Brown]], <br> [[Chad Trujillo|C. Trujillo]], <br> [[David L. Rabinowitz|D. Rabinowitz]]
| discoverer= [[Michael E. Brown]], <br> [[Chad Trujillo|C. Trujillo]], <br> [[David L. Rabinowitz|D. Rabinowitz]]
| discovery_date=[[14 de novembre]] de [[2003]]
| discovery_date=[[14 de novembre]] de [[2003]]
Línia 10: Línia 11:
</ref>
</ref>
| epoch=[[23 de juliol]] de [[2010]] ([[Dia julià|DJ]] 2455400,5)
| epoch=[[23 de juliol]] de [[2010]] ([[Dia julià|DJ]] 2455400,5)
| semimajor= 518,57 UA (a) <br> 7.757&nbsp;6×10<sup>13</sup> m <br> 77.576&nbsp;Tm
| semimajor= 486 [[unitat astronòmica|UA]]
| perihelion= 76,117 UA
| perihelion= 76,361 UA (q) <br> 1.142&nbsp;3<sup>13</sup> m <br> 11.423&nbsp;Tm
| aphelion= 895 UA
| aphelion= 937 [[Unitat astronòmica|UA]] (Q)<ref name="barycenter">
{{cite web
⚫
| eccentricity= 0,848
| author = [[JPL Horizons On-Line Ephemeris System|Horizons]] output
| url = http://ssd.jpl.nasa.gov/horizons.cgi?find_body=1&body_group=sb&sstr=Sedna
| title = Barycentric Osculating Orbital Elements for 90377 Sedna (2003 VB12)
| accessdate = 2011-04-30
}} (Solution using the Solar System [[Center of mass#Barycenter in astrophysics and astronomy|Barycenter]] and [[Barycentric coordinates (astronomy)|barycentric coordinates]]. Select Ephemeris Type:Elements and Center:@0) [http://home.surewest.net/kheider/astro/sedna-bc.txt (saved Horizons output file 2011-Feb-04)]
</ref><br> 1,402<sup>14</sup> m <br> 140,2&nbsp;Tm <br> 0,0148 [[any llum|al]]
⚫
| eccentricity= 0,8527
| period= 12050,32 [[any julià|a]]
| period= 12050,32 [[any julià|a]]
| inclination= 11,9[[grau sexagesimal|°]]
| inclination= 11,9[[grau sexagesimal|°]]
Línia 20: Línia 28:
| mean_anomaly=357,455°
| mean_anomaly=357,455°
| speed= 1,04 [[km/s]]
| speed= 1,04 [[km/s]]
| dimensions=995 ± 80 km<ref name=herschel>{{cite doi|10.1051/0004-6361/201218874}}</ref>
| dimensions= ( 1180-1800 )&nbsp;km
| mass= 1,7-6,1×10<sup>21</sup> [[quilogram|kg]]
| mass= 1,7-6,1×10<sup>21</sup> [[quilogram|kg]]
| density=2,0 [[gram per centímetre cúbic|g/cm³]]
| density=2,0 [[gram per centímetre cúbic|g/cm³]]
Línia 28: Línia 36:
| spectral_class=
| spectral_class=
| abs_mag=1,6
| abs_mag=1,6
| albedo= 0,2
| albedo= 0,2<ref name=herschel/>
| temperature=12 [[kelvin|K]] (-260&nbsp;°C)}}
| temperature=12 [[kelvin|K]] (-260&nbsp;°C)}}
'''(90377) Sedna''' (abans '''2003 VB12''') és un [[objecte transneptunià]] que es troba a unes 90 [[UA]] del [[Sol]], fet que el converteix en l'objecte més remot del [[Sistema Solar]] descobert fins ara. El seu diàmetre és inferior als 1.800&nbsp;km i probablement sigui igual a unes dues terceres parts el de [[Plutó (planeta)|Plutó]]. Podria ser el primer membre conegut del [[Núvol d'Oort]]. Va ser descobert des de l'[[Observatori del Mont Palomar]] per Mike Brown (Institut de Tecnologia de Califòrnia), Chad Trujillo (Observatori Gemini) i David Rabinowitz ([[Universitat de Yale]]) el [[14 de novembre]] de [[2003]].
'''(90377) Sedna''' (abans '''2003 VB12''') és un [[objecte transneptunià]] que es troba a unes 90 [[UA]] del [[Sol]], fet que el converteix en l'objecte més remot del [[Sistema Solar]] descobert fins ara. El seu diàmetre és inferior als 1.800&nbsp;km i probablement sigui igual a unes dues terceres parts el de [[Plutó (planeta)|Plutó]]. Podria ser el primer membre conegut del [[Núvol d'Oort]]. Va ser descobert des de l'[[Observatori del Mont Palomar]] per Mike Brown (Institut de Tecnologia de Califòrnia), Chad Trujillo (Observatori Gemini) i David Rabinowitz ([[Universitat de Yale]]) el [[14 de novembre]] de [[2003]].
Línia 45: Línia 53:


El descobriment de Sedna va tornar a plantejar l'interrogant de quins objectes astronòmics han de considerar-se [[planetes]] i quins no (ja es va plantejar amb motiu del descobriment de [[(50000) Quaoar|Quaoar]] i s'ha tornat a plantejar més recentment amb el descobriment de [[2003 UB313|2003 UB<sub>313</sub>]]). Encara que el [[15 de març]] de [[2004]], diverses agències de notícies van reportar que ''s'ha descobert el desè planeta'', s'antulla remot que Sedna siga qualificat com planeta; encara que després de la nova definició de planeta anunciada per l'[[IAU]], Sedna podria optar a convertir-se en un [[planeta nan]].
El descobriment de Sedna va tornar a plantejar l'interrogant de quins objectes astronòmics han de considerar-se [[planetes]] i quins no (ja es va plantejar amb motiu del descobriment de [[(50000) Quaoar|Quaoar]] i s'ha tornat a plantejar més recentment amb el descobriment de [[2003 UB313|2003 UB<sub>313</sub>]]). Encara que el [[15 de març]] de [[2004]], diverses agències de notícies van reportar que ''s'ha descobert el desè planeta'', s'antulla remot que Sedna siga qualificat com planeta; encara que després de la nova definició de planeta anunciada per l'[[IAU]], Sedna podria optar a convertir-se en un [[planeta nan]].

== Descobriment i nom ==

[[Michael I. Brown|Mike Brown]] de [[Caltech]], [[Txad Trujillo]] del [[Observatori Gemini]] i [[David Rabinowitz]] de la [[Universitat de Yale]] el [[14 de novembre]] de [[2003]] van descobrir Sedna ?[[Designació provisional en astronomia|designat provisionalment]] 2003 VB<sub>12</sub><ref>{{cita web|autor=Orbital Hangar Moods|títol=Sedna v2.0|url=http://www.orbithangar.com/advsearch.php?text=sedna&search=everything&category=0&subcat=0&orbver=default|fechaacceso=11 d'octubre de 2012|idioma=anglès}}</ref> ? com a part d'un estudi que va començar en 2001 amb el [[Telescopi Samuel Oschin]] en el [[Observatori el Palomar]], en el qual van emprar la càmera [[el Palomar Quest]] de 160 [[megapíxel]]és de Yale. Van observar un objecte que es movia en 4,6 [[Segundo sexagesimal|segons d'arc]] en 3,1 hores pel que fa als estels, indicant que la seva distància era d'aproximadament 100 [[unitat astronòmica|ua]]. Les observacions de seguiment al novembre-desembre de 2003 amb el telescopi SMARTS en el [[Observatori de Cerro Tololo]] en [[Xile]], així com amb el telescopi Tenagra IV del [[Observatori W. M. Keck]] en [[Hawái]], van revelar que l'objecte es movia al llarg d'una òrbita distant altament excèntrica. Posteriorment, l'objecte va ser identificat en imatges ''[[precovery]]'' realitzades anteriorment pel Telescopi Samuel Oschin així com en les imatges del programa [[Near Earth Asteroid Tracking]]. Aquestes posicions anteriors van ampliar el seu arc orbital conegut i va permetre un càlcul més precís de l'òrbita.<ref name="Mike">{{cita publicació| títol = Discovery of a Candidate Inner Oort Cloud Planetoid| autor = Mike Brown, David Rabinowitz, Txad Trujillo| publicació = Astrophysical Journal| bibcode = 2004ApJ...617..645B| any = 2004| volum = 617| pàgines = 645?649| número = 1| arxiv = astre-ph/0404456| doi = 10.1086/422095|idioma=anglès}}</ref>

«El nostre objecte recentment descobert és el lloc més fred i més llunyà conegut en
el Sistema Solar», va dir Mike Brown a la seva pàgina web, «així que sento que és apropiat
nomenar-ho en honor de [[Sedna (deïtat)|Sedna]], la deessa [[inuit]] del mar, que es creia que vivia en la part inferior del frígido [[Oceà Àrtic]]».<ref name="mikebrown">{{Cita web|url=http://www.gps.caltech.edu/mbrown/sedna/|títol=Sedna|fechaacceso=8 de juliol de 2012|cognom=Brown|nomeni=Mike|editorial=Caltech|urlarchivo=http://web.archive.org/web/20100725212803/http://www.gps.caltech.edu/%7Embrown/sedna/|fechaarchivo=25 de juliol de 2010|deadurl=no|idioma=anglès}}</ref> Brown també li va suggerir al [[Minor Planet Center]] de la Unió Astronòmica Internacional que els objectes que anessin descoberts a la regió orbital de Sedna en el futur també haurien de portar el nom de les entitats en la mitologia de l'Àrtic. L'equip va fer públic el nom «Sedna» abans que l'objecte hagués estat oficialment numerat.<ref name="mpc">{{Cita web|url=http://www.minorplanetcenter.org/mpec/k04/k04s73.html|títol=MPEC 2004-S73 : Editorial Notice|fechaacceso=8 de juliol de 2012|any=2004|editorial=IAU Minor Planet Center|idioma=anglès}}</ref> [[Brian Marsden]], director del Minor Planet Center, va dir que tal acció era una violació del protocol, i que alguns membres de la UAI podrien votar en contra.<ref name="Walker">{{cita notícia| nomeni = Duncan| cognom = Walker| data = 16-03-2004| títol = How do planets get their names?| obra = BBC News| url = http://news.bbc.co.uk/1/hi/magazine/3515658.stm| fechaacceso = 8 de juliol de 2012|idioma=anglès}}</ref> No obstant això, no va haver-hi objeccions al nom, i no es van proposar uns altres. El [[Convencions sobre nomenclatura astronòmica|Comitè de la IAU sobre Nomenclatura de Cossos Menors]] va acceptar formalment el nom al setembre de 2004,<ref name="MPC_20040928">{{Cita web|url=g|títol=MPC 52733|fechaacceso=8 de juliol de 2012|any=2004|editorial=Minor Planet Center|idioma=anglès}}</ref> i també va considerar que, en casos similars d'extraordinari interès, podria permetre en el futur que s'anunciessin els noms abans que fossin numerats oficialment.<ref name="mpc"/>

== Òrbita i rotació ==
[[Fitxer:Planetoid 90377 sedna animation location.gif|thumb|left|320px|Animació que representa l'òrbita de Sedna.]]
Sedna té el major període orbital de qualsevol objecte gran conegut en el [[Sistema Solar]],<ref group="n." name="estels" /> calculat en prop de 11&nbsp;400 anys.<ref group="n." name="excentricity"/> La seva òrbita és extremadament excèntrica, amb un [[afelio]] que es calcula en 937 [[unitat astronòmica|ua]]<ref name="barycenter"/> i un [[perihelio]] d'unes 76 ua, sent el major per als objectes coneguts del Sistema Solar.<ref name="Trujillo2007">{{cita publicació| autor = Chadwick A. Trujillo, M. I. Brown, D. L. Rabinowitz| títol = The Surface of Sedna in the Near-infrared| publicació = Bulletin of the American Astronomical Society| volum = 39| page = 510| any = 2007| bibcode = 2007DPS....39.4906T| last2 = Brown| last3 = Rabinowitz|idioma=anglès}}</ref> Quan va ser descobert es trobava a aproximadament 89,6 ua<ref name="AstDys2003">{{Cita web|url=http://hamilton.dm.unipi.it/astdys/index.php?pc=1.1.3.1&n=90377&oc=500&y0=2003&m0=11&d0=14&h0=0&mi0=0&y1=2003&m1=11&d1=15&h1=0&mi1=0&ti=1.0&tiu=days|títol=AstDys (90377) Sedna Ephemerides 2003-11-14|fechaacceso=8 de juliol de 2012|editorial=Department of Mathematics, University of Pisa, Italy|idioma=anglès}}</ref> del Sol, i era l'objecte més distant observat del Sistema Solar. Posteriorment el mateix equip d'investigadors va descobrir Eris a 97 ua. Si bé les òrbites d'alguns [[cometi]]s de període llarg s'estenen més enllà de la de Sedna, són massa difusos per ser descoberts excepte quan s'aproximen al seu perihelio en el Sistema Solar interior. Encara que Sedna aconsegueixi el seu perihelio cap a 2076,<ref name="Horizons2076"/>{{#tag:ref|Els diferents programes que utilitzen diferents [[Època (astronomia)|èpoques]] o conjunts de dades produeixen dates lleugerament diferents pel perihelio de Sedna. Utilitzant una època de 2010, la base de dades de cossos menors del JPL mostra una data de perihelio de 2075.<ref name="jpldata"/> Utilitzant una època de 1990, el DONIS Lowell mostra el perihelio en 2479285.0598<ref>{{Cita web|autor=Southwest Research Institute Planetary Science Directorate|títol=Orbit Fit and Astrometric record for 90377|url=http://www.boulder.swri.edu/buie/kbo/astrom/90377.html|fechaacceso=7 de juliol de 2012|idioma=anglès}}</ref> ?13 de desembre de 2075? A partir de 2010, el JPL Horizons ?utilitzant [[integració numèrica]]? va mostrar una data de perihelio de 18 de juliol de 2076.<ref name="Horizons2076"/>|group=n.}} el Sol apareixeria simplement com un estel molt brillant en el seu cel, solament cent vegades més brillant que la [[lluna plena]] en la [[Terra]], i massa lluny com per ser visible com un disc a simple vista.<ref name="HubbleSite2004image">{{Cita web|url=http://hubblesite.org/newscenter/archive/releases/2004/14/image/e|títol=Hubble Observis Planetoid Sedna, Mystery Deepens; Long View from a Lonely Planet|fechaacceso=8 de juliol de 2012|any=2004|editorial=Hubblesite, STScI-2004-14|idioma=anglès}}</ref>

Quan va ser descobert es pensava que Sedna tenia un període rotacional inusualment llarg ?vint a cinquanta dies?.<ref name="HubbleSite2004image"/> Inicialment es va especular amb que la seva rotació era ralentida per una [[Planeta doble|companya binària]], similar a [[Caront (satèl·lit)|Caront]], la lluna de [[Plutó (planeta nan)|Plutó]].<ref name="mikebrown"/> Al març de 2004 el [[telescopi espacial Hubble]] va buscar aquest satèl·lit però no va trobar gens,<ref name="HubbleSite2004">{{Cita web|url=http://hubblesite.org/newscenter/archive/releases/2004/14/|títol=Hubble Observis Planetoid Sedna, Mystery Deepens|fechaacceso=8 de juliol de 2012|any=2004|editorial=Hubblesite, STScI-2004-14}}</ref>{{#tag:ref|La cerca de l'HST no va trobar candidats a satèl·lit amb un límit d'unes 500 vegades menors que Sedna (Brown i Suer 2007).<ref name="largest">{{cita lliuro| capítol = The largest Kuiper belt objects| títol = The Solar System Beyond Neptune| pàgines = 335?345| editor = M. Antonietta Barucci, Hermann Boehnhardt, Dóna-li P. Cruikshank| autor = Michael I. Brown| editorial = University of Arizona Press| isbn = 0-8165-2755-5| url = http://www.gps.caltech.edu/mbrown/papers/ps/kbochap.pdf| format = pdf|idioma=anglès}}</ref>|group=n.}} i les mesures posteriors del telescopi van suggerir períodes de rotació molt menors ?de 10 h aproximadament?, bastant típic per a un cos de la seva grandària.<ref name="Gaudi2005">{{cita publicació| bibcode = 2005ApJ...629L..49G| arxiv = astre-ph/0503673| títol = On the Rotation Period of (90377) Sedna| autor = B. Scott Gaudi| coautores = Krzysztof Z. Stanek, Joel D. Hartman, Matthew J. Holman, Brian A. McLeod (CfA)| publicació = The Astrophysical Journal| volum = 629| número = 1| any = 2005| pàgines = L49?L52| doi = 10.1086/444355|idioma=anglès}}</ref>

== Característiques físiques ==
[[Fitxer:Sedna Discovery Image-es.jpg|thumb|right|Imatges de Sedna.]]
Sedna té una [[magnitud absoluta]] banda V ?H? d'aproximadament 1,8 i s'estima que té un [[albedo]] d'al voltant de 0,32, la qual cosa li atorga un diàmetre d'aproximadament 1&nbsp;000 km.<ref name=herschel/> Al moment del seu descobriment va ser l'objecte intrínsecament més brillant que es va trobar en el Sistema Solar des de Plutó en 1930. En 2004, els descobridors van estimar el límit màxim del seu diàmetre en 1&nbsp;800 km,<ref name="Grundy2005">{{cita publicació| títol = Diverse Albedos of Small Trans-Neptunian Objects| autor = W. M. Grundy, K. S. Noll, D. C. Stephens| work = Lowell Observatory, Space Telescope Science Institute| arxiv = astre-ph/0502229| publicació = Icarus| volum = 176| número = 1| pàgines = 184?191| any = 2005| bibcode = 2005Icar..176..184G| doi = 10.1016/j.icarus.2005.01.007}}</ref> però en 2007 aquest valor va ser revisat i reduït a menys de 1&nbsp;600 km després de ser observat pel [[telescopi espacial Spitzer]].<ref name="spitzer">{{cita lliuro| títol = The Solar System Beyond Neptune| capítol = Physical Properties of Kuiper Belt and Centaur Objects: Constraints from Spitzer Space Telescope| autor = John Stansberry, Will Grundy, Mike Brown, Dóna-li Cruikshank, John Spencer, David Trilling, Jean-Luc Margot| editorial = University of Arizona Press| url = http://www.lpi.usra.edu/books/ssbn2008/7017.pdf| format = pdf| arxiv = astre-ph/0702538v2| editor = M. Antonietta Barucci, Hermann Boehnhardt, Dóna-li P. Cruikshank| any = 2008| isbn = 0-8165-2755-5| pàgines = 161?179}}</ref> En 2012, els mesuraments del [[Herschel (Observatori Espacial)|Observatori Espacial Herschel]] van suggerir que el diàmetre de Sedna és de 995 ± 80 km, la qual cosa ho faria més petit que Caront.<ref name=herschel>{{cita publicació|cognomeno=Pál|nom=A.|cognom2=Kiss |nomeni2= C.|cognom3=Müller|nomeni3=T. G.|cognom4=Santos-Sanz| nomeni4=P.| cognom5=Vilenius|nomeni5=I.|cognom6=Szalai| nomeni6=N.|cognom7=Mommert |nomeni7= M. |cognom8=Lellouch|nomeni8=I.|cognom9=Rengel| nomeni9=M.|títol="TNOs llauri Cool": A survey of the trans-Neptunian region. VII. Size and surface characteristics of (90377) Sedna and [[2010 EK]]|publicació=Astronomy & Astrophysics| any=2012|volum=541| pàgines=L6| doi=10.1051/0004-6361/201218874|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2012a%26A...541L...6P}}</ref> Com Sedna no té llunes conegudes, determinar la seva massa és impossible en l'actualitat sense enviar una [[sonda espacial]]. No obstant això, si a més dels càlculs anteriors per al seu diàmetre es pren com a referència la [[densitat]] de Plutó de 2,0 g/cm<sup>3</sup>, el rang de massa benvolguda és aproximadament 1 x 10<sup>21</sup> kg.{{#tag:ref|Prenent les estimacions d'Herschel per al diàmetre d'al voltant de 1&nbsp;000 km i ''assumint'' que la densitat de Plutó és de 2,0 (<0,10 Eris) |group=n.}}

Les observacions dels telescopis SMARTS mostren que en [[llum visible]] Sedna és un dels objectes més vermells del Sistema Solar, gairebé tan vermell com [[Mart (planeta)|Mart]].<ref name="mikebrown"/> Es va suggerir que el color vermell fosc de Sedna es deu a una capa superficial de llot amb hidrocarburs, o [[tolina]], formada a partir de [[compost orgànic|compostos orgànics]] més senzills després d'una llarga exposició a la [[radiació ultraviolada]].<ref name="Trujillo2005"/> La seva superfície és homogènia en color i [[espectroscòpia|espectre]], la qual cosa pugues haver-se d'al fet que Sedna, a diferència dels objectes més propers al Sol, rares vegades és impactat per altres cossos, la qual cosa exposaria les parts brillants de material congelat fresc, com en [[(8405) Asbolo|Asbolo]].<ref name="Trujillo2005"/> Sedna i altres dos objectes molt distants ?[[(87269) 2000 OO67|2000 OO<sub>67</sub>]] i [[2006 SQ372|2006 SQ<sub>372</sub>]]? comparteixen el seu color amb els [[Cubewano|objectes clàssics del Cinturó de Kuiper]] i el [[centauro (planetoide)|centauro]] [[(5145) Folo|Folo]], la qual cosa suggereix un origen en una regió similar.<ref name="Sheppard2010">{{cita publicació| cognomeno = Sheppard| nom = Scott S.| any = 2010| títol = The colors of extremi outer Solar System objects| publicació = The Astronomical Journal| volum = 139| número = 4| pàgines = 1394?1405| doi = 10.1088/0004-6256/139/4/1394| bibcode = 2010AJ....139.1394S| arxiv = 1001.3674}}</ref>

Es van establir límits superiors a la composició de la superfície de Sedna en 60% de metà congelat i un 70% de gel.<ref name="Trujillo2005">{{cita publicació|cognomeno=Trujillo|nomeni=Chadwick A.|coautores=Brown, Michael I.; Rabinowitz, David L.; Geballe, Thomas R.|títol=Near Infrared Surface Properties of the Two Intrinsically Brightest Minor Planets: (90377) Sedna and (90482) Orcus|publicació=The Astrophysical Journal|any=2005|volum=627| número=2|pàgines=1057?1065|doi=10.1086/430337.| idioma=anglès|bibcode=2005ApJ...627.1057T}}</ref> La presència de metà també recolza l'existència de [[tolina]]s en la superfície de Sedna, ja que són produïdes per la irradiació de metà.<ref name="Emery2007">{{cita publicació| títol = Hissis on 90377 Sedna: Conformation and compositional constraints| autor = J. P. Emery| any = 2007| publicació = Astronomy and Astrophysics| volum = 406| número = 1| pàgines = 395?398| doi = 10.1051/0004-6361:20067021| bibcode = 2007A&A...466..395I| author-separator = ,| author2 = C. M. Dalle Ori| author3 = D. P. Cruikshank| display-authors = 3| last4 = Fernández| first4 = I. R.| last5 = Trilling| first5 = D. I.| last6 = Stansberry| first6 = J. A.}}</ref> L'espectre de Sedna va ser comparat amb el de [[Tritó (satèl·lit)|Tritó]] i es van detectar [[Espectroscòpia astronòmica|bandes d'absorció]] febles pertanyents a metà i [[nitrogen]] congelats. A partir d'aquestes observacions, es va suggerir el següent model de la superfície: 24% de tolinas tipus Tritó, 7% de carboni amorf, un 10% de nitrogen, 26% de metanol i 33% de metà.<ref name="Triton">{{cita publicació| autor = M. A. Barucci| títol = Is Sedna another Triton?| publicació = Astronomy & Astrophysics| volum = 439| número = 2| any = 2005| pàgines = L1?L4| doi = 10.1051/0004-6361:200500144| bibcode = 2005A&A...439L...1B| author-separator = ,| author2 = D. P. Cruikshank| author3 = I. Dotto| display-authors = 3| last4 = Merlin| first4 = F.| last5 = Poulet| first5 = F.| last6 = Dalle Ori| first6 = C.| last7 = Fornasier| first7 = S.| last8 = De Bergh| first8 = C.}}</ref> La detecció de metà i aigua congelats es va confirmar en 2006 per la fotometria en [[infraroig mitjà]] del telescopi espacial Spitzer.<ref name="Emery2007"/> La presència de nitrogen en la superfície suggereix la possibilitat que, almenys per un temps curt, Sedna va poder posseir una [[atmosfera]]. Durant un període d'al voltant de dos-cents anys prop del perihelio la temperatura màxima de Sedna va haver d'excedir 35,6 [[grau Kelvin|K]] (-237,6 [[grau Celsius|°C]]), la temperatura de transició entre la fase alfa-sòlida de N<sub>2</sub> i la fase beta vista en Tritó. Als 38 K, la [[pressió de vapor]] de N<sub>2</sub> seria de 14 [[Bar (unitat de pressió)|microbar]] (0.000014 [[Atmosfera (unitat)|atmosferes]]).<ref name="Triton"/> No obstant això, la seva profunda inclinació espectral vermella és un indicatiu d'una alta concentració de [[matèria orgànica]] en la seva superfície, i les seves bandes febles d'absorció de metà indiquen que el metà en la superfície de Sedna és antic, en lloc de dipositar-se recentment. Això vol dir que Sedna és massa fred perquè el metà s'evapori de la superfície i després caigui de nou en forma de [[neu]], com ocorre en Tritó i, probablement, a Plutó.<ref name="Emery2007"/>

Els models d'escalfament intern a través de la [[Radioactivitat|desintegració radioactiva]] suggereixen que Sedna podria ser capaç de suportar un oceà subterrani d'aigua líquida.<ref name=Hussman2006>{{cita publicació|cognomeno=Hussmann|nomeni=H.|coautores=Sohl, Frank; Spohn, Tilman|títol=Subsurface oceans and deep interiors of medium-sized outer planet satellites and large trans-neptunian objects| publicació=Icarus|any=2006| mes=Novembre| volum=185| número=1|idioma= anglès| pàgines=258?273}}</ref>

== Origen ==
[[Fitxer:Oort cloud Sedna orbit-es.svg|thumb|left|Imatge en la qual es mostren el sistema solar interior, els asteroides, el sistema solar exterior, el [[cinturó de Kuiper]], l'òrbita de Sedna, i part de la [[núvol d'Oort]] interior.]]
En el seu [[Article científic|article]] anunciant la troballa de Sedna, els descobridors ho van descriure com el primer cos observat pertanyent a la [[núvol d'Oort]], un hipotètic núvol d'estels que es creu que existeix a una distància d'aproximadament un [[any llum]] del Sol. Van observar que, a diferència dels [[disc dispers|objectes del disc dispers]] tals com [[Eris (planeta nan)|Eris]], el perihelio de Sedna ?76 ua? està massa lluny per haver estat dispersat ??per la influència gravitacional de Neptú.<ref name="Mike"/> A causa que està molt més prop del Sol de l'esperable per a un objecte del núvol d'Oort i que té una [[Inclinació orbital|inclinació]] més o menys similar a la dels planetes i a la del [[cinturó de Kuiper]], ho van descriure com un «objecte del núvol d'Oort interior», situat en el disc que va des del cinturó de Kuiper a la part esfèrica del núvol.<ref name="Swiss">{{cita lliuro| any = 2007| títol = Trans-Neptunian Objects and Comets: Saas-Fee Advanced Course 35. Swiss Society for Astrophysics and Astronomy| editorial = Berlin: Springer| isbn = 3-540-71957-1| pàgina = 86| arxiv = astre-ph/0512256v1| coautores = David Jewitt, Alessandro Morbidelli, Heike Rauer|idioma=anglès}}</ref><ref name="LykDyn">{{cita publicació| cognomeno = Lykawka| nom = Patryk Sofia| coautores = Mukai, Tadashi| any = 2007| títol = Dynamical classification of trans-neptunian objects: Probing their origin, evolution, and interrelation| publicació = Icarus| volum = 189| número = 1| pàgines = 213?232|idioma=anglès| bibcode = 2007Icar..189..213L| doi = 10.1016/j.icarus.2007.01.001}}</ref>

Si Sedna es va formar en la seva ubicació actual, el [[disc protoplanetario]] original del Sol va haver d'haver-se estès fins a 75 ua a l'espai.<ref name="SternAJ2005">{{cita publicació| doi = 10.1086/426558| títol = Regarding the accretion of 2003 VB12 (Sedna) and like bodies in distant heliocentric orbits| autor = S. Alan Stern| editorial = Astronomical Journal| volum = 129| número = 1| pàgines = 526?529| publicació = The Astronomical Journal| any = 2005| url = http://iopscience.iop.org/1538-3881/129/1/526|idioma=anglès| fechaaceso = 8 de juliol de 2012| bibcode = 2005AJ....129..526S| arxiv = astre-ph/0404525}}</ref> A més, l'òrbita inicial de Sedna va haver de ser circular, o en cas contrari no podria haver-se format per la [[Acrecimiento|acreció]] de cossos més petits en un conjunt, ja que les grans [[Velocitat relativa|velocitats relatives]] entre els [[planetesimal]]és haurien estat massa perjudicials. Per tant, va haver de ser portat a la seva òrbita excèntrica actual per una interacció gravitatòria amb un altre cos.<ref name="scattered">{{Cita web|url=http://www.dtm.ciw.edu/users/sheppard/pub/sheppard06smallbodies.pdf|títol=Small Bodies in the Outer Solar System|fechaacceso=25 de març de 2008|autor=Scott S. Sheppard, D. Jewitt|any=2005|format=PDF|obra=Frank N. Bash Symposium|editorial=The University of Texas at Austin|idioma=anglès}}</ref> En el seu article inicial, els descobridors van suggerir tres possibles candidats per al cos perturbador: un planeta ocult més enllà del cinturó de Kuiper, un estel en trànsit o una dels estels joves integrats amb el Sol en el [[cúmul estel·lar]] en el qual es va formar.<ref name="Mike"/> Concretament van recolzar aquesta última [[hipòtesi (mètode científic)|hipòtesi]], adduint que l'afelio de Sedna d'aproximadament 1&nbsp;000 ua, que està relativament a prop en comparació del dels estels de període llarg, no està prou lluny com para versi afectat per estels en trànsit en les seves actuals distàncies al Sol. Van proposar que l'òrbita de Sedna s'explica millor si el Sol s'hagués format en un cúmul obert d'estels que es va dissociar gradualment amb el temps.<ref name="Mike"/><ref name="Brown2004AAS205">{{cita publicació| títol = Sedna and the birth of the solar system| autor = Mike Brown| editorial = American Astronomical Society Meeting 205|idioma=anglès| número = 127.04| publicació = Bulletin of the American Astronomical Society| volum = 36| any = 2004| pàgines = 1553| bibcode = 2004AAS...20512704B}}</ref><ref name="PlanetarySociety">{{Cita web|url=http://www.planetary.org/explore/topics/our_solar_system/trans_neptunian_objects/sedna.html|títol=Transneptunian Object 90377 Sedna (formerly known as 2003 VB12)|fechaacceso=8 de juliol de 2012|editorial=[[The Planetary Society]]|urlarchivo=http://web.archive.org/web/20091125013455/http://www.planetary.org/explore/topics/our_solar_system/trans_neptunian_objects/sedna.html|fechaarchivo=25 de novembre de 2009|deadurl=no|idioma=anglès}}</ref> Altres astrònoms van avançar posteriorment en aquesta hipòtesi.<ref name="Morbidelli2004">{{cita publicació| publicació = The Astronomical Journal| volum = 128| número = 5| pàgines = 2564?2576| any = 2004| bibcode = 2004AJ....128.2564M| títol = Scenarios for the Origin of the Orbits of the Trans-Neptunian Objects 2000 CR105 and 2003 VB12 (Sedna)| autor = Alessandro Morbidelli, Harold F. Levison| doi = 10.1086/424617| arxiv = astre-ph/0403358|idioma=anglès}}</ref><ref name="Kenyon2004">{{cita publicació| publicació = Nature| volum = 432| pàgines = 598?602| mes = 2 December| any = 2004| títol = Stellar encounters as the origin of distant Solar System objects in highly eccentric orbits| autor = Scott J. Kenyon, Benjamin C. Bromley| arxiv = astre-ph/0412030| doi = 10.1038/nature03136| pmid = 15577903| número = 7017| bibcode = 2004Natur.432..598K}}</ref> Simulacions per computadora mostren que múltiples trànsits entre els estels joves d'aquests cúmuls oberts podrien provocar en molts objectes òrbites semblants a les de Sedna.<ref name="Mike"/> Un estudi suggereix que l'explicació més probable de l'òrbita de Sedna és que va ser pertorbada per un estel que transitava a prop ?a unes 800 ua? en els primers 100 milions d'anys aproximadament de l'existència del Sistema Solar.<ref name="Morbidelli2004"/><ref name="challenge">{{Cita web|url=http://www.cfa.harvard.edu/kenyon/pf/sedna/|títol=The Challenge of Sedna|fechaacceso=8 de juliol de 2012|editorial=Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics|idioma=anglès}}</ref>
[[Fitxer:Sedna-NASA.JPG|250px|thumb|right|Imatge del descobriment de Sedna presa amb el Telescopi Schmidt de quaranta-vuit polzades de l'Observatori el Palomar ?ara anomenat [[Telescopi Samuel Oschin]]?.]]
Diversos astrònoms van avançar en la hipòtesi del planeta transneptuniano de diverses maneres. Un escenari involucra pertorbacions de l'òrbita de Sedna per un cos hipotètic de grandària planetària a l'interior del núvol d'Oort. Simulacions recents mostren que les característiques orbitals de Sedna podrien explicar-se per pertorbacions d'un objecte de la massa de [[Neptú (planeta)|Neptú]] a 2&nbsp;000 ua ?o menys?, una massa de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] a 5&nbsp;000 ua, o fins i tot un objecte de massa terrestre a 1&nbsp;000 ua.<ref name="PlanetarySociety"/><ref name="Gomez2006"/> Les simulacions per computador van suggerir que l'òrbita de Sedna va poder ser causada per un cos de la grandària de la [[Terra]], expulsat cap a l'exterior per Neptú, a principis de la formació del Sistema Solar i que avui dia es trobaria en una òrbita allargada d'entre 80 i 170 ua del Sol.<ref name="lykawka">{{cita publicació| autor = P. s. Lykawka and T. Mukai| títol = An Outer Planet Beyond Pluto and the Origin of the Trans-Neptunian Belt Architecture| publicació= Astronomical Journal| any = 2008| volum = 135| número = 4| pàgines = 1161| doi = 10.1088/0004-6256/135/4/1161| arxiv = 0712.2198| bibcode = 2008AJ....135.1161L|idioma=anglès}}</ref> S'han realitzat diversos estudis del cel sense detectar objectes de la grandària de la Terra a una distància aproximada de 100 ua. No obstant això, és possible que aquest objecte hagi estat expulsat fora del Sistema Solar després de la formació del núvol d'Oort interior.<ref name="sisters">{{cita publicació| títol = Searching for Sedna's Sisters: Exploring the inner Oort cloud| autor = Megan Schwamb| any = 2007| editorial = Calç Tech| url = http://www.astro.caltech.edu/george/option/candex07/schwamb_report.pdf| format = PDF| fechaaceso = 8 de juliol de 2012|idioma=anglès}}</ref>

Alguns astrònoms han suggerit que l'òrbita de Sedna és el resultat de la influència d'una gran [[Estel binari|companya binària]] del Sol situada a una distància de milers d'unitats astronòmiques.<ref name="Matese2006" /> Una d'aquests estels hipotètics és [[Hipòtesis Némesis|Nemesis]], una companya fosca del Sol proposada com a responsable de la suposada periodicitat de les [[Extinció massiva|extincions massives]] a la Terra per impactes cometarios, el registre d'impactes lunars i els elements comuns orbitals d'una sèrie d'estels de període llarg.<ref name="Gomez2006">{{cita publicació| bibcode = 2006Icar..184..589G| títol = A distant planetary-mass solar companion may have produced distant detached objects| autor = Rodney S. Gomes, John J. Matese i Jack J. Lissauer| publicació = Icarus| volum = 184| número = 2| any = 2006| pàgines = 589?601|idioma=anglès| doi = 10.1016/j.icarus.2006.05.026}}</ref><ref name="Cruttenden">{{Cita web|url=http://www.spacedaily.com/reports/evidence_mounts_for_companion_star_to_our_sun.html|títol=Evidence Mounts For Companion Star To Our Sun |fechaacceso=8 de juliol de 2012|autor=Staff|data=25 d'abril de 2006|obra=SpaceDaily|urlarchivo=http://web.archive.org/web/20100107125007/http://www.spacedaily.com/reports/evidence_mounts_for_companion_star_to_our_sun.html |fechaarchivo=7 de gener de 2010 |deadurl=no|idioma=anglès}}</ref> No obstant això, no hi ha fins avui evidència directa de l'existència de Némesis i moltes línies d'investigació, per exemple el [[índex de craterización]], han posat en dubte la seva existència.<ref name="Hills1984">{{cita publicació| autor = J. G. Hills| any = 1984| títol = Dynamical constraints on the mass and perihelion distance of Nemesis and the stability of its orbit| publicació = [[Nature (journal)|Nature]]| volum = 311| número = 5987| pàgines = 636?638| bibcode = 1984Natur.311..636H| doi = 10.1038/311636a0|idioma=anglès}}</ref><ref name="Planck-NemesisMyth">{{Cita web| url=http://www.mpg.de/4372308/nemsis_myth?page = 1|títol=Nemesis is a myth|fechaacceso=8 de juliol de 2012|any=2011|editorial=Max Planck Institute|idioma=anglès}}</ref> Astrònoms que recolzen aquesta hipòtesi han suggerit que un objecte de cinc vegades la massa de Júpiter que s'estengui aproximadament a 7&nbsp;850 ua del Sol, podria provocar en un objecte una òrbita com la de Sedna.<ref name="Matese2006">{{cita publicació| títol = A Widebinary Solar Companion as a Possible Origin of Sedna-like Objects| autor = John J. Matese, Daniel P. Whitmire i Jack J. Lissauer| publicació = Earth, Moon, and Planets| volum = 97| número = 3?4| pàgines = 459?470| any = 2006|idioma=anglès| doi = 10.1007/s11038-006-9078-6| url = http://www.springerlink.com/content/87v1p11t23832736/| fechaaceso = 8 de juliol de 2012| bibcode = 2005EM&P...97..459M}}</ref>

Altres hipòtesis suggereixen que Sedna no es va originar en el nostre Sistema Solar, sinó que va ser capturat pel Sol procedent d'un sistema planetari extrasolar en trànsit, específicament del d'una [[nana marró]] amb una [[Massa solar|massa]] unes vint vegades menor que la del Sol.<ref name="Morbidelli2004"/><ref name="Kenyon2004"/>

== Població ==
[[Fitxer:Sedna-NASA-Artist impression-Schaller-Web print-1- dumb version.jpg|thumb|left| Representació artística de la superfície de Sedna, mostrant la [[Via Làctica]], [[Antares]], el [[Sol]] i [[Espiga (estel)|Espiga]] en el cel. El Sol apareix com un mer punt de llum, distès per la pols. La superfície de Sedna és gel vermell, brillant tènuement a la llum del sol del migdia.]]

L'òrbita altament el·líptica de Sedna indica que la probabilitat de detectar-ho va ser d'aproximadament 1 en 80, la qual cosa suggereix que, tret que el seu descobriment anés una casualitat, podrien existir a la seva regió entre quaranta i cent vint objectes de la grandària de Sedna.<ref name="Mike"/><ref name="largest"/> Això suggereix que Sedna podria ser el primer element d'una sèrie de congelats que se situen entre el Cinturó de Kuiper i el Núvol d'Oort<ref>{{cita publicació|cognomeno=Schwamb|nom=Megan I|coautores=Brown, M. I; Rabinowitz, D. L.|títol=Constraints on the Distant Population in the Region of Sedna|publicació=Bulletin of the American Astronomical Society|volum=40|pàgines=465|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2008dps....40.3807S|fechaacceso=3 d'octubre de 2012|idioma=anglès}}</ref> denominada «població de Sedna».<ref name="HighB">{{cita publicació|cognomeno=Science Letter|títol=New Findings Reported from S. S. Sheppard and Co-Authors Descriu Advances in Astronomy Research|publicació=NewsRX|data=15|any=2011|mes=Novembre|url=http://www.highbeam.com/doc/1g1-272316548.html|fechaacceso=22 de setembre de 2012|idioma=anglès|resum=Consultat des d'HighBeam Research}}</ref> Un altre objecte, [[2000 CR105|2000 CR<sub>105</sub>]], té una òrbita similar però menys extrema: compta amb un perihelio de 44,3 ua, un afelio de 394 ua, i un període orbital de 3&nbsp;240 anys. Va poder ser afectat pels mateixos processos que Sedna.<ref name="Morbidelli2004"/>

Cadascun dels mecanismes proposats per a l'òrbita extrema de Sedna deixaria una marca distintiva de l'estructura i la dinàmica d'una població més àmplia. Si el responsable va ser un planeta transneptuniano, tots aquests objectes compartirien aproximadament el mateix perihelio (? 80 ua). Si Sedna va ser capturat des d'un altre [[sistema planetari]] que gira en la mateixa adreça que el Sistema Solar, llavors tots els membres de la població de Sedna tindrien inclinacions relativament baixes i posseirien [[Semieix major|semieixos majors]] que van des de 100 fins a 500 ua. Si rotara en adreça oposada es formarien dues poblacions, una amb inclinació baixa i una amb alta. La [[gravetat]] dels estels perturbadoras produiria una àmplia varietat de perihelios i inclinacions, dependents del nombre i l'angle de tals trobades.<ref name="sisters"/>

Obtenir una mostra més gran d'aquests objectes podria ajudar a determinar quin és l'escenari més probable.<ref name="Schwamb"/> «Jo diria que Sedna és un registre fòssil del Sistema Solar primerenc», va dir Brown en 2006. «Amb el temps, quan es trobin registres d'altres fòssils, Sedna ens ajudarà a comprendre com es va formar el Sol i el nombre d'estels propers al Sol quan es va formar».<ref name="fussman"/> En 2007-2008 Brown, Rabinowitz i Megan Schwamb van tractar de localitzar un altre membre de la població hipotètica de Sedna. Encara que l'estudi era sensible als moviments a 1&nbsp;000 ua i va descobrir al candidat a planeta nan [[(225088) 2007 OR10|2007 OR<sub>10</sub>]], no es van detectar nous cossos en òrbites com la de Sedna.<ref name="Schwamb"/> Les simulacions posteriors que incorporen les noves dades suggereixen que en aquesta regió probablement existeixen al voltant de quaranta objectes de la grandària de Sedna.<ref name="Schwamb">{{cita publicació| last1 = Schwamb| títol = A Search for Distant Solar System Bodies in the Region of Sedna| first1 = Megan I.| last2 = Brown| first2 = Michael I.| last3 = Rabinowitz| first3 = David L.| author9 = Megan I. Schwamb, Michael I. Brown, and David L. Rabinowitz| any = 2009|idioma=anglès| publicació = The Astrophysical Journal Letters| volum = 694| bibcode = 2009ApJ...694L..45S| número = 1| arxiv = 0901.4173| pàgines = L45?L48| doi = 10.1088/0004-637X/694/1/L45}}</ref> Altre estudi realitzat en 2011<ref>{{cita publicació|cognomeno=Sheppard, Scott S.|nom=A Southern Sky and Galactic Plane Survey for Bright Kuiper Belt Objects|coautores=A. Udalski, C. Trujillo, OGLE Team, M. Kubiak, G. Pietrzynski, R. Poleski, I. Soszynski, M. Szymanski, K. Ulaczyk|publicació=Astronomical Journal|any=2011|volum=142|número=4|pàgines=20-29|url=http://www.abstractsonline.com/plan/viewabstract.aspx?skey=91ea750d-febb-4140-90a7-18400852e1d2&ckey=9c001395-12e5-4f62-98a5-ef800e9505ac&mkey={D515DFC0-245C-4047-81CC-C221DC1A54C6}|fechaacceso=23 de setembre de 2012|idioma=anglès}}</ref> va trobar divuit objectes del Sistema Solar exterior, catorze dels quals eren objectes transneptunianos desconeguts. Diversos d'aquests objectes podrien estar en equilibri hidrostàtic i ser per tant planetes nans. L'estudi va concloure que, en comparació de la població principal del Cinturó de Kuiper i per als objectes majors (H < 4,5 mag), la població del disc dispers sembla tenir poques vegades més objectes, mentre que la població de Sedna pot ser diverses vegades major.<ref name="HighB" />

== Classificació ==

El [[Minor Planet Center]], que cataloga oficialment els objectes en el Sistema Solar, classifica a Sedna com un objecte dispers.<ref name="MPC">{{Cita web|url=http://www.minorplanetcenter.org/iau/lists/centaurs.html|títol=List of Centaurs and Scattered-Disk Objects|fechaacceso=8 de juliol de 2012|autor=IAU: Minor Planet Center|data=2 de juliol de 2008|editorial=Central Bureau for Astronomical Telegrams, Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics|idioma=anglès}}</ref> No obstant això, aquest grup està fortament qüestionat i molts astrònoms van suggerir que, juntament amb alguns altres objectes ?per exemple, 2000 CR105?, es col·loqués en una nova categoria d'objectes distants que podria cridar-se «objectes de disc dispersos estesos» ?I-SDO?,<ref name="Gladman">{{Cita web|url=http://www.obs-nice.fr/gladman/cr105.html|títol=Evidence for an Esteneu Scattered Disk?|fechaacceso=8 de juliol de 2012|cognom=Gladman| nom=Brett|any=2001 |editorial=Observatoire de la Cote d'Azur|idioma=anglès}}</ref> «objectes despresos»,<ref name="Jewitt2006">{{cita lliuro| capítol = The Solar System Beyond The Planets| títol = Solar System Update : Topical and Timely Reviews in Solar System Sciences| editorial = Springer-Praxi Ed.| isbn = 3-540-26056-0| any = 2006| url = http://www.springerlink.com/content/w87u54604t288341/| author9 = [[David Jewitt]], A. Delsanti|idioma=anglès}}</ref> «objectes dispersos a distància» ?DDO?<ref name="Gomez2006"/> o «dispersos-estesos» en la classificació oficial de la Deep Ecliptic Survey.<ref name="DONIS_Elliot2006">{{cita publicació| autor = J. L. Elliot| títol = The Deep Ecliptic Survey: A Search for Kuiper Belt Objects and Centaurs. II. Dynamical Classification, the Kuiper Belt Plane, and the Core Population| publicació = The Astronomical Journal| volum = 129| número = 2| pàgines = 1117| any = 2006| doi = 10.1086/427395| bibcode = 2005AJ....129.1117I| author-separator = ,| author2 = S. D. Kern| author3 = K. B. Clancy| display-authors = 3| last4 = Gulbis| first4 = A. A. S.| last5 = Millis| first5 = R. L.| last6 = Buie| first6 = M. W.| last7 = Wasserman| first7 = L. H.| last8 = Chiang| first8 = I. I.| last9 = Jordan| first9 = A. B.|idioma=anglès}}</ref>

El descobriment de Sedna va tornar a plantejar l'interrogant sobre quins objectes astronòmics han de considerar-se [[planeta]]s i quins no, alguna cosa que ja es va plantejar amb motiu del descobriment de [[(50000) Quaoar|Quaoar]]. El 15 de març de 2004 diverses agències de notícies informaven que ''s'havia descobert el desè planeta''. No obstant això, el 24 d'agost de 2006, la Unió Astronòmica Internacional [[Redefinició de planeta de 2006|va redefinir]] en [[Praga]] el que ha d'entendre's per planeta, exigint que havia d'haver buidat el veïnatge al voltant de la seva òrbita ?[[dominancia orbital]]?. S'estima que Sedna té un [[Planeta nan#domini orbital|paràmetre Stern?Levison]] molt menor a 1, i per tant no es pot considerar que va buidar el seu entorn, encara que no es va descobrir cap altre objecte en la seva proximitat. Per poder ser qualificat com [[planeta nan]], Sedna havia de mostrar [[equilibri hidrostàtic]], és a dir, ser essencialment esfèric. És prou brillant, i per tant, suficientment gran, per la qual cosa s'espera que aquest sigui el cas.<ref name="Brown">{{Cita web|url=http://web.gps.caltech.edu/mbrown/dwarfplanets/|títol=The Dwarf Planets|fechaacceso=8 de juliol de 2012|autor=Michael I. Brown|editorial=Califòrnia Institute of Technology, Department of Geological Sciences|idioma=anglès|urlarchivo=http://web.archive.org/web/20080229150721/http://web.gps.caltech.edu/mbrown/dwarfplanets/|fechaarchivo=29 de febrer de 2008|deadurl=no|idioma=anglès}}</ref>

== Exploració ==

Sedna aconseguirà el seu [[perihelio]] entorn de 2075-2076.<ref group="n." name="afelio" /> Aquesta aproximació al Sol ofereix una oportunitat d'estudi que no tornarà a ocórrer en 12&nbsp;000 anys. Encara que Sedna està llistat en el lloc web d'exploració del Sistema Solar de la [[NASA]],<ref>{{cita web| url = http://solarsystem.nasa.gov/multimedia/display.cfm?im_id=1504| títol = Solar System Exploration: Multimèdia: Gallery| editorial = [[NASA]]| fechaacceso = 11 d'agost de 2012|idioma=anglès}}</ref>l'agència no està considerant cap tipus de missió a Sedna en 2012.<ref>{{cita web| url = http://solarsystem.nasa.gov/missions/profile.cfm?sort=target&target=dwarf&era=present| títol = Solar System Exploration: Missions to Dwarf Planets| editorial = NASA| fechaacceso = 11 d'agost de 2012|idioma=anglès}}</ref>

== Notes ==
{{Reflist|2|group=n.}}

== Referències ==
{{amaga ref|2}}

== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
* [[Núvol d'Oort]]
* [[Núvol d'Oort]]
Línia 51: Línia 121:
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commons|Sedna}}
{{commons|Sedna}}
{{Portal|Astronomia}}
* [http://www.hohmanntransfer.com/cgi-bin/get.cgi?num=90377 Catchall Catalog of Minor Objects: 90377 Sedna] {{en}}
* [http://www.hohmanntransfer.com/cgi-bin/get.cgi?num=90377 Catchall Catalog of Minor Objects: 90377 Sedna] {{en}}
* L'òrbita de Sedna: [http://neo.jpl.nasa.gov/cgi-bin/db?name=90377 Orbit Simulation: 90377 Sedna] {{en}}
* L'òrbita de Sedna: [http://neo.jpl.nasa.gov/cgi-bin/db?name=90377 Orbit Simulation: 90377 Sedna] {{en}}

Revisió del 18:45, 18 feb 2013

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Infotaula d'asteroide(90377) Sedna   
Sedna a través del Hubble
Descobriment
DescobridorMichael E. Brown,
C. Trujillo,
D. Rabinowitz
Data de descobriment14 de novembre de 2003
Lloc de descobrimentObservatori Palomar Modifica el valor a Wikidata
Altres designacions2003 VB12
EpònimSedna Modifica el valor a Wikidata
ClassificacióObjecte transneptunià
Objecte aïllat
Disc dispers (Núvol d'Oort)[1]
Elements orbitals
Època 23 de juliol de 2010 (DJ 2455400,5)
Excentricitat (e)0,8527
Semieix major (a)518,57 UA (a)
7.757 6×1013 m
77.576 Tm
Periheli (q)76,361 UA (q)
1.142 313 m
11.423 Tm
Afeli (Q)937 UA (Q)[2]
1,40214 m
140,2 Tm
0,0148 al
Període orbital (P)12050,32 a
Velocitat orbital mitjana1,04 km/s
Inclinació (i)11,9°
Longitud del node
ascendent (Ω)		144,514°
Argument periheli (ω)311,122°
Anomalia mitjana (M)357,455°
Característiques físiques
Dimensions995 ± 80 km[3]
Massa1,7-6,1×1021 kg
Densitat2,0 g/cm³
Gravetat superficial0,33-0,50 m/s²
Velocitat d'escapament0,62-0,95 km/s
Període de rotació0,42 dies
Magnitud absoluta1,6
Albedo0,2[3]
Més informació
Identificador JPL20090377 Modifica el valor a Wikidata

(90377) Sedna (abans 2003 VB12) és un objecte transneptunià que es troba a unes 90 UA del Sol, fet que el converteix en l'objecte més remot del Sistema Solar descobert fins ara. El seu diàmetre és inferior als 1.800 km i probablement sigui igual a unes dues terceres parts el de Plutó. Podria ser el primer membre conegut del Núvol d'Oort. Va ser descobert des de l'Observatori del Mont Palomar per Mike Brown (Institut de Tecnologia de Califòrnia), Chad Trujillo (Observatori Gemini) i David Rabinowitz (Universitat de Yale) el 14 de novembre de 2003.

Degut a la seva gran distància del Sol, Sedna ha de ser un món molt fred. Per això, els seus descobridors el van batejar, de forma no oficial, amb el nom de la deessa del mar i dels animals marins en la mitologia inuit, qui es creia vivia a les profunditats gèlides de l'Oceà Àrtic. Aquest nom va ser acceptat oficialment per la Unió Astronòmica Internacional el 28 de setembre de 2004.

Informació general

Sedna té una òrbita el·líptica alta. L'excentricitat de l'òrbita és de 0,845, assemblant-se més a una òrbita cometària que a una planetària. L'afeli es troba al voltant de 900 UA's i el periheli és d'unes 76 UA (±7 UA). Actualment es troba a unes 90 UA del Sol i s'aproxima al seu periheli, al qual arribarà cap al 2076 (com a referència, la distància mitjana de Plutó al Sol és d'unes 40 UA). El seu període orbital és d'uns 12.000 anys i el període de rotació tan sols dura unes 10 hores.

Sedna té un diàmetre estimat d'entre 1.180 i 1.800 km i és un dels planetes menors més grans. En el moment del seu descobriment va ser el major objecte trobat en el Sistema Solar des del descobriment de Plutó el 1930. Actualment ha estat igualat i/o superat pels objectes 2003 UB313 2003 EL61 i 2005 FY9.

Massa llunyà per a considerar-lo objecte del Cinturó de Kuiper, els seus descobridors al·leguen que Sedna pertany en realitat al Núvol d'Oort, encara que està molt més a prop d'on es pensa que podria estar el límit interior del Núvol d'Oort. Està tan lluny del Sol que la temperatura mai puja dels -240 °C. El Sol es veu tan xicotet des de Sedna que es podria tapar per complet amb el cap d'un agulla de cap, segons Mike Brown.

Comparació del diàmetre de Sedna en relació amb altres cossos del Sistema Solar.

Sedna va ser observat amb el Telescopi Samuel Oschin de l'Observatori de Mont Palomar prop de San Diego a Califòrnia, i va ser observat dies després per telescopis de tot el món, des de Xile, Espanya, Arizona i Hawaii. També el Telescopi Espacial Spitzer de la NASA, ha pogut observar este objecte determinant que el diàmetre de Sedna és probablement pròxim al 75% del de Plutó. Observacions efectuades des de Xile, mostren que Sedna és el segon objecte més roig del sistema solar, gairebé tan roig com Mart.

El descobriment de Sedna va tornar a plantejar l'interrogant de quins objectes astronòmics han de considerar-se planetes i quins no (ja es va plantejar amb motiu del descobriment de Quaoar i s'ha tornat a plantejar més recentment amb el descobriment de 2003 UB313). Encara que el 15 de març de 2004, diverses agències de notícies van reportar que s'ha descobert el desè planeta, s'antulla remot que Sedna siga qualificat com planeta; encara que després de la nova definició de planeta anunciada per l'IAU, Sedna podria optar a convertir-se en un planeta nan.

Descobriment i nom

Mike Brown de Caltech, Txad Trujillo del Observatori Gemini i David Rabinowitz de la Universitat de Yale el 14 de novembre de 2003 van descobrir Sedna ?designat provisionalment 2003 VB12[4] ? com a part d'un estudi que va començar en 2001 amb el Telescopi Samuel Oschin en el Observatori el Palomar, en el qual van emprar la càmera el Palomar Quest de 160 megapíxelés de Yale. Van observar un objecte que es movia en 4,6 segons d'arc en 3,1 hores pel que fa als estels, indicant que la seva distància era d'aproximadament 100 ua. Les observacions de seguiment al novembre-desembre de 2003 amb el telescopi SMARTS en el Observatori de Cerro Tololo en Xile, així com amb el telescopi Tenagra IV del Observatori W. M. Keck en Hawái, van revelar que l'objecte es movia al llarg d'una òrbita distant altament excèntrica. Posteriorment, l'objecte va ser identificat en imatges precovery realitzades anteriorment pel Telescopi Samuel Oschin així com en les imatges del programa Near Earth Asteroid Tracking. Aquestes posicions anteriors van ampliar el seu arc orbital conegut i va permetre un càlcul més precís de l'òrbita.[5]

«El nostre objecte recentment descobert és el lloc més fred i més llunyà conegut en el Sistema Solar», va dir Mike Brown a la seva pàgina web, «així que sento que és apropiat nomenar-ho en honor de Sedna, la deessa inuit del mar, que es creia que vivia en la part inferior del frígido Oceà Àrtic».[6] Brown també li va suggerir al Minor Planet Center de la Unió Astronòmica Internacional que els objectes que anessin descoberts a la regió orbital de Sedna en el futur també haurien de portar el nom de les entitats en la mitologia de l'Àrtic. L'equip va fer públic el nom «Sedna» abans que l'objecte hagués estat oficialment numerat.[7] Brian Marsden, director del Minor Planet Center, va dir que tal acció era una violació del protocol, i que alguns membres de la UAI podrien votar en contra.[8] No obstant això, no va haver-hi objeccions al nom, i no es van proposar uns altres. El Comitè de la IAU sobre Nomenclatura de Cossos Menors va acceptar formalment el nom al setembre de 2004,[9] i també va considerar que, en casos similars d'extraordinari interès, podria permetre en el futur que s'anunciessin els noms abans que fossin numerats oficialment.[7]

Òrbita i rotació

Animació que representa l'òrbita de Sedna.

Sedna té el major període orbital de qualsevol objecte gran conegut en el Sistema Solar,[n. 1] calculat en prop de 11 400 anys.[n. 2] La seva òrbita és extremadament excèntrica, amb un afelio que es calcula en 937 ua[2] i un perihelio d'unes 76 ua, sent el major per als objectes coneguts del Sistema Solar.[10] Quan va ser descobert es trobava a aproximadament 89,6 ua[11] del Sol, i era l'objecte més distant observat del Sistema Solar. Posteriorment el mateix equip d'investigadors va descobrir Eris a 97 ua. Si bé les òrbites d'alguns cometis de període llarg s'estenen més enllà de la de Sedna, són massa difusos per ser descoberts excepte quan s'aproximen al seu perihelio en el Sistema Solar interior. Encara que Sedna aconsegueixi el seu perihelio cap a 2076,[12][n. 3] el Sol apareixeria simplement com un estel molt brillant en el seu cel, solament cent vegades més brillant que la lluna plena en la Terra, i massa lluny com per ser visible com un disc a simple vista.[15]

Quan va ser descobert es pensava que Sedna tenia un període rotacional inusualment llarg ?vint a cinquanta dies?.[15] Inicialment es va especular amb que la seva rotació era ralentida per una companya binària, similar a Caront, la lluna de Plutó.[6] Al març de 2004 el telescopi espacial Hubble va buscar aquest satèl·lit però no va trobar gens,[16][n. 4] i les mesures posteriors del telescopi van suggerir períodes de rotació molt menors ?de 10 h aproximadament?, bastant típic per a un cos de la seva grandària.[18]

Característiques físiques

Imatges de Sedna.

Sedna té una magnitud absoluta banda V ?H? d'aproximadament 1,8 i s'estima que té un albedo d'al voltant de 0,32, la qual cosa li atorga un diàmetre d'aproximadament 1 000 km.[3] Al moment del seu descobriment va ser l'objecte intrínsecament més brillant que es va trobar en el Sistema Solar des de Plutó en 1930. En 2004, els descobridors van estimar el límit màxim del seu diàmetre en 1 800 km,[19] però en 2007 aquest valor va ser revisat i reduït a menys de 1 600 km després de ser observat pel telescopi espacial Spitzer.[20] En 2012, els mesuraments del Observatori Espacial Herschel van suggerir que el diàmetre de Sedna és de 995 ± 80 km, la qual cosa ho faria més petit que Caront.[3] Com Sedna no té llunes conegudes, determinar la seva massa és impossible en l'actualitat sense enviar una sonda espacial. No obstant això, si a més dels càlculs anteriors per al seu diàmetre es pren com a referència la densitat de Plutó de 2,0 g/cm3, el rang de massa benvolguda és aproximadament 1 x 1021 kg.[n. 5]

Les observacions dels telescopis SMARTS mostren que en llum visible Sedna és un dels objectes més vermells del Sistema Solar, gairebé tan vermell com Mart.[6] Es va suggerir que el color vermell fosc de Sedna es deu a una capa superficial de llot amb hidrocarburs, o tolina, formada a partir de compostos orgànics més senzills després d'una llarga exposició a la radiació ultraviolada.[21] La seva superfície és homogènia en color i espectre, la qual cosa pugues haver-se d'al fet que Sedna, a diferència dels objectes més propers al Sol, rares vegades és impactat per altres cossos, la qual cosa exposaria les parts brillants de material congelat fresc, com en Asbolo.[21] Sedna i altres dos objectes molt distants ?2000 OO67 i 2006 SQ372? comparteixen el seu color amb els objectes clàssics del Cinturó de Kuiper i el centauro Folo, la qual cosa suggereix un origen en una regió similar.[22]

Es van establir límits superiors a la composició de la superfície de Sedna en 60% de metà congelat i un 70% de gel.[21] La presència de metà també recolza l'existència de tolinas en la superfície de Sedna, ja que són produïdes per la irradiació de metà.[23] L'espectre de Sedna va ser comparat amb el de Tritó i es van detectar bandes d'absorció febles pertanyents a metà i nitrogen congelats. A partir d'aquestes observacions, es va suggerir el següent model de la superfície: 24% de tolinas tipus Tritó, 7% de carboni amorf, un 10% de nitrogen, 26% de metanol i 33% de metà.[24] La detecció de metà i aigua congelats es va confirmar en 2006 per la fotometria en infraroig mitjà del telescopi espacial Spitzer.[23] La presència de nitrogen en la superfície suggereix la possibilitat que, almenys per un temps curt, Sedna va poder posseir una atmosfera. Durant un període d'al voltant de dos-cents anys prop del perihelio la temperatura màxima de Sedna va haver d'excedir 35,6 K (-237,6 °C), la temperatura de transició entre la fase alfa-sòlida de N2 i la fase beta vista en Tritó. Als 38 K, la pressió de vapor de N2 seria de 14 microbar (0.000014 atmosferes).[24] No obstant això, la seva profunda inclinació espectral vermella és un indicatiu d'una alta concentració de matèria orgànica en la seva superfície, i les seves bandes febles d'absorció de metà indiquen que el metà en la superfície de Sedna és antic, en lloc de dipositar-se recentment. Això vol dir que Sedna és massa fred perquè el metà s'evapori de la superfície i després caigui de nou en forma de neu, com ocorre en Tritó i, probablement, a Plutó.[23]

Els models d'escalfament intern a través de la desintegració radioactiva suggereixen que Sedna podria ser capaç de suportar un oceà subterrani d'aigua líquida.[25]

Origen

Imatge en la qual es mostren el sistema solar interior, els asteroides, el sistema solar exterior, el cinturó de Kuiper, l'òrbita de Sedna, i part de la núvol d'Oort interior.

En el seu article anunciant la troballa de Sedna, els descobridors ho van descriure com el primer cos observat pertanyent a la núvol d'Oort, un hipotètic núvol d'estels que es creu que existeix a una distància d'aproximadament un any llum del Sol. Van observar que, a diferència dels objectes del disc dispers tals com Eris, el perihelio de Sedna ?76 ua? està massa lluny per haver estat dispersat ??per la influència gravitacional de Neptú.[5] A causa que està molt més prop del Sol de l'esperable per a un objecte del núvol d'Oort i que té una inclinació més o menys similar a la dels planetes i a la del cinturó de Kuiper, ho van descriure com un «objecte del núvol d'Oort interior», situat en el disc que va des del cinturó de Kuiper a la part esfèrica del núvol.[26][27]

Si Sedna es va formar en la seva ubicació actual, el disc protoplanetario original del Sol va haver d'haver-se estès fins a 75 ua a l'espai.[28] A més, l'òrbita inicial de Sedna va haver de ser circular, o en cas contrari no podria haver-se format per la acreció de cossos més petits en un conjunt, ja que les grans velocitats relatives entre els planetesimalés haurien estat massa perjudicials. Per tant, va haver de ser portat a la seva òrbita excèntrica actual per una interacció gravitatòria amb un altre cos.[29] En el seu article inicial, els descobridors van suggerir tres possibles candidats per al cos perturbador: un planeta ocult més enllà del cinturó de Kuiper, un estel en trànsit o una dels estels joves integrats amb el Sol en el cúmul estel·lar en el qual es va formar.[5] Concretament van recolzar aquesta última hipòtesi, adduint que l'afelio de Sedna d'aproximadament 1 000 ua, que està relativament a prop en comparació del dels estels de període llarg, no està prou lluny com para versi afectat per estels en trànsit en les seves actuals distàncies al Sol. Van proposar que l'òrbita de Sedna s'explica millor si el Sol s'hagués format en un cúmul obert d'estels que es va dissociar gradualment amb el temps.[5][30][31] Altres astrònoms van avançar posteriorment en aquesta hipòtesi.[32][33] Simulacions per computadora mostren que múltiples trànsits entre els estels joves d'aquests cúmuls oberts podrien provocar en molts objectes òrbites semblants a les de Sedna.[5] Un estudi suggereix que l'explicació més probable de l'òrbita de Sedna és que va ser pertorbada per un estel que transitava a prop ?a unes 800 ua? en els primers 100 milions d'anys aproximadament de l'existència del Sistema Solar.[32][34]

Imatge del descobriment de Sedna presa amb el Telescopi Schmidt de quaranta-vuit polzades de l'Observatori el Palomar ?ara anomenat Telescopi Samuel Oschin?.

Diversos astrònoms van avançar en la hipòtesi del planeta transneptuniano de diverses maneres. Un escenari involucra pertorbacions de l'òrbita de Sedna per un cos hipotètic de grandària planetària a l'interior del núvol d'Oort. Simulacions recents mostren que les característiques orbitals de Sedna podrien explicar-se per pertorbacions d'un objecte de la massa de Neptú a 2 000 ua ?o menys?, una massa de Júpiter a 5 000 ua, o fins i tot un objecte de massa terrestre a 1 000 ua.[31][35] Les simulacions per computador van suggerir que l'òrbita de Sedna va poder ser causada per un cos de la grandària de la Terra, expulsat cap a l'exterior per Neptú, a principis de la formació del Sistema Solar i que avui dia es trobaria en una òrbita allargada d'entre 80 i 170 ua del Sol.[36] S'han realitzat diversos estudis del cel sense detectar objectes de la grandària de la Terra a una distància aproximada de 100 ua. No obstant això, és possible que aquest objecte hagi estat expulsat fora del Sistema Solar després de la formació del núvol d'Oort interior.[37]

Alguns astrònoms han suggerit que l'òrbita de Sedna és el resultat de la influència d'una gran companya binària del Sol situada a una distància de milers d'unitats astronòmiques.[38] Una d'aquests estels hipotètics és Nemesis, una companya fosca del Sol proposada com a responsable de la suposada periodicitat de les extincions massives a la Terra per impactes cometarios, el registre d'impactes lunars i els elements comuns orbitals d'una sèrie d'estels de període llarg.[35][39] No obstant això, no hi ha fins avui evidència directa de l'existència de Némesis i moltes línies d'investigació, per exemple el índex de craterización, han posat en dubte la seva existència.[40][41] Astrònoms que recolzen aquesta hipòtesi han suggerit que un objecte de cinc vegades la massa de Júpiter que s'estengui aproximadament a 7 850 ua del Sol, podria provocar en un objecte una òrbita com la de Sedna.[38]

Altres hipòtesis suggereixen que Sedna no es va originar en el nostre Sistema Solar, sinó que va ser capturat pel Sol procedent d'un sistema planetari extrasolar en trànsit, específicament del d'una nana marró amb una massa unes vint vegades menor que la del Sol.[32][33]

Població

Representació artística de la superfície de Sedna, mostrant la Via Làctica, Antares, el Sol i Espiga en el cel. El Sol apareix com un mer punt de llum, distès per la pols. La superfície de Sedna és gel vermell, brillant tènuement a la llum del sol del migdia.

L'òrbita altament el·líptica de Sedna indica que la probabilitat de detectar-ho va ser d'aproximadament 1 en 80, la qual cosa suggereix que, tret que el seu descobriment anés una casualitat, podrien existir a la seva regió entre quaranta i cent vint objectes de la grandària de Sedna.[5][17] Això suggereix que Sedna podria ser el primer element d'una sèrie de congelats que se situen entre el Cinturó de Kuiper i el Núvol d'Oort[42] denominada «població de Sedna».[43] Un altre objecte, 2000 CR105, té una òrbita similar però menys extrema: compta amb un perihelio de 44,3 ua, un afelio de 394 ua, i un període orbital de 3 240 anys. Va poder ser afectat pels mateixos processos que Sedna.[32]

Cadascun dels mecanismes proposats per a l'òrbita extrema de Sedna deixaria una marca distintiva de l'estructura i la dinàmica d'una població més àmplia. Si el responsable va ser un planeta transneptuniano, tots aquests objectes compartirien aproximadament el mateix perihelio (? 80 ua). Si Sedna va ser capturat des d'un altre sistema planetari que gira en la mateixa adreça que el Sistema Solar, llavors tots els membres de la població de Sedna tindrien inclinacions relativament baixes i posseirien semieixos majors que van des de 100 fins a 500 ua. Si rotara en adreça oposada es formarien dues poblacions, una amb inclinació baixa i una amb alta. La gravetat dels estels perturbadoras produiria una àmplia varietat de perihelios i inclinacions, dependents del nombre i l'angle de tals trobades.[37]

Obtenir una mostra més gran d'aquests objectes podria ajudar a determinar quin és l'escenari més probable.[44] «Jo diria que Sedna és un registre fòssil del Sistema Solar primerenc», va dir Brown en 2006. «Amb el temps, quan es trobin registres d'altres fòssils, Sedna ens ajudarà a comprendre com es va formar el Sol i el nombre d'estels propers al Sol quan es va formar».[45] En 2007-2008 Brown, Rabinowitz i Megan Schwamb van tractar de localitzar un altre membre de la població hipotètica de Sedna. Encara que l'estudi era sensible als moviments a 1 000 ua i va descobrir al candidat a planeta nan 2007 OR10, no es van detectar nous cossos en òrbites com la de Sedna.[44] Les simulacions posteriors que incorporen les noves dades suggereixen que en aquesta regió probablement existeixen al voltant de quaranta objectes de la grandària de Sedna.[44] Altre estudi realitzat en 2011[46] va trobar divuit objectes del Sistema Solar exterior, catorze dels quals eren objectes transneptunianos desconeguts. Diversos d'aquests objectes podrien estar en equilibri hidrostàtic i ser per tant planetes nans. L'estudi va concloure que, en comparació de la població principal del Cinturó de Kuiper i per als objectes majors (H < 4,5 mag), la població del disc dispers sembla tenir poques vegades més objectes, mentre que la població de Sedna pot ser diverses vegades major.[43]

Classificació

El Minor Planet Center, que cataloga oficialment els objectes en el Sistema Solar, classifica a Sedna com un objecte dispers.[47] No obstant això, aquest grup està fortament qüestionat i molts astrònoms van suggerir que, juntament amb alguns altres objectes ?per exemple, 2000 CR105?, es col·loqués en una nova categoria d'objectes distants que podria cridar-se «objectes de disc dispersos estesos» ?I-SDO?,[48] «objectes despresos»,[49] «objectes dispersos a distància» ?DDO?[35] o «dispersos-estesos» en la classificació oficial de la Deep Ecliptic Survey.[50]

El descobriment de Sedna va tornar a plantejar l'interrogant sobre quins objectes astronòmics han de considerar-se planetas i quins no, alguna cosa que ja es va plantejar amb motiu del descobriment de Quaoar. El 15 de març de 2004 diverses agències de notícies informaven que s'havia descobert el desè planeta. No obstant això, el 24 d'agost de 2006, la Unió Astronòmica Internacional va redefinir en Praga el que ha d'entendre's per planeta, exigint que havia d'haver buidat el veïnatge al voltant de la seva òrbita ?dominancia orbital?. S'estima que Sedna té un paràmetre Stern?Levison molt menor a 1, i per tant no es pot considerar que va buidar el seu entorn, encara que no es va descobrir cap altre objecte en la seva proximitat. Per poder ser qualificat com planeta nan, Sedna havia de mostrar equilibri hidrostàtic, és a dir, ser essencialment esfèric. És prou brillant, i per tant, suficientment gran, per la qual cosa s'espera que aquest sigui el cas.[51]

Exploració

Sedna aconseguirà el seu perihelio entorn de 2075-2076.[n. 6] Aquesta aproximació al Sol ofereix una oportunitat d'estudi que no tornarà a ocórrer en 12 000 anys. Encara que Sedna està llistat en el lloc web d'exploració del Sistema Solar de la NASA,[52]l'agència no està considerant cap tipus de missió a Sedna en 2012.[53]

Notes

  1. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades estels
  2. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades excentricity
  3. ↑ Els diferents programes que utilitzen diferents èpoques o conjunts de dades produeixen dates lleugerament diferents pel perihelio de Sedna. Utilitzant una època de 2010, la base de dades de cossos menors del JPL mostra una data de perihelio de 2075.[13] Utilitzant una època de 1990, el DONIS Lowell mostra el perihelio en 2479285.0598[14] ?13 de desembre de 2075? A partir de 2010, el JPL Horizons ?utilitzant integració numèrica? va mostrar una data de perihelio de 18 de juliol de 2076.[12]
  4. ↑ La cerca de l'HST no va trobar candidats a satèl·lit amb un límit d'unes 500 vegades menors que Sedna (Brown i Suer 2007).[17]
  5. ↑ Prenent les estimacions d'Herschel per al diàmetre d'al voltant de 1 000 km i assumint que la densitat de Plutó és de 2,0 (<0,10 Eris)
  6. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades afelio

Referències

  1. ↑ Marc W. Buie. «Orbit Fit and Astrometric record for 90377» (en anglès), 22-11-2009. [Consulta: 8 juliol 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 Horizons output. «Barycentric Osculating Orbital Elements for 90377 Sedna (2003 VB12)». [Consulta: 30 abril 2011]. (Solution using the Solar System Barycenter and barycentric coordinates. Select Ephemeris Type:Elements and Center:@0) (saved Horizons output file 2011-Feb-04)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 doi:10.1051/0004-6361/201218874
    Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «herschel» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  4. ↑ Error en el títol o la url.Orbital Hangar Moods. «» (en anglès). [Consulta: 11 octubre 2012].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Mike Brown, David Rabinowitz, Txad Trujillo «Discovery of a Candidate Inner Oort Cloud Planetoid» (en anglès). Astrophysical Journal, 617, 2004, pàg. 645?649. arXiv: astre-ph/0404456. Bibcode: 2004ApJ...617..645B. DOI: 10.1086/422095.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Error en el títol o la url.«» (en anglès). Arxivat de l'original el 25 de juliol de 2010. [Consulta: 8 juliol 2012].
  7. ↑ 7,0 7,1 Error en el títol o la url.«» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2012].
  8. ↑ Walker «How do planets get their names?» (en anglès). BBC News, 16-03-2004 [Consulta: 8 juliol 2012].
  9. ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2012].
  10. ↑ Chadwick A. Trujillo, M. I. Brown, D. L. Rabinowitz «The Surface of Sedna in the Near-infrared» (en anglès). Bulletin of the American Astronomical Society, 39, 2007. Bibcode: 2007DPS....39.4906T.
  11. ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2012].
  12. ↑ 12,0 12,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Horizons2076
  13. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades jpldata
  14. ↑ Error en el títol o la url.Southwest Research Institute Planetary Science Directorate. «» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2012].
  15. ↑ 15,0 15,1 Error en el títol o la url.«» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2012].
  16. ↑ Error en el títol o la url.«». [Consulta: 8 juliol 2012].
  17. ↑ 17,0 17,1 Plantilla:Cita lliuro
  18. ↑ B. Scott Gaudi «On the Rotation Period of (90377) Sedna» (en anglès). The Astrophysical Journal, 629, 2005, pàg. L49?L52. arXiv: astre-ph/0503673. Bibcode: 2005ApJ...629L..49G. DOI: 10.1086/444355.
  19. ↑ W. M. Grundy, K. S. Noll, D. C. Stephens «Diverse Albedos of Small Trans-Neptunian Objects». Icarus, 176, 2005, pàg. 184?191. arXiv: astre-ph/0502229. Bibcode: 2005Icar..176..184G. DOI: 10.1016/j.icarus.2005.01.007.
  20. ↑ Plantilla:Cita lliuro
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «Near Infrared Surface Properties of the Two Intrinsically Brightest Minor Planets: (90377) Sedna and (90482) Orcus» (en anglès). The Astrophysical Journal, 627, 2005, pàg. 1057?1065. Bibcode: 2005ApJ...627.1057T. DOI: 10.1086/430337..
  22. ↑ «The colors of extremi outer Solar System objects». The Astronomical Journal, 139, 2010, pàg. 1394?1405. arXiv: 1001.3674. Bibcode: 2010AJ....139.1394S. DOI: 10.1088/0004-6256/139/4/1394.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 J. P. Emery; 3 «Hissis on 90377 Sedna: Conformation and compositional constraints». Astronomy and Astrophysics, 406, 2007, pàg. 395?398. Bibcode: 2007A&A...466..395I. DOI: 10.1051/0004-6361:20067021.
  24. ↑ 24,0 24,1 M. A. Barucci; 3 «Is Sedna another Triton?». Astronomy & Astrophysics, 439, 2005, pàg. L1?L4. Bibcode: 2005A&A...439L...1B. DOI: 10.1051/0004-6361:200500144.
  25. ↑ «Subsurface oceans and deep interiors of medium-sized outer planet satellites and large trans-neptunian objects» (en anglès). Icarus, 185, Novembre 2006, pàg. 258?273.
  26. ↑ Plantilla:Cita lliuro
  27. ↑ «Dynamical classification of trans-neptunian objects: Probing their origin, evolution, and interrelation» (en anglès). Icarus, 189, 2007, pàg. 213?232. Bibcode: 2007Icar..189..213L. DOI: 10.1016/j.icarus.2007.01.001.
  28. ↑ S. Alan Stern «Regarding the accretion of 2003 VB12 (Sedna) and like bodies in distant heliocentric orbits» (en anglès). The Astronomical Journal. Astronomical Journal, 129, 2005, pàg. 526?529. arXiv: astre-ph/0404525. Bibcode: 2005AJ....129..526S. DOI: 10.1086/426558.
  29. ↑ Error en el títol o la url.Scott S. Sheppard, D. Jewitt. «» (PDF) (en anglès). Frank N. Bash Symposium. [Consulta: 25 març 2008].
  30. ↑ Mike Brown «Sedna and the birth of the solar system» (en anglès). Bulletin of the American Astronomical Society. American Astronomical Society Meeting 205, 36, 2004, pàg. 1553. Bibcode: 2004AAS...20512704B.
  31. ↑ 31,0 31,1 Error en el títol o la url.«» (en anglès). Arxivat de l'original el 25 de novembre de 2009. [Consulta: 8 juliol 2012].
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 Alessandro Morbidelli, Harold F. Levison «Scenarios for the Origin of the Orbits of the Trans-Neptunian Objects 2000 CR105 and 2003 VB12 (Sedna)» (en anglès). The Astronomical Journal, 128, 2004, pàg. 2564?2576. arXiv: astre-ph/0403358. Bibcode: 2004AJ....128.2564M. DOI: 10.1086/424617.
  33. ↑ 33,0 33,1 Scott J. Kenyon, Benjamin C. Bromley «Stellar encounters as the origin of distant Solar System objects in highly eccentric orbits». Nature, 432, 2 December 2004, pàg. 598?602. arXiv: astre-ph/0412030. Bibcode: 2004Natur.432..598K. DOI: 10.1038/nature03136. PMID: 15577903.
  34. ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2012].
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Rodney S. Gomes, John J. Matese i Jack J. Lissauer «A distant planetary-mass solar companion may have produced distant detached objects» (en anglès). Icarus, 184, 2006, pàg. 589?601. Bibcode: 2006Icar..184..589G. DOI: 10.1016/j.icarus.2006.05.026.
  36. ↑ P. s. Lykawka and T. Mukai «An Outer Planet Beyond Pluto and the Origin of the Trans-Neptunian Belt Architecture» (en anglès). Astronomical Journal, 135, 2008, pàg. 1161. arXiv: 0712.2198. Bibcode: 2008AJ....135.1161L. DOI: 10.1088/0004-6256/135/4/1161.
  37. ↑ 37,0 37,1 Megan Schwamb «Searching for Sedna's Sisters: Exploring the inner Oort cloud» (PDF) (en anglès). Falta indicar la publicació. Calç Tech, 2007.
  38. ↑ 38,0 38,1 John J. Matese, Daniel P. Whitmire i Jack J. Lissauer «A Widebinary Solar Companion as a Possible Origin of Sedna-like Objects» (en anglès). Earth, Moon, and Planets, 97, 2006, pàg. 459?470. Bibcode: 2005EM&P...97..459M. DOI: 10.1007/s11038-006-9078-6.
  39. ↑ Error en el títol o la url.Staff. «» (en anglès). SpaceDaily. Arxivat de l'original el 7 de gener de 2010. [Consulta: 8 juliol 2012].
  40. ↑ J. G. Hills «Dynamical constraints on the mass and perihelion distance of Nemesis and the stability of its orbit» (en anglès). Nature, 311, 1984, pàg. 636?638. Bibcode: 1984Natur.311..636H. DOI: 10.1038/311636a0.
  41. ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2012].
  42. ↑ «Constraints on the Distant Population in the Region of Sedna» (en anglès). Bulletin of the American Astronomical Society, 40, pàg. 465.
  43. ↑ 43,0 43,1 «New Findings Reported from S. S. Sheppard and Co-Authors Descriu Advances in Astronomy Research» (en anglès). NewsRX, 15.
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 «A Search for Distant Solar System Bodies in the Region of Sedna» (en anglès). The Astrophysical Journal Letters, 694, 2009, pàg. L45?L48. arXiv: 0901.4173. Bibcode: 2009ApJ...694L..45S. DOI: 10.1088/0004-637X/694/1/L45.
  45. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades fussman
  46. ↑ (en anglès) Astronomical Journal, 142, 2011, pàg. 20-29.
  47. ↑ Error en el títol o la url.IAU: Minor Planet Center. «» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2012].
  48. ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2012].
  49. ↑ Plantilla:Cita lliuro
  50. ↑ J. L. Elliot; 3 «The Deep Ecliptic Survey: A Search for Kuiper Belt Objects and Centaurs. II. Dynamical Classification, the Kuiper Belt Plane, and the Core Population» (en anglès). The Astronomical Journal, 129, 2006, pàg. 1117. Bibcode: 2005AJ....129.1117I. DOI: 10.1086/427395.
  51. ↑ Error en el títol o la url.Michael I. Brown. «» (en anglès). Arxivat de l'original el 29 de febrer de 2008. [Consulta: 8 juliol 2012].
  52. ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). [Consulta: 11 agost 2012].
  53. ↑ Error en el títol o la url.«» (en anglès). [Consulta: 11 agost 2012].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: (90377) Sedna

Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB Plantilla:Enllaç AB

Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Enllaç AD Plantilla:Link GA Plantilla:Link GA Plantilla:Link GA

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=(90377)_Sedna&oldid=11013265»