Vés al contingut

Malalties tropicals desateses: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
ha reanomenat Malalties tropicals desateses com a Malaltia tropical: Pel contingut, és totalment assimilable al contingut d'altres wikis, on a més hi tenen una introducció, i fan referència expressa a aquelles malalties que són desateses.
 
Canvio redirecció per article amb contingut, partint de la traducció parcial de l'article a enwiki
Etiqueta: Redirecció suprimida
Línia 1: Línia 1:
Les '''malalties tropicals desateses''' (MTD, també conegudes per les sigles '''NTD''', de l'anglès ''Neglected Tropical Deseases'') són un grup divers d'infeccions tropicals especialment freqüents en països en vies de desenvolupament en regions d'Àfrica, Àsia i Amèrica. Són causats per patògens diversos com [[virus]], [[Eubacteri|bacteris]], [[Protozou|protozous]] i [[Helmint|helmints]]. Hi ha un gran contrast entre l'atenció i el finançament per a recerca i investigació que reben aquestes malalties i el que reben altres malalties infeccioses com la [[SIDA]], la [[tuberculosi]] o la [[malària]], que és molt més gran.<ref name=Hotez>{{cite journal |author=Hotez PJ |title=NTDs V.2.0: "blue marble health"—neglected tropical disease control and elimination in a shifting health policy landscape |journal=PLoS Negl Trop Dis |volume=7 |issue=11 |pages=e2570 |date=November 2013 |pmid=24278496 |pmc=3836998 |doi=10.1371/journal.pntd.0002570 |url=http://dx.plos.org/10.1371/journal.pntd.0002570}} {{open access}}</ref> A l'Àfrica subsahariana, l'efecte de les MTD en conjunt és comparable a la malària i la tuberculosi.<ref>{{cite journal |author=Hotez PJ, Kamath A |title=Neglected Tropical Diseases in Sub-Saharan Africa: Review of Their Prevalence, Distribution, and Disease Burden |journal=PLoS Negl Trop Dis |volume=3 |issue=8 |pages=e412 |year=2009 |doi=10.1371/journal.pntd.0000412 |pmid=19707588 |editor1-last=Cappello |editor1-first=Michael |pmc=2727001}} {{open access}}</ref> La coinfecció per MTD també pot fer que el VIH / sida i la tuberculosi esdevinguin més mortals.<ref>{{cite web|publisher=SciDev.Net|title=Beat neglected diseases to fight HIV, TB and malaria|author=Mike Shanahan|date=31 January 2006|url=http://www.scidev.net/News/index.cfm?fuseaction=readNews&itemid=2629&language=1|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20060519195833/http://www.scidev.net/News/index.cfm?fuseaction=readNews&itemid=2629&language=1|archivedate=19 May 2006|df=dmy-all}}</ref>
#REDIRECT [[Malaltia tropical]]

En alguns casos, els tractaments són relativament econòmics. Per exemple, el tractament per a l'[[esquistosomosi]] és de 0,20 dòlars per nen i any.<ref>{{cite web|url=https://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=7806977|title=Making the Case to Fight Schistosomiasis|publisher=[[National Public Radio]]|access-date=1 December 2008|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20081010114420/http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=7806977|archivedate=10 October 2008|df=dmy-all}}</ref> No obstant això, el 2010 es va estimar que el control de les malalties desateses requeriria finançament d'entre 2 i 3 mil milions de [[Dòlar dels Estats Units|dòlars EUA]] durant els següents cinc a set anys.<ref>{{cite journal |author=Hotez PJ |title=How To Cure 1 Billion People? — Defeat Neglected Tropical diseases |journal=[[Scientific American]] |volume=302 |issue=1 |pages=90–94, 96 |date=January 2010 |pmid=20063641 |url=http://www.scientificamerican.com/article/a-plan-to-defeat-neglected-tropical-diseases/ |doi=10.1038/scientificamerican0110-90 |deadurl=no |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140806154152/http://www.scientificamerican.com/article/a-plan-to-defeat-neglected-tropical-diseases/ |archivedate=6 August 2014 |df=dmy-all }}</ref> Algunes companyies farmacèutiques s'han compromès a donar totes les teràpies farmacològiques requerides, i l'administració massiva de medicaments (per exemple, eliminació massiva de [[Paràsit|paràsits]]) s'ha aconseguit amb èxit en diversos països.<ref>{{cite journal |vauthors=Reddy M, Gill SS, Kalkar SR, Wu W, Anderson PJ, Rochon PA |title=Oral drug therapy for multiple neglected tropical diseases: a systematic review |journal=JAMA |volume=298 |issue=16 |pages=1911–24 |date=October 2007 |doi=10.1001/jama.298.16.1911 |pmid=17954542 |url=http://jama.jamanetwork.com/article.aspx?doi=10.1001/jama.298.16.1911 |ref={{harvid|Reddy|Gill|2007}}}}</ref> No obstant això, les mesures preventives sovint són més fàcilment accessibles en el món desenvolupat, però no estan disponibles en zones més pobres.<ref name="Hotez 09">{{Cite journal|last=Hotez|first=Peter|date=2009-11-01|title=Neglected Diseases Amid Wealth In The United States And Europe|url=http://content.healthaffairs.org/content/28/6/1720|journal=Health Affairs|language=en|volume=28|issue=6|pages=1720–1725|doi=10.1377/hlthaff.28.6.1720|issn=0278-2715|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20170510073302/http://content.healthaffairs.org/content/28/6/1720|archivedate=10 May 2017|df=dmy-all}}</ref>

Dins dels països desenvolupats, les malalties tropicals desateses afecten els més pobres de la societat. Als Estats Units, hi ha fins a 1,46 milions de famílies, incloent 2,8 milions de nens que viuen amb menys de dos dòlars al dia<ref>{{Cite web|url=http://www.npc.umich.edu/publications/policy_briefs/brief28/|title=Research Publications {{!}} Poverty Solutions at The University of Michigan|website=www.npc.umich.edu|language=en|access-date=2018-01-16|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20170723015935/http://npc.umich.edu/publications/policy_briefs/brief28/|archivedate=23 July 2017|df=dmy-all}}</ref>. En països com aquests, les càrregues de malalties tropicals desateses sovint són eclipsades per altres problemes de salut pública. No obstant això, molts dels mateixos problemes posen en risc tant les poblacions de països desenvolupats com les de països en desenvolupament. Per exemple, problemes de la pobresa com la falta d'habitatge adequada, fa que els individus quedin exposats als vectors d'aquestes malalties. <ref name=":5">{{Cite journal|last=Hotez|first=Peter|date=2012|title=Fighting neglected tropical diseases in the southern United States|url=http://www.bakerinstitute.org/media/files/Research/6e0a9ec2/HPF-pub-HotezBMJ-091312.pdf|journal=BMJ|location=Houston, Texas|volume=345|doi=10.1136/bmj.e6112|page=e6112|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20170510143122/http://www.bakerinstitute.org/media/files/Research/6e0a9ec2/HPF-pub-HotezBMJ-091312.pdf|archivedate=10 May 2017|df=dmy-all}}</ref>

L'[[Organització Mundial de la Salut]] (OMS) prioritza vint malalties tropicals desateses, encara que altres organitzacions defineixen les MTD de manera diferent. La cromoblastomicosis i altres micosis profundes, la sarna i altres ectoparàsits i l'enverinamet per picada de serp es van afegir a la llista el 2017.<ref>{{cite web|title=World Health Organization|url=http://www.who.int/neglected_diseases/diseases/en/|website=World Health Organization|access-date=18 June 2017|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140222035302/http://www.who.int/neglected_diseases/diseases/en/|archivedate=22 February 2014|df=dmy-all}}</ref> Aquestes malalties són comunes en 149 països, i afecten més de 1.400 milions de persones (inclosos més de 500 milions de nens)<ref>{{cite web|url=http://www.dndi.org/|title=DNDi – Best Science for the Most Neglected|author=|date=|website=www.dndi.org|accessdate=5 May 2018|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180313170505/https://www.dndi.org/|archivedate=13 March 2018|df=dmy-all}}</ref><ref name="who.int">{{cite web|url=http://www.who.int/neglected_diseases/about/en/|title=World Health Organization|author=|date=|website=World Health Organization|accessdate=5 May 2018|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20171020040312/http://www.who.int/neglected_diseases/about/en/|archivedate=20 October 2017|df=dmy-all}}</ref> i costen a les economies en desenvolupament milers de milions de dòlars cada any [12]. Van donar lloc a 142.000 morts el 2013 (cosa que suposa una davallada dels 204.000 morts del 1990).<ref name=GBD204>{{cite journal|last1=GBD 2013 Mortality and Causes of Death|first1=Collaborators|title=Global, regional, and national age-sex specific all-cause and cause-specific mortality for 240 causes of death, 1990–2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013.|journal=Lancet|date=17 December 2014|pmid=25530442|doi=10.1016/S0140-6736(14)61682-2|volume=385|issue=9963|pages=117–71|pmc=4340604}}</ref> D'aquests 20 malalties, s'ha proposat l'objectiu d'erradicar-ne dues (la [[dracunculosi]] per a l'any 2015 i el [[pian]] per a l'any 2020) i eliminar-se quatre (el tracoma, la [[Tripanosomosi africana|tripanosomiasis africana humana]], la [[lepra]] i la [[Filariosi limfàtica|filariasis limfàtica]] per a l'any 2020).<ref name="who.int"/>

== Llista de Malalties Tropicals Desateses ==
Hi ha un debat entre els experts de malalties infeccioses, l'OMS i els [[Centres per al Control i Prevenció de Malalties|CDC]] sobre quines malalties tropicals s'han de classificar específicament com a desateses. Feasey n'enumera tretze com a malalties tropicals desateses: [[ascariosi]], [[úlcera de Buruli]], [[malaltia de Chagas]], [[dracunculosi]], [[Ancilostomosi|ancilostomiosi]], [[Tripanosomosi africana|tripanosomosi africana humana]], [[leishmaniosi]], [[lepra]], [[Filariosi|filariosi limfàtica]], [[oncocercosi]], [[esquistosomosi]], [[tracoma]] i [[tricuriosi]].<ref name=Feasey>{{cite journal |vauthors=Feasey N, Wansbrough-Jones M, Mabey DC, Solomon AW |title=Neglected tropical diseases |journal=Br. Med. Bull. |volume=93 |issue=1 |pages=179–200 |year=2010 |pmid=20007668 |doi=10.1093/bmb/ldp046 |url=http://bmb.oxfordjournals.org/content/93/1/179.full |deadurl=no |archiveurl=https://web.archive.org/web/20160214070822/http://bmb.oxfordjournals.org/content/93/1/179.full |archivedate=14 February 2016 |df=dmy-all }}</ref> Fenwick reconeix 12 malalties tropicals desateses principals: [[ascariosi]], [[úlcera de Buruli]], [[malaltia de Chagas]], [[dracunculosi]], [[Tripanosomosi africana|tripanosomosi africana humana]], [[leishmaniosi]], [[lepra]], [[Filariosi|filariosi limfàtica]], [[oncocercosi]], [[esquistosomosi]], [[tracoma]] i [[tricuriosi]].<ref name=Fenwick>{{cite journal |author=Fenwick A |title=The global burden of neglected tropical diseases |journal=Public Health |volume=126 |issue=3 |pages=233–6 |date=March 2012 |pmid=22325616 |doi=10.1016/j.puhe.2011.11.015 |url=http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0033-3506(11)00367-2 |deadurl=no |archiveurl=https://web.archive.org/web/20180203064716/http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0033-3506(11)00367-2 |archivedate=3 February 2018 |df=dmy-all }}</ref>

En canvi, l'Organització Mundial de la Salut reconeix les vint malalties següents com a malalties tropicals desateses:<ref>{{cite web|title=Neglected tropical diseases|url=http://www.who.int/neglected_diseases/diseases/en/|publisher=World Health Organization|accessdate=24 November 2015|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140222035302/http://www.who.int/neglected_diseases/diseases/en/|archivedate=22 February 2014|df=dmy-all}}</ref>

{{llista de columnes|2|
* [[Úlcera de Buruli]]
* [[Malaltia de Chagas]]
* [[Dengue]] i [[Chikungunya]]
* [[Dracunculosi]]
* [[Equinococcosi]]
* [[Treponematosi endèmica]] o [[Pian]]
* [[Trematodosi|Trematodosi transmesa per alimentació]]
* [[Tripanosomosi africana|Tripanosomiasis africana]] (malaltia de la son)
* [[Leishmaniosi]]
* [[Lepra]]
* [[Filariosi limfàtica]]
* [[Micetoma]], [[cromoblastomicosi]] i altres [[Micosi|micosis]] profundes
* [[Oncocercosi]]
* [[Ràbia (malaltia)|Ràbia]]
* [[Esquistosomosi]]
* [[Helmintosi]] transmesa per terra
* Enverinament per mossegada de serp
* [[Cisticercosi]] i [[teniosi]]
* [[Sarna]] i altres [[Infestació per ectoparàsits|ectoparàsits]]
* [[Tracoma]]
}}

=== Úlcera de Buruli ===
{{AP|Úlcera de Buruli}}
L'Úlcera de Buruli és causada pel bacteri ''[[Mycobacterium ulcerans]]''<ref name=":2">{{Cite web|url=http://www.who.int/buruli/en/|title=Buruli Ulcer|website=World Health Organization|language=en-GB|access-date=2016-05-02|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20160511165230/http://www.who.int/buruli/en/|archivedate=11 May 2016|df=dmy-all}}</ref>. Està relacionat amb la família d'organismes que causen la tuberculosi i la lepra, però el Mycobacterium ulcerans produeix una toxina, la micolactona, que destrueix el teixit.<ref name=":2" /> La prevalença de l'Úlcera de Buruli no es coneix.<ref name="Feasey" /> La mortalitat és baixa, tot i que les infeccions secundàries poden ser letals.<ref name="WHOburuliulcer">{{cite web|title=Buruli Ulcer|url=http://www.who.int/buruli/en/|accessdate=12 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140413162001/http://www.who.int/buruli/en/|archivedate=13 April 2014|df=dmy-all}}</ref> La morbiditat produeix deformitats, discapacitat i lesions cutànies, que es poden prevenir mitjançant un tractament precoç i tractat amb antibiòtics i cirurgia.<ref name="WHOburuliulcer" /> Es troba a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.<ref name="BuruliUlcerEndemicCountries">{{cite web|title=Buruli Ulcer Endemic Countries|url=http://www.who.int/buruli/country/en/|accessdate=12 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140312213141/http://www.who.int/buruli/country/en/|archivedate=12 March 2014|df=dmy-all}}</ref>

=== Malaltia de Chagas ===
{{AP|Malaltia de Chagas}}
[[File:Chagoma.jpg|thumb|Infant de [[Panama]] amb[[malaltia de Chagas]]. IEs manifesta com una infecció aguda amb inflor d'un ull (chagoma).]]
La malaltia de Chagas es coneix també com a [[Tripanosomiosi americana]], Hi ha aproximadament 15 milions de persones infectades amb la malaltia de Chagas.<ref name="Feasey" /> Les possibilitats de morbiditat són més elevades per als individus immunodeprimits, infants i ancians, però són molt baixes amb un tractament pimerenc.<ref name="WHOChagasDisease">{{cite web|title=Chagas disease (American trypanosomiasis)|url=http://www.who.int/neglected_diseases/diseases/chagas/en/|accessdate=12 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140313181334/http://www.who.int/neglected_diseases/diseases/chagas/en/|archivedate=13 March 2014|df=dmy-all}}</ref> La malaltia de Chagas no mata les víctimes, sinó que provoca anys de símptomes crònics inhabilitants. La causa un [[protozou]], el [[Trypanosoma cruzi]], i es contagia per contacte amb les femtes infectades d'insectes dels gèneres Rhodnius i Triatoma (un tipus de xinxa).<ref>{{ref-llibre|cognom=Gállego Berenguer |nom=J |títol=Manual de Parasitologia: morfologia i biologia dels paràsits d'interès sanitari | editorial=Edicions Universitat Barcelona |lloc= |data=2001 |isbn=8483381885 }}</ref> El protozou entra al cos per les picades d'aquestes xinxes, per una ferida a la pell o les mucoses. També es pot contagiar amb aliments infectats o per cotacte amb fluids corporals. El protozou infecta les cèl·lules de glàndules del sistema nerviós i pot provocar lesions importants a l'esòfag, al cor i a l'intestí gros.<ref name="WHOChagasDisease" /> La prevenció es fonamenta a evitar la picada dels insectes: ús d'insecticides, mosquiteres, higiene a la llar i en els aliments.<ref name="WHOChagasDisease" />

=== Dengue i Chikungunya ===
{{AP|Dengue}}
Anualment es produeixen entre 50 i 200 milions d'infeccions pel virus del Dengue.<ref name="WHODengueControl">{{cite web|title=Dengue Control|url=http://www.who.int/denguecontrol/human/en/|accessdate=12 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140312212316/http://www.who.int/denguecontrol/human/en/|archivedate=12 March 2014|df=dmy-all}}</ref> El Dengue habitualment no és mortal, però la infecció amb un dels quatre serotipus pot augmentar la seva susceptibilitat a altres serotipus, donant lloc a una malaltia potencialment mortal anomenada dengue greu.<ref name="WHODengueControl" /> El Dengue el causa un [[flavivirus]] i es transmet principalment per la picada del mosquit ''[[Aedes aegypti|A. Aegypti]]''.<ref name="WHODengueControl" /> La malaltia no té tractament, més enllà del tractament pal·liatiu dels símptomes, que consisteixen en febre alta i símptomes gripals.<ref name="WHODengueControl" /> El Dengue es troba a l'Àsia, Amèrica llatina i nord d'Austràlia.<ref name="WHODengueControl" />

{{AP|Chikungunya}}
La Chikungunya és una malaltia [[Arbovirus|arboviral]] transmesa pels mosquits ''[[Aedes albopictus|A. albopictus]]'' i ''[[Aedes aegypti|A. aegypti]]''. El virus de Chikungunya pertany al gènere Alphavirus i la família Togaviridae.<ref name=":3" /> El virus es va aïllar per primer cop en un brot a Tanzània el 1952.<ref name=":3">{{Cite journal|last=Pialoux|first=Gilles|last2=Gaüzère|first2=Bernard-Alex|last3=Jauréguiberry|first3=Stéphane|last4=Strobel|first4=Michel|date=2007-05-01|title=Chikungunya, an epidemic arbovirosis|journal=The Lancet Infectious Diseases|volume=7|issue=5|pages=319–327|doi=10.1016/S1473-3099(07)70107-X|issn=1473-3099|pmid=17448935}}</ref> La paraula chikungunya ve del [[Makonde]] i significa "el que es doblega", això es refereix a l'efecte del dolor de les articulacions del pacient. <Ref name = ":3" /> Els símptomes es poden confondre amb el dengue i inclou febre, erupcions cutànies, dolor en les articulacions i inflor. La malaltia es produeix principalment a Àfrica i Àsia.

=== Dracunculosi ===

{{AP|Dracunculosi}}
La Dracunculosi, també anomenada malaltia del cuc de Guinea i Filària de Medina, és una una [[helmintosi]] causada per l'espècie [[Dracunculus medinensis]], que es transmet quan la persona beu aigua estancada contaminada amb [[copèpodes]] (una mena de puces d'aigua) del gènere [[Cyclops]] infestats amb les larves d'aquests cucs. Aproximadament un any després, es presenta la malaltia amb una sensació de dolor i cremor a la butllofa on es forma un o més cucs, generalment a les extremitats inferiors. El cuc pot arribar a fer un metre de llargada. La malaltia no és mortal però pot causar mesos d'inactivitat.<ref name="WHODracunculiasis">{{cite web|title=Dracunculiasis|url=http://www.who.int/dracunculiasis/en/|accessdate=13 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140405212912/http://www.who.int/dracunculiasis/en/|archivedate=5 April 2014|df=dmy-all}}</ref>

El 2014 es van registrar 126 casos de dracunculosi, mostrant una davallada respecte els 542 casos de 2012 i una disminució realment important respecte els 3.500.000 casos de 1986.<ref name="WHO_WER_85-19">{{cite journal |title=Dracunculiasis eradication — global surveillance summary, 2009 |journal=Wkly. Epidemiol. Rec. |volume=85 |issue=19 |pages=166–76 |date=May 2010 |pmid=20449943 |format=PDF |url=http://www.who.int/wer/2010/wer8519.pdf |publisher=[[World Health Organization]] |deadurl=no |archiveurl=https://web.archive.org/web/20160303184308/http://www.who.int/wer/2010/wer8519.pdf |archivedate=3 March 2016 |df=dmy-all }}</ref> La dracunculosi es pot prevenir mitjançant la filtració de l'aigua, el tractament d'estanys amb larvicides, l'educació per la salut i identificant immediatament els casos per prevenir-ne la propagació. Des de 2014 els quatre països endèmics són el [[Txad]], [[Etiòpia]], [[Mali]] i [[Sudan del Sud]].<ref name="WHODracunculiasis"/>

=== Equinococcosi ===
{{AP|Equinococcosi}}
L'Equinococcosi o hidatosi és una malaltia parasitària que afecta els humans i altres mamífers com cavalls, ovelles, gossos i rosegadors, causada per les larves de diferents èspècies del gènere [[Echinococcus]], un tipus de cuc paràsit pla de la família de la tènia.<ref name="WHOEchinococcosis">{{cite web|title=Echinococcosis|url=http://www.who.int/echinococcosis/en/|accessdate=16 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140316195808/http://www.who.int/echinococcosis/en/|archivedate=16 March 2014|df=dmy-all}}</ref> Es transmet per la ingestió dels paràsits presents en la femta dels excrements dels animals.<ref name="WHO Transmission of echinococcosis">{{cite web|title=Transmission of echinococcosis|url=http://www.who.int/echinococcosis/transmission/en/|accessdate=16 March 2014|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150605143307/http://www.who.int/echinococcosis/transmission/en/|archivedate=5 June 2015|df=dmy-all}}</ref> Hi ha dues versions de la malaltia: la quística i l'alveolar. Ambdues versions impliquen un període d'incubació asimptomàtic de diversos anys. En la versió quística, els quists del fetge provoquen dolor abdominal, nàusees i vòmits, mentre que els quists dels pulmons produeixen tos crònica, dolor al pit i insuficiència respiratòria. En l'equinococcosi alveolar, que esdevé mortal si no es tracta, es proudeix un quist primari, generalment al fetge, a més de pèrdua de pes, dolor abdominal, malestar general i dignes d'insuficiència hepàtica.<ref name="WHO Signs, symptoms and treatment of echinococcosis">{{cite web|title=Signs, symptoms and treatment of echinococcosis|url=http://www.who.int/echinococcosis/symptoms/en/|accessdate=16 March 2014|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150524032421/http://www.who.int/echinococcosis/symptoms/en/|archivedate=24 May 2015|df=dmy-all}}</ref>

El tractament és farmacològic i quirúrgic.<ref name="WHO Signs, symptoms and treatment of echinococcosis" /> La prevenció inclou la desparasitació dels gossos, les instal·lacions sanitàries adequades, eliminació de les femtes dels animals, l'educció sanitària i la vacunació a la ramaderia.<ref name="WHO Surveillance, prevention and control of echinococcosis">{{cite web|title=Surveillance, prevention and control of echinococcosis|url=http://www.who.int/echinococcosis/control/en/|accessdate=16 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140316200052/http://www.who.int/echinococcosis/control/en/|archivedate=16 March 2014|df=dmy-all}}</ref> L'equinococcosi quística es troba a la zona del Mediterrània oest, nord d'Àfrica sud i est d'Europa, la porció més meridional d'Amèrica del sud i l'Àsia central. L'equinococcosi alveolar es troba a l'oest i nord de la Xina, Rússia Europa i a la zona nord d'Amèrica del nord.<ref name="WHO Transmission of echinococcosis" />

=== Treponematosi endèmica o Pian ===
{{AP|Pian}}
El Pian, conegut també amb els noms de frambèsia, timosi, polipapil·loma tropicum , bouba o frambösie<ref name="Bolognia">{{ref-llibre |autor=Rapini, Ronald P.; Bolognia, Jean L.; Jorizzo, Joseph L. |títol=Dermatology: 2-Volume Set |editorial=Mosby |lloc=St. Louis |any=2007 |isbn=1-4160-2999-0 }}</ref> és una infecció tropical de la pell, ossos i articulacions provocades pel bacteri espiroquetal ''[[Treponema pallidum|Treponema pallidum pertenue]]''. Afecta principalment els infants, tot i que no se'n tenen dades de prevalença.<ref name="WHOYaws">{{cite web|title=Yaws|url=http://www.who.int/yaws/en/|accessdate=16 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140315232501/http://www.who.int/yaws/en/|archivedate=15 March 2014|df=dmy-all}}</ref> El risc de mortalitat és baix però causa desfiguració i incapacitat si no es tracta. És una infecció crònica que es transmet per contacte amb la pell infectada, a través d'una ferida, mossegada o rascada preexistent.<ref name="WHOYaws" /> Es tracta de forma molt efectiva amb antibiòtics, sovint n'hi ha prou amb una sola dosi.<ref name=Mitja>{{ref-publicació|cognom=Mitjà|nom=Oriol|títol=Single-dose azithromycin versus benzathine benzylpenicillin for treatment of yaws in children in Papua New Guinea: an open-label, non-inferiority, randomised trial|publicació=The Lancet|data=gener 2012|pàgines=342–347|volum=379|exemplar=9813|doi=10.1016/S0140-6736(11)61624-3|coautors=Hays, Russell; Ipai, Anthony; Penias, Moses; Paru, Raymond; Fagaho, David; de Lazzari, Elisa; Bassat, Quique}}</ref> El Pian es troba sobretot a les regions tropicals càlides i humides d'Amèrica, Àfrica, Àsia i el Pacífic.<ref name="WHOYaws" />

=== Trematodosis transmeses per alimentació ===
Hi ha diverses infeccions per [[Trematodes|trematode]] transmeses per alimentació, les incloses com a MTD són: [[Clonorquiosi]], [[Fasciolosi]], [[Opistorquiosi]] i [[Paragonimosi]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.who.int/foodborne_trematode_infections/en/|títol=Foodborne trematode infections|consulta=2018-08-22|llengua=en|editor=World Health Organization|data=}}</ref> Aquestes infeccions són [[Zoonosi|zoonòtiques]], afecten principalment els animals domèstics o salvatges, però també es transmeten als humans. S'adquireixen menjant aliments, com el peix cru, contaminat amb les fases larvàries dels paràsits. Es considera que hi ha almenys 40 milions de persones infectades.<ref>{{cite web|title=Foodborne trematode infections|url=http://www.who.int/foodborne_trematode_infections/infections_more/en/|publisher=World Health Organization|accessdate=24 November 2015|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20151125035225/http://www.who.int/foodborne_trematode_infections/infections_more/en/|archivedate=25 November 2015|df=dmy-all}}</ref>

=== Tripanosomosi africana (malaltia de la son) ===
{{AP|Tripanosomosi africana}}
La tripanosomosi africana humana, coneguda també com la malaltia de la son, és una [[protozoosi]] produïda pel ''[[Trypanosoma brucei]]'', que es transmet als humans per picades de la [[mosca tse-tse]].<ref name="WorldHealthDay2014">{{cite web|title=World Health Day 2014: small bite, big threat|url=http://www.who.int/neglected_diseases/en/|accessdate=12 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140227152033/http://www.who.int/neglected_diseases/en/|archivedate=27 February 2014|df=dmy-all}}</ref> Actualment hi ha menys de 10.000 casos declarats.<ref>{{Cite web | url=http://www.who.int/neglected_diseases/integrated_media/integrated_media_hat_june_2010/en/index.html | title=Human African Trypanosomiasis: number of new cases falls to historical low in 50 years | postscript=<!--None--> | deadurl=no | archiveurl=https://web.archive.org/web/20131025062225/http://www.who.int/neglected_diseases/integrated_media/integrated_media_hat_june_2010/en/index.html | archivedate=25 October 2013 | df=dmy-all }}</ref> Els símptomes més freqüents són febre, mal de cap, [[limfadenopatia]], patró de son nocturn, canvis de personalitat, disminució cognitiva i [[Coma (medicina)|coma]]. La malaltia sempre és mortal si no es tracta.

Les formes de tractament actuals són altament tòxics i ineficaços a mesura que s'estén la resistència. Es diagnostica a través d'una prova serològica molt barata.

=== Leishmaniosi ===
{{AP|Leishmaniosi}}

Hi ha tres formes de leishmaniosi: [[Leishmaniosi visceral|visceral]] (''[[Kala-azar]]''), cutània i mucocutània.<ref name="WHO Burden and Distribution">{{cite web|title=Burden and Distribution|url=http://www.who.int/leishmaniasis/burden/en/|accessdate=16 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140316195901/http://www.who.int/leishmaniasis/burden/en/|archivedate=16 March 2014|df=dmy-all}}</ref> S'estima que hi ha 12 milions de persones infectades.<ref name="Feasey" /> És mortal si no es tracta i es produeixen 20.000 morts per leishmaniosi visceral cada any.<ref name="Leishmaniasis">{{cite web|title=Leishmaniasis|url=http://www.who.int/leishmaniasis/en/|accessdate=16 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140315040939/http://www.who.int/leishmaniasis/en/|archivedate=15 March 2014|df=dmy-all}}</ref> És una malaltia que es transmet per la picada d'un [[flebòtom]] o mosca de sorra.<ref name="WorldHealthDay2014" /> Almenys el 90 per cent de la leishmaniosi visceral es produeix a [[Bangla Desh]], [[Brasil]], [[Etiòpia]], [[Índia]], [[Sudan del Sud]] i [[Sudan]]. La leishmaniosi cutània es produeix a [[Afganistan]], [[Algèria]], [[Brasil]], [[Colòmbia]], [[Iran]], [[Pakistan]], [[Perú]], [[Aràbia Saudita]] i [[Síria]]. Al voltant del 90 per cent de la leishmaniosi mucocutània es produeix a [[Bolívia]], [[Brasil]] i [[Perú]].<ref name="WHO Burden and Distribution" />

L'únic mètode de prevenció és una vacuna que està en fase de desenvolupament i la prevenció contra les picades. El diagnòstic es pot fer mitjançant la identificació de signes clínics, proves serològiques o proves parasitològiques.<ref>{{cite web|title=Diagnosis, detection and surveillance|url=http://www.who.int/leishmaniasis/surveillance/en/|accessdate=16 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140316195523/http://www.who.int/leishmaniasis/surveillance/en/|archivedate=16 March 2014|df=dmy-all}}</ref> La leishmaniosi té tractament farmacològic, tot i que és car.<ref>{{cite web|url=http://www.who.int/leishmaniasis/research/en/|title=Access to essential antileishmanial medicines and treatment|accessdate=16 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140316195806/http://www.who.int/leishmaniasis/research/en/|archivedate=16 March 2014|df=dmy-all}}</ref>

=== Lepra ===
{{AP|Lepra}}
La Lepra o Malaltia de Hansen és una malaltia infectocontagiosa crònica causada per un bacteri, el ''Mycobacterium leprae'', que es transmet d'una persona infectada a una persona sana per via respiratòria. La malaltia afecta principalment la pell, el sistema nerviós perifèric, les mucoses de les vies respiratòries altes i els ulls. La malatia és curable i el tractament precoç pot evitar la discapacitat que provoca.<ref name="WHOLeprosy">{{ref-web |url=http://www.who.int/lep/disease/en/ |consulta=22 agost 2018 |títol=What is Leprosy? |editor=World Health Organization}}</ref>

Segons els informes oficials, la prevalença registrada de Lepra va ser de 176.176 casos el 2015, i hi va haver 211.973 nous casos declarats.<ref>{{ref-notícia |títol=Epidemiology |publicació=World Health Organization |url=http://www.who.int/lep/epidemiology/en/ |consulta=22 agost 2018}}</ref>

=== Filariosi limfàtica ===
{{AP|Filariosi limfàtica}}
La filariosi limfàtica, coneguda també com a [[elefantiasi]], és una malaltia causada per cucs [[nematodes]], de la família de [[filària]] (''Wuchereria bancrofti'', ''Brugia malayi'' i ''Brugia timori''), que es transmet per picades de mosquits. És una malaltia dolorosa i que provoca deformitats.<ref name="WHO-LF">{{ref-web |url=http://www.who.int/lymphatic_filariasis/disease/en/ |consulta=23 agost 2018 |títol=Lymphatic filariasis |editor=World Health Organization}}</ref> Els filaris ocupen els vasos limfàtics de la persona infectada, amb la qual cosa provoquen limfedema sobretot de les extremitats inferiors, també pot afectar els òrgans genitals ([[hidrocele]], [[xilocele]] i inflor de l'escrot i el penis). Un 40 % dels casos tenen afectació renal, amb [[proteïnúria]] i [[hematúria]].<ref name="WHO-LF"/> Tot i que en molts casos la persona infectada no presenta símptomes, en alguns les deformitats a cames, braços, tronc, queden de per vida. Hi ha aproximadament 120 milions d'individus infectats<ref name="WHOEpidemiology">{{cite web|title=Epidemiology|url=http://www.who.int/lymphatic_filariasis/epidemiology/en/|accessdate=16 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140316211541/http://www.who.int/lymphatic_filariasis/epidemiology/en/|archivedate=16 March 2014|df=dmy-all}}</ref> i 40 milions de deformitats [15]. Aproximadament els dos terços dels casos es troben al sud-oest d'Àsia i un terç a l'Àfrica.<ref name="WHOEpidemiology"/> La filariosi limfàtica rarament és fatal.<ref name="WHOForms of Lymphatic Filariasis and diagnosis">{{cite web|title=Forms of Lymphatic Filariasis and diagnosis|url=http://www.who.int/lymphatic_filariasis/epidemiology/epidemiology_forms/en/|accessdate=16 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140316195611/http://www.who.int/lymphatic_filariasis/epidemiology/epidemiology_forms/en/|archivedate=16 March 2014|df=dmy-all}}</ref> Es pot tractar amb tractaments antihelmíntics de cost assequible.<ref>{{cite journal |vauthors=Mohammed KA, Hail HJ, Gabrielli AF, etal |title=Triple Co-Administration of Ivermectin, Albendazole and Praziquantel in Zanzibar: A Safety Study|journal=PLoS Negl Trop Dis |volume=2 | issue=1 | year=2008 | doi=10.1371/journal.pntd.0000171|editor1-last=Utzinger|editor1-first=Juerg|pages=e171|pmid=18235853|pmc=2217668}} {{open access}}</ref>

=== Micetoma, cromoblastomicosi i altres micosis profundes ===
{{AP|Micetoma}}

Micetoma és una [[micosi]], una malaltia inflamatòria crònica, progressivament destructiva, generalment del peu, però pot afectar qualsevol part del cos. També rep el nom de ''Peu de Madura'' perquè va ser a finals del segle XIX a la ciutat de índia e Madura on es va informar d'aquesta malaltia. La infecció s'adquireix per la inoculació de determinats fongs o bacteris en el teixit subcutani a través d'una petita ferida, com una punxa clavada o traumatismes menors. Afecta sobretot homes d'entre 20 i 40 anys que treballen a l'exterior, de vegades descalços, com agricultors o pastors.<ref name="WHOmicosi">{{Ref-web|url=http://www.who.int/neglected_diseases/diseases/mycetoma-chromoblastomycosis-deep-mycoses/en/|títol=Mycetoma, chromoblastomycosis and other deep mycoses|consulta=2018-08-24|llengua=en|editor=World Health Organization|data=}}</ref> El micetoma es caracteritza per una tríada de massa subcutània indolora, múltiples sinus i secrecions. Generalment l'afectació s'estén i implica pell, estructures profundes i os, amb el resultat de deformitats i pèrdua de funcionalitat irreversible.<ref name="WHOmicosi"/>

{{AP|cromoblastomicosi}}
La cromoblastomicosi, també una micosi, és una infecció crònica dels teixits cutanis i subcutanis. Les lesions són clínicament polimòrfiques, les més freqüents són nodular, verrugosa i tumoral. Hi ha moltes espècies de fongs associades a aquesta infecció, però les tres espècies més comunes són: Fonsecaea pedrosoi, Cladophialophora carrionii i Phialophora verrucosa. És més freqüent en homes i es transmet de persona a persona.<ref name="WHOmicosi"/>

=== Oncocercosi ===
{{AP|Oncocercosi}}

L'Oncocercosi, també coneguda com a ''ceguesa dels rius'' o ''malaltia de Robles'', és una [[helmintosi]] causada per [[Onchocerca volvulus|''Onchocerca volvulus'']], un [[Nematodes|nematode]], que es transmet als humans per la picada d'una [[mosca negra]] del gènere ''[[Simulium]]''.<ref name="WHOOncocercosi">{{ref-web |url=http://www.who.int/onchocerciasis/en/ |consulta=23 agost 2018 |títol=Onchocerciasis |editor=[[World Health Organization]] |llengua=en}}</ref> La gran majoria de les infeccions es produeixen a l'Àfrica subsahariana, encara que s'han notificat casos al Iemen i en zones aïllades d'Amèrica Central i Sud-amèrica.<ref name="WHOOncocercosi"/> S'estima que 18 milions de persones pateixen oncocercosi, amb aproximadament 270.000 casos de ceguesa relacionada amb la infestació.<ref name="WHOOncocercosi"/> La malaltia provoca ceguesa, erupcions cutànies, lesions, picor intensa i depigmentació cutània.<ref name="WHOOnchocerciasisFact Sheet">{{cite web|title=Onchocerciasis|url=http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs374/en/|accessdate=16 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140316195959/http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs374/en/|archivedate=16 March 2014|df=dmy-all}}</ref> Es pot tractar amb [[ivermectina]].<ref name="WHOOnchocerciasisFact Sheet" />

=== Ràbia ===
{{AP|Ràbia}}

La ràbia és endèmica a tots els continents, però el 95% dels 60.000 morts que provoca anualment es troba a Àsia i Àfrica. Hi ha dues manifestacions clíniques de la ràbia: la furiosa (o clàssica) i la paralítica. Ambdues són mortals a partir de l'aparició dels símptomes, després d'un període d'incubació asimptomàtic.<ref name="WHORabia">{{cite web|title=Rabies|url=http://www.who.int/rabies/en/|accessdate=16 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140224080740/http://www.who.int/rabies/en/|archivedate=24 February 2014|df=dmy-all}}</ref><ref name="WHORabiesFact Sheet">{{cite web|title=Rabies|url=http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs099/en/|accessdate=16 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140401075427/http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs099/en/|archivedate=1 April 2014|df=dmy-all}}</ref> Les zones rurals tenen una major prevalença i afecta molt majoritàriament els menors de 15 anys.<ref name="WHOAbout rabies">{{cite web|title=About rabies|url=http://www.who.int/rabies/about/en/|accessdate=16 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140130053158/http://www.who.int/rabies/about/en/|archivedate=30 January 2014|df=dmy-all}}</ref> És causada pel [[Lyssavirus]], de la família dels [[Rabdovirus]], transmès a través de mossegades de mamífers salvatges o domèstics infectats,<ref name="WHOAbout rabies"/> en el 99% dels casos els transmissors són gossos.<ref name="WHORabia" /> El virus ataca el cervell i causa afectacions neurològiques. Els primers símptomes són febre i dolor prop del lloc d'infecció que es produeixen després d'un període d'incubació d'un a tres mesos. La Ràbia de tipus furiosa (més comuna) causa hiperactivitat, hidrofòbia, aeròfoba i la mort per aturada cardiorespiratòria en pocs dies. La ràbia paralítica causa una progressió lenta de la paràlisi al coma i a la mort.<ref name="WHOAbout rabies"/>

És una malaltia que es pot prevenir al 100 % mitjançant la vacunació. Els països que han practicat programes de vacunació massiva dels gossos han experimentat reeixides reduccions de la malaltia, fins a l'eliminació.<ref name="WHORabia/> També és una mesura preventiva netejar i desinfectar les ferides de mossegada (profilaxi post-exposició).<ref name="WHORabiesFact Sheet"/>

=== Esquistosomosi ===
{{AP|Esquistosomosi}}
[[File:Schistosomiasis in a child 2.jpg|thumb|Nen d'onze anys amb [[Ascites]] i hipertensió portala caus de l'Esquistosomosi (Agusan del Sur, Filipines)]]
Les esquistosomosis són unes helmintosis causades per diverses espècies de [[trematodes]] del gènere ''[[Schistosoma]]''. Hi ha més de 200 milions de casos d'esquistosomosi, aproximadament el 85 per cent dels quals es troben a l'Àfrica subsahariana.<ref name="Fenwick" /> La malaltia té una taxa de mortalitat baixa , però pot esdevenir mortal si causa càncer de bufeta i [[Hematèmesi|hematèmesis]].<ref name="Fenwick" /> Les espècies de ''Schistosoma'' tenen un cicle de vida complex que alterna els humans i els cargols d'aigua dolça. La infecció es produeix quan la pell entra en contacte amb l'aigua dolça contaminada en la qual viuen els cargols que porten el paràsit. Els símptomes d'esquistosomosi no les provoquen els cucs sinó la reacció del cos als ous. Els ous que no circulen pel cos poden quedar incrustats a l'intestí o la bufeta, on causen inflamació o cicatrització. Els nens infectats repetidament poden desenvolupar anèmia, desnutrició i dificultats d'aprenentatge.<ref>{{cite web|url=https://www.cdc.gov/parasites/schistosomiasis/disease.html|title=Schistosomiasis-Disease|last=|first=|date=|website=|publisher=CDC, Division of Parasitic Diseases|accessdate=2016-10-17|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20161202195524/http://www.cdc.gov/parasites/schistosomiasis/disease.html|archivedate=2 December 2016|df=dmy-all}}</ref> Els símptomes solen ser hematúria, obstrucció de la bufeta, insuficiència renal, càncer de bufeta, fibrosi periportal, fibrosi vesical, fibrosi hepàtica, hipertensió portal, lesions cervicals, ascites i varices esofàgiques.<ref name="Feasey" /><ref name="Fenwick" />

L'esquistosomosi es pot tractar amb ''[[Praziquantel]]'', un medicament barat, però que no prevé la reinfecció. El cost de la prevenció és de 0,32 dòlars EUA per nen per any.<ref name="Fenwick" /> La prevenció consisteix en el tractament de desparasitació massiva amb ''Praziquantel'', un millor accés a aigua potable, sanejament, i educació sanitària.<ref name="Feasey" /> Les vacunes estan en desenvolupament. Es pot diagnosticar a través d'una prova serològica, però sovint produeix falsos negatius.<ref name="Fenwick" />

=== Helmintosi transmesa per terra ===

L'Helmintosi transmesa per terra (en anglès ''Soil-transmitted helminthiasis'', STH) es refereix a un tipus d'[[Helmintosi]] que es transmet pel contacte amb matèria fecal present en el terra. Les principals espècies de cucs responsables de l'helmintosi transmesa per terra són [[Ascaris]], [[Trichuris trichiura|Trichuris]], [[Necator americanus]], [[Ancylostoma duodenale]] i [[Strongyloides stercoralis]].<ref name="WHOSoil-transmitted helminth infectionsFact Sheet">{{cite web|title=Soil-transmitted helminth infections|url=http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs366/en/|accessdate=16 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140221013137/http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs366/en/|archivedate=21 February 2014|df=dmy-all}}</ref> Actualment hi ha 1.500 milions d'infectats.<ref name="WHOSoil-transmitted helminth infectionsFact Sheet" /> La helmintosi transmesa per terra es produeix a l'Àfrica subsahariana, a les Amèriques, a la Xina i a l'Àsia oriental.<ref name="WHOSoil-transmitted helminth infectionsFact Sheet" /> El risc de mortalitat és molt baix.<ref name="Feasey" /> Els símptomes més freqüents són [[anèmia]], retard del creixement, problemes intestinals, manca d'energia i afectació del desenvolupament físic i cognitiu.<ref name="WHOSoil-transmitted helminth infectionsFact Sheet" /><ref name="Feasey" /> Els infectats sovint tenen baix rendiment esclar.<ref name="Feasey" /> La gravetat dels símptomes depèn del nombre de cucs en el cos.<ref name="WHOSoil-transmitted helminth infectionsFact Sheet" />

Els cucs paràsits es transmeten generalment per exposició a femta i sòls infectats, per exemple, a causa de la defecació a l'aire lliure.<ref name="WHOSoil-transmitted helminth infectionsFact Sheet" /> El tractament més freqüent és farmacològic.<ref name="WHOSoil-transmitted helminth infectionsFact Sheet" /> Es pot prevenir mitjançant la preparació higiènica dels aliments i ús d'aigua neta, millora del sanejament, ús periòdic d'[[antihelmíntic]]s i educació per a la salut.<ref name="WHOSoil-transmitted helminth infectionsFact Sheet" /> L'Organització Mundial de la Salut recomana l'ús massiu d'[[antihelmíntic]]s fins i tot sense diagnòstic previ.<ref name="WHOSoil-transmitted helminth infectionsFact Sheet" />

=== Enverinament per picada de serp ===
Les picades de serp verinosa es van afegir a la llista el 2017, després d'anys de peticions dels activistes per fer-ho prioritari.<ref>{{cite web|title=Snakebite finally makes a WHO list of top global health priorities|url=https://www.statnews.com/2017/06/12/snakebite-who-priority/|website=STAT|accessdate=18 June 2017|date=12 June 2017|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20170613124606/https://www.statnews.com/2017/06/12/snakebite-who-priority/|archivedate=13 June 2017|df=dmy-all}}</ref> L'enverinament per picada de serp és un problema de salut pública especialment important en zones rurals i periurbanes de països tropicals i subtropicals situats a l'Àfrica, Orient Mitjà, Àsia, Oceania i Amèrica Llatina. La major càrrega de la morbiditat per serps verinoses es troba a l'Índia i el sud-est asiàtic. A nivell mundial, hi ha un nombre estimat de 421.000 enverinaments cada any (aproximadament 1 de cada 4 picades) i de 20.000 persones mortes, tot i que es considera que hi ha molts casos que no queden registrats.<ref>{{cite journal|last1=Kasturiratne|first1=A|last2=Wickremasinghe|first2=AR|last3=de Silva|first3=N|last4=Gunawardena|first4=NK|last5=Pathmeswaran|first5=A|last6=Premaratna|first6=R|last7=Savioli|first7=L|last8=Lalloo|first8=DG|last9=de Silva|first9=HJ|title=The global burden of snakebite: a literature analysis and modelling based on regional estimates of envenoming and deaths.|journal=PLOS Medicine|date=4 November 2008|volume=5|issue=11|pages=e218|pmid=18986210|doi=10.1371/journal.pmed.0050218|pmc=2577696}}</ref>

=== Cisticercosi i teniosi ===
{{AP|Cisticercosi}}

La Cisticercosi és la infecció per larves de [[platihelmints]] del gènere ''[[Teniae]]'', mentre que la [[Teniosi]] és la infecció amb els platihelmints adults.<ref name="WHOtaeniasisTransmission">{{cite web|url=http://www.who.int/taeniasis/transmission/en/|title=Transmission of taeniasis/cysticercosis|accessdate=13 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140314011833/http://www.who.int/taeniasis/transmission/en/|archivedate=14 March 2014|df=dmy-all}}</ref> Ambdós es donen a Àsia, Àfrica, Amèrica Llatina, especialment en granges on els porcs entren en contacte amb excrements humans.<ref name="WHOtaeniasis" /> La Cisticercosi és la causa evitable d'epilèpsia més freqüent en països en vies de desenvolupament.<ref name="WHOtaeniasis">{{cite web|title=About Taeniasis/cysticercosis|url=http://www.who.int/taeniasis/about_disease/en/|accessdate=13 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140314014913/http://www.who.int/taeniasis/about_disease/en/|archivedate=14 March 2014|df=dmy-all}}</ref> Es produeix per la ingesta de menjar, aigua, o sòls contaminats.<ref name="WHOtaeniasisTransmission" /> Els quists i lesions poden causar mal de cap, ceguesa, convulsions, [[hidrocefàlia]], [[meningitis]] i [[demència]].<ref name="WHOtaeniasisTreatment" /> La neurocistocercosis o infecció parasitària del sistema nerviós pot esdevenir mortal. La teniosi, en canvi, no és fatal.<ref name="WHOtaeniasis" /><ref name="WHOtaeniasisTreatment">{{cite web|title=Signs, symptoms and treatment of taeniasis/cysticercosis|url=http://www.who.int/taeniasis/symptoms/en/|accessdate=13 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140314001109/http://www.who.int/taeniasis/symptoms/en/|archivedate=14 March 2014|df=dmy-all}}</ref> En general, es contreu després de consumir carn de porc contaminada crua o no prou cuita. La teniosi presenta símptomes lleus que inclouen dolor abdominal, nàusees, diarrea o restrenyiment.

Hi ha tractament farmacològic per a ambdues malalties.<ref name="WHOtaeniasisTreatment" /> La prevenció de la infecció consisteix en normes més estrictes d'inspecció dels escorxadors, confinament del bestiar, millora de la higiene i el sanejament, educació sanitària, preparació segura de la carn i la identificació i tractament de portadors humans i porcins.<ref name="WHOtaeniasisPrevention">{{cite web|title=Surveillance, prevention and control of taeniasis/cysticercosis|url=http://www.who.int/taeniasis/control/en/|accessdate=13 March 2014|deadurl=no|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140314012226/http://www.who.int/taeniasis/control/en/|archivedate=14 March 2014|df=dmy-all}}</ref>

=== Sarna i altres ectoparàsits ===
{{AP|Sarna}}

La sarna, ronya o escabiosi, és una infecció parasitària causada per ''Sarcoptes scabiei var hominis'', un [[ectoparàsit]]. L'àcar microscòpic s'allotja sota la pell entre la derma i l'epidermis fent coves i cavernes i deixant ous i excrements darrere seu. Amb el temps es desencadena una resposta immunològica a l'amfitrió que condueix a una picor intensa i una erupció cutània. La infestació de la sarna es pot complicar amb infeccions bacterianes, donant lloc al desenvolupament d'úlceres cutànies que, al seu torn, poden conduir al desenvolupament de conseqüències més greus com la septicèmia, malalties del cor i la malaltia renal crònica. El 2017 es van incloure la Sarna i altres ectoparàsits com a Malalties tropicals desateses (MTD), en resposta a les sol·licituds dels Estats Membres i les recomanacions del Grup Assessor Estratègic i Tècnic de l'OMS per a les MTD.<ref name="WHOScabies">{{ref-web |url=http://www.who.int/neglected_diseases/diseases/scabies/en/ |consulta=24 agost 2018 |títol=Scabies |editor=World Health Organization}}</ref>

=== Tracoma ===
{{AP|Tracoma}}

Hi ha 21,4 milions de persones infectades amb tracoma, dels quals 2,2 milions són parcialment cegues i 1,2 milions són cegues. La malaltia es troba a l'Àfrica, Àsia, Amèrica Central i del Sud, Orient Mitjà i Austràlia.<ref name="WHOPriority eye diseases">{{cite web |title=Priority eye diseases |url=http://www.who.int/blindness/causes/priority/en/index2.html |accessdate=16 March 2014 |deadurl=no |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140726091140/http://www.who.int/blindness/causes/priority/en/index2.html |archivedate=26 July 2014 |df=dmy-all }}</ref> La malaltia afecta de forma predominantment dones i nens.<ref name="WHOPriority eye diseases" /> El risc de mortalitat és molt baix, tot i que diverses re-infeccions eventualment condueixen a la ceguesa.<ref name="Feasey" /><ref name="WHOPriority eye diseases" /> Els símptomes són cicatrius internes a les parpelles, seguits d'un gir cap a dins de les parpelles.<ref name="WHOPriority eye diseases" /> El tracoma és causat per un microorganisme que s'encomana per les secrecions dels ulls (a les mans, la roba, etc.) i per les "mosques dels ulls" (''Musca sorbens'').<ref name="WHOPriority eye diseases" />

Es tracta amb antibiòtics. L'únic mètode de prevenció conegut és la higiene interpersonal.

== Referències ==
{{referències}}

Revisió del 17:20, 24 ago 2018

Les malalties tropicals desateses (MTD, també conegudes per les sigles NTD, de l'anglès Neglected Tropical Deseases) són un grup divers d'infeccions tropicals especialment freqüents en països en vies de desenvolupament en regions d'Àfrica, Àsia i Amèrica. Són causats per patògens diversos com virus, bacteris, protozous i helmints. Hi ha un gran contrast entre l'atenció i el finançament per a recerca i investigació que reben aquestes malalties i el que reben altres malalties infeccioses com la SIDA, la tuberculosi o la malària, que és molt més gran.[1] A l'Àfrica subsahariana, l'efecte de les MTD en conjunt és comparable a la malària i la tuberculosi.[2] La coinfecció per MTD també pot fer que el VIH / sida i la tuberculosi esdevinguin més mortals.[3]

En alguns casos, els tractaments són relativament econòmics. Per exemple, el tractament per a l'esquistosomosi és de 0,20 dòlars per nen i any.[4] No obstant això, el 2010 es va estimar que el control de les malalties desateses requeriria finançament d'entre 2 i 3 mil milions de dòlars EUA durant els següents cinc a set anys.[5] Algunes companyies farmacèutiques s'han compromès a donar totes les teràpies farmacològiques requerides, i l'administració massiva de medicaments (per exemple, eliminació massiva de paràsits) s'ha aconseguit amb èxit en diversos països.[6] No obstant això, les mesures preventives sovint són més fàcilment accessibles en el món desenvolupat, però no estan disponibles en zones més pobres.[7]

Dins dels països desenvolupats, les malalties tropicals desateses afecten els més pobres de la societat. Als Estats Units, hi ha fins a 1,46 milions de famílies, incloent 2,8 milions de nens que viuen amb menys de dos dòlars al dia[8]. En països com aquests, les càrregues de malalties tropicals desateses sovint són eclipsades per altres problemes de salut pública. No obstant això, molts dels mateixos problemes posen en risc tant les poblacions de països desenvolupats com les de països en desenvolupament. Per exemple, problemes de la pobresa com la falta d'habitatge adequada, fa que els individus quedin exposats als vectors d'aquestes malalties. [9]

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) prioritza vint malalties tropicals desateses, encara que altres organitzacions defineixen les MTD de manera diferent. La cromoblastomicosis i altres micosis profundes, la sarna i altres ectoparàsits i l'enverinamet per picada de serp es van afegir a la llista el 2017.[10] Aquestes malalties són comunes en 149 països, i afecten més de 1.400 milions de persones (inclosos més de 500 milions de nens)[11][12] i costen a les economies en desenvolupament milers de milions de dòlars cada any [12]. Van donar lloc a 142.000 morts el 2013 (cosa que suposa una davallada dels 204.000 morts del 1990).[13] D'aquests 20 malalties, s'ha proposat l'objectiu d'erradicar-ne dues (la dracunculosi per a l'any 2015 i el pian per a l'any 2020) i eliminar-se quatre (el tracoma, la tripanosomiasis africana humana, la lepra i la filariasis limfàtica per a l'any 2020).[12]

Llista de Malalties Tropicals Desateses

Hi ha un debat entre els experts de malalties infeccioses, l'OMS i els CDC sobre quines malalties tropicals s'han de classificar específicament com a desateses. Feasey n'enumera tretze com a malalties tropicals desateses: ascariosi, úlcera de Buruli, malaltia de Chagas, dracunculosi, ancilostomiosi, tripanosomosi africana humana, leishmaniosi, lepra, filariosi limfàtica, oncocercosi, esquistosomosi, tracoma i tricuriosi.[14] Fenwick reconeix 12 malalties tropicals desateses principals: ascariosi, úlcera de Buruli, malaltia de Chagas, dracunculosi, tripanosomosi africana humana, leishmaniosi, lepra, filariosi limfàtica, oncocercosi, esquistosomosi, tracoma i tricuriosi.[15]

En canvi, l'Organització Mundial de la Salut reconeix les vint malalties següents com a malalties tropicals desateses:[16]

Úlcera de Buruli

Article principal: Úlcera de Buruli

L'Úlcera de Buruli és causada pel bacteri Mycobacterium ulcerans[17]. Està relacionat amb la família d'organismes que causen la tuberculosi i la lepra, però el Mycobacterium ulcerans produeix una toxina, la micolactona, que destrueix el teixit.[17] La prevalença de l'Úlcera de Buruli no es coneix.[14] La mortalitat és baixa, tot i que les infeccions secundàries poden ser letals.[18] La morbiditat produeix deformitats, discapacitat i lesions cutànies, que es poden prevenir mitjançant un tractament precoç i tractat amb antibiòtics i cirurgia.[18] Es troba a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.[19]

Malaltia de Chagas

Article principal: Malaltia de Chagas
Infant de Panama ambmalaltia de Chagas. IEs manifesta com una infecció aguda amb inflor d'un ull (chagoma).

La malaltia de Chagas es coneix també com a Tripanosomiosi americana, Hi ha aproximadament 15 milions de persones infectades amb la malaltia de Chagas.[14] Les possibilitats de morbiditat són més elevades per als individus immunodeprimits, infants i ancians, però són molt baixes amb un tractament pimerenc.[20] La malaltia de Chagas no mata les víctimes, sinó que provoca anys de símptomes crònics inhabilitants. La causa un protozou, el Trypanosoma cruzi, i es contagia per contacte amb les femtes infectades d'insectes dels gèneres Rhodnius i Triatoma (un tipus de xinxa).[21] El protozou entra al cos per les picades d'aquestes xinxes, per una ferida a la pell o les mucoses. També es pot contagiar amb aliments infectats o per cotacte amb fluids corporals. El protozou infecta les cèl·lules de glàndules del sistema nerviós i pot provocar lesions importants a l'esòfag, al cor i a l'intestí gros.[20] La prevenció es fonamenta a evitar la picada dels insectes: ús d'insecticides, mosquiteres, higiene a la llar i en els aliments.[20]

Dengue i Chikungunya

Article principal: Dengue

Anualment es produeixen entre 50 i 200 milions d'infeccions pel virus del Dengue.[22] El Dengue habitualment no és mortal, però la infecció amb un dels quatre serotipus pot augmentar la seva susceptibilitat a altres serotipus, donant lloc a una malaltia potencialment mortal anomenada dengue greu.[22] El Dengue el causa un flavivirus i es transmet principalment per la picada del mosquit A. Aegypti.[22] La malaltia no té tractament, més enllà del tractament pal·liatiu dels símptomes, que consisteixen en febre alta i símptomes gripals.[22] El Dengue es troba a l'Àsia, Amèrica llatina i nord d'Austràlia.[22]

Article principal: Chikungunya

La Chikungunya és una malaltia arboviral transmesa pels mosquits A. albopictus i A. aegypti. El virus de Chikungunya pertany al gènere Alphavirus i la família Togaviridae.[23] El virus es va aïllar per primer cop en un brot a Tanzània el 1952.[23] La paraula chikungunya ve del Makonde i significa "el que es doblega", això es refereix a l'efecte del dolor de les articulacions del pacient. [23] Els símptomes es poden confondre amb el dengue i inclou febre, erupcions cutànies, dolor en les articulacions i inflor. La malaltia es produeix principalment a Àfrica i Àsia.

Dracunculosi

Article principal: Dracunculosi

La Dracunculosi, també anomenada malaltia del cuc de Guinea i Filària de Medina, és una una helmintosi causada per l'espècie Dracunculus medinensis, que es transmet quan la persona beu aigua estancada contaminada amb copèpodes (una mena de puces d'aigua) del gènere Cyclops infestats amb les larves d'aquests cucs. Aproximadament un any després, es presenta la malaltia amb una sensació de dolor i cremor a la butllofa on es forma un o més cucs, generalment a les extremitats inferiors. El cuc pot arribar a fer un metre de llargada. La malaltia no és mortal però pot causar mesos d'inactivitat.[24]

El 2014 es van registrar 126 casos de dracunculosi, mostrant una davallada respecte els 542 casos de 2012 i una disminució realment important respecte els 3.500.000 casos de 1986.[25] La dracunculosi es pot prevenir mitjançant la filtració de l'aigua, el tractament d'estanys amb larvicides, l'educació per la salut i identificant immediatament els casos per prevenir-ne la propagació. Des de 2014 els quatre països endèmics són el Txad, Etiòpia, Mali i Sudan del Sud.[24]

Equinococcosi

Article principal: Equinococcosi

L'Equinococcosi o hidatosi és una malaltia parasitària que afecta els humans i altres mamífers com cavalls, ovelles, gossos i rosegadors, causada per les larves de diferents èspècies del gènere Echinococcus, un tipus de cuc paràsit pla de la família de la tènia.[26] Es transmet per la ingestió dels paràsits presents en la femta dels excrements dels animals.[27] Hi ha dues versions de la malaltia: la quística i l'alveolar. Ambdues versions impliquen un període d'incubació asimptomàtic de diversos anys. En la versió quística, els quists del fetge provoquen dolor abdominal, nàusees i vòmits, mentre que els quists dels pulmons produeixen tos crònica, dolor al pit i insuficiència respiratòria. En l'equinococcosi alveolar, que esdevé mortal si no es tracta, es proudeix un quist primari, generalment al fetge, a més de pèrdua de pes, dolor abdominal, malestar general i dignes d'insuficiència hepàtica.[28]

El tractament és farmacològic i quirúrgic.[28] La prevenció inclou la desparasitació dels gossos, les instal·lacions sanitàries adequades, eliminació de les femtes dels animals, l'educció sanitària i la vacunació a la ramaderia.[29] L'equinococcosi quística es troba a la zona del Mediterrània oest, nord d'Àfrica sud i est d'Europa, la porció més meridional d'Amèrica del sud i l'Àsia central. L'equinococcosi alveolar es troba a l'oest i nord de la Xina, Rússia Europa i a la zona nord d'Amèrica del nord.[27]

Treponematosi endèmica o Pian

Article principal: Pian

El Pian, conegut també amb els noms de frambèsia, timosi, polipapil·loma tropicum , bouba o frambösie[30] és una infecció tropical de la pell, ossos i articulacions provocades pel bacteri espiroquetal Treponema pallidum pertenue. Afecta principalment els infants, tot i que no se'n tenen dades de prevalença.[31] El risc de mortalitat és baix però causa desfiguració i incapacitat si no es tracta. És una infecció crònica que es transmet per contacte amb la pell infectada, a través d'una ferida, mossegada o rascada preexistent.[31] Es tracta de forma molt efectiva amb antibiòtics, sovint n'hi ha prou amb una sola dosi.[32] El Pian es troba sobretot a les regions tropicals càlides i humides d'Amèrica, Àfrica, Àsia i el Pacífic.[31]

Trematodosis transmeses per alimentació

Hi ha diverses infeccions per trematode transmeses per alimentació, les incloses com a MTD són: Clonorquiosi, Fasciolosi, Opistorquiosi i Paragonimosi.[33] Aquestes infeccions són zoonòtiques, afecten principalment els animals domèstics o salvatges, però també es transmeten als humans. S'adquireixen menjant aliments, com el peix cru, contaminat amb les fases larvàries dels paràsits. Es considera que hi ha almenys 40 milions de persones infectades.[34]

Tripanosomosi africana (malaltia de la son)

Article principal: Tripanosomosi africana

La tripanosomosi africana humana, coneguda també com la malaltia de la son, és una protozoosi produïda pel Trypanosoma brucei, que es transmet als humans per picades de la mosca tse-tse.[35] Actualment hi ha menys de 10.000 casos declarats.[36] Els símptomes més freqüents són febre, mal de cap, limfadenopatia, patró de son nocturn, canvis de personalitat, disminució cognitiva i coma. La malaltia sempre és mortal si no es tracta.

Les formes de tractament actuals són altament tòxics i ineficaços a mesura que s'estén la resistència. Es diagnostica a través d'una prova serològica molt barata.

Leishmaniosi

Article principal: Leishmaniosi

Hi ha tres formes de leishmaniosi: visceral (Kala-azar), cutània i mucocutània.[37] S'estima que hi ha 12 milions de persones infectades.[14] És mortal si no es tracta i es produeixen 20.000 morts per leishmaniosi visceral cada any.[38] És una malaltia que es transmet per la picada d'un flebòtom o mosca de sorra.[35] Almenys el 90 per cent de la leishmaniosi visceral es produeix a Bangla Desh, Brasil, Etiòpia, Índia, Sudan del Sud i Sudan. La leishmaniosi cutània es produeix a Afganistan, Algèria, Brasil, Colòmbia, Iran, Pakistan, Perú, Aràbia Saudita i Síria. Al voltant del 90 per cent de la leishmaniosi mucocutània es produeix a Bolívia, Brasil i Perú.[37]

L'únic mètode de prevenció és una vacuna que està en fase de desenvolupament i la prevenció contra les picades. El diagnòstic es pot fer mitjançant la identificació de signes clínics, proves serològiques o proves parasitològiques.[39] La leishmaniosi té tractament farmacològic, tot i que és car.[40]

Lepra

Article principal: Lepra

La Lepra o Malaltia de Hansen és una malaltia infectocontagiosa crònica causada per un bacteri, el Mycobacterium leprae, que es transmet d'una persona infectada a una persona sana per via respiratòria. La malaltia afecta principalment la pell, el sistema nerviós perifèric, les mucoses de les vies respiratòries altes i els ulls. La malatia és curable i el tractament precoç pot evitar la discapacitat que provoca.[41]

Segons els informes oficials, la prevalença registrada de Lepra va ser de 176.176 casos el 2015, i hi va haver 211.973 nous casos declarats.[42]

Filariosi limfàtica

Article principal: Filariosi limfàtica

La filariosi limfàtica, coneguda també com a elefantiasi, és una malaltia causada per cucs nematodes, de la família de filària (Wuchereria bancrofti, Brugia malayi i Brugia timori), que es transmet per picades de mosquits. És una malaltia dolorosa i que provoca deformitats.[43] Els filaris ocupen els vasos limfàtics de la persona infectada, amb la qual cosa provoquen limfedema sobretot de les extremitats inferiors, també pot afectar els òrgans genitals (hidrocele, xilocele i inflor de l'escrot i el penis). Un 40 % dels casos tenen afectació renal, amb proteïnúria i hematúria.[43] Tot i que en molts casos la persona infectada no presenta símptomes, en alguns les deformitats a cames, braços, tronc, queden de per vida. Hi ha aproximadament 120 milions d'individus infectats[44] i 40 milions de deformitats [15]. Aproximadament els dos terços dels casos es troben al sud-oest d'Àsia i un terç a l'Àfrica.[44] La filariosi limfàtica rarament és fatal.[45] Es pot tractar amb tractaments antihelmíntics de cost assequible.[46]

Micetoma, cromoblastomicosi i altres micosis profundes

Article principal: Micetoma

Micetoma és una micosi, una malaltia inflamatòria crònica, progressivament destructiva, generalment del peu, però pot afectar qualsevol part del cos. També rep el nom de Peu de Madura perquè va ser a finals del segle XIX a la ciutat de índia e Madura on es va informar d'aquesta malaltia. La infecció s'adquireix per la inoculació de determinats fongs o bacteris en el teixit subcutani a través d'una petita ferida, com una punxa clavada o traumatismes menors. Afecta sobretot homes d'entre 20 i 40 anys que treballen a l'exterior, de vegades descalços, com agricultors o pastors.[47] El micetoma es caracteritza per una tríada de massa subcutània indolora, múltiples sinus i secrecions. Generalment l'afectació s'estén i implica pell, estructures profundes i os, amb el resultat de deformitats i pèrdua de funcionalitat irreversible.[47]

Article principal: cromoblastomicosi

La cromoblastomicosi, també una micosi, és una infecció crònica dels teixits cutanis i subcutanis. Les lesions són clínicament polimòrfiques, les més freqüents són nodular, verrugosa i tumoral. Hi ha moltes espècies de fongs associades a aquesta infecció, però les tres espècies més comunes són: Fonsecaea pedrosoi, Cladophialophora carrionii i Phialophora verrucosa. És més freqüent en homes i es transmet de persona a persona.[47]

Oncocercosi

Article principal: Oncocercosi

L'Oncocercosi, també coneguda com a ceguesa dels rius o malaltia de Robles, és una helmintosi causada per Onchocerca volvulus, un nematode, que es transmet als humans per la picada d'una mosca negra del gènere Simulium.[48] La gran majoria de les infeccions es produeixen a l'Àfrica subsahariana, encara que s'han notificat casos al Iemen i en zones aïllades d'Amèrica Central i Sud-amèrica.[48] S'estima que 18 milions de persones pateixen oncocercosi, amb aproximadament 270.000 casos de ceguesa relacionada amb la infestació.[48] La malaltia provoca ceguesa, erupcions cutànies, lesions, picor intensa i depigmentació cutània.[49] Es pot tractar amb ivermectina.[49]

Ràbia

Article principal: Ràbia

La ràbia és endèmica a tots els continents, però el 95% dels 60.000 morts que provoca anualment es troba a Àsia i Àfrica. Hi ha dues manifestacions clíniques de la ràbia: la furiosa (o clàssica) i la paralítica. Ambdues són mortals a partir de l'aparició dels símptomes, després d'un període d'incubació asimptomàtic.[50][51] Les zones rurals tenen una major prevalença i afecta molt majoritàriament els menors de 15 anys.[52] És causada pel Lyssavirus, de la família dels Rabdovirus, transmès a través de mossegades de mamífers salvatges o domèstics infectats,[52] en el 99% dels casos els transmissors són gossos.[50] El virus ataca el cervell i causa afectacions neurològiques. Els primers símptomes són febre i dolor prop del lloc d'infecció que es produeixen després d'un període d'incubació d'un a tres mesos. La Ràbia de tipus furiosa (més comuna) causa hiperactivitat, hidrofòbia, aeròfoba i la mort per aturada cardiorespiratòria en pocs dies. La ràbia paralítica causa una progressió lenta de la paràlisi al coma i a la mort.[52]

És una malaltia que es pot prevenir al 100 % mitjançant la vacunació. Els països que han practicat programes de vacunació massiva dels gossos han experimentat reeixides reduccions de la malaltia, fins a l'eliminació.[50] També és una mesura preventiva netejar i desinfectar les ferides de mossegada (profilaxi post-exposició).[51]

Esquistosomosi

Article principal: Esquistosomosi
Nen d'onze anys amb Ascites i hipertensió portala caus de l'Esquistosomosi (Agusan del Sur, Filipines)

Les esquistosomosis són unes helmintosis causades per diverses espècies de trematodes del gènere Schistosoma. Hi ha més de 200 milions de casos d'esquistosomosi, aproximadament el 85 per cent dels quals es troben a l'Àfrica subsahariana.[15] La malaltia té una taxa de mortalitat baixa , però pot esdevenir mortal si causa càncer de bufeta i hematèmesis.[15] Les espècies de Schistosoma tenen un cicle de vida complex que alterna els humans i els cargols d'aigua dolça. La infecció es produeix quan la pell entra en contacte amb l'aigua dolça contaminada en la qual viuen els cargols que porten el paràsit. Els símptomes d'esquistosomosi no les provoquen els cucs sinó la reacció del cos als ous. Els ous que no circulen pel cos poden quedar incrustats a l'intestí o la bufeta, on causen inflamació o cicatrització. Els nens infectats repetidament poden desenvolupar anèmia, desnutrició i dificultats d'aprenentatge.[53] Els símptomes solen ser hematúria, obstrucció de la bufeta, insuficiència renal, càncer de bufeta, fibrosi periportal, fibrosi vesical, fibrosi hepàtica, hipertensió portal, lesions cervicals, ascites i varices esofàgiques.[14][15]

L'esquistosomosi es pot tractar amb Praziquantel, un medicament barat, però que no prevé la reinfecció. El cost de la prevenció és de 0,32 dòlars EUA per nen per any.[15] La prevenció consisteix en el tractament de desparasitació massiva amb Praziquantel, un millor accés a aigua potable, sanejament, i educació sanitària.[14] Les vacunes estan en desenvolupament. Es pot diagnosticar a través d'una prova serològica, però sovint produeix falsos negatius.[15]

Helmintosi transmesa per terra

L'Helmintosi transmesa per terra (en anglès Soil-transmitted helminthiasis, STH) es refereix a un tipus d'Helmintosi que es transmet pel contacte amb matèria fecal present en el terra. Les principals espècies de cucs responsables de l'helmintosi transmesa per terra són Ascaris, Trichuris, Necator americanus, Ancylostoma duodenale i Strongyloides stercoralis.[54] Actualment hi ha 1.500 milions d'infectats.[54] La helmintosi transmesa per terra es produeix a l'Àfrica subsahariana, a les Amèriques, a la Xina i a l'Àsia oriental.[54] El risc de mortalitat és molt baix.[14] Els símptomes més freqüents són anèmia, retard del creixement, problemes intestinals, manca d'energia i afectació del desenvolupament físic i cognitiu.[54][14] Els infectats sovint tenen baix rendiment esclar.[14] La gravetat dels símptomes depèn del nombre de cucs en el cos.[54]

Els cucs paràsits es transmeten generalment per exposició a femta i sòls infectats, per exemple, a causa de la defecació a l'aire lliure.[54] El tractament més freqüent és farmacològic.[54] Es pot prevenir mitjançant la preparació higiènica dels aliments i ús d'aigua neta, millora del sanejament, ús periòdic d'antihelmíntics i educació per a la salut.[54] L'Organització Mundial de la Salut recomana l'ús massiu d'antihelmíntics fins i tot sense diagnòstic previ.[54]

Enverinament per picada de serp

Les picades de serp verinosa es van afegir a la llista el 2017, després d'anys de peticions dels activistes per fer-ho prioritari.[55] L'enverinament per picada de serp és un problema de salut pública especialment important en zones rurals i periurbanes de països tropicals i subtropicals situats a l'Àfrica, Orient Mitjà, Àsia, Oceania i Amèrica Llatina. La major càrrega de la morbiditat per serps verinoses es troba a l'Índia i el sud-est asiàtic. A nivell mundial, hi ha un nombre estimat de 421.000 enverinaments cada any (aproximadament 1 de cada 4 picades) i de 20.000 persones mortes, tot i que es considera que hi ha molts casos que no queden registrats.[56]

Cisticercosi i teniosi

Article principal: Cisticercosi

La Cisticercosi és la infecció per larves de platihelmints del gènere Teniae, mentre que la Teniosi és la infecció amb els platihelmints adults.[57] Ambdós es donen a Àsia, Àfrica, Amèrica Llatina, especialment en granges on els porcs entren en contacte amb excrements humans.[58] La Cisticercosi és la causa evitable d'epilèpsia més freqüent en països en vies de desenvolupament.[58] Es produeix per la ingesta de menjar, aigua, o sòls contaminats.[57] Els quists i lesions poden causar mal de cap, ceguesa, convulsions, hidrocefàlia, meningitis i demència.[59] La neurocistocercosis o infecció parasitària del sistema nerviós pot esdevenir mortal. La teniosi, en canvi, no és fatal.[58][59] En general, es contreu després de consumir carn de porc contaminada crua o no prou cuita. La teniosi presenta símptomes lleus que inclouen dolor abdominal, nàusees, diarrea o restrenyiment.

Hi ha tractament farmacològic per a ambdues malalties.[59] La prevenció de la infecció consisteix en normes més estrictes d'inspecció dels escorxadors, confinament del bestiar, millora de la higiene i el sanejament, educació sanitària, preparació segura de la carn i la identificació i tractament de portadors humans i porcins.[60]

Sarna i altres ectoparàsits

Article principal: Sarna

La sarna, ronya o escabiosi, és una infecció parasitària causada per Sarcoptes scabiei var hominis, un ectoparàsit. L'àcar microscòpic s'allotja sota la pell entre la derma i l'epidermis fent coves i cavernes i deixant ous i excrements darrere seu. Amb el temps es desencadena una resposta immunològica a l'amfitrió que condueix a una picor intensa i una erupció cutània. La infestació de la sarna es pot complicar amb infeccions bacterianes, donant lloc al desenvolupament d'úlceres cutànies que, al seu torn, poden conduir al desenvolupament de conseqüències més greus com la septicèmia, malalties del cor i la malaltia renal crònica. El 2017 es van incloure la Sarna i altres ectoparàsits com a Malalties tropicals desateses (MTD), en resposta a les sol·licituds dels Estats Membres i les recomanacions del Grup Assessor Estratègic i Tècnic de l'OMS per a les MTD.[61]

Tracoma

Article principal: Tracoma

Hi ha 21,4 milions de persones infectades amb tracoma, dels quals 2,2 milions són parcialment cegues i 1,2 milions són cegues. La malaltia es troba a l'Àfrica, Àsia, Amèrica Central i del Sud, Orient Mitjà i Austràlia.[62] La malaltia afecta de forma predominantment dones i nens.[62] El risc de mortalitat és molt baix, tot i que diverses re-infeccions eventualment condueixen a la ceguesa.[14][62] Els símptomes són cicatrius internes a les parpelles, seguits d'un gir cap a dins de les parpelles.[62] El tracoma és causat per un microorganisme que s'encomana per les secrecions dels ulls (a les mans, la roba, etc.) i per les "mosques dels ulls" (Musca sorbens).[62]

Es tracta amb antibiòtics. L'únic mètode de prevenció conegut és la higiene interpersonal.

Referències

  1. ↑ Hotez PJ «NTDs V.2.0: "blue marble health"—neglected tropical disease control and elimination in a shifting health policy landscape». PLoS Negl Trop Dis, vol. 7, 11, November 2013, pàg. e2570. DOI: 10.1371/journal.pntd.0002570. PMC: 3836998. PMID: 24278496. publicació d'accés obert
  2. ↑ Hotez PJ, Kamath A «Neglected Tropical Diseases in Sub-Saharan Africa: Review of Their Prevalence, Distribution, and Disease Burden». PLoS Negl Trop Dis, vol. 3, 8, 2009, pàg. e412. DOI: 10.1371/journal.pntd.0000412. PMC: 2727001. PMID: 19707588. publicació d'accés obert
  3. ↑ Mike Shanahan. «Beat neglected diseases to fight HIV, TB and malaria». SciDev.Net, 31-01-2006. Arxivat de l'original el 19 May 2006.
  4. ↑ «Making the Case to Fight Schistosomiasis». National Public Radio. Arxivat de l'original el 10 October 2008. [Consulta: 1 December 2008].
  5. ↑ Hotez PJ «How To Cure 1 Billion People? — Defeat Neglected Tropical diseases». Scientific American, vol. 302, 1, January 2010, pàg. 90–94, 96. DOI: 10.1038/scientificamerican0110-90. PMID: 20063641.
  6. ↑ «Oral drug therapy for multiple neglected tropical diseases: a systematic review». JAMA, vol. 298, 16, October 2007, pàg. 1911–24. DOI: 10.1001/jama.298.16.1911. PMID: 17954542.
  7. ↑ Hotez, Peter «Neglected Diseases Amid Wealth In The United States And Europe» (en anglès). Health Affairs, vol. 28, 6, 01-11-2009, pàg. 1720–1725. DOI: 10.1377/hlthaff.28.6.1720. ISSN: 0278-2715.
  8. ↑ «Research Publications | Poverty Solutions at The University of Michigan» (en anglès). www.npc.umich.edu. Arxivat de l'original el 23 July 2017. [Consulta: 16 gener 2018].
  9. ↑ Hotez, Peter «Fighting neglected tropical diseases in the southern United States». BMJ [Houston, Texas], vol. 345, 2012, pàg. e6112. DOI: 10.1136/bmj.e6112.
  10. ↑ «World Health Organization». World Health Organization. Arxivat de l'original el 22 February 2014. [Consulta: 18 juny 2017].
  11. ↑ «DNDi – Best Science for the Most Neglected». www.dndi.org. Arxivat de l'original el 13 March 2018. [Consulta: 5 maig 2018].
  12. ↑ 12,0 12,1 «World Health Organization». World Health Organization. Arxivat de l'original el 20 October 2017. [Consulta: 5 maig 2018].
  13. ↑ GBD 2013 Mortality and Causes of Death, Collaborators «Global, regional, and national age-sex specific all-cause and cause-specific mortality for 240 causes of death, 1990–2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013.». Lancet, vol. 385, 9963, 17 December 2014, pàg. 117–71. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)61682-2. PMC: 4340604. PMID: 25530442.
  14. ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 «Neglected tropical diseases». Br. Med. Bull., vol. 93, 1, 2010, pàg. 179–200. DOI: 10.1093/bmb/ldp046. PMID: 20007668.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Fenwick A «The global burden of neglected tropical diseases». Public Health, vol. 126, 3, March 2012, pàg. 233–6. DOI: 10.1016/j.puhe.2011.11.015. PMID: 22325616.
  16. ↑ «Neglected tropical diseases». World Health Organization. Arxivat de l'original el 22 February 2014. [Consulta: 24 novembre 2015].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Buruli Ulcer» (en anglès britànic). World Health Organization. Arxivat de l'original el 11 May 2016. [Consulta: 2 maig 2016].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Buruli Ulcer». Arxivat de l'original el 13 April 2014. [Consulta: 12 març 2014].
  19. ↑ «Buruli Ulcer Endemic Countries». Arxivat de l'original el 12 March 2014. [Consulta: 12 març 2014].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 «Chagas disease (American trypanosomiasis)». Arxivat de l'original el 13 March 2014. [Consulta: 12 març 2014].
  21. ↑ Gállego Berenguer, J. Manual de Parasitologia: morfologia i biologia dels paràsits d'interès sanitari. Edicions Universitat Barcelona, 2001. ISBN 8483381885. 
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 «Dengue Control». Arxivat de l'original el 12 March 2014. [Consulta: 12 març 2014].
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Pialoux, Gilles; Gaüzère, Bernard-Alex; Jauréguiberry, Stéphane; Strobel, Michel «Chikungunya, an epidemic arbovirosis». The Lancet Infectious Diseases, vol. 7, 5, 01-05-2007, pàg. 319–327. DOI: 10.1016/S1473-3099(07)70107-X. ISSN: 1473-3099. PMID: 17448935.
  24. ↑ 24,0 24,1 «Dracunculiasis». Arxivat de l'original el 5 April 2014. [Consulta: 13 març 2014].
  25. ↑ «Dracunculiasis eradication — global surveillance summary, 2009» (PDF). Wkly. Epidemiol. Rec.. World Health Organization, vol. 85, 19, May 2010, pàg. 166–76. PMID: 20449943.
  26. ↑ «Echinococcosis». Arxivat de l'original el 16 March 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Transmission of echinococcosis». Arxivat de l'original el 5 June 2015. [Consulta: 16 març 2014].
  28. ↑ 28,0 28,1 «Signs, symptoms and treatment of echinococcosis». Arxivat de l'original el 24 May 2015. [Consulta: 16 març 2014].
  29. ↑ «Surveillance, prevention and control of echinococcosis». Arxivat de l'original el 16 March 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  30. ↑ Rapini, Ronald P.; Bolognia, Jean L.; Jorizzo, Joseph L.. Dermatology: 2-Volume Set. St. Louis: Mosby, 2007. ISBN 1-4160-2999-0. 
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 «Yaws». Arxivat de l'original el 15 March 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  32. ↑ Mitjà, Oriol; Hays, Russell; Ipai, Anthony; Penias, Moses; Paru, Raymond; Fagaho, David; de Lazzari, Elisa; Bassat, Quique «Single-dose azithromycin versus benzathine benzylpenicillin for treatment of yaws in children in Papua New Guinea: an open-label, non-inferiority, randomised trial». The Lancet, 379, 9813, gener 2012, pàg. 342–347. DOI: 10.1016/S0140-6736(11)61624-3.
  33. ↑ «Foodborne trematode infections» (en anglès). World Health Organization. [Consulta: 22 agost 2018].
  34. ↑ «Foodborne trematode infections». World Health Organization. Arxivat de l'original el 25 November 2015. [Consulta: 24 novembre 2015].
  35. ↑ 35,0 35,1 «World Health Day 2014: small bite, big threat». Arxivat de l'original el 27 February 2014. [Consulta: 12 març 2014].
  36. ↑ «Human African Trypanosomiasis: number of new cases falls to historical low in 50 years». Arxivat de l'original el 25 October 2013.
  37. ↑ 37,0 37,1 «Burden and Distribution». Arxivat de l'original el 16 March 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  38. ↑ «Leishmaniasis». Arxivat de l'original el 15 March 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  39. ↑ «Diagnosis, detection and surveillance». Arxivat de l'original el 16 March 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  40. ↑ «Access to essential antileishmanial medicines and treatment». Arxivat de l'original el 16 March 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  41. ↑ «What is Leprosy?». World Health Organization. [Consulta: 22 agost 2018].
  42. ↑ «Epidemiology». World Health Organization [Consulta: 22 agost 2018].
  43. ↑ 43,0 43,1 «Lymphatic filariasis». World Health Organization. [Consulta: 23 agost 2018].
  44. ↑ 44,0 44,1 «Epidemiology». Arxivat de l'original el 16 March 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  45. ↑ «Forms of Lymphatic Filariasis and diagnosis». Arxivat de l'original el 16 March 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  46. ↑ «Triple Co-Administration of Ivermectin, Albendazole and Praziquantel in Zanzibar: A Safety Study». PLoS Negl Trop Dis, vol. 2, 1, 2008, pàg. e171. DOI: 10.1371/journal.pntd.0000171. PMC: 2217668. PMID: 18235853. publicació d'accés obert
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 «Mycetoma, chromoblastomycosis and other deep mycoses» (en anglès). World Health Organization. [Consulta: 24 agost 2018].
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 «Onchocerciasis» (en anglès). World Health Organization. [Consulta: 23 agost 2018].
  49. ↑ 49,0 49,1 «Onchocerciasis». Arxivat de l'original el 16 March 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 «Rabies». Arxivat de l'original el 24 February 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  51. ↑ 51,0 51,1 «Rabies». Arxivat de l'original el 1 April 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 «About rabies». Arxivat de l'original el 30 January 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  53. ↑ «Schistosomiasis-Disease». CDC, Division of Parasitic Diseases. Arxivat de l'original el 2 December 2016. [Consulta: 17 octubre 2016].
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 54,3 54,4 54,5 54,6 54,7 54,8 «Soil-transmitted helminth infections». Arxivat de l'original el 21 February 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  55. ↑ «Snakebite finally makes a WHO list of top global health priorities». STAT, 12-06-2017. Arxivat de l'original el 13 June 2017. [Consulta: 18 juny 2017].
  56. ↑ Kasturiratne, A; Wickremasinghe, AR; de Silva, N; Gunawardena, NK; Pathmeswaran, A; Premaratna, R; Savioli, L; Lalloo, DG; de Silva, HJ «The global burden of snakebite: a literature analysis and modelling based on regional estimates of envenoming and deaths.». PLOS Medicine, vol. 5, 11, 04-11-2008, pàg. e218. DOI: 10.1371/journal.pmed.0050218. PMC: 2577696. PMID: 18986210.
  57. ↑ 57,0 57,1 «Transmission of taeniasis/cysticercosis». Arxivat de l'original el 14 March 2014. [Consulta: 13 març 2014].
  58. ↑ 58,0 58,1 58,2 «About Taeniasis/cysticercosis». Arxivat de l'original el 14 March 2014. [Consulta: 13 març 2014].
  59. ↑ 59,0 59,1 59,2 «Signs, symptoms and treatment of taeniasis/cysticercosis». Arxivat de l'original el 14 March 2014. [Consulta: 13 març 2014].
  60. ↑ «Surveillance, prevention and control of taeniasis/cysticercosis». Arxivat de l'original el 14 March 2014. [Consulta: 13 març 2014].
  61. ↑ «Scabies». World Health Organization. [Consulta: 24 agost 2018].
  62. ↑ 62,0 62,1 62,2 62,3 62,4 «Priority eye diseases». Arxivat de l'original el 26 July 2014. [Consulta: 16 març 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Malalties_tropicals_desateses&oldid=20243928»