Dècada del 1890: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
refs
Línia 13: Línia 13:
En el camp de les matemàtiques, [[Percy John Heawood]] demostrava el [[teorema dels cinc colors]] i [[Giuseppe Peano]] la [[corba de compilació]] el 1890.<ref name=Crilly>{{cite book|first=Tony|last=Crilly|title=50 Mathematical Ideas you really need to know|location=London|publisher=Quercus|year=2007|isbn=978-1-84724-008-8}}</ref> El 1892 [[Gino Fano]] descobria el [[pla de Fano]].<ref name=Crilly/> Ja a la segona part de la dècada, el 1896, es demostrat el [[teorema dels nombres primers]], que descriu la distribució asimptòtica dels nombres primers, a mans tant de [[Jacques Hadamard]] com de [[Charles-Jean de la Vallée Poussin]].<ref name=Crilly/> També [[Karl Pearson]] fa públiques contribucions significants en la [[correlació]] i la regressió.<ref name=Crilly/> El 1897 [[David Hilbert]] unifica el camp de la [[teoria de nombres algebraics]] amb el seu tractat [[Zahlbericht]].<ref>{{cite book |first=Lemmermeyer |last=Franz |coauthor=Norbert Schappacher|title=Introduction to the English Edition of Hilbert’s Zahlbericht |url=http://www.fen.bilkent.edu.tr/~franz/publ/hil.pdf|year=11 de setembre de 2003}}</ref> [[Henri Brocard]] comença la publicació del seu llibre de consulta de [[corba|corbes]] geomètriques, ''Notes de Bibliographie des Courbes Géométriques'', a [[Bar-le-Duc]].<ref>{{cite journal|jstor=3610034|first=Laura|last=Guggenbuhl|title=Henri Brocard and the Geometry of the Triangle|journal=The Mathematical Gazette|location=London|publisher=[[Mathematical Association]]|volume=37|issue=322|date=December 1953|pages=241–243}}</ref><ref>{{cite journal|first1=Maria do Céu|last1=Silva|first2=António Leal|last2=Duarte|first3=Carlos Correia|last3=de Sá|title=Gallery: Francisco Gomes Teixeira|journal=CIM Bulletin|publisher=Centro Internacional de Matemática|volume=16 |url=http://at.yorku.ca/i/a/a/h/61.dir/number16.htm|accessdate=2012-01-25 |date=June 2004}}</ref> El 1898 [[Ladislaus Bortkiewicz]] publica un llibre sobre la [[distribució de Poisson]], ''The Law of Small Numbers'',<ref>{{cite book|first=Ladislaus|last=von Bortkiewicz|title=Das Gesetz der kleinen Zahlen|location=Leipzig, Germany|publisher=B.G. Teubner|year=1898}} On [http://books.google.com/books?id=o_k3AAAAMAAJ&pg=PA1#v=onepage&q&f=false page 1], Bortkiewicz presents the Poisson distribution. On [http://books.google.com/books?id=o_k3AAAAMAAJ&pg=PA23#v=onepage&q&f=false pages 23-25], Bortkiewicz presents his famous analysis of "4. Beispiel: Die durch Schlag eines Pferdes im preussischen Heere Getöteten." (4. Example: Those killed in the Prussian army by a horse's kick.). On pages 17–20 Bortkiewicz presents his analysis of "1. Beispiel: Die Selbstmorde von Kindern in Preussen." (1. Example: Suicides of children in Prussia.). Bortkiewicz's book is reviewed in: L. v. Bortkewitsch (1898) "Das Gesetz der kleinen Zahlen," ''Monatshefte für Mathematik'', vol. 9, [http://books.google.com/books?id=3sUKAAAAIAAJ&pg=RA1-PA39#v=onepage&q&f=false pages 39-41].</ref> i assenyala per primer cop que els esdeveniments amb baixa freqüència en una població gran segueixen una distribució de Poisson, fins i tot quan les probabilitats dels esdeveniments varien. En el darrer any de la dècada, [[David Hilbert]] publica ''[[Grundlagen der Geometrie]]'' que proposa un conjunt formal, els [[Axiomes de Hilbert]], per reemplaçar els [[elements d'Euclides]] i [[Georg Alexander Pick]] fa públic el seu [[Teorema de Pick|teorema]] en l'àrea de [[polígon simple|polígons simples]].<ref>{{cite journal|author=Sommer, Julius|title=Review: ''Grundlagen der Geometrie, Teubner, 1899|journal=Bull. Amer. Math. Soc.|year=1900|volume=6|issue=7|pages=287–299|url=http://www.ams.org/journals/bull/1900-06-07/S0002-9904-1900-00719-1/S0002-9904-1900-00719-1.pdf|doi=10.1090/s0002-9904-1900-00719-1}}</ref><ref>{{cite book|first=Tony|last=Crilly|title=50 Mathematical Ideas you really need to know|location=London|publisher=Quercus|year=2007|isbn=978-1-84724-008-8|page=113}}</ref>
En el camp de les matemàtiques, [[Percy John Heawood]] demostrava el [[teorema dels cinc colors]] i [[Giuseppe Peano]] la [[corba de compilació]] el 1890.<ref name=Crilly>{{cite book|first=Tony|last=Crilly|title=50 Mathematical Ideas you really need to know|location=London|publisher=Quercus|year=2007|isbn=978-1-84724-008-8}}</ref> El 1892 [[Gino Fano]] descobria el [[pla de Fano]].<ref name=Crilly/> Ja a la segona part de la dècada, el 1896, es demostrat el [[teorema dels nombres primers]], que descriu la distribució asimptòtica dels nombres primers, a mans tant de [[Jacques Hadamard]] com de [[Charles-Jean de la Vallée Poussin]].<ref name=Crilly/> També [[Karl Pearson]] fa públiques contribucions significants en la [[correlació]] i la regressió.<ref name=Crilly/> El 1897 [[David Hilbert]] unifica el camp de la [[teoria de nombres algebraics]] amb el seu tractat [[Zahlbericht]].<ref>{{cite book |first=Lemmermeyer |last=Franz |coauthor=Norbert Schappacher|title=Introduction to the English Edition of Hilbert’s Zahlbericht |url=http://www.fen.bilkent.edu.tr/~franz/publ/hil.pdf|year=11 de setembre de 2003}}</ref> [[Henri Brocard]] comença la publicació del seu llibre de consulta de [[corba|corbes]] geomètriques, ''Notes de Bibliographie des Courbes Géométriques'', a [[Bar-le-Duc]].<ref>{{cite journal|jstor=3610034|first=Laura|last=Guggenbuhl|title=Henri Brocard and the Geometry of the Triangle|journal=The Mathematical Gazette|location=London|publisher=[[Mathematical Association]]|volume=37|issue=322|date=December 1953|pages=241–243}}</ref><ref>{{cite journal|first1=Maria do Céu|last1=Silva|first2=António Leal|last2=Duarte|first3=Carlos Correia|last3=de Sá|title=Gallery: Francisco Gomes Teixeira|journal=CIM Bulletin|publisher=Centro Internacional de Matemática|volume=16 |url=http://at.yorku.ca/i/a/a/h/61.dir/number16.htm|accessdate=2012-01-25 |date=June 2004}}</ref> El 1898 [[Ladislaus Bortkiewicz]] publica un llibre sobre la [[distribució de Poisson]], ''The Law of Small Numbers'',<ref>{{cite book|first=Ladislaus|last=von Bortkiewicz|title=Das Gesetz der kleinen Zahlen|location=Leipzig, Germany|publisher=B.G. Teubner|year=1898}} On [http://books.google.com/books?id=o_k3AAAAMAAJ&pg=PA1#v=onepage&q&f=false page 1], Bortkiewicz presents the Poisson distribution. On [http://books.google.com/books?id=o_k3AAAAMAAJ&pg=PA23#v=onepage&q&f=false pages 23-25], Bortkiewicz presents his famous analysis of "4. Beispiel: Die durch Schlag eines Pferdes im preussischen Heere Getöteten." (4. Example: Those killed in the Prussian army by a horse's kick.). On pages 17–20 Bortkiewicz presents his analysis of "1. Beispiel: Die Selbstmorde von Kindern in Preussen." (1. Example: Suicides of children in Prussia.). Bortkiewicz's book is reviewed in: L. v. Bortkewitsch (1898) "Das Gesetz der kleinen Zahlen," ''Monatshefte für Mathematik'', vol. 9, [http://books.google.com/books?id=3sUKAAAAIAAJ&pg=RA1-PA39#v=onepage&q&f=false pages 39-41].</ref> i assenyala per primer cop que els esdeveniments amb baixa freqüència en una població gran segueixen una distribució de Poisson, fins i tot quan les probabilitats dels esdeveniments varien. En el darrer any de la dècada, [[David Hilbert]] publica ''[[Grundlagen der Geometrie]]'' que proposa un conjunt formal, els [[Axiomes de Hilbert]], per reemplaçar els [[elements d'Euclides]] i [[Georg Alexander Pick]] fa públic el seu [[Teorema de Pick|teorema]] en l'àrea de [[polígon simple|polígons simples]].<ref>{{cite journal|author=Sommer, Julius|title=Review: ''Grundlagen der Geometrie, Teubner, 1899|journal=Bull. Amer. Math. Soc.|year=1900|volume=6|issue=7|pages=287–299|url=http://www.ams.org/journals/bull/1900-06-07/S0002-9904-1900-00719-1/S0002-9904-1900-00719-1.pdf|doi=10.1090/s0002-9904-1900-00719-1}}</ref><ref>{{cite book|first=Tony|last=Crilly|title=50 Mathematical Ideas you really need to know|location=London|publisher=Quercus|year=2007|isbn=978-1-84724-008-8|page=113}}</ref>


Pel que fa a la [[física]], [[Wilhelm Wien]] formula la [[llei de Wien|llei del desplaçament de Wien]] que es basa en un argument de termodinàmica el 1893.<ref>{{cite book |last1=Mehra |first1=J. |last2=Rechenberg |first2=H. |year=1982 |title=The Historical Development of Quantum Theory |at=Chapter 1 |publisher=[[Springer Science+Business Media|Springer-Verlag]] |location=[[New York City|New York]] |isbn=978-0-387-90642-3}}</ref> El 7 de maig d 1895 Alexander Stepanovich Popov demostrava un [[receptor de ràdio]] (que conté un [[cohesor]]) refinat com un [[detector de raigs]] per a la [[Societat Russa fisicoquímica]]; és coneguda com la primera aplicació pràctica de les [[ona electromagnètica|ones electromagnètiques]].<ref>{{cite web |title=Popov's Contribution to the Development of Wireless Communication, 1895 |work=IEEE Global History Network |publisher=[[Institute of Electrical and Electronics Engineers|IEEE]] |series=Milestones |url=http://www.ieeeghn.org/wiki/index.php/Milestones:Popov%27s_Contribution_to_the_Development_of_Wireless_Communication,_1895 |accessdate=2013-02-23 }}</ref> El 8 de novembre, [[Wilhelm Röntgen]] descobria un tipus de [[radiació electromagnetisme]] que va anomenar [[Radiació X|Raigs X]].<ref>{{cite journal|first=W.|last=Röntgen|title=Eine neue Art von Strahlen|journal=Sityzungs-Berichteder physikalisch-medicinisch Gesellschaft zu Würzburg|issue=9 |date=December 1895}}</ref> L'1 de març de 1896 el físic francès [[Henri Becquerel]] descobria el principi de la [[desintegració radioactiva]] quan s'exposen [[placa fotogràfica|plaques fotogràfiques]] a urani. La dècada s'acomiadava amb tres esdeveniments notables: [[Ernest Rutherford]] classificava dos tipus de [[radiació]], els [[raig alfa|raigs alfa]] i [[raig beta|raigs beta]]; [[Henri Becquerel]] descobria que la radiació d'[[urani]] es compon de partícules carregades i pot ser desviada pels [[camp magnètic|camps magnètics]]; i finalment, [[Hertha Ayrton]] es convertia en la primera dona que li deixaven llegir el seu propi article acadèmic davant la [[Institution of Electrical Engineers]] de [[Londres]], i en la que poc després ella seria escollida la primera dona membre.<ref>{{cite web|title= Archives Biographies: Hertha Ayrton|publisher=[[Institution of Engineering and Technology]]|url=http://www.theiet.org/about/libarc/archives/biographies/ayrtonh.cfm|accessdate=2011-08-11}}</ref>
Pel que fa a la [[física]], [[Wilhelm Wien]] formula la [[llei de Wien|llei del desplaçament de Wien]] que es basa en un argument de termodinàmica el 1893.<ref>{{cite book |last1=Mehra |first1=J. |last2=Rechenberg |first2=H. |year=1982 |title=The Historical Development of Quantum Theory |at=Chapter 1 |publisher=[[Springer Science+Business Media|Springer-Verlag]] |location=[[New York City|New York]] |isbn=978-0-387-90642-3}}</ref> El 7 de maig d 1895 Alexander Stepanovich Popov demostrava un [[receptor de ràdio]] (que conté un [[cohesor]]) refinat com un [[detector de raigs]] per a la [[Societat Russa fisicoquímica]]; és coneguda com la primera aplicació pràctica de les [[ona electromagnètica|ones electromagnètiques]].<ref>{{cite web |title=Popov's Contribution to the Development of Wireless Communication, 1895 |work=IEEE Global History Network |publisher=[[Institute of Electrical and Electronics Engineers|IEEE]] |series=Milestones |url=http://www.ieeeghn.org/wiki/index.php/Milestones:Popov%27s_Contribution_to_the_Development_of_Wireless_Communication,_1895 |accessdate=2013-02-23 }}</ref> El 8 de novembre, [[Wilhelm Röntgen]] descobria un tipus de [[radiació electromagnetisme]] que va anomenar [[Radiació X|Raigs X]].<ref>{{cite journal|first=W.|last=Röntgen|title=Eine neue Art von Strahlen|journal=Sityzungs-Berichteder physikalisch-medicinisch Gesellschaft zu Würzburg|issue=9 |date=December 1895}}</ref> L'1 de març de 1896 el físic francès [[Henri Becquerel]] descobria el principi de la [[desintegració radioactiva]] quan s'exposen [[placa fotogràfica|plaques fotogràfiques]] a urani.<ref>{{cite journal|title =This month in physics history March 1, 1896 Henri Becquerel discovers radioactivity |journal=APS News |volume = 17:3|date=March 2008|url=http://www.aps.org/publications/apsnews/200803/physicshistory.cfm}}</ref><ref>{{cite journal|author=Henri Becquerel|title =Sur les radiations émises par phosphorescence|journal=Comptes Rendus |volume = 122| pages = 501–503|year=1896|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k30780/f422.chemindefer}}</ref><ref>''Comptes Rendus'' '''122''': 501–503 (1896), [http://web.lemoyne.edu/~giunta/becquerel.html translated by Carmen Giunta]. Darrera consulta: 10 de setembre de 2006.</ref> La dècada s'acomiadava amb tres esdeveniments notables: [[Ernest Rutherford]] classificava dos tipus de [[radiació]], els [[raig alfa|raigs alfa]] i [[raig beta|raigs beta]];<ref>
{{cite web|title= Alpha and Beta are Particles|publisher=chemteam.info|url=http://www.chemteam.info/Radioactivity/Disc-Alpha&Beta-Particles.html|accessdate=2016-01-20}}</ref> [[Henri Becquerel]] descobria que la radiació d'[[urani]] es compon de partícules carregades i pot ser desviada pels [[camp magnètic|camps magnètics]];<ref name="KrauseVideira2011">{{cite book|author1=Décio Krause|author2=Antonio Videira|title=Brazilian Studies in Philosophy and History of Science: An account of recent works|url=http://books.google.com/books?id=EAswiGbShCAC&pg=PA113|date=27 January 2011|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-90-481-9422-3|pages=113–}}</ref> i finalment, [[Hertha Ayrton]] es convertia en la primera dona que li deixaven llegir el seu propi article acadèmic davant la [[Institution of Electrical Engineers]] de [[Londres]], i en la que poc després ella seria escollida la primera dona membre.<ref>{{cite web|title= Archives Biographies: Hertha Ayrton|publisher=[[Institution of Engineering and Technology]]|url=http://www.theiet.org/about/libarc/archives/biographies/ayrtonh.cfm|accessdate=2011-08-11}}</ref>


== Filosofia ==
== Filosofia ==
Línia 43: Línia 44:


== Referències ==
== Referències ==
{{Commonscat}}
{{referències|2}}


{{Commonscat}}
<references/>


{{ORDENA:Decada Del 1890}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Decada Del 1890}} <!--ORDENA generat per bot-->

Revisió del 14:49, 22 gen 2016

Infotaula dècadaDècada del 1890
Tipusdècada Modifica el valor a Wikidata
Navegació
Seglessegle xviii - segle xix - segle xx
Dècades1860 - 1870 - 1880 - 1890 - 1900 - 1910 - 1920
Anys1890 1891 1892 1893 1894 1895 1896 1897 1898 1899

La dècada del 1890 comprèn el període entre l'1 de gener de 1890 al 31 de desembre de 1899. Forma part de l'època cultural més extensa coneguda com a fin de siècle (francès: "fi de segle", o canvi de segle), o Belle Époque. En llengua anglesa també s'ha anomenat a posteriori com Gay Nineties o Naughty Nineties,[1] especialment al Regne Unit, per referir-se a la relaxació de moral i costums que acompanyaren moviments artístics i filosòfics a Europa com el decadentisme. Als Estats Units es considera part de la "Gilded Age", seguint el terme de Mark Twain, qui en destacà la proliferació de noves fons de riquesa alhora que un augment en la criminalitat, i es relaciona amb la forta depressió econòmica que inicià amb el Pànic de 1893, i l'inici de revoltes obreres. En el context de Catalunya, aquesta dècada marca l'inici del modernisme. En l'àmbit de la moda es coneix com la "dècada malva" per la passió pel tint d'aquest color fabricat per primer cop per William Henry Perkin.[2] El 12 de setembre de 2012 encara hi havia 12 persones al món nascudes durant la dècada del 1890.

Política

Europa

Amèrica

Àfrica

Àsia i Oceania

Economia i societat

Vida quotidiana

Ciència i tecnologia

En el camp de les matemàtiques, Percy John Heawood demostrava el teorema dels cinc colors i Giuseppe Peano la corba de compilació el 1890.[3] El 1892 Gino Fano descobria el pla de Fano.[3] Ja a la segona part de la dècada, el 1896, es demostrat el teorema dels nombres primers, que descriu la distribució asimptòtica dels nombres primers, a mans tant de Jacques Hadamard com de Charles-Jean de la Vallée Poussin.[3] També Karl Pearson fa públiques contribucions significants en la correlació i la regressió.[3] El 1897 David Hilbert unifica el camp de la teoria de nombres algebraics amb el seu tractat Zahlbericht.[4] Henri Brocard comença la publicació del seu llibre de consulta de corbes geomètriques, Notes de Bibliographie des Courbes Géométriques, a Bar-le-Duc.[5][6] El 1898 Ladislaus Bortkiewicz publica un llibre sobre la distribució de Poisson, The Law of Small Numbers,[7] i assenyala per primer cop que els esdeveniments amb baixa freqüència en una població gran segueixen una distribució de Poisson, fins i tot quan les probabilitats dels esdeveniments varien. En el darrer any de la dècada, David Hilbert publica Grundlagen der Geometrie que proposa un conjunt formal, els Axiomes de Hilbert, per reemplaçar els elements d'Euclides i Georg Alexander Pick fa públic el seu teorema en l'àrea de polígons simples.[8][9]

Pel que fa a la física, Wilhelm Wien formula la llei del desplaçament de Wien que es basa en un argument de termodinàmica el 1893.[10] El 7 de maig d 1895 Alexander Stepanovich Popov demostrava un receptor de ràdio (que conté un cohesor) refinat com un detector de raigs per a la Societat Russa fisicoquímica; és coneguda com la primera aplicació pràctica de les ones electromagnètiques.[11] El 8 de novembre, Wilhelm Röntgen descobria un tipus de radiació electromagnetisme que va anomenar Raigs X.[12] L'1 de març de 1896 el físic francès Henri Becquerel descobria el principi de la desintegració radioactiva quan s'exposen plaques fotogràfiques a urani.[13][14][15] La dècada s'acomiadava amb tres esdeveniments notables: Ernest Rutherford classificava dos tipus de radiació, els raigs alfa i raigs beta;[16] Henri Becquerel descobria que la radiació d'urani es compon de partícules carregades i pot ser desviada pels camps magnètics;[17] i finalment, Hertha Ayrton es convertia en la primera dona que li deixaven llegir el seu propi article acadèmic davant la Institution of Electrical Engineers de Londres, i en la que poc després ella seria escollida la primera dona membre.[18]

Filosofia

Literatura

Art

Música

Esdeveniments

Personatges destacats

Referències

  1. ↑ Definició al Diccionari Collins
  2. ↑ http://gaslight.mtroyal.ab.ca/MauveX1.htm
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Crilly, Tony. 50 Mathematical Ideas you really need to know. London: Quercus, 2007. ISBN 978-1-84724-008-8. 
  4. ↑ Franz, Lemmermeyer; Norbert Schappacher. Introduction to the English Edition of Hilbert’s Zahlbericht, 11 de setembre de 2003. 
  5. ↑ Guggenbuhl, Laura «Henri Brocard and the Geometry of the Triangle». The Mathematical Gazette. Mathematical Association [London], vol. 37, 322, December 1953, pàg. 241–243. JSTOR: 3610034.
  6. ↑ Silva, Maria do Céu; Duarte, António Leal; de Sá, Carlos Correia «Gallery: Francisco Gomes Teixeira». CIM Bulletin. Centro Internacional de Matemática, vol. 16, June 2004 [Consulta: 25 gener 2012].
  7. ↑ von Bortkiewicz, Ladislaus. Das Gesetz der kleinen Zahlen. Leipzig, Germany: B.G. Teubner, 1898.  On page 1, Bortkiewicz presents the Poisson distribution. On pages 23-25, Bortkiewicz presents his famous analysis of "4. Beispiel: Die durch Schlag eines Pferdes im preussischen Heere Getöteten." (4. Example: Those killed in the Prussian army by a horse's kick.). On pages 17–20 Bortkiewicz presents his analysis of "1. Beispiel: Die Selbstmorde von Kindern in Preussen." (1. Example: Suicides of children in Prussia.). Bortkiewicz's book is reviewed in: L. v. Bortkewitsch (1898) "Das Gesetz der kleinen Zahlen," Monatshefte für Mathematik, vol. 9, pages 39-41.
  8. ↑ Sommer, Julius «Review: Grundlagen der Geometrie, Teubner, 1899». Bull. Amer. Math. Soc., vol. 6, 7, 1900, pàg. 287–299. DOI: 10.1090/s0002-9904-1900-00719-1.
  9. ↑ Crilly, Tony. 50 Mathematical Ideas you really need to know. London: Quercus, 2007, p. 113. ISBN 978-1-84724-008-8. 
  10. ↑ Mehra, J.; Rechenberg, H. The Historical Development of Quantum Theory. New York: Springer-Verlag, 1982. ISBN 978-0-387-90642-3. 
  11. ↑ «Popov's Contribution to the Development of Wireless Communication, 1895». IEEE Global History Network. IEEE. [Consulta: 23 febrer 2013].
  12. ↑ Röntgen, W. «Eine neue Art von Strahlen». Sityzungs-Berichteder physikalisch-medicinisch Gesellschaft zu Würzburg, 9, December 1895.
  13. ↑ «This month in physics history March 1, 1896 Henri Becquerel discovers radioactivity». APS News, vol. 17:3, March 2008.
  14. ↑ Henri Becquerel «Sur les radiations émises par phosphorescence». Comptes Rendus, vol. 122, 1896, pàg. 501–503.
  15. ↑ Comptes Rendus 122: 501–503 (1896), translated by Carmen Giunta. Darrera consulta: 10 de setembre de 2006.
  16. ↑ «Alpha and Beta are Particles». chemteam.info. [Consulta: 20 gener 2016].
  17. ↑ Décio Krause. Brazilian Studies in Philosophy and History of Science: An account of recent works. Springer Science & Business Media, 27 January 2011, p. 113–. ISBN 978-90-481-9422-3. 
  18. ↑ «Archives Biographies: Hertha Ayrton». Institution of Engineering and Technology. [Consulta: 11 agost 2011].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dècada del 1890
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dècada_del_1890&oldid=16342976»