Vés al contingut

Histoplasmosi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 16: Línia 16:
[[Fitxer:Histoplasmosis dist.gif|thumb|Distribució de la histoplasmosi.]]
[[Fitxer:Histoplasmosis dist.gif|thumb|Distribució de la histoplasmosi.]]
La '''histoplasmosi''' és una [[micosi]] sistèmica, coneguda com la malaltia de les cavernes, caracteritzada per lesions necrogranulomatoses, que afecta [[carnívor]]s, [[Equidae|equins]] i [[humà|huma]]ns per la [[infecció]] amb una de les tres [[subespècie]]s del [[fong]] dimòrfic ''[[Histoplasma capsulatum]]''. No es tracta d'una [[malaltia]] contagiosa que es pugui transmetre entre persones o animals. La seva manifestació en persones immunocompetents sol ser [[asimptomàtic]]a. Pot cursar amb quadres semblants als d'una [[pneumònia]] amb [[febre]], [[Síndrome del destret respiratori de l'adult|distrès respiratori]], i en un 20% aproximadament dels pacients s'arriba a produir un [[xoc]] sèptic, [[insuficiència renal|fallada renal]] i [[coagulopatia]].<ref name=Sherris>{{ref-llibre| editors = Ryan KJ, Ray CG |títol= Sherris Medical Microbiology |edició= 4th |pàgines=674–6 | editorial= McGraw Hill |any= 2004 | isbn = 0-8385-8529-9 }}</ref>
La '''histoplasmosi''' és una [[micosi]] sistèmica, coneguda com la malaltia de les cavernes, caracteritzada per lesions necrogranulomatoses, que afecta [[carnívor]]s, [[Equidae|equins]] i [[humà|huma]]ns per la [[infecció]] amb una de les tres [[subespècie]]s del [[fong]] dimòrfic ''[[Histoplasma capsulatum]]''. No es tracta d'una [[malaltia]] contagiosa que es pugui transmetre entre persones o animals. La seva manifestació en persones immunocompetents sol ser [[asimptomàtic]]a. Pot cursar amb quadres semblants als d'una [[pneumònia]] amb [[febre]], [[Síndrome del destret respiratori de l'adult|distrès respiratori]], i en un 20% aproximadament dels pacients s'arriba a produir un [[xoc]] sèptic, [[insuficiència renal|fallada renal]] i [[coagulopatia]].<ref name=Sherris>{{ref-llibre| editors = Ryan KJ, Ray CG |títol= Sherris Medical Microbiology |edició= 4th |pàgines=674–6 | editorial= McGraw Hill |any= 2004 | isbn = 0-8385-8529-9 }}</ref>

Fou descoberta per Darling (1906) al fer les autòpsies de tres malalts morts al [[Canal de Panamà]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Darling, ST|títol=The morphology of the parasite (Histoplasma capsulatum) and the lesions of histoplasmosis, a fatal disease of tropical America|publicació=J Exp Med|pàgines=pp: 515-531|volum=1909 Jul 17; 11 (4)|pmid=19867263|pmc=2124729|doi=|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2124729/pdf/515.pdf|llengua=anglès|consulta= 15 setembre 2017|}}</ref> En un principi, es va pensar que el seu agent etiològic era un [[protozou]]. El primer en sospitar la naturalesa fúngica de la histoplasmosi fou el metge [[brasiler]] Da Rocha Lima (1912).<ref>{{ref-publicació|cognom=Bernardes Filho F, Avelleira JC|títol=Henrique da Rocha Lima|publicació=An Bras Dermatol|pàgines=pp: 363–366|volum=2015 Mai-Jun; 90 (3)|pmid=26131867|pmc=4516114|doi=10.1590/abd1806-4841.20153945|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4516114/|llengua=anglès|consulta= 15 setembre 2017|}}</ref> Vint anys més tard, De Monbreum confirmà el fet en [[Cultiu microbiològic|cultiu]]s de mostres clíniques. El mateix investigador va demostrar poc després el dimorfisme del fong, observant que ''H. capsulatum'' creix a 28ºC i en medis comuns com un [[miceli]] filamentós, mentre que en [[Agar-agar|agar]]-sang a 37ºC ho fa en la seva forma levaduriforme. L'any 1949, Emmons aconseguí aïllar els ''H. capsulatum'' al sòl, identificant així la font d'infecció més important. Christie i Peterson (1945-1946), varen publicar diversos treballs sobre la histoplasmosi pulmonar després d'estudiar molts malalts amb focus de calcificació, [[Test de Mantoux|Mantoux]]-negatius i que reaccionaven fortament a la histoplasmina.<ref>{{ref-publicació|cognom=Casas Carnicero, J|títol=Estudio sobre la prueba histoplasmina|publicació=Rev Clin Esp Vol|pàgines=pp: 238-242 |volum=1952; 47 (4)|issn=0014-2565|url=http://www.revclinesp.es/es/estudio-sobre-la-prueba-histoplasmina/articulo/X0014256552104180/|llengua=castellà|consulta= 15 setembre 2017|}}</ref>


La gravetat de la infecció depèn molt del nombre de conidis que entren a l'organisme. El comportament del fong davant dels mecanismes d'[[immunitat cel·lular]] és semblant al de ''[[Mycobacterium tuberculosis]]'' i té la propietat de formar "càpsules inactives" de microorganismes viables capaços de reproduir-se si s'altera el [[sistema immunitari]] de l'[[hoste]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Kauffman, CA|títol=Histoplasmosis: a Clinical and Laboratory Update|publicació=Clin Microbiol Rev|pàgines=pp: 115–132|volum=2007 Gen; 20 (1)|pmid=17223625|pmc=1797635|doi=10.1128/CMR.00027-06|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1797635/|llengua=anglès|consulta= 31 agost 2017|}}</ref>
La gravetat de la infecció depèn molt del nombre de conidis que entren a l'organisme. El comportament del fong davant dels mecanismes d'[[immunitat cel·lular]] és semblant al de ''[[Mycobacterium tuberculosis]]'' i té la propietat de formar "càpsules inactives" de microorganismes viables capaços de reproduir-se si s'altera el [[sistema immunitari]] de l'[[hoste]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Kauffman, CA|títol=Histoplasmosis: a Clinical and Laboratory Update|publicació=Clin Microbiol Rev|pàgines=pp: 115–132|volum=2007 Gen; 20 (1)|pmid=17223625|pmc=1797635|doi=10.1128/CMR.00027-06|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1797635/|llengua=anglès|consulta= 31 agost 2017|}}</ref>

Revisió del 01:59, 16 set 2017

Plantilla:Infotaula malaltiaHistoplasmosis
Histoplasma capsulatum . Tinció de plata metenamina mostrant els canvis histopatològics en la histoplasmosi. modifica
Tipusmicosi sistèmica primària, alteració genètica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimSamuel T. Darling (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
itraconazole, Natamicina, Ketoconazole (en) Tradueix, amfotericina B i fluconazole Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat perinfecció Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111F2A Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B39
CIM-9115
CIAPA78 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM312500 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB5925
MedlinePlus001082
eMedicine1002185 i 299054 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006660 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet390 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0019655, C0035288 i C0220977 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1731 Modifica el valor a Wikidata
Distribució de la histoplasmosi.

La histoplasmosi és una micosi sistèmica, coneguda com la malaltia de les cavernes, caracteritzada per lesions necrogranulomatoses, que afecta carnívors, equins i humans per la infecció amb una de les tres subespècies del fong dimòrfic Histoplasma capsulatum. No es tracta d'una malaltia contagiosa que es pugui transmetre entre persones o animals. La seva manifestació en persones immunocompetents sol ser asimptomàtica. Pot cursar amb quadres semblants als d'una pneumònia amb febre, distrès respiratori, i en un 20% aproximadament dels pacients s'arriba a produir un xoc sèptic, fallada renal i coagulopatia.[1]

Fou descoberta per Darling (1906) al fer les autòpsies de tres malalts morts al Canal de Panamà.[2] En un principi, es va pensar que el seu agent etiològic era un protozou. El primer en sospitar la naturalesa fúngica de la histoplasmosi fou el metge brasiler Da Rocha Lima (1912).[3] Vint anys més tard, De Monbreum confirmà el fet en cultius de mostres clíniques. El mateix investigador va demostrar poc després el dimorfisme del fong, observant que H. capsulatum creix a 28ºC i en medis comuns com un miceli filamentós, mentre que en agar-sang a 37ºC ho fa en la seva forma levaduriforme. L'any 1949, Emmons aconseguí aïllar els H. capsulatum al sòl, identificant així la font d'infecció més important. Christie i Peterson (1945-1946), varen publicar diversos treballs sobre la histoplasmosi pulmonar després d'estudiar molts malalts amb focus de calcificació, Mantoux-negatius i que reaccionaven fortament a la histoplasmina.[4]

La gravetat de la infecció depèn molt del nombre de conidis que entren a l'organisme. El comportament del fong davant dels mecanismes d'immunitat cel·lular és semblant al de Mycobacterium tuberculosis i té la propietat de formar "càpsules inactives" de microorganismes viables capaços de reproduir-se si s'altera el sistema immunitari de l'hoste.[5]

Epidemiologia

La histoplasmosi té una àmplia distribució geogràfica, sent present a Amèrica, l'Àfrica i l'Àsia. H. capsulatum var. capsulatum afecta carnívors i s'estén a Amèrica des del sud de Canadà fins a les regions centrals d'Argentina, sent enzoòtic a les valls dels rius Mississippi, Missouri i Ohio, a Amèrica del Nord, i la conca del Riu de la Plata a Amèrica del Sud; H. capsulatum var. farciminosum afecta equins a l'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Àsia, i H. capsulatum var. duboisii és un patogen humà només present a l'Àfrica Equatorial. El fong pot infectar animals domèstics, com gats i gossos.[6] S'aïlla de la naturalesa a les zones temperades i tropicals humides, on els sòls són àcids, rics en nitrogen, fosfat i hidrats de carboni. Els histoplasmes es relacionen especialment amb el guano de les aus i de les coves habitades per ratpenats.

La infecció natural es produeix a partir de sòls contaminats i la via d'entrada és generalment inhalatòria en H. c. capsulatum i duboisii, però és percutània (a través de la pell) en el cas de l' H. c. farciminosum . No és contagiosa i la malaltia és esporàdica excepte en àrees enzoòtiques (d'endemisme en els animals), on la prevalença d'infeccions inaparents pot ser molt elevada.

Patogènia

La infecció per H. c. capsulatum i H. c. duboisii acostuma a ser inhalatòria, i els microconidis són capturats pels macròfags pulmonars, on germinen donant lloc a les blastoespores (espores fúngiques asexuals). Generalment, són destruïdes tard o d'hora i la infecció és abortiva o asimptomàtica; però en casos d'immunitat cel·lular deficient, eviten l'acció dels fagolisosomes, passen al citoplasma, on es multipliquen lliurement, i es reparteixen per tot l'organisme. La infecció estimula la multiplicació dels macròfags infectats, donant lloc a proliferacions de tipus granulomatós amb necrosi i infiltrats diversos que són molt freqüents en pulmó, però possibles també en ganglis, pell, digestiu (sovint en el gos, si bé ocasionalment s'ha descrit en humans)[7] i sistema nerviós central.[8] Al SNC, aquest fong pot infectar les meninges, la medul·la espinal i/o el cervell, lloc on té tendència a formar abscessos.[9]

Des de el punt de vista histopatològic, la presència de H. capsulatum en els teixits produeix tres tipus de reacció: inflamació, necrosi i reparació. Òbviament, les característiques d'aquestes respostes depenen molt de l'estat immunitari. En els malalts amb un sistema immune deprimit predominen els fenòmens necròtics sense caseïficació i els infiltrats de macròfags i neutròfils polimorfonuclears, mentre que no s'observen granulomes compactes. Es veuen elements llevaduriformes del fong sorgits de macròfags trencats. En persones sense alteracions immunitàries apareixen granulomes epitelioides compactes amb cèl·lules gegants, envoltats d'un extens infiltrat limfoplasmocitàri i -en casos crònics- d'una capa col·lagenosa. És freqüent trobar càseum a l'interior dels granulomes. Els llevats de H. capsulatum són pocs i es troben sempre dins de macròfags o cèl·lules gegants a banda de les zones necròtiques, on es poden apreciar lliures. Si causa lesions cutànies i/o mucoses, el fong provoca danys diversos en els epitelis: ulceració, atròfia o hiperplàsia pseudoepiteliomatosa. Els llevats de H. capsulatum són molt petits i només es poden veure a les preparacions histològiques emprant tincions especials com la tinció de PAS o la de plata metenamina (Grocott)[10] a 1000X.[11]

L'histoplasmosi comparteix una característica particular amb la tuberculosi i la coccidioidomicosi, la de formar masses fibroses al voltant d'un focus primari d'infecció ja curat, anomenades -en aquest cas- histoplasmomes. Durant la fase activa la lesió original té uns 2-4 mm de diàmetre; després, si no progressa el procés infecciós, és encerclada per una càpsula fibro-calcificada que forma una paret aïllant de ~1mm de gruix. Histològicament, aquesta reacció fibrosant està formada per acumulacions de fibroblastes, limfòcits i cèl·lules mononuclears al voltant d'un centre de necrosi caseosa en el que es poden veure alguns H. capsulatum.[12] Amb el temps, la reacció fibrosa continua i es formen capes concèntriques de col·lagen que es calcifiquen progressivament. És probable que aquesta reacció perllongada sigui una resposta al material antigènic que perdura dins de la lesió. Normalment, el ritme de creixement anyal és de 1-2 mm, i es pot arribar a crear un histoplasmoma de 3-4 cm de diàmetre uns 10-20 anys després de la infecció inicial.[13] En pocs anys, el col·lagen més intern perd el seu aspecte i s'observa radiològicament una imatge d'anells circumdants que correspon a depòsits de calci i que, de vegades, pot semblar una formació tumoral.[14] Segons la seva mida i nombre, els radiòlegs identifiquen dos patrons principals d'histoplasmoma: en 'perdigonada' (molts i de pocs mil·límetres de diàmetre) o en 'bala de canó' (solitaris i d'uns 3 cm o més de diàmetre). La localització majoritària dels histoplasmomes és la pulmonar, tot i que es desenvolupen (aïllats o no) a molts altres llocs de l'organisme i, particularment, al SNC.[15] En principi, l'histoplasmoma no és molt perillós; ara bé, el seu creixement pot erosionar o comprimir estructures adjacents importants fent necessària una intervenció quirúrgica per extirpar-lo.[16]

La major part de les histoplasmosis simptomàtiques són pulmonars. L'histoplasmosi pulmonar aguda comença amb un quadre pseudogripal i molts pacients no presenten signes d'importància en la radiologia de tòrax. En alguns casos s'aprecien infiltrats focals amb limfadenopaties hiliars o mediastíniques que poden mostrar després canvis de calcificació. Ocasionalment, apareixen eritemes multiformes o nodosos, erupcions difuses i artràlgies. Aquest tipus d'histoplasmosi pot passar desapercebut freqüentment. L'histoplasmosi pulmonar cavitària crònica es veu sobretot en varons de més de 40 anys i, quasi sempre, afectats per una malaltia pulmonar preexistent (en especial l'enfisema. A més de febre, tos productiva i dispnea, es pot produir una hemoptisi i cianosi central important. Les lesions cavernoses als camps pulmonars superiors acostumen a ser bilaterals.[17]

La malaltia generalitzada (histoplasmosi disseminada, la qual afecta a tot el sistema reticulohistiocitàri) encara que no és la forma predominant d'histoplasmosi, amb molta freqüència té un curs funest. Acostuma a presentar-se en persones amb dèficits immunitaris greus (sovint en malalts afectats per la SIDA), tot i que ha estat descrita en nens (forma aguda) i adults (forma crònica) immunocompetents.[18]

La histoplasmosi ocular deriva de la disseminació hematògena del fong per l'organisme i els conseqüents mecanismes immunitaris.[19] Es caracteritza per lesions cicatricials atròfiques de diàmetre variable a les zones posteriors i perifèriques de la coroide (anomenades taques histo), alteracions pigmentàries peripapil·lars i, algunes vegades, maculopatia causada per la neovascularització de la coroide.[20]

La infecció per H. c. farciminosum sol ser conseqüència de ferides o d'abrasions cutànies en les extremitats, encara que també es pot adquirir per via inhalatòria o conjuntival. Si té èxit i l'estat immunitari de la persona (aquesta micosi es rara en humans) o del cavall es feble, des de la dermis els macròfags porten la infecció als ganglis locals, des d'on es difon per continuïtat i contigüitat produint una limfadenitis amb limfangitis progressiva, granulomatosa i habitualment ulcerativa o abscesificant.[21] La manifestació clínica clàssica, però, és una lesió única d'aspecte xancrós al lloc de l'inoculació que remet sense tractament. A diferents regions d'Àfrica, aquesta infecció representa una epizoòtia seriosa.[22]

Tractament

Els casos d'histoplasmosi disseminada es tracten amb una combinació d'amfotericina B i derivats imidazòlics.[23] La forma pulmonar de l'histoplasmosi, que pot ser aguda o crònica, té diferents opcions terapèutiques en funció de la gravetat del procés i les condicions del pacient. Una de les més habituals és levofloxacina (una quinolona) i itraconazole.[24]

Bibliografia

Referències

  1. ↑ Sherris Medical Microbiology. 4th. McGraw Hill, 2004, p. 674–6. ISBN 0-8385-8529-9. 
  2. ↑ Darling, ST «The morphology of the parasite (Histoplasma capsulatum) and the lesions of histoplasmosis, a fatal disease of tropical America» (en anglès). J Exp Med, 1909 Jul 17; 11 (4), pp: 515-531. PMC: 2124729. PMID: 19867263 [Consulta: 15 setembre 2017].
  3. ↑ Bernardes Filho F, Avelleira JC «Henrique da Rocha Lima» (en anglès). An Bras Dermatol, 2015 Mai-Jun; 90 (3), pp: 363–366. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20153945. PMC: 4516114. PMID: 26131867 [Consulta: 15 setembre 2017].
  4. ↑ Casas Carnicero, J «Estudio sobre la prueba histoplasmina» (en castellà). Rev Clin Esp Vol, 1952; 47 (4), pp: 238-242. ISSN: 0014-2565 [Consulta: 15 setembre 2017].
  5. ↑ Kauffman, CA «Histoplasmosis: a Clinical and Laboratory Update» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2007 Gen; 20 (1), pp: 115–132. DOI: 10.1128/CMR.00027-06. PMC: 1797635. PMID: 17223625 [Consulta: 31 agost 2017].
  6. ↑ Guptill, L; Gingerich, F «Canine and feline histoplasmosis: A review of a widespread fungus» (en anglès). dvm360. Veterinary Medicine, 2008; Maig 1, pàgs: 15 [Consulta: 28 agost 2017].
  7. ↑ Zhu LL, Wang J, Wang ZJ, Wang Y, Yang JL «Intestinal histoplasmosis in immunocompetent adults» (en anglès). World J Gastroenterol, 2016 Abr 21; 22 (15), pp: 4027–4033. DOI: 10.3748/wjg.v22.i15.4027. PMC: 4823253. PMID: 27099446 [Consulta: 28 agost 2017].
  8. ↑ Wheat LJ, Musial CE, Jenny-Avital E «Diagnosis and Management of Central Nervous System Histoplasmosis» (en anglès). Clin Infect Dis, 2005 Mar 15; 40 (6), pp: 844-852. DOI: 10.1086/427880. PMID: 15736018 [Consulta: 29 agost 2017].
  9. ↑ Andrade AI, Donato M, Previgliano C, Hardjasudarma M «Histoplasmosis brain abscesses in an immunocompetent adult. A case report and literature review» (en anglès). Neuroradiol J, 2014 Jun; 27 (3), pp: 334-338. DOI: 10.15274/NRJ-2014-10038. PMC: 4202892. PMID: 24976201 [Consulta: 29 agost 2017].
  10. ↑ Ellis, R «Grocott's Methenamine Silver Staining Protocol» (en anglès). IHCWorld, 2011, pàgs: 4 [Consulta: 10 setembre 2017].
  11. ↑ Negroni R, Arechavala A, Maiolo E «Histoplasmosis clásica en pacientes inmunocomprometidos» (en castellà). Med Cutan Iber Lat Am, 2010; 38 (2), pp: 59-69. ISSN: 0210-5187 [Consulta: 10 setembre 2017].
  12. ↑ Unis G, Pêgas KL, Severo LC «Histoplasmoma pulmonar no Rio Grande do Sul» (en portuguès). Rev Soc Bras Med Trop, 2005 Gen-Feb; 38 (1), pp: 11-14. DOI: 10.1590/S0037-86822005000100003. ISSN: 1678-9849. PMID: 15717088 [Consulta: 9 setembre 2017].
  13. ↑ Goodwin RA Jr, Snell JD Jr «The enlarging histoplasmoma. Concept of a tumor-like phenomenon encompassing the tuberculoma and coccidioidoma» (en anglès). Am Rev Respir Dis, 1969 Jul; 100 (1), pp: 1-12. DOI: 10.1164/arrd.1969.100.1.1. ISSN: 0003-0805. PMID: 5796688 [Consulta: 9 setembre 2017].
  14. ↑ Dall Bello AG, Severo CB, Guazzelli LS, Oliveira FM, et al «Histoplasmosis mimicking primary lung cancer or pulmonary metastases» (en anglès). J Bras Pneumol, 2013 Gen-Feb; 39 (1), pp: 63–68. DOI: 10.1590/S1806-37132013000100009. PMC: 4075798. PMID: 23503487 [Consulta: 9 setembre 2017].
  15. ↑ Gasparetto EL, Carvalho Neto Ad, Alberton J, Davaus T, et al «Histoplasmoma como lesão isolada do sistema nervoso central em paciente imunocompetente» (en portuguès). Arq Neuropsiquiatr, 2005 Set; 63 (3A), pp: 689-692. DOI: 10.1590/S0004-282X2005000400027. ISSN: 1678-4227. PMID: 16172726 [Consulta: 9 setembre 2017].
  16. ↑ Richmond BW, Worrell JA, Bastarache JA, Gervich DH, et al «Histoplasmomas of Uncommon Size» (en anglès). Chest, 2013 Jun; 143 (6), pp: 1795-1798. DOI: 10.1378/chest.12-2071. ISSN: 0012-3692. PMID: 23732591 [Consulta: 9 setembre 2017].
  17. ↑ Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo «Histoplasma capsulatum (Ajellomyces capsulatus)» (en castellà). DATABIO. Fichas de agentes biológicos, DB-H-H.c-15, 2015; Jul 25, pàgs: 6 [Consulta: 9 setembre 2017].
  18. ↑ Zia SA, Siddiqui F, Nemat E «Disseminated Histoplasmosis in an Immunocompetent Host» (en anglès). J Pak Med Assoc, 2002 Ag; 52 (8), pp: 376-378. ISSN: 0030-9982. PMID: 12481681 [Consulta: 28 agost 2017].
  19. ↑ Fowler B, Shen C, Mastellone J, Chaum E «Acute systemic histoplasmosis associated with chorioretinitis in an immunocompetent adolescent» (en anglès). Digit J Ophthalmol, 2011; 17 (3), pp: 31-35. DOI: 10.5693/djo.02.2011.07.002. PMC: 3516160. PMID: 23362391 [Consulta: 14 setembre 2017].
  20. ↑ American Academy of Ophthalmology «Ocular Histoplasmosis Syndrome» (en anglès). Basic and Clinical Science Course - Excerpt, 2017, pàgs: 6 [Consulta: 14 setembre 2017].
  21. ↑ Al-Ani, FK «Epizootic lymphangitis in horses: a review of the literature» (en anglès). Rev Sci Tech, 1999 Des; 18 (3), pp: 691-699. DOI: 10.20506/rst.18.3.1186. ISSN: 0253-1933. PMID: 10588013 [Consulta: 11 setembre 2017].
  22. ↑ Scantlebury CE, Pinchbeck GL, Loughnane P, Aklilu N, et al «Development and Evaluation of a Molecular Diagnostic Method for Rapid Detection of Histoplasma capsulatum var. farciminosum, the Causative Agent of Epizootic Lymphangitis, in Equine Clinical Samples» (en anglès). J Clin Microbiol, 2016 Des; 54 (12), pp: 2990-2999. DOI: 10.1128/JCM.00896-16. PMC: 5121390. PMID: 27707938 [Consulta: 29 agost 2017].
  23. ↑ Amadori F, Doria R, Gemignani G, Flammini S, et al «Istoplasmosi: la multiforme faccia di una patologia rara» (en italià). Infez Med, 2015 Mar; 23 (1), pp: 61-68. ISSN: 1124-9390. PMID: 25819054 [Consulta: 15 agost 2017].
  24. ↑ Zhu C, Wang G, Chen Q, He B, Wang L «Pulmonary histoplasmosis in a immunocompetent patient: A case report and literature review» (en anglès). Exp Ther Med, 2016 Nov; 12 (5), pp: 3256-3260. DOI: 10.3892/etm.2016.3774. PMC: 5103774. PMID: 27882146 [Consulta: 15 agost 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Histoplasmosi

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Histoplasmosi&oldid=18826053»